T.

3 PLATÓ

1. ANTROPOLOGIA (COM ÉS L'ÉSSER HUMÀ?)

MITE DEL CARRO ALAT

* LLOC→ Fedre

* OBJECTIU→ aquest mite intenta resoldre dues preguntes.

1) Com és la nostra ànima abans d’encarnar? (Naturalesa de l’ànima)

2) Per què l’ànima agafa un cos material? (Causes de l’ecarnació)

* EXPLICACIÓ→ Abans de que els éssers humans naixem, l’ànima ja existeix.

Aquesta viu al món intel·ligible. Allà és el lloc on viuen les ànimes que no tenen cos
(en ell també hi ha el món de les idees).

Segons Plató, l’ànima que no té cos és com un ‘carro alat’. Aquesta està dividida en
4 parts:

1) AURIGA→ qui condueix el carro Alat. Aquesta representa la raó. Si ens

volem mantenir al món intel·ligible ha de manar l’Auriga.

2) CAVALL DÒCIL→ Simbolitza el valor i es deixa guiar.

3) CAVALL REBEL→ No és dolent però s’ha de controlar. Simbolitza les

tendències materialistes i per tant, la temprança.

4) ALES→ permeten volar. Depenent de quina mida tinguin les ales, els carros
alats podran volar més alt o més baix.

Per tant, degut al cavall rebel, l’auriga pot perdre el control del carro alat. Sinó es
controla bé, les ànimes deixen de viure en el món intel·ligible i passen a viure en el
món sensible. Això succeeix de la següent manera:

L’auriga ha de controlar el cavall rebel, ja que aquest pot començar a tenir desitjos
materials. Degut això, si l’auriga no ho controla, mica en mica aquests pensaments
materialistes s’aniran imposant. Les ales es van fent més petites.

Perquè les ànimes puguin seguir en el món intel·ligible, aquestes han d’anar veient
alguna idea.

Els carros alats amb les ales més grans podran volar molt amunt. Aquests arribaran
a les idees més superiors del món de les idees, allà hi ha poca competència. En
canvi, els carros alats amb les ales més petites estaran en el nivell més baix del
món de les idees, allà hi ha molta competència.

Mica en mica, els carros alats poden anar patint un procés de degradació. Això farà
que cada cop tinguin les ales més petites, fins que caiguin en el món sensible i
arribin algun cos. Cada part del carro alat agafa una part d’aquell cos. L’auriga anirà
al cap, el cavall dòcil al cor i el cavall rebel al abdomen.

* PREGUNTES→

● Com és la nostra ànima abans d’encarnar? (Naturalesa de l’ànima)

La naturalesa de l’ànima és complexa. Sinó es controla el les tendències
materialistes poden deixar de viure en el món intel·ligible i passar al món sensible.

● Per què l’ànima agafa un cos material? (Causes de l’ecarnació)

L’ànima agafa un cos material degut a:

1) Procés de degradació, mica en mica els carros alats van perdent les seves
ales.
2) Cicles de transmigració, pot ser que l’ànima vingui d’un cicle de transmigració
degut a que no ha portat un bon ús de la raó.
3) Ànimes nobles o molt sàvies, aquestes baixen voluntàriament en el món
sensible per poder ensenyar a les altres.

2. ÈTICA (COM HEM DE VIURE?)

Els primers autors que es van fer aquesta pregunta van ser Sòcrates i els Sofistes al
segle V aC (etapa antropològica). Aquests però tenien idees contràries:

➢ SÒCRATES→ universalisme moral (valors morals universals) i

intel·lectualisme moral (bé=saviesa / mal = ignorància).

➢ SOFISTES→ relativisme moral (tot depèn).

Plató respecte l’ètica tenia 3 conceptes clars:

BÉ SUPREM DE L’HOME
No totes les vides són i valen igual. Per tant, com que l’home era el creador de la
seva vida, Plató deia que hem de viure d’una manera concreta.

VIRTUT (JUSTICIA) O ARETÉ

Una manera de viure la vida és intentant ser virtuós (virtut) o just i practicant
l’ARETÉ (pràctica de la virtut o justícia). Plató diu que la virtut o justícia “És la salut
de l’ànima”.
El contrari de la virtut o justícia és el vici, “El vici és una debilitat i una malaltia de
l’ànima”.

A la pràctica, la virtut o justícia és l’equilibri entre les 3 parts de l’ànima. Qui té una
situació d’equilibri és una persona justa, i qui ho aconsegueix, serà una persona
sàvia.

Hi ha dos tipus de virtuts o justícies:

1) INDIVIDUAL→ dóna la felicitat d’un mateix

2) COL·LECTIVA→ dóna la felicitat d’una polis

FELICITAT
És la conseqüència de la virtut o justícia i es troba quan la persona viu d’una manera
determinada. Per tant, Plató deia “Fes el que vulguis fer”.

3. POLÍTICA (COM HEM DE GESTIONAR LA VIDA EN COMÚ?)

IMPORTÀNCIA
Plató va ser l’inventor de la filosofia política. Ell deia que l’home és un ésser social i
ha de viure en grup. Per tant, es necessiten unes lleis per organitzar aquesta
societat.

Com que el poble no seria capaç de formar unes lleis justes, es necessiten unes
persones sàvies, és a dir, uns filòsofs, que hagin pogut veure la idea justícia per
poder-ne formular. Per tant, com que el poble no pot formular lleis justes, es
necessita la formació d’un govern.

En conseqüència, podem dir que la política té una importància molt gran.

La podem trobar en 3 obres diferents:

1) Carta VII→ “Tots els estats estan mal governats (...) les injustícies pels homes
no acabaran fins que els filòsofs arribin al poder”.

2) La República→ És la primera utopia

3) Les Lleis

Plató també parla de les necessitats que ha de cobrirs les ciutats (provisió de
queviures, provisió d’habitatges, provisió de vestits...). Totes aquestes necessitats
són les que necessita el cos que l’ànima ha encarnat.
 RELACIÓ ÈTICA - POLÍTICA
L’ètica pretén la cerca de la felicitat personal i, per tant, es trobaria en l’àmbit
individual. D’altra banda, la política pretèn la felicitat col·lectiva i es troba en l'àmbit
col·lectiu.

Per tant, i com deia Sòcrates, la educació converteix les persones en sàvies i
educades. Plató proposa canviar la persona i fer-la justa, virtuosa…

* FELICITAT INDIVIDUAL I COL·LECTIVA→ depèn de si els estats estan ben

governats. Per tant, la política interfereix en la felicitat.

* FELICITAT PERSONAL→ depèn d’un bon govern i un bon govern depèn de la

felicitat de les persones.

LA JUSTÍCIA A LA CIUTAT
És molt important que hi hagi una ciutat justa i sàvia. I per Plató, la polis justa és
l’estat. Ell pensa que un estat ha de ser de l’home i de la societat.

ANTROPOLOGIA ÈTICA POLÍTICA FEDRE

Racional Virtut de la Governants Fan lleis justes Homes d’or

prudència (filòsofs)

Irascible Virtut de la Guerrers o Vigilar la Homes de plata

fortalesa guardians societat

Concupiscible Virtut de la Productors Produeixen Homes de

temprança per la societat bronze

Tota aquesta taula la podem trobar en el llibre la República II. Se suposava que era
una línea realista, però mica en mica va anar veient com no es podia complir. Avui
en dia es considera una línia utòpica.

Aquesta taula també és coneix com Comunisme platònic. El bé comú és superior als
béns particulars. És a dir, l'interès comú és més important que l'interès privat.

Segons Plató, com que la política és un concepte tan difícil només l’haurien de fer
aquells que han anat al món de les idees, han vist la idea justícia i han tornat a la
caverna. Per tant, que opnesis no significa que puguis governar.

Depenent de quina ànima ens predomini, podrem ser d’una manera o d’una altre.
Plató pensava que amb l’ajuda de l’educació es podria saber quina part de l’ànima
ens predominava.
 ➢ RACIONAL→ són aquelles que tenen prudència, pensen abans d’actuar.
Serien les persones que, com a mínim, han vist la idea justícia. Per tant,
tenen la ment entrenada per pensar. Segons Plató, aquestes s’han de dedicar
a la política, és a dir, han de tornar a la caverna i fer lleis.

Tot i això, aquestes tenen dues limitacions per acabar amb les distraccions:

1) No propietat privada→ no en poden tenir. Així no poden augmentar els

seus estalvis i per tant, no tinguin res a veure amb la corrupció.

2) No família→ no poden tenir família (dona, fills…). Així estaran centrats

100% en la seva saviesa.

➢ IRASCIBLES→ són aquelles que tenen fortalesa, és a dir, són fortes i

valentes. Segons Plató aquestes s’haurien de dedicar a vigilar i protegir la
polis.

➢ CONCUPISCIBLE→ són aquelles que tenen temprança, no pensen gaire i no

són valentes. Serien la majoria de la població. Segons Plató, aquestes
s’haurien de dedicar a produir per la resta de la població. Va escriure més de
30 oficis en la República II.

Per tant, la idea principal seria que tothom hi surt guanyant. Per exemple, els polítics
donen lleis justes a canvi d’una seguretat, casa, roba… És a dir, “caldrà que
cadascú faci del seu treball un bé per a tots, per la comunitat”.

* ESTAT JUST→ els homes d’or (polítics) guien als homes de plata (guerrers) i
controlen als homes de bronze (productors). La justícia per a Plató no és tenir, és
ser.

FORMES DE GOVERN (CONSTITUCIONS POLÍTIQUES)

Plató va dir que un estat podia tenir diferents formes de govern:

1) MONARQUIA O ARISTOCRÀCIA→ és el sistema ideal, la millor forma de govern.

Aquest seria el govern dels filòsofs, és a dir, el govern dels qui els hi predomina
l'ànima racional. La monarquia és una sola persona i l’aristocràcia (ARISTÓS= els
millors) hi ha més d’una persona.

2) TIMOCRÀCIA→ és el govern dels guardians i guerres, és a dir, el govern dels qui

els hi predomina l'ànima irascible. Ve de TIMÉ = honor.

3) OLIGARQUIA→ en ell predomina l’ànima concupiscible. Les persones que tenen

el poder econòmic també tenen el poder polític. Ve de OLIGÓS = pocs. L’oligarquia
no te fi i pot arribar a reprimir massa al poble. Per tant, el poble es cansa i fa una
revolució. A partir d’aquí, arriba la democràcia.

4) DEMOCRÀCIA→ és el govern del poble, és a dir, el govern dels qui els hi

predomina l’ànima concupiscible. Bàsicament mana la gent que no està preparada
per manar. Ve de DEMOS = poble. Plató no hi creu, Sòcrates va morir per la
democràcia. Diu que en realitat és una demagògia i que una democràcia es pot
convertir en una tirania.

5) TIRANIA→ és la degeneració absoluta de l’estat. La idea seria que el Tirà és

com un monarca però sense ser savi. A més a més, aquesta és molt complicada de
canviar. El Tirà utilitza tots els mecanismes de l’estat (por, assassinats, mentides…)
per continuar amb el poder. L’objectiu de Plató era transformar un Tirà en un filòsof.

4. PLATONISME

És la influència que va tenir la filosofia de Plató al llarg de la història. De fet, la

filosofia de Plató és la que més ha influït al llarg de la història. Plató és un filòsof que
sempre ha estat conegut.

FILOSOFIA ANITA
Podem trobar la influència de la seva filosofia en la pròpia acadèmia (387aC - 529
dC). Aquesta va durar gairebé 1000 anys, però la van haver de tancar perquè a
l’edat mitjana la raó era independent. Els hi interessava que la gent tingués fe.

* NEOPLATONISME→ va sorgir a l’època romana. Aquest era un corrent fundat per

Plotí, un filòsof egipci. Va obrir una escola amb el mateix nom i el seu objectiu era
explicar la filosofia de Plató, però actualizada.

FILOSOFIA MEDIEVAL (V - XV)

Es caracteritza per la subordinació de la filosofia (raó) a la religió (fe). A l’edat
mitjana destaquen 3 religions i totes elles coneixeran la figura de Plató.

El cristianisme va cristianitzar la filosofia de Plató. A partir d’aquí, va sorgir el corrent

filosòfic anomenat patrística. Podem destacar Sant Agustí d’Hipona, l'encarregat de
fer aquesta transformació.

FILOSOFIA MODERNA
➢ Renaixement (XV - XVI) → recuperació de la filosofia autèntica de Plató.
s’accepta el que es deia de Plató a l’edat Mitjana. Al segle XV, a Florencia,
els Medici van fundar l’Acadèmia Florentina, un centre d’estudis de Plató.

➢ Racionalisme (XVII) → el seu fundador va ser René Descartes.