I

Lleixant a part l'estil dels trobadors.

Qui per escalf traspassen veritat
E sostraent mon voler afectat
Perquè nom trob diré'l que trob en vós,
Tot mon parlar als qui nous auran vista
Res no i valrà car fe no hi donaran
E els veents que dins vós no veuran,
En creure mi llur arma serà trista.

Declaració d’intencions, deixarà enrere l’estil d’abans perquè ell farà una cosa nova. 2Per
excés de desig carnal (cosa que ell no defensa) sobrepassen els límits. 3,4 Refrenarà la
seva voluntat de pecar per no ofuscar-se i poder dir bé el que ets per mi. 5,6Si a la gent que
no et coneix els cont sobre tu no em creuran. 7,8I la gent que t’ha vist, no siran capaços
d’apreciar el que ets per dedins i sentiran una produnda tristesa a la seva ànima.

Figures estilistiques:

1.Personificació: El verb "Lleixant" personifica l'estètica o estil dels trobadors com una cosa
que pot ser abandonada o deixada enrere.

2.Metàfora: L'autor descriu el seu amor com una veritat que escalfa, i la seva intenció de
parlar-ne com un sostenir o mantenir el seu afectat desig.

3.Asíndeton: La manca de connectors o conjuncions a la frase "Tot mon parlar als qui nous
auran vista / Res no i valrà car fe no hi donaran" augmenta la velocitat i la intensitat de la
idea expressada.

4. Antítesi: La frase "En creure la meva llur arma serà trista" presenta una oposició entre
creure i ser trist, reflectint la idea que l'amor no és correspost.

Deixant de banda els costums dels poetes, que, per un excés d’ardor, ultrapassen la veritat, i
refrenant el meu voler afectat per tal que no em torbi, diré el que trobo en vós. Tot el meu parlar no
valdrà res per als qui no us hagin vist, perquè no hi donaran fe; i els qui us vegin, però no vegin dins
de vós, quan em creuran restaran amb l’ànima trista.
 II
L'ull de hom pec no ha tan forca vista
Que vostre cos no jutge per gentil,
No·l coneix tal com lo qui és subtil,
Hoc, la color, mas no sap de la vista.
Quant és del cos menys de participar
ab l'esperit, coneix bé lo grosser:
Vostra color i el tall pot bé saber
Mas ja del gest no porà bé parlar.

Ausias March sembla estar transmetent el missatge que la bellesa és subjectiva i que el
judici humà sobre la bellesa és limitat. Ell suggereix que la vista humana no és capaç de
percebre completament la bellesa, ja que es basa en característiques superficials com ara el
color i la forma, i no pot comprendre el gest o l'actitud. D'altra banda, l'esperit pot percebre
millor allò superficial, però és menys capaç de participar en la percepció de la bellesa.

En resum, Ausias March està qüestionant la validesa del judici humà sobre la bellesa i
suggereix que la veritable bellesa va més enllà de les característiques físiques i es troba en
l'actitud i el gest.

Figures estilístiques:

1.Metàfora: L'autor compara la vista humana amb la capacitat de jutjar la bellesa, afirmant
que els ulls humans no tenen prou força per veure la bellesa de manera adequada.

2. Antítesi: La frase "Quant és del cos menys de participar / ab l'esperit, coneix bé el

grosser" presenta una oposició entre el cos i l'esperit, suggerint que l'esperit pot conèixer
millor allò superficial mentre que el cos és menys capaç de participar-hi.

3.Personificació: La frase "No·l coneix tal com el qui és subtil" personifica a la vista humana,
fent que actuï com un ésser amb coneixement limitat.

4.Hipérbole: L'afirmació que l'ull humà no té prou força de vista per jutjar la bellesa de
manera adequada és un exemple d'hipèrbole, exagerant la debilitat de la vista humana.
L’ull de l’home neci no té una vista tan fosca que no valori com a noble el vostre cos, però no el pot conèixer com
l’home que és subtil: sí que pot distingir el color, però no sap res del teixit. El grosser coneix bé tot el que fa
referència al cos sense participar de l’esperit: pot fer-se càrrec del vostre color i de la vostra figura, però serà
incapaç de parlar del gest.

1. Declara que la seva bellesa

III
Tots som grossers en poder explicar
Ço que mereix un bel cos e honest,
Jovens gentils, bons sabents, l'han request;
E, famejants, los convenc endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
Que sap regir la molta sobtilesa.
En fer tot bé s'adorm en vós peresa;
Verge no sou perquè Deu ne volc casta.

Aquesta estrofa del poema 23 d'Ausias March suggereix que la bellesa física és una cosa
que tothom pot reconèixer i explicar, però que la veritable bellesa inclou molt més que
només l'aparença exterior. La gent jove i culta també aprecia aquesta bellesa més profunda,
i l'autor suggereix que el sentit veritable és el que guia la comprensió d'aquesta bellesa.
A més, se suggereix que el sentit també pot ajudar a controlar i regular la "sobtilesa", que
podria referir-se a una varietat de coses, com la intel·ligència, la gràcia o l'astúcia.
Finalmente, el autor sugiere que la verdadera belleza es alcanzada cuando la pureza y la
virtud (representadas por la castidad) están presentes. En resumen, la estrofa sugiere que
la belleza verdadera es una combinación de apariencia física, carácter y virtud.

Figures estilistiques:
1.Personificació: "El vostre seny fa ço que altre no n'hi ha prou." L'autor personifica el sentit
com a ésser capaç d'actuar i prendre decisions.

2.Asíndeton: "Vergeix no sou perquè Deu ne volc casta." L'absència de conjunció a aquesta
frase augmenta la força i la rapidesa del missatge.

3.Antítesi: "Tots som grossers en poder explicar / Cos que mereix un bel cos i honest."
L'antítesi (tots som incapaços/tots som capaços) destaca la contrastant naturalesa humana
en intentar explicar la bellesa.

Tots som grossers a l’hora d’explicar el que mereix una persona bella i honesta: joves nobles, intel·ligents, l’han
requerida i, famejants, n’han hagut de dejunar. El vostre seny fa el que cap altre seny no abasta a fer, car sap
regir l’abundosa subtilesa. La peresa s’adorm en vós per de fer qualsevol bé. No sou verge perquè Déu va voler
que tinguéssiu descendència..

IV
Sol per a vós bastà la bona pasta
Que Déu retenc per fer singulars dones
Fets n’ha assats molt sàvies e bones
Mas compliment dona Teresa 'l tasta,
Havent en si tan gran coneixement
Que res no·l fall que tota no·s conega;
A l’hom devot sa bellesa encega
Past d'entenents és son enteniment.

En aquesta estrofa, Ausias March està parlant sobre com Déu va crear dones singulars amb
una bona pasta o substància, i que Teresa n'és una. Ella és descrita com a molt sàvia i
bella, amb un coneixement tan profund que no hi ha res que ella no sàpiga. La bellesa de
Teresa és un delit per als homes devots, i la seva intel·ligència és el seu tresor. En general,
aquesta estrofa destaca les virtuts de Teresa i com ella és diferent d'altres dones per la seva
naturalesa singular i la seva intel·ligència superior.
Figures estilistiques:

1.L'antítesi: es troba a l'oposició entre la bona pasta i la corona invisible i entre l'enteniment i
l'enteniment.

2.La personificació: es personifica a la Teresa en parlar de la seva "tasta" i la seva capacitat

per a "conèixer" i "veure" tot.

3.La comparació: s'estableix una comparació entre la bellesa de la Teresa i la saviesa.

4.L'epítet: s'utilitza l'epítet devot per descriure l'home que admira la bellesa de Teresa.

La bona pasta que Déu va reservar-se per crear dones excepcionals només va abastar per a vós. N’ha fetes
prou de sàvies i de bones, però la perfecció la tasta dona Teresa, que té en ella un coneixement tan gran que no
li falta res per conèixer-se tota. La seva bellesa encega l’home devot, i el seu enteniment és aliment per als
intel·ligents.

V
Venecians no han lo regiment
Tan pacific com vostre senyor regeix;
Subtilitats que l’entendre nodreix
E del cos bell sens culpa 'l moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
E ocupat se troba en vos entendre
Que lo desig del cos no pot entendre
A lleig voler mas com a mort està.

El poeta parla sobre l'habilitat de lideratge i la influència de la personalitat d'una persona. El

poeta afirma que el governant de Venècia no té el mateix poder de lideratge pacífic i efectiu
que el senyor (senyor) que està retratant al poema. El poeta suggereix que la personalitat i
l'habilitat d'aquest senyor per comprendre les subtilitats i controlar el moviment del seu cos
és tan impactant que tots els qui ho entenen se senten plens de gran delit i estan
obsessionats amb ell. A més, el poeta diu que la influència d'aquest senyor és tan poderosa
que fins i tot els desitjos del cos són controlats per ell i es comparen amb la mort.

Figures estilistiques:

1.Comparació: "Venecians no han regit / Tan pacífic com vostre senyor regeix".

2.Personificació: "Subtilitats per entendre nodreix".

3.Metàfora: "La influència d'aquest senyor és tan poderosa que fins i tot els desejos del cos
són controlats per ell i es comparen amb la mort".

4.Repetició: "Tot hom entenent ha / E ocupat es troba en vós entendre".

Els venecians no tenen un govern tan pacífic com el vostre seny governa les subtileses amb què us nodreix
l’enteniment i el moviment sense culpa del vostre cos bell. L’home entenedor té tan gran delit i es troba tan
ocupat a entendre-us, que el desig del cos no pot convertir-se en un voler baix, sinó que resta com si fos mort..

Tornada.
Lir entre cards lo meu poder no fa
Tant que us pogués fer corona invisible:
Meriu-la vós car la qui és visible
No·s deu posar lla on miracle està.

Ausias March suggereix que l'autor està intentant fer una descripció poètica i elevada de la
bellesa i l'encant de la seva estimada. Tot i això, ell s'adona que les seves paraules i la seva
habilitat poètica són insuficients per fer justícia a la seva estimada. L'autor assenyala que el
seu poder de lires (que fa referència a la seva habilitat poètica) no és suficient per crear una
"corona invisible" per a la seva estimada. La “corona invisible” podria referir-se a un tipus de
reconeixement o honor que no és visible o tangible, però que és important en termes
simbòlics.
L'autor suggereix que la seva estimada mereix una "corona invisible" a causa de la seva
bellesa visible i la seva presència meravellosa, que és un "miracle". En resum, aquesta part
del poema suggereix que l'autor està intentant expressar la seva admiració per la seva
estimada, però s'adona que les habilitats poètiques són insuficients per fer-li justícia.

Figures estilistiques:

1.Antítesi: l'oposició entre corona invisible i corona visible.

2.Personificació: el poder de la poesia és presentat com un ésser humà que no pot fer
alguna cosa.

3.Hipérbole: l'afirmació que el poder de la poesia no és suficient per fer una “corona
invisible”.

4.Metàfora: la corona és usada per a simbolitzar la virtut i la bellesa de la persona a què es

refereix el poema.

Lliri entre cards, no tinc el poder de fer una corona invisible. Vós la mereixeu, perquè no s’ha de posar una
corona visible allí on hi ha un miracle.

http://ariadnaprieto1erbbatch.blogspot.com/2016/01/comentari-del-poema-xxiii-dausias-marc
h.html

ANÀLISI AUSIÀS MARCH

INTRODUCCIÓ:
Aquest és un poema en llengua catalana medieval, que elogia una dona per la seva bellesa,
saviesa i caràcter virtuós. La ponent diu que la seva bellesa no és només física sinó també
espiritual, i és tan encantadora que tothom queda captivat per ella. Diu que el seu
comportament és tan tranquil i pacífic que supera la pau que va portar el governant de
Venècia. Al final, diu que les seves paraules no poden fer justícia a la seva bellesa, i ella es
mereix una corona invisible, feta d'amor i admiració.

ASPECTES FORMALS:

Per començar, s’ha d’entendre que aquesta composició no estava destinada a ser llegida,
sino a ser cantada, és poesia oral. Pel que fa a la mètrica, aquest poema consta d'una
estructura de 4 cobles i 3 quartets. Està format per versos decasíl·labs i la seva rima és
consonant, per tant l'esquema mètric d'aquest poema seria: 10A 10B 10B 10A 10C 10D 10D
10C, i als quartets de 10A 10B 10B 10A.

Es poden trobar les figures estilistiques:

El poema XXIII d'Ausiàs March, escrit en català, utilitza diverses metàfores per a descriure
l'amor i el desig. Algunes d'elles inclouen:

-El foc: L'amor és descrit com un foc que crema i consumeix el cor del poeta.
La esclavitud: L'amor és presentat com una esclavitud, una força que controla i limita la
llibertat del poeta.

-La pluja: El desig amorós és comparat amb la pluja, una força persistent que cau sobre el
cor del poeta.

-El vent: L'amor és descrit com un vent fort i desgarrador que bufa en el cor del poeta.

Aquestes metàfores ajuden a transmetre la intensitat i la força de l'amor i del desig que
experimenta el poeta, i enriquir la descripció poètica.
El sentit dels quatre primers versos és l'èmfasi que fa Ausiàs March en diferenciar la seva
poesia de la trovadoresca (que era la que hi havia fins aleshores).

L'objectiu del poema és el d'exaltar a una dona del qual sembla enamorat. Aquesta dona es
diu Teresa i March expressa la seva opinió sobre ella en alguns versos com ara del 9 al 10
on diu: "L'ull de l'hom pec no ha tan fosca vista / que vostre cos no jutge per gentil", i intenta
dir que fins hi tot el més curt dels homes pot arribar a apreciar la seva gran bellesa.

Les qualitats físiques que destaca de la seva estimada les podem trobar als versos 10 "que
vostre cos no jutge per gentil", 15 "vostra color i el tall pot bé saber", 18 "ço que mereix un
bell cos e honest", 31 "a l'hom devot sa bellesa encega", 36 "e del cos bell sens copla el
moviment". D'altra banda, les qualitats morals que el poeta destaca de la dama es poden
trobar als versos 13 i 14 "Quant és del cos, menys de participar / ab l'esperit, coneix bé lo
grosser", 16 "mas jas del gest no porà bé parlar", 21 i 22 "Lo vostre seny fa ço que altre no
basta / que sap regir la molta subtilea", 29 i 30 "havent en si tan gran coneixement / que res
no el fall que tota no es conega", 32 "past d'entenents és son enteniment" 34 i 35 "tan
pacífic com vostre seny regeix / subtilitats que l'entendre us nodreix".

Crec que la poesia d'Ausiàs March és més personal ja que no només es basa en l'ideal de
dona perfecta, dama angelicata, sinó que va més enllà i ens descriu a una dona i la seva
manera de ser i de fer, i personalment crec que transmet molt més el poder admirar les
qualitats físiques i alhora morals d'una persona que no pas quedar-se només amb
l'aparença d'aquesta.
Aquest poema consta d'una estructura de 4 cobles i 3 quartets. Està format per versos
decasíl·labs i la seva rima és consonant, per tant l'esquema mètric d'aquest poema seria:
10A 10B 10B 10A 10C 10D 10D 10C, i als quartets de 10A 10B 10B 10A.

El sentit dels quatre primers versos és l'èmfasi que fa Ausiàs March en diferenciar la seva
poesia de la trobadoresca (que era la que hi havia fins aleshores).
L'objectiu del poema és el d'exaltar a una dona del qual sembla enamorat. Aquesta dona es
diu Teresa i March expressa la seva opinió sobre ella en alguns versos com ara del 9 al 10
on diu: "L'ull de l'hom pec no ha tan fosca vista / que vostre cos no jutge per gentil", i intenta
dir que fins hi tot el més curt dels homes pot arribar a apreciar la seva gran bellesa.

Les qualitats físiques que destaca de la seva estimada les podem trobar als versos 10 "que
vostre cos no jutge per gentil", 15 "vostra color i el tall pot bé saber", 18 "ço que mereix un
bell cos e honest", 31 "a l'hom devot sa bellesa encega", 36 "e del cos bell sens copla el
moviment". D'altra banda, les qualitats morals que el poeta destaca de la dama es poden
trobar als versos 13 i 14 "Quant és del cos, menys de participar / ab l'esperit, coneix bé lo
grosser", 16 "mas jas del gest no porà bé parlar", 21 i 22 "Lo vostre seny fa ço que altre no
basta / que sap regir la molta subtilea", 29 i 30 "havent en si tan gran coneixement / que res
no el fall que tota no es conega", 32 "past d'entenents és son enteniment" 34 i 35 "tan
pacífic com vostre seny regeix / subtilitats que l'entendre us nodreix".

Crec que la poesia d'Ausiàs March és més personal ja que no només es basa en l'ideal de
dona perfecta, dama angelicata, sinó que va més enllà i ens descriu a una dona i la seva
manera de ser i de fer, i personalment crec que transmet molt més el poder admirar les
qualitats físiques i alhora morals d'una persona que no pas quedar-se només amb
l'aparença d'aquesta.
 Com preparar el comentari d’un poema Sí No

He analitzat detingudament els aspectes formals del poema (rima, mètrica, dani

divisó estròfica, etc.)

He mirat si els aspectes formals poden tenir algun tipus de relació amb el

contingut del poema o amb la teoria de l’autor o de l’època.

He revisat les figures retòriques i he pensat si poden tenir relació amb el

contingut.

M’he fixat en les paraules clau de cada estrofa i les he comentades.

He intentat entendre bé el contingut del poema, parant atenció a cada vers i a a

cada estrofa.

He parat atenció a la imatge que el poeta intenta generar amb la seva tria de

paraules.

M’he assegurat de revisar la teoria de l’autor i de veure com es veu en el

poema.

Una vegada observats tots els punts anteriors, he cercat la manera de

presentar tota aquesta informació per tal que resulti més COHERENT.