DESCARTES: Quina és la filosofia de Descartes?

► Tractat del mètode: - Cerca de la certesa. - Vol per a la filosofia un mètode tan exacte i
rigorós com el de les matemàtiques.

1) Regla de l'evidència: acceptar com a veritable només l'evident (el clar i diferent) -
Importància del dubte: dubtar de tot “almenys una vegada en la vida”. - Quina és la finalitat
del dubte? Arribar a la certesa. - Fonamentar el coneixement de manera sòlida.

2) Regla de l'anàlisi: dividir el complex en el simple, per a arribar a idees clares i diferents 3)
Regla de la síntesi: ascendir des del simple (el clar i diferent) fins al complex

4) Regla de l'enumeració: revisar els passos per a comprovar que no m'he saltat res.

► Meditacions metafísiques de Descartes:

► Primera Meditació: El dubte metòdic i el dubte hiperbòlic.

- Què posa en dubte Descartes en la primera meditació? Totes les seves opinions antigues
(*vetus *opinio).

- No em puc fiar dels meus sentits - Ja m'han enganyat alguna vegada (exemple del pal en
l'aigua). - Com puc distingir el somni de vigília?

- No puc acceptar com a evident el món exterior ni el meu cos - Quina funció compleix el geni
maligne? Dubteu de les matemàtiques (dubte hiperbòlic).

- Descartes no aconsegueix cap veritat indubtable

► Segona Meditació: La primera veritat indubtable.

- Quina és la primera veritat segons Descartes? El “*cogito”: si penso, existeixo - Què és el
*cogito? Una cosa que pensa (res cogitans)

- Problema de la *intermitencia del *cogito: - Només sé que existeixo QUAN penso

► Tercera Meditació: Existència de Déu (res infinita) - Quins són els 3 tipus d'idees de
Descartes?

a) Idees innates: neixen amb mi b) Idees adventícies: venen de fora c) Idees factícies: jo les
construeixo (centaure)

- Com Descartes demostra l'existència de Déu:

1) Déu com a causa de la meva idea d'infinit a) Tinc en mi una idea d'infinit

b) Però jo soc un ésser finit

c) No puc haver creat jo aquesta idea d'infinit d) Algú, igualment infinit, l'ha hagut de posar en
mi: Déu

2) Déu com a causa de mi: a) Jo soc un ésser finit i imperfecte b) No m'he creat a mi mateix, ni
existeixo des de sempre

c) Si fos perfecte, no tindria la dubta

d) Per tant, si existeixo, algú més perfecte que jo ha d'haver-me creat: Déu - Aquest Déu, com
és perfecte, és totalment bo - No pot ser *engañador
► Quarta Meditació: Explicació de l'error - Tenim dues facultats:

a) La intel·ligència: finita

b) La voluntat: infinita - L'error succeeix quan la voluntat no s'até als límits de la intel·ligència
(= el mètode de les 4 regles)

► Cinquena Meditació: Argument ontològic de l'existència de Déu

a) L'essència de Déu implica l'existència

b) Què és l'existència segons Descartes? Una perfecció

c) Déu, que és summament perfecte, no seria perfecte si li faltés la perfecció de la *existència

- Igual que no pot existir la muntanya sense la vall, no pot ser que Déu no existeixi

- Qui pensa en Déu com a inexistent, no sap el que pensa - Aquest Déu és bo i no m'enganya:
cau la hipòtesi del geni maligne

- Recupero les veritats matemàtiques - Déu és la garantia del meu coneixement

► Sisena Meditació: Recuperació del món sensible (res extensa)

- Com Déu és bo i no m'enganya, em puc fiar dels meus sentits

- L'error no és el comú i el puc evitar amb el mètode de les 4 regles

- Seria contrari a la bondat divina que les idees que percebo com que venen de fora no
provinguessin de res extern

- "*Deus sive natura": la Naturalesa com Déu

- Quines són les tres substàncies de Descartes?

a) res cogitans (substància pensant finita)

b) res infinita (Déu)

c) res extensa (la realitat extramental, reduïda a extensió) - Mecanicisme