TEXT 1

Suposaré doncs que hi ha, no precisament un Déu vertader, font sobirana de la veritat, sinó
un cert geni maligne, tan astut i fal·laç com poderós, que ha emprat tot el seu enginy a
enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, els colors, les figures, els sons i totes les
coses exteriors que veiem no són més que il·lusions i arteries, que ell aprofita per
sorprendre la meva credulitat. M'imaginaré a mi mateix sense mans ni ulls ni carn ni sang, ni
cap dels meus sentits, com si estigués erròniament convençut que tinc totes aquestes
coses. M'aferraré obstinadament a aquest pensament; i si, per aquest mitjà, no m és
possible d'arribar a conèixer cap veritat, almenys tindré la possibilitat de suspendre el meu
judici. D'aquesta manera estaré amatent a no rebre entre les meves creences cap falsedat i
prepararé tan bé el meu esperit contra totes les astúcies d'aquell gran decebedor, que,
poderós i mentider com pugui ser, no podrà mai imposar-me res.
R.Descartes, Meditacions metafísiques, I

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades. [2 punts]
La idea principal es el dubte com a via per arribar a la veritat.
Descartes planteja la possibilitat que hi hagi un geni maligne que manipuli les seves
percepcions i el porti a creure en coses falses i per això decideix dubtar de tot i posar en
qüestió la validesa de les seves creences fins a trobar alguna veritat indubtable.

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen
en el text els mots següents: [1 punt]
a) arteries: Les vies falses
b) suspendre el judici: Evitar fer un judici