René Descartes

(La Haye, 1596 –

Estocolm, 1650)
Història de la Filosofia
2n de Batxillerat
Curs de la pandèmia
 El Racionalisme
• Un antecedent important: el problema
entre raó i fe (filosofia medieval)-
Ockham: separació- obre camí a
racionalisme i empirisme
• Corrent filosòfic (s. XVII) que
inaugura la Modernitat. En formen
part: Descartes, Spinoza, Malebranche,
Leibniz (hummm)
• Oposat tradicionalment a l’empirisme
(s. XVII-XVIII). En formen part:
Locke, Hume i Berkeley
 Característiques, 1
1. Autosuficiència de la raó:
• Cap límit extern: cap autoritat, tradició, religió
• Només la raó pot jutjar el que és vertader. La veritat és racional. La raó es dona lleis a ella mateixa
2. Confiança en la raó:
• Caràcter universal, objectiu i necessary
• Fonament de la ciència per a poder dominar el món
• Fonament del coneixement valid i vertader
3. Menyspreu del coneixement sensible: no és objectiu ni universal ni necessari
4. Innatisme: hi ha idees innates en la raó humana que neixen amb ella. Universals i fonament de qualsevol
raonament = premises raonament deductiu. Evidents per si mateixes: Jo, Déu, Món
 Característiques, 2
5. Model de ciència: matemàtica. Coneixement: sistema deductiu d’idees intuïdes i evidents per si
mateixes
6. Importància del mètode: cal fer servir bé la raó = aconseguir la veritat. Únic mètode. Evitar l’error
7. Lluita contra l’escepticisme: cal superar el dubte – fer servir el dubte metòdic
8. El món és racional, per això el pot conèixer la raó (no atzar, no arbitrarietat). Deduït a partir de les
idees, no evident per si mateix. Ordre matemàtic =Mecanicisme
9. El coneixement ho és d’idees, no del món: idealisme, no realisme, les idees no són la realitat, sinó la
seva representació. Subjectivisme
ACTIVITAT 1: Comparació Plató – Descartes a partir de les característiques exposades, 1a part
Objectius de la filosofia de
Descartes

1. Unificar el saber humà

2. Unitat de la ciència
3. Conseqüències:
• nou mètode
• moral provisional
• desenvolupament de la
ciència
 El mètode
1. Evidència: intuició
intel·lectual + claredat i
distinció – concepte de
VERITAT
2. Anàlisi: naturaleses
simples = res cogitans i
res extensa
3. Síntesi
4. Enumeració i revisió
 El dubte cartesià i el descobriment del cogito
(Meditacions I i II)
• Metòdic, no escèptic- cal superar-lo: arribar a una evidència (= veritat)
• Fases del dubte: 1a meditació
ACTIVITAT 2: identificar les fases del dubte a la 1a Meditació + assenyalar fragments del text
ACTIVITAT 3: per què formula la hipòtesi del geni maligne?
• Resultats del dubte: 1a evidència = 1a veritat indubtable = Cogito, ergo sum
ACTIVITAT 4: resumir l’argument que es troba a la 2a Meditació + assenyalar fragments del text
ACTIVITAT 5: descripció de la res cogitans a la 2a Meditació + assenyalar fragments del text
ACTIVITAT 6: què demostra l’exemple del tros de cera?
ACTIVITAT 7: com defineix el coneixement a la 2a Meditació? + assenyalar fragments del text
GUIA DE LECTURA DE LES MEDITACIONS
Definicions

Res: Substància – allò que no té necessitat de res diferent de si per a existir

Atribut: allò que constitueix l’essència d’una substància

Mode: forma en la qual es disposa una substància

La realitat: teoria de la substància-

el cogito, Déu i la res extensa
 La substància finita, 1: res
cogitans
• Atribut: pensament – i què pensa? Idees!
• Consciència
• Evident – 1a veritat –idea innata
• Modes: judici, raonament, desig, dubte...
V. descripció del cogito a la Meditació II
• Dues tipologies d’idees (Meditació III):
a) Pel seu origen: adventícies (de
l’exterior a mi), innates i factícies(de la
meva ment: error a la imatge!)
b) Pel seu contingut: de substàncies,
d’accidents i de Déu!
 La substància finita, 2: res extensa
• Atribut: extensió – quantificable –
tot el que no és ni res cogitans ni
res infinita – i geometritzable:
expressió matemàtica
• Qualitats primàries – secundàries:
subjectives
• Modes: figura, moviment, repòs
• 3a idea innata
Conseqüències
• Dualisme: cos i ànima són susbtàncies
independents (v. Meditació VI)
• Problema: comunicació de les substàncies finites
(matèria i esperit)
ACTIVITAT 8: examinar i resumir els
arguments a favor del dualisme a la Meditació VI
ACTIVITAT 9: comparar el dualisme cartesià
amb el dualisme platònic
 La substància infinita: Déu
• Hi ha idees que provenen de mi: només proven la meva existència
• Hi ha una idea que no pot provenir de mi: la d’un ésser perfecte = infinit (pressupòsit: l’origen del
contingut de cada idea ha de tenir com a mínim tanta realitat com la idea)
• De quina mena és la idea de Déu? a) no pot ser adventícia – el món està posat en dubte; b) no pot
ser factícia = provenir de la meva ment imperfecta; c) només pot ser innata = posada en mi per
l’ésser perfecte
• 1r argument: a partir de la idea de perfecció – la seva essència implica la seva existència - ontològic
• 2n argument: a partir de la causa de la meva existència
CONCLUSIÓ: Déu existeix – 2a veritat (v. Meditació III i Meditació V a la Guia de lectura)
 El coneixement
Fonament: la raó Explicació de l’error
• Desconfiança en els sentits: primera fase del dubte • Degut a la finitud de l’enteniment humà i el xoc
amb la voluntat infinita
• Punt de partida, seguint el mètode: evidència –
definició de veritat: idea clara i distinta – CRITERI • Reconeixement: el coneixement humà és limitat
D’EVIDÈNCIA
• Com evitar-lo? Seguir el mètode, cap precipitació,
• Procedir deductiu a partir d’evidències, per ex., no acceptar cap idea que no sigui clara i distinta
idees innates (v. demostracions existència de Déu,
(v. Meditació IV a la Guia de lectura)
dualisme antropològic)
ACTIVITAT 10: completa la comparació entre
• El coneixement ho és d’idees = representacions
Descartes i Plató sobre el coneixement, la raó, les
mentals (diferència amb Plató)
idees i l’error
• IMPORTANT: Déu = garantia criteri
d’evidència (v. Meditació V a la Guia de lectura)
 El coneixement del món
1r: superar el dubte
• Cal “recuperar el món”, però no a
partir dels sentits (v. arguments
contra ells a la Meditació VI –
s’avança a la crítica empirista)
• Clau: Déu com a garantia del criteri
de veritat – idees clares i distintes de
les coses exteriors – extensió:
geometritzable
2n: com és la ciència
• Mètode deductiu: a partir de Déu i les idees innates
• No experimental: de causes a efectes
• Sí experiència: determinar efectes
• Món: model mecanicisme
• Ni àtoms ni buit, només matèria i moviment –
aplicació de les matemàtiques a la física
• Lleis naturals: Déu com a 1a causa del moviment +
1a llei – Inèrcia; 2a llei – Moviment rectilini; 3a
llei – Conservació moviment
 Activitats finals
1. Treballar els textos seleccionats per a examen
2. Elaborar una comparació completa i detallada entre Descartes i Plató
3. Definir els termes clau de la filosofia cartesiana que es trobin als textos
seleccionats
4. Elaborar un resum o esquema dels temes de la filosofia cartesiana que es
troben enumerats a l’arxiu de l’activitat següent
5. Respondre les possibles preguntes 3 segons la graella compartida aquí