Alexia Mas 10/11/2021

CAT

DISCURS SOBRE LA VANITAT

M’agradaria començar aquest discurs citan-vos a una de les meves escriptores preferides:

Jane Austen, i diu així:

‘’La vanitat i l’orgull són coses diferents, tot que les paraules s’utilitzen sovint de manera

sinònima. Una persona pot estar orgullosa sense ser vana. L’orgull es relaciona més amb la

nostra opinió de nosaltres mateixos, i la vanitat amb el que voldriem que els altres pensessin

de nosaltres ‘’ Mary Bennet, ⅗ filla

Aquest fragment extret del llibre ‘’Orgull i prejudici’’ defineix molt bé el concepte de vanitat.

Segons la Biblia, la vanitat és un pecat molt greu, però, irònicament, en la película ‘’l’advocat

del diable’’, Lucifer (interpretat per Al Pacino), diu que “La vanitat és el meu pecat preferit”. Si

al Diable (la reencarnació de tots els mals) li atrau la vanitat, com pots arribar a pensar o

imaginar que pot ser algo positiu i beneficiós per tu?

Obviament, ja se sap que, sent vanidós et sents imparable, poderós i inpenetrable. Però….

saps també quines emocions deixes de sentir? Quins sentiments deixes d’experimentar?

Et demano que reflexionis un moment, Si mai tinguéssis la personificació de la vanitat,

quines característiques creus que tindria? Segons els meu punt de vista, l’història ja es va

encarregar de crear-nos un exemple: Narcís.

Narcís era un noi d’increíble bellesa, i tot el poble estava enamorat d’ell. Es diu que quan el

jove va veure reflexat el seu rostre en l’aigua d’una font, es va quedar enamorat d’ell

mateix.Només podia observa el bell rostre que es reflexava a l’aigua, fins que un dia va sentir

l'impuls de besar-lo, acabant ofegat en la font. És d’aquí d’on prové el que anomenem una

persona ‘’narcicista’’, una persona que només es pot contemplar amb ella mateixa.

Un tret distintiu d’una persona vanidosa és el filtre que té a l’hora d’escoltar als altres. Desde

ben petit has escoltat l’expressió ‘’t’entra per una orella i et surt per l’altra’’, oi? Doncs bé, si

1
Alexia Mas 10/11/2021
CAT
parles amb una persona vanidosa , que sàpigues que filtrará tot el que diguis i només

retendrà l’informació que la beneficie i que alimenti el seu ego.

Utilitzant el mètode deductiu, com creu que acabará aquella persona? Spoiler: sola.

Al comportarse vanidosament apagues tota sensibilitat cap als demés, ja que estàs tan

centrat en tu mateix que t’oblides de pensar amb algú extern a tu.

Et tornes autoritari i t’oféns o t’enrabies si algú posa en dubte la teva idea/pensament

imposat sobre els demés.

A més a més, per molt independent que aparentus ser, no podries nodrir el teu ego sense

l’aprovació o les adulacions dels altres.Per tant, et tornes una persona dependent.

Per evidenciar encara més el meu argument, hos llegiré un fragment d’un llibre que

segurament tots coneixeu; el Petit Príncep.

(El petit príncep està relatant els viatges per petits asteroides, i arriba a un en que l’habita un

vanitós.El petit príncep pregunta algo.

“ Però el vanitós no el va escoltar. Els vanidosos no escolten sinó les lloances.

- M'admires molt veritablement?- va preguntar al petit príncep.

- Què vol dir admirar?

- Admirar significa reconèixer que sóc l’home més guapo, millor vestit, més ric i més

intel·ligent del planeta.

- Però si ets la única persona en el planeta!

- Fes-me el plaer! Admiram el mateix!

- T’admiro - va dir el petit príncep, encongint se d’hombros. - Però, per què et pot

interessar que t’admiri?

I el petit príncep va marxar. “

Com deia: la gent vanidosa acaba sola, ja que tothom fuig del seu costat, com el Petit

Príncep va fugir.

2
Alexia Mas 10/11/2021
CAT
En darrer lloc, voldria tancar el tema amb una petita referencia a una frase que ‘’Alicia e el

país de les meravelles’’ ens va deixar i, segons la meva opinió, representa molt bé el perquè

de la vanitat, per molt que hi poden haver moltes interpretacions:

‘’De manera que ella, asseguda amb els ulls tancats, gairebé es creia al país de les meravelles,

encara que sabia que només els havia d'obrir perquè tot es transformés en l'obtusa realitat.”