Tema II.

PLATÓ
 La cerca d’una veritat última
● Igual que el seu mestre Sòcrates, Plató
s’oposen a les teories relativistes i escèptiques
defensades pels sofistes.
● Els relativistes defensen que les coses són com
les percebem però s’obliden de la diferència
entre aparença i realitat.
● Plató i Sòcrates creuen en l’existència d’una
veritat última, més enllà de les nostres opinions
i creences.
Ontologia de Plató. Teoria de les
Idees
● L’essència (conjunt de característiques
fonamentals que fan que una cosa sigui allò
que és, i no res de diferent).
● El problema del quadrat.
● Plató distingeix dos àmbits de la realitat
separats: el món sensible i el món intel·ligible.
Món sensible
Hi pertanyen totes les coses que percebem amb
els sentits, és a dir, que veiem i toquem.
És imperfecte, canviant i caduques.

Món intel·ligible
Format per les essències transcendents que es
capten amb la raó. Les essències són universals,
perfectes, eternes i immutables.
És perfecte, etern i immutable.
- Per referir-se a les essències transcendents que
integren el món intel·ligible Plató utilitza el terme
idea o eidos «forma o figura» teoria de les
idees o teoria de les formes.

- La relació entre el món sensible i el món

intel·ligible obre la pregunta següent: quina relació
hi ha entre aquests dos àmbits de la realitat?

-La relació entre les coses i les Idees és de

participació. Les Idees actuen com a models
eterns i immutables de les coses, que a la vegada
són el que són perquè participen d’aquella idea de
la qual procedeixen.
- Per tant, les Idees no són només el model del
qual procedeixen les coses, sinó que són també
l’ideal al qual les coses s’esforcen a aproximar-
se.

- En conseqüència, les Idees són més important

que les coses i anteriors a les coses. I el món
intel·ligible és superior al món sensible i, per
aquesta raó, també més autèntic i veritable.
- Plató afirma que les Idees estan ordenades
jeràrquicament de forma piramidal. Per damunt
de totes hi ha la Idea de Bé, que és la Idea
Suprema
- El mite de Demiürg. Plató explica l’origen de totes les
coses que existeixen.

- Nota: hem de tenir en compte que la idea que l'univers

hagi pogut crear-se del no-res com era inconcebible per
als grecs. Per tant, el món és etern.

- Segons Plató, en un primer moment només existia una

matèria caòtica, imperfecte i informe. El mite de Demiürg
explica com aquesta divinitat va intentar de materialitzar
les Idees modelant la matèria de què disposava, i com va
produir així totes les coses que ara hi ha al món. Però
pel fet de ser fetes de matèria, les coses del món no són
perfectes, sinó que tenen defectes, canvien i acaben que
envelleixen i es malmeten. Amb aquest mite s’explica la
teoria de la participació.
- Assolir l’episteme no és a l’abast de qualsevol.
Hem d’estar disposats a comprometre'ns a un
esforç personal ardu i prolongat.

- Ascensió dialèctica. Aquesta ascensió hem de

confiar amb la nostra raó i de l’ajuda d’algú que ja
conegui les Idees i que pugui assenyalar-nos el
camí que hem de fer mitjà del diàleg.
 La teoria gnoseològica de Plató

- L’existència de dos mons diferents implica que també

hi hagi dues maneres diferents de conèixer.

- Per mitjà dels sentits: canviant i imperfecte. Per tant,

el coneixement sensible no és un saber d’allò veritable,
sinó només d’allò aparent. Opinió (doxa).

- Per mitjà de la raó: saber veritable, coneixement de

les Idees eternes i immutables, món intel·ligible. Ciència
o saber veritable (episteme).
Ascensió dialèctica: al·legoria de la línia
- La teoria de la reminiscència o anammesi. Plató diu
que podem captar les Idees perquè d’alguna manera ja
es troben en el nostre interior (són innates en
nosaltres).

- És a dir, les Idees ens resulten familiars perquè la

nostra ànima ja hi ha estat en contacte, tot i que
nosaltres no ho recordem. Això va haver de passar
abans del nostre naixement quan la nostra ànima es
trobava en el món intel·ligible envoltada de les Idees
immaterials.

- L’ascensió dialèctica és possible gràcies a la

reminiscència que ens permet recordar les Idees que la
nostra ànima guarda al seu interior des d’abans del
nostre naixement.
El dualisme antropològic en Plató
- Segons Plató els éssers humans estem compostos
d’una ànima immaterial (part més noble de l’ésser humà)
que es troba tancada en un cos material i perfecte
(pertany al món sensible).

- Les passions i els apetits el cos, associats al seu

caràcter innoble i terrenal, són responsables dels nostres
defectes i les nostres imperfeccions. Les necessitats i
els desigs corporals ens assetgen contínuament i ens
allunyen de la saviesa i de l’autèntica felicitat.

- Hem de portar una vida ascètica (quan vivim fent

atenció especialment a la dimensió espiritual i deixem en
segon pla les necessitats i els desigs de tipus corporal).
- Els éssers humans tenim una ànima eterna i immortal.

- La teoria de la reminiscència i la simplicitat de l’ànima

demostren, segons Plató, la immortalitat de l’ànima.

- Teoria de la reminiscència: si som capaços de captar

Idees transcendents i eternes que no hem percebut am el
sentits, vol dir que em estat capaços de contemplar-les
amb anterioritat en el món intel·ligible Per tant, si la nostra
ànima va existir abans que naixéssim continuarà així
després de morts.

- Simplicitat: les coses que es descomponen i moren són

les coses que tenen parts. L’ànima, però (entesa com la
dimensió immaterial, racional i noble de l'ésser humà) és
simple.
- Teoria de la reencarnació o metempsicosi. Plató
creia que després de la mort, la nostra ànima pot tornar
a la vida i unir-se a un cos nou, que serà noble i bell si
en la nostra vida passa hem viscut de manera virtuosa,
preocupats del nostre esperit i sense deixar-nos
arrossegar per les passions corporals. Si no ha estat
així, la nostra ànima es reencarnarà en un cos inferior.
El procés de les reencarnacions es repeteix una i una
altra vegada fins que haguem netejat la nostra ànima
del tot vestigi material i podrem deixar de reencarnar-
nos. Llavors la nostra ànima podrà romandre per
sempre, plena i joiosa, en el món de les Idees, al qual
veritablement aspira.
- Teoria tripartida de l’ànima. Plató valorava per damunt
de tot la dimensió racional de l’ésser humà, però era
conscient que les passions del cos exerceixen una
gran influència sobre el nostre comportament. Ens diu
que l’ànima té Tres parts diferents clarament
diferenciades. El tipus de persona que som depèn del
tipus d’ànima que predomina en nosaltres.

Ànima racional Cap Pensament

Ànima Pit Passions i

irascible sentiments
nobles

Ànima Ventre Desigs i

concupiscible apetits
corporals
 L’ètica del bé
●
Intel·lectualisme moral els valors morals son universals i objectius (bé i
justícia existeixen per si mateixos i són iguals per a totes les persones de tot
el món i en totes les èpoques)
●
Si algú es comporta incorrectament és per ignorància.
●
Per tant, el problema de l’ètica es redueix a aprehendre la Idea de Bé. Una
vegada coneixem clarament aquesta Idea de Bé, el nostre comportament serà
sempre bo i moralment adequat.
● Només poques persones són realment capaces de comprendre en què
consisteix el bé veritable, només aquelles que tenen una ànima
predominantment racionals. Però aquelles persones a les quals els domina
una ànima irascible o una concupiscible també són capaces de comportar-se
moralment adequada dins dels límits del seu tipus d’ànima dominant. Cada
ànima dominant té associada una virtut o excel·lència que correspon a les
qualitats més desitjables per a aquesta classe d’éssers humans.
 VIRTUTS O TIPUS
EXCEL·LÈNCIES D’ÀNIMA
Que una persona ha PREDOMINANT
d’esforçar-se a
desenvolupar segons
el predomini del tipus
d’ànima
JUSTÍCIA
INTEL·LIGÈNCIA ÀNIMA RACIONAL
VALENTIA ÀNIMA IRASCIBLE
MODERACIÓ ÀNIMA
COMPUPISCIBLE

El mite del carro alat

 La filosofia política de Plató
● Plató intenta dissenyar un model de societat perfecta, en
el qual el govern de l’Estat era confiat als més savis.
● La teoria política de Plató està lligada a la seva teoria
antropològica.
● Una societat ben ordena és aquella en la qual regna la
justícia i on els governants pensen en el bé comú.
● Això només és possible quan cada persona es dediqui a
allò que fa millor segons la predominància de la seva
ànima sense interferir en les activitats que no està ben
dotada.
ORGANITZACIÓ DE LA CIUTAT IDEAL
ÀNIMA RACIONAL El govern de la ciutat
(únics capacitats de
conèixer el Bé i la
Justícia)
ELS FILÒSOFS, ELS
ÚNICS CAPACITATS
PER CONÈIXER ALLÒ
QUE REALMENT
CONVÉ A LA SOCIETAT
ÀNIMA IRASCIBLE Ocupar-se de defensar
la ciutat dels seus
enemics (soldats)
ÀNIMA Ocupar-se de qüestions
CONCUPISCIBLE materials (agricultura,
ramaderia, artesania o
comerç)
- El model polític de Plató busca dissenyar una
societat ideal i perfecta que permeti resoldre les
insuficiències i els defectes dels diferents estats que
existeixen en la realitat. Una utopia que descriu com
hauria organitzar-se l’Estat perquè hi regni la justícia.
- Ordenació social molt rígida.
- L’educació té un paper fonamental per orientar a
cada persona cap a l’activitat que més li escau.
- En aquesta societat no es permet opinar o participar
en les decisions a tothom, perquè només s’hi admet la
intervenció dels qui tenen una ànima racional.
- La justícia en la societat: el bon funcionament de la
col·lectivitat estarà assegurat si els més savis
s’encarreguen de governa i de supervisar l’ajust
adequat del sistema social.
- Una societat és justa quan cadascú fa allò que li
correspon segons el tipus d’ànima que té.
- La justícia. Un valor fonamental per Plató que té
dues dimensions: justícia individual i justícia social.

- Un individu és just quan es dóna en ell un equilibri

adequat entre les tres parts de l’ànima. Si l’ànima
racional aconsegueix controlar l’ànima irascible i
l’ànima concupiscible.

- Una societat només pot ser justa si s’hi estableix un

equilibri harmònic entre els tres tipus de persones que
la componen. El govern es confia als més savi, els
soldats s’encarreguen de defensar la societat i els
productors s'ocupen de proveir la societat dels béns
materials necessaris.
 La societat perfecta de Plató
- El govern de l’Estat era confiat als més savis.

- La proposta de Plató a la República està lligada

a la seva teoria antropològica.

- El model polític idea dissenyat per Plató atorga

a cada persona un lloc diferent en la societat
segons el tipus d’ànima que té.

- És una societat utòpica.