ACTIVITAT FILOSOFIA SOBRE DESCARTES

Adria Picón
2n de Batxillerat A
Pascual Gálvez
L’argument del geni maligne
“Així doncs, suposaré que hi ha, no un vertader Déu -que és font suprema de veritat-,
sinó un cert geni maligne, no menys arterós i enganyador que poderós, el qual ha usat
de tota la seva indústria per enganyar-me. Pensaré que el cel, l’aire, la terra, els colors,
les figures, els sons i les altres coses exteriors no són sinó il·lusions i somnis, dels que
ell se serveix per atrapar la meva credulitat. Em consideraré a mi mateix com sense
mans, sense ulls, sense carn, sense sang, sense cap sentit, i creient falsament que tinc
tot això. Romandré obstinadament fix en aquest pensament, i si, per dit mitjà, no m’és
possible arribar al coneixement d’alguna veritat, almenys està en la meva mà
suspendre el judici. Per això, tindré suma atenció en no donar crèdit a cap, i disposaré
tan bé el meu esperit contra les males arts d’aquest gran enganyador que, per molt
poderós i astut que sigui, mai podrà imposar-me res.”
Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals
del fragment i el que ens intenta transmetre.

El fragment de llibre que he escollit ens explica com l’autor Descartes assegura que
tots els humans no estem creats per déu, en canvi hem sigut creats per el geni
maligne, que segons ell ens enganya i s’aprofita de la nostra credulitat. També podem
veure com Descartes es pregunta que per ell allò no es real, sinó que son il·lusions i
somnis, afirmant que es un ésser sense cap tipus de naturalesa. D’aquesta manera el
que ell fa per no ser enganyat com tots, només creu que es veritat allò que li digui el
seu esperit, llavors no creu en la falsedat de déu.

Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat
que tenen en el text els mots següents.

Veritat: Allò que realment és realitat.

Falsedat: Falta de veritat o d'autenticitat

Pregunta III Expliqueu perquè Descartes creu que si no hi ha coneixement de la

veritat, ell pot decidir suspendre el judici.

L’autor fa referencia perquè posa en dubte el coneixement de tothom, això es deu a

que per Descartes el coneixement de cada persona esta en la ment, d’aquesta manera
fa que totes les persones tinguin un coneixement diferent segons els punts de vista de
cada una. Per resoldre aquest succés, Descartes assegura que déu no pot enganyar-nos
ni tampoc decidir les nostres idees que tenim nosaltres a la ment, perquè aquestes
idees son exclusivament nostres i ningú pot afirmar ni negar que aquestes son certes o
falses
Pregunta IV. Expliqueu el significat que li dona Descartes a l’expressió “Així doncs,
suposaré que hi ha, no un vertader Déu -que és font suprema de veritat-, sinó un cert
geni maligne, no menys arterós i enganyador que poderós, el qual ha usat de tota la
seva indústria per enganyar-me”

L’oració “Així doncs, suposaré que hi ha, no un vertader Déu -que és font suprema de
veritat-, sinó un cert geni maligne, no menys arterós i enganyador que poderós, el qual
ha usat de tota la seva indústria per enganyar-me” ens fa menció a com ens creiem
totes les veritats sobre déu sense saber si ens estan enganyat o no, sense qüestionar
aquestes veritats ni posar-les en dubte per veure si son totalment certes o falses.
L’autor de fragment, Descartes, ens diu que hi ha coses que podem considerar veritat,
segurament no ho siguin, perquè ningú pot saber la veritat absoluta en cap moment.
Per parlar de que ens vol transmetre Descartes amb aquesta oració es que hem
d’aprofitar la racionalitat que tenim els éssers humans, perquè la veritat depèn de la
cultura de cada persona, si una persona es molt culta i té bons coneixements sabrà
més que una que no els té, a part també depèn de la manera de ser de cada un.
Llavors amb aquets coneixements mai hi haurà una veritat absoluta, ja que tothom te
diferents maneres de veure i percebre la veritat depenent de la manera de ser i la
cultura.

Descartes al adonar-se d’aquest fet arriba a percebre de que segurament el concepte

que tenim estipulat les persones de déu no és de cap manera real, sinó que ell pensa
que es una altre realitat que va ser inculcada a la societat actual.

Pregunta V. Expliqueu perquè Descartes creu que no existeix un Déu, sinó que
existeix un geni maligne.

Descartes al veure que no pot trobar la certesa absoluta, es replanteja que la certesa
de déu es incorrecta i durant tot el procés i actes de bondat que ha realitzat ha estat
enganyat per déu, d’aquesta manera allunyant-lo de la realitat correcte i no la de déu.
Amb conseqüència de que ell pensa que la nostra existència són somnis i il·lusions de
les que no podem saber si son certes. Llavors posa en dubte la idea de que déu és un
ésser verdader i que tot el que sabem d’aquest es veritat, ja que Descartes es
qüestiona totes les coses certes que no siguin les que ell sap.

GLOSSARI

1. DÉU: Ésser sobrehumà concebut com a exercint el seu poder sobre el món o
una part del món i al qual és degut el culte dels humans.
2. EVIDÈNCIA: Certesa absoluta tan clara i manifesta que no admet dubte:
3. NATURALESA: Manera de ser o de comportar-se una persona.
4. ÀNIMA: Part immaterial de l'ésser humà que és capaç d'entendre, estimar i
sentir i que, amb el cos, o part material, constitueix l'essència humana.
5. DUBTE METÒDIC: El procés de dubte que emprèn Descartes amb la intenció
d'esbrinar si hi ha alguna veritat indubtable i que duu a terme rigorosament i
de forma sistemàtica, procedint pas a pas i considerant fals tot allò de què
pugui tenir-se algun dubte.
6. CONEIXEMENT: Capacitat de l'ésser humà per comprendre la naturalesa, les
qualitats i les relacions de les coses
7. VERITAT: Afirmació o principi que és acceptat com a vàlid per un grup
8. PENSAMENT: Capacitat que tenen les persones de formar idees i
representacions de la realitat en la ment i de relacionar-les:
9. SOMNIS: Conjunt d'imatges i de fets que sobrevenen mentre es dorm
10. FILOSOFIA: Estudi metòdic i crític sobre l'essència, les propietats, les causes i
els efectes de les coses naturals, especialment sobre l'ésser humà i l'univers.
WEBGRAFIA