HISTÒRIA DE LA FILO 2n TRIMESTRE Eduard Molet Espina

RENÉ DESCARTES
( Racionalista 1596-1650 )

DESCARTES:

Autèntic PARE de la Modernitat.

Primer filòsof anomenat RACIONALISTA

El llenguatge de Descartes s’anomena CARTESIA, degut a que en llatí Descartes és Cartesius.

OBRES:

1. El discurs del mètode: 4 regles fonamentals en les que basar-te sempre que et trobis en un conflicte,
si et bases en elles el podràs solucionar.
2. Meditacions metafísiques

EL DISCURS DEL MÈTODE:

4 regles explicades en el llibre

1. Regla de la evidència  acceptarem com a veritat tot allò que es mostri a la nostra ment de manera
clara i distinta (evidència)1.
2. Regla de l’anàlisi  quan vulguis resoldre un problema gros compartimenta’l en tantes parts com
calgui i resol cada una de les parts per resoldre el problema sencer = obtindràs la resposta al teu
problema.
3. Regla de la síntesi  quan hagis de resoldre problemes ordena’ls de mes simples als més complexes
i comença pels més simples i acabes pels més complexes i te serà més fàcil poder resoldre’ls.
4. Regla de l’enumeració  després de tot cal revisar els passos que s’han anat realitzant durant tot el
mètode.

Un cop tens les regles, ara comença a jugar amb elles, i és en el segon llibre Meditacions metafísiques on
està plasmat el joc.

MEDITACIONS METAFÍSIQUES:

1. Primera Meditació:
La part negativa del joc, ell juga a dubtar de tot: dubte metòdic, dubte hiperbòlic. Intenta dubtar de
tot dubte exagerat.
Descartes vol aplicar el mètode de les matemàtiques a la Filosofia. Per això necessita quatre regles:
i. Evidència: només acceptar les veritats “clares i distintes” (evidents)
ii. Anàlisi: dividir les coses complexes en elements més simples.
iii. Síntesi: reunir els elements més simples en conjunts més complexos.
iv. Enumeració: repassar el passos fets en tota la reflexió lògica.
(MÉS BEN ACLARIDES A DALT)
Aplicació Dubte metòdic (escepticisme provisional):
i. Errors dels sentits (ens enganyen, indefinició vigília/somni) i per tant, dubte sobre l’existència
del món exterior.
ii. Dubte hiperbòlic (Geni Maligne): dubta fins i tot de les veritats matemàtiques

1
Definició d’evidència  allò que se’ns mostra de manera clara i distinta en la nostra ment.
HISTÒRIA DE LA FILO 2n TRIMESTRE Eduard Molet Espina

2. Segona Meditació:
Troba la primera veritat deduïda: JO
No puc dubtar de què dubto, de què penso: “Penso per tan existeixo”  Cogito ergo sum
És també primera substància de la metafísica cartesiana: “Cosa pensant”  Res cogitants
(JO soc una cosa que pensa, una substància pensant)

3. Tercera Meditació: Déu (substància infinita)

Com sortir del solipsisme? Ja que, per ara, només puc demostra que soc una cosa que pensa, sense
poder demostrar ni l’existència del món exterior, no tan sols del meu cos, i sense tenir certesa de res
del que veig ni penso...
Necessita demostrar l’existència de Déu. Per això, troba dins seu tres tipus d’idees:
i. Innates: ja estan dins meu en el moment de néixer. Ex: idea d’infinit
ii. Adventícies: venen de l’exterior (sentits) Ex: cavall
iii. Factícies: les fabrico combinant amb la imaginació de les idees adventícies. Ex: cavall alat
A partir de la idea innata d’infinit comença la demostració: la segona veritat deduïda: DÉU
Dues demostracions de la seva existència:
i. Déu = causa de la meva idea d’infinit. (ARGUMENT DE LA INFINITUD)
(TROBO DINS MEU IDEA D’INFINIT: NO POT VENIR DE MI (JO SOC UNA SUBSTÀNCIA FINITA))
(NOMÉS UNA CAUSA INFINITA POT EXPLICAR UNA IDEA D’INFINIT DINS MEU)
ii. Déu = causa de la meva existència. (ARGUMENT DE LA CASUALITAT APLICADA AL JO)
(JO NO PODRIA EXISTIR SI NO EXISTÍS DÉU: JO SOC FINIT, JO NO M’HE POGUT CAUSAR A MI MATEIX)
Segona substància de la metafísica cartesiana: la res finita: Déu, la substància infinita.
Aquets Déu ha de ser bo i no pot ser enganyador: Amb això desmuntem l’argument del geni maligne.
Recuperem la certesa sobre les veritats matemàtiques.

4. Quarta Meditació: d’on venen els errors

Si Déu és bo, perquè existeix l’error?
Tenim dues capacitats principals:
i. Intel·ligència: finita
ii. Voluntat: infinita
L’error prové de què la voluntat vol anar més lluny o més ràpid del que li permet la intel·ligència.
Exemples: judicis precipitats sobre el que veiem de lluny.
No és culpa de Déu

5. Cinquena Meditació: l’argument ontològic de l’existència de Déu (A priori)

Tercera demostració de l’existència de Déu.
i. Prové de Sant Anselm.
ii. La idea de Déu que trobo dins meu, com a idea d’un ésser que té totes les perfeccions,
comporta necessàriament l’existència de Déu.
iii. Si li manqués l’existència, ja no seria la idea més perfecta pensable. L’existència va amb
l’essència (idea) de Déu igual com la vall va amb la muntanya i els tres costats amb la idea de
triangle.
iv. No podem pensar a Déu com a inexistent. Puc pensar un cavall amb ales, però no un triangle
de quatre costats.
Déu existeix i no m’enganya i per tant Déu és la garantia del meu coneixement.
HISTÒRIA DE LA FILO 2n TRIMESTRE Eduard Molet Espina

6. Sisena Meditació: el Món exterior

La tercera veritat deduïda: MÓN
Si Déu és perfecte i bo, és lògic pensar que no em vol enganyar, i que fonamentalment no m’enganyo
en els meus pensaments i en la meva percepció del món. Mentre apliqui les quatre regles del mètode.
Dubtar de l’existència del món exterior i del meu cos és exagerat.
Queda anul·lada la hipòtesi del Geni Maligne i podem recuperar la certesa en relació al del món
exterior i al propi cos.
Tercera substància de la metafísica cartesiana: la res extensa.

 RESUM METAFÍSICA CARTESIANA

En resum, què és la realitat per Descartes? Quines són les tres substàncies de la metafísica
cartesiana?
i. Res cogitans: Jo, la substància pensant.
ii. Res infinita: Déu, la substància infinita.
iii. Res extensa: realitat material o extramental
(REALITAT EXTERIOR REDUÏDA A EXTENSIÓ: MECANISME CARTESIÀ)
Dualisme cartesià: ànima = res cogitans / cos = res extensa. Dues substàncies completament diferents
i separades. Com es relacionen? Com una substància immaterial (ànima) es relaciona amb una
substància que és pura extensió? Descartes pensarà que el punt de connexió i articulació era la
Glàndula Pineal.

QUÈ SÓN LES 3 VERITATS INDUBTABLES/DEDUÏDES?

Són idees que li mostren de forma clara i distinta, per mitja de la raó i no per mitjà dels sentits.
HISTÒRIA DE LA FILO 2n TRIMESTRE Eduard Molet Espina

LA MODERNITAT: (la L de “La” i la M de “Modernitat” en MAJS)

QUÈ ÉS?

Etapa en la història del pensament occidental. Determinada forma de filosofar, de pensar, de concebre el
món i la realitat típica de les societat europees posteriors a l’Humanisme renaixentista.

“ La Modernitat és una etapa de la història del pensament occidental que neix amb el Racionalisme del ”
s.XVII i s’estén fins el 1918-1945

Història del pensament occidental:

Mort de Descartes → 1650 II GM → 1945

QUINES ESCOLES DEL PENSAMENT HI PARTICIPEN?

 Racionalisme
 Empirisme I desprès de La Modernitat?
 Idealisme transcendental
 Il·lustració Després de la guerra ho anomenem
 Utilitarisme POSTMODERNITAT
 Humanisme Pessimisme brutal, tots tenim a pensar en un futur
 Positivisme lo més pessimista possible.
 Existencialisme La cultura ja no importa, la situació del planeta ...
 ...

CARACTERÍSTIQUES:

 Antropocentrisme -> subjectivisme

 Optimisme epistemològic
 Progressiva secularització
 Esclat del cientifisme o cientisme
 Progrés il·limitat
 Grans projectes col·lectius:
1. Estatisme – Absolutisme
2. Liberalisme
3. Republicanisme
4. Socialisme
5. Nacionalisme
6. Feixisme
HISTÒRIA DE LA FILO 2n TRIMESTRE Eduard Molet Espina

Racionalisme Pitàgores Parmènides Plató (teoria de les Idees)

VS
Empirisme Presocràtics Heràclit Aristòtil

SOLUCIÓ

Immanuel Kant proposa superar la dualitat mitjançant el seu IDEALISME TRANSCENDENTAL

Racionalistes Europa Occidental ( Descartes, francès; Leibniz, alemany; Spinoza, jueu holandès )

Empiristes Britànics

Dues maneres d’entendre la realitat, el coneixement, la política i... en el fons, la vida.

HISTÒRIA DE LA FILO 2n TRIMESTRE Eduard Molet Espina

RACIONALISME:

Creadors del racionalisme segons el seu pensament:

Plató, Sòcrates i Piagores, tots ells deien que existien les veritats absolutes, van possibilitar el RACIONALISME.

1.-L’autèntic coneixement procedeix de la RAÓ.

 Es possible conèixer la realitat mitjançant el pensament pur, sense necessitat de cap premissa
empírica.
 Només quan la ment treballa ella sola, es possible arribar a la veritat.
 Els sentits són una font d’informació enganyosa, poc fiable, subjectiva i relativa

2.-La ment humana disposa de coneixement innats.

 Innatisme: la ment humana pot generar continguts independents de l’experiència.

3.-El mètode de les ciències és la deducció.

 L’objectiu del científic és establir principis generals dels quals derivar proporcions vertaderes.
 Formalismes.

4.-La ciència exemplar és la matemàtica.

 La matemàtica és el coneixement ideal.

 Un coneixement és vertader quan estigui expressat en termes matemàtics.
 L’objectiu de la ciència és traduir-lo tot a llenguatge matemàtic.
 Unificació de les ciències.

5.-És possible un coneixement absolutament cert.

“LA VERITAT ABSOLUTA EXISTEIX” (Dogmàtic)

“COGITO ERGO SUM”  “penso, per tant existeixo”

6.- Mètode que empra per arribar a la veritat:

 Mètode inductiu: prendre dades, arribes a unes conclusions.

 Mètode deductiu: a partir de grans veritats deduïm conclusions.

Unió final: MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU

Frases de Descartes:

1. “Es prudent no refiar-se de qui ens ha enganyat un cop”

2. “La matemàtica és la ciència de l’ordre i la mesura, de belles cadenes de raonaments, tots senzills i
fàcils”

Frases de Galileu:

1. “El llibre de la naturalesa està escrit en llenguatge matemàtic”

HISTÒRIA DE LA FILO 2n TRIMESTRE Eduard Molet Espina

L’EMPIRISME:

1.-Tot el nostres coneixement deriva de l’experiència sensible.

 L’experiència és la font i la frontera del coneixement. No puc conèixer ,és enllà de la informació que
em proporcionen els sentits.
 Només si una idea té com a base una experiència sensible es pot afirmar que és una autèntica idea.
 FALTA APUNTAR EL QUE NO ES VEU

2.-La ment humana és una tabula rasa.

 La ment humana no disposa de coneixements innats (de naixement), sinó que tots els continguts són
apresos.

3.-El mètode de les ciències és la inducció.

 Fer ciència consisteix en acumular experiència (observació i registre) i cercar-hi regularitats.

4-.Les ciències exemplars són les ciències naturals.

 Si un coneixement vol ser considerat científic ha d’assumir el mètode de la ciència natural:

observació, experimentació, mostreig, registre...

5.-No és possible un coneixement absolutament cert.

 Donat que la inducció només ofereix coneixements probables, la veritat només és possible amb
aquesta limitació, només tenim els sentits i no són fiables.
 Escepticisme optimista.

Frases de David Hume:

1. “El dubte, l’escola de la veritat”

Frases de Francis Bacon:

1. “Res no hi ha en la ment que abans no hagi estat en els sentits”

DIFERÈNCIES:

Empirista  Si no ho experimentes no ho pots saber.

Racionalisme  Evidències que no han estat provades.