1.

2 LA UNITAT DEL SABER

Aquest filòsof defensa que hi ha un unic saber que es l’humà. De la mateixa manera pensa
que hi ha una unica Ciència a partir de la qual es deriven altres i ho simbolitza amb el dibuix
d’un arbre.

Tronc: Ciencia que estudia els fenomens de la natura, anomenada fisica o filosofia natural
Branques: Ciencies pràctiques com la medicina o la mecanica
Arrels: Ciencia que tracta les realitats més enllà del mon sensibe anomenada metafisica

1.3 EL PROBLEMA DE LES IDEES

Descartes es planteja 3 questions sobre les idees

-Que s’enten per idea: contesta que és aquell contingut de la ment que ens apareix com
una imatge.
-Quin és el seu origen i quina relació tenen amb les coses: i afirma que les idees poden
ser innates (les tenim desde el naixement), les adquirides (producte de l’exeperiencia) i les
artificials (les inventades)
-Quines classes d’idees hi ha i el seu desenvolupament
Classes d’idees Fiabiliat Origen Exemple

Innates Veritables Raó Jo em dic…

Adquirides Poc fiable Experiencia Sempre les classes

comencen a les 8 h

Artificials Erronies Imaginació Les bruixes volen

1.4 EL MÈTODE CARTESIÀ

La paraula cartesià és sinònim d'ordenat i, per tant, el mètode que crea René Descartes
consisteix a seguir de forma sistemàtica una sèrie de regles per arribar a la veritat. Si
segons ell hi ha una única raó també hi haurà un únic mètode per accedir a la veritat. El seu
mètode està basat en quatre regles que van ser apuntades en el llibre “Discurs del mètode”
(1637)

1a regla o de la evidencia: Es refereix que la idea ha de ser clara i distinta, una idea és
clara quan és obvia i no es pot dubtar i distinta quan es pot diferenciar d’altres, per exemple
(Avinguda 6) (una sola xifra)

2a regla o de la analisi: Estableix la necessitat de descompondre cadascuna de les

dificultats o problemes examinats per exemple (2 x 3 = 6 aquí i en Taiwan, dos xifres → 2x3)

3a regla o de la síntesi: Fa referència que un cop que hem arribat als elements més
simples cal anar gradualment a altres més complexos (1 x 3 x 2 o 2+2+2)

4a regla o de la enumeració: Significa comprovar i revisar tot el procés per a asegurar-se

que no hi ha cap error. (6:2=3)
1.5 EL DUBTE METÒDIC
Descarts el que busca és aconseguir una veritat 100%. Per aixó al igual que els esceptics
comença dubtant de tot però a diferencia d’ells vol arribar a una veritat inductable. Aquest
filosof analitza els fonaments en que es basa els coneixements i ho simbolitza com si fos un
edifici.

CONEIXEMENT HUMÀ

SENTITS MATEMÀTIQUES

Descartes defensa que les matemàtiques tracta d’elements racionals i que mai ens fallen
per exemple un quadrat està format per quatre angles a tot arreu.

En canvi els sentits es basen en la sensibilitat de cada persona i per exemple un mateix
aliment per a una persona es dolça per una altra no. A més els sentits ens poden fallar com
per exemple quan una persona està somiant i es desperta i durant uns breus segons no sap
en quina realitat està.

Un cop li queda clar que els sentits no son 100% fiables s’enfonsa el bell edifici del
coneixement humà i s’ha de buscar un nou pilar. Mentre fa aquest raonament sap del cert
que existeix mentre pensa i d’aquí ve la frase “penso, per tant, existeixo”. El terme pensar
inclou a més de l’acció de raonar altres accions mentals com per exemple imaginar o
afirmar

1.6 LA DEMOSTRACIÓ DE L’EXISTÈNCIA DE DÉU

Descartes té clar l’existència d’un ésser que és superior als altres, ho demostra utilitzant dos
arguments:
1. Argument de la causalitat: Déu té la substància infinita que altres éssers no tenen
aquesta substància l’ha creat ell
2. Argument ontològic: Fa referència que la idea de Déu inclou la perfecció i el bé

La demostració de l'existència de Déu en la filosofia de Descartes perquè és la garantia del

veritable coneixement. Ell parla de la possible existència d’un geni maligne que ens estigui
enganyant i creure que el món que vivim no es el real pero un cop demostrada l’existència
de Déu la hipòtesi queda descartada perquè Déu amb la seva perfecció i bé no ens pot
enganyar. En definitiva el nou edifici del coneixement estarà format per les matemàtiques i
Déu

El dubte de descarts té 4 caracteristiques:

- és metòdic en el sentit del que està format per diferents passos amb la finalitat
d’arribar al veritable coneixement.
- és universal ja que s’aplica a tota classe de coneixement.
- és teòric en el sentit que també s’aplica a la vida pràctica i a la nostra conducta.
- és provisional amb la idea d’arribar a un mètode definitiu.