René Descartes: Les meditacions metafísiques

Yousra Kessi
Manal Aarab
1r BAT C
 René Descartes

René Descartes (1596-1650) va ser un filòsof, científic i matemàtic d'origen francès,

que va formar part de l'anomenada Revolució Científica dels segles XVI i XVII, i és
considerat per les seves aportacions al camp com el pare de la filosofia moderna,
així com de la geometria analítica.

René Descartes es considera el pare del racionalisme i de la filosofia moderna.

Descartés raona tot els dubtes. El seu llibre més important és el discurs del mètode.
René Descartes va ser el defensor més famós del racionalisme. El racionalisme i
l'empirisme van ser els moviments filosòfics que es van destacar durant la
Il·lustració. El racionalisme és la teoria que el coneixement s'adquireix a través de la
raó sense la participació dels sentits.

Descartes va començar els estudis dubtant de la seva pròpia existència. Va arribar a

la conclusió que una clara consciència del pensament va demostrar la seva pròpia
existència. Això es va considerar un fet real pel qual va demostrar l'existència
d'altres coses.

Descartes no creia que la informació que rebem a través dels nostres sentits sigui
necessàriament correcta. El seu primer pas va ser descartar tot el que sabia,
negant-se a creure fins i tot les creences més bàsiques abans de provar-les
satisfactòriament.
De tot aquest dubte neix la primera veritat. És a dir, “com que penso existeixo”.
És una conclusió a priori, no pas a través de l'experiència.

Si dubto, si penso, aleshores existeixo, és a dir, d’aquesta manera Descartés ens

diu que com que penso i dubto vol dir que existeixo.
L’atribut de pensar ens dona una clara realitat, la nostra existència, ja que si pensem
vol dir que existim.
Tenim dos mons, el jo que pensa; la nostra ànima i el món de la matèria; on trobem
la realitat del nostre món.
 Meditacions metafísiques
Primera mediació
1) Des de sempre s’han cregut les coses tan verdaderes com falses, i els que
s’ha de començar a fer és a diferenciar-les.
2) Explica que a trobat una manera de poder trobar la tranquil·litat i pau mental,
per així poder-se alliberar d’antigues opinions.
3) Molts dels seus coneixements els hem après dels sentits i pels sentits, i els
sentits ens enganyen.
4) Dubtem dels objectes sensibles, ja que els nostres sentits ens enganyen.
5) Els somnis es representen com la vida real.
6) Els somnis són una còpia de la nostra realitat.
7) És difícil no dubtar de tot, però la imaginació ens enganya.
8) Es pot dubtar de tot menys de les matemàtiques, ja que es pot comprovar.
9) L’acte de pensar ens porta a dubtar, concebre, a formar…
10) És millor dubtar de tot que no d’alguna cosa que no sigui certa.
11) El dubte comporta un esforç en el temps.
12) Res és real, tots són il·lusions i nosaltres hem de diferenciar-les.

Segona meditació
1) Les persones hem de dubtar de tot el que ens diguin els altres, ja que ens
poden donar una afirmació falsa.
2) Per no dubtar hem de buscar alguna cosa per comprovar.
3) Les persones tenim la necessitat de trobar una cosa certa i indubtable.
4) Hem de saber que hi ha coses que considerem reals i no és, i són fictícies.
5) El fet de dubtar comprova que existeixo.
6) Sap que l’ànima existeix, però no sap si el cos existeix i el món material.
7) L'única cosa que sabem segur, és que l’ànima existeix.
8) Un cop que hem arribat a la certesa que som i existim hem d'aclarir que som i
precisant i pensant.
9) no ser res, no puc discutir perquè només puc jutjar que allò que coneixem.
10) Ens diferenciem de nosaltres mateixos per raonar pero no per sentir.
11) L'esperit li costa acceptar el rigor de les coses.
 12)Les coses no son coses per les seves qualitats.
13) Per arribar a l’enteniment no ens hem d’influenciar ni pels sentits ni la
imaginació.
14)Si és un judici que suposa l'existència del meu esperit vol dir que no és una
percepció.
15) Ell critica els vulgars, però es pregunta què és millor. Una vida ser ignorant o
està cercant tota la nostra vida veritat.
16)No sap si l'existència de déu és real tot i que ve d’ell.
17)El coneixement del seu esperit, com a subjecte és anterior i més clar que el
coneixement de qualsevol de les coses exteriors que coneixem.
18)És més difícil explorar material que ens envolta a través dels nostres sentits,
que conèixer el nostre esperit.

Tercera meditació
1) Ell ja sap que l’esperit existeix però dubte de l'existència de déu.
2) Totes les coses que concebem forcen clarament i amb força distinció són
totes vertaderes.
3) Les coses dubtoses i incerteses són les coses que percebem mitjançant els
sentits, però les que les fa diferent són les idees i els pensaments.
4) El que percebem a través de déu pot ser enganyós.
5) Dubtem de tots els objectes inclòs de les matemàtiques.
6) El conjunt de les idees formen el pensament.
7) El pensament del passat no té per què ser fals, si avui en dia s’ha canviat
d'opinió
8) Per molt que desitjo una cosa dolenta, no és menys veritable que les coses
bones.
9) Només els judicis poden ser falsos si relacionen les idees amb objectes
exteriors i afirmen que es corresponen.
10) Creu que si tot el que rebem i percebem hauria de ser alguna cosa bona.
11) L’origen de les idees que semblen advertències és la naturalesa i no
depenen de la nostra voluntat.
12) El nostre instint provinent dels sentits pot ser erroni.
13) Encara no podem determinar quina realitat correspon a les nostres
representacions.
14) Tot allò que ha fet, no li a donat una realitat absoluta. A través de totes les
coses externes percebudes els seus òrgans i sentits va veure semblances
amb les seves idees o imatges.
15) Les idees de la nostra ànima i del nostre pensament són les úniques.
16) La idea i la seva causa han de tenir el, mateix nivell de realitat.
17) Allò que una idea representa, apunta a una realitat formant.
18) No estem sols al món, hi ha alguna cosa que ens dona noves idees i això
aprova la seva existència.
19) Moltes idees que es troben en el nostre pensament, poden provenir de
nosaltres.
20) Les idees s'extreuen d’un mateix, en general som tots una idea.
21) Moltes idees de modes de la substància poden provenir de mi mateix.
22) No es nega l’existència de déu perquè no sap d’on venen les coses.
23) Idea que només ha pogut ser posada en nosaltres pel mateix Déu, que
és l'ésser infinit
24) No es pot confiar ni d’esmentar a existència de déu.
25) Es pot fingir que un ésser no existeix, però no es pot fingir que la seva idea
no representa res real.
26) Aquesta idea és clara i força distinta, ja que el conserv el meu esperit.
27) Dia a dia, el meu pensament es va perfeccionant.
28) L'existència déu prové de la idea innata de perfecció.
29) Déu és l'explicació més perfecte de meva existència.
30) Si Déu hagués donat totes les perfeccions no sabria de la meva existència,
ja que déu és tota la perfecció.
31) Un mateix no pot arribar a la resposta de la idea de l'existència de Déu.
32) És necessari que déu sigui l’autor de la nostra existència i ens conserva en
ella.
33) Dependent d'algú diferent a nosaltres per pensar diferent i existir.
34) Som un ésser finit que posseeix en si la idea d'infinit.
35) Déu és la perfecció absoluta.
36) Els meus pares no són la causa de la meva existència sinó déu.
37) La idea de déu és innata però no es pas fictícia.
 38) Concebo la semblança que déu m’atrivuit.
39) La felicitat és fruit del raonament metafísic.

Quarta meditació
1) Coneixem molt més de la vida material que la de l’espiritual i aquesta és
veritat.
2) Gràcies a déu descobrim el camí cap al coneixement.
3) Déu es una persona pura, ja que no enganya.
4) La nostra capacitat de jutjar no ens enganyar perquè prové de déu
5) L’error és un defecte, ja que no som perfectes, només déu ho és.
6) La privació és la negació d’un bé degut.
7) Les intencions de déu són desconegudes i infinites.
8) La prevenció d'un error a una determinada circumstància té sentit amb relació
a la perfecció del conjunt.
9) La voluntat infinita és prou ample i perfecte, ja que no es tanca cap a cap
limit.
10) Concebem a través de déu.
11) Es necessiten temps i esforç per tenir les idees clares i distintes.
12) Jo existeixo però no puc afirmar que el meu cos existeix.
13) Hem de deixar de dubtar de les coses dubtoses
14) Déu no té cap necessitat ja que no es una cosa o un ésser.
15) Déu no ens a castigat amb l’error, és possible evitar-lo.
16) No puc fixar contínuament el meu esperit a un mateix pensament el
coneixement a de ser anterior a la volunt.
17) No em puc equivocar ja que tot el que penso existeix gràcies a déu i com
déu no s’ha equivoca i és perfecte tot és veritat.
18) No es medita per saber moltes coses, sinó per ser un savi.
 Conclusió:
Per concloure, el que les dues hem entès de les quatre meditacions, és que en la
primera meditació parla sobre que Descartes va veure que afirmar o negar totes les
veritats individualment seria una idea estúpida i inútil. No obstant això, es va adonar
que tots els coneixements que havia adquirit al llarg de la seva vida es basaven en
els sentits. Tot això va portar a Descartes a pensar si realment, aquest Déu que el
punt vol demostrar, vol que visquem en un món d'engany i mentida.

En la segona meditació parla sobre per a trobar alguna cosa 100% fiable, Descartes
busca entre les funcions de l'ànima, perquè les tasques que necessiten del cos no
poden afirmar-se, ja que no podem demostrar l'existència de tal cos. Descartes
arriba a la conclusió que si pensa, existeix. Amb això ja ha trobat la veritat absoluta i
ja ha demostrat l'existència de l'esperit.

En la tercera meditació parla sobre que primerament Descartes dubte de l'existència

de Déu, però després no nega l'existència de Déu perquè no sap d’on venen les
coses, i diu que les coses que percebem a través de Déu poden ser enganyoses,
també diu que som éssers finits que posseïm idees de l'infinit.

En la quarta meditació parla sobre que nosaltres som imperfectes, una imperfecció
que es demostra a l'hora de realitzar judicis. No podem saber si alguna cosa és cert
o no, encara que nosaltres, a través de la raó, podem distingir entre la veritat i la
falsedat, també moltes vegades hem estat induïts a l'error. I diu que Déu és l'única
cosa perfecta i que per això nosaltres som persones que som imperfectes.

René Descartes, va ser un gran filòsof de l’edat mitjana en l’any 1596. En aquestes
meditacions parla sobre que els sentits ens enganyen, i també va pensar si aquest
Déu existeix, després de tenir aquest dubte tant de temps finalment va dir que la
seva si existeix i que és l'única cosa que és perfecte i que per això nosaltres no som
perfectes i que som éssers finits que posseïm idees de l’infinit.