Filòsof Metafísica
Descartes Descartes distingeix les
substàncies que
componen la realitat en
tres:
(Jo pensant, Déu i món)
El jo pensant és la 1r substància i
Déu la 2n substància.
El jo pensant : és una
substància que pensa el
(res cogitans) el que seria
una ànima.
Aquests jo pensant és
capaç de pensar diversos
tipus d’idees.
Descartes creu que puc
dubtar de l'existència del
meu cos i alhora del que
m’envolta, ja que aquesta
ultima la percebem a
través dels sentits i
aquests segons
Descartes no son fiables.
Descartes dubta de la
veracitat dels sentits.
el que busca és trobar
una manera de conèixer
les idees sobre el món i
que aquestes no siguin ni
somnis, ni il·lusions.
Les classifica en:
- Adquirides, aquestes
idees provenen de la
percepció del món, el
Teoria Coneixement
Descartes mogut per els
error comesos en el
passat busca un mètode
on el permet tenir una
seguretat sobre el
coneixement, ja que la
ciència en te un, però la
filosofia no, per això crea
el Mètode Cartesià.
Aquest mètode no només
es basa en la perfecció
d’ell mateix sinó també de
la concepció de la raó
humana com a una
facultat que es capaç de
formular les qüestions
més complexes.
Descartes estableix
quatre regles, l’evidència,
l’anàlisi, la síntesi i
l’enumeració.
La primera, l’Evidència,
que és la intuïció, aquesta
regla es basa en no
acceptar mai cap cosa
com a vertadera sense
que aquesta fos
coneguda d’abans com a
evident.
Evitar les precipitacions
d’afirmacions i els
perjudicis, i no incloure el
Antropologia
Segons Descartes, a
diferencia de Aristòtil que
aquest diu que ànima i
cos van juntes, Descartes
creu que com el cos, que
és una màquina i que
aquesta funciona per un
mecanisme determinat,
per tant l’ànima és una
substància que no es pot
sotmetre a les lleis del
mecanicisme , ja que
aquesta té més llibertat.
L'ànima és lliure i el cos
està lligat a les lleis
mecàniques.
Últim només
Ètica
Descartes es qüestiona
tots els coneixements
rebuts, i proposa una
moral provisional que
consisteix en 4 màxims
que el perpetrant viure
feliç.
El primer màxim és
l'obediència de les lleis i
de les costums que té el
seu país. Sobretot
mantenint la religió, on
Déu els guia.
El segon màxim és ser
ferm i decidit en les seves
accions i en les opinions
més dubtoses.
El tercer màxim era
procurar sempre superar-
se a si mateix i el canvi
dels seus desitjos que no
pas l’ordre del món.
I la quarta o la conclusió,
és la dedicació de a
cultivar la raó i sobretot
avançar tan com fos
possible en el
coneixement de la veritat.
problema recau en que
fàcilment poden ser
errònies, per les diferents
idees que te cadascú.
-Factícies, aquestes idees
son les que són creades
per nosaltres mateixos.
- Per últim les idees
Innates, són aquelles que
no provenen de uns
objectes exteriors.
Déu: Aquesta existeix ja
que sabem que tot i que
el jo pensant es
imperfecte ens comparem
amb Déu que és de
naturalesa perfecte.
Com Déu és la perfecció
aquest no pot esdevenir
dels nostres pensaments i
aquest ha sorgit de una
realitat divina.
Déu és la realitat que em
permet superar la pròpia
subjectivitat, sabem que a
l’exterior hi ha una
substància perfecte.
Déu decreta tot, les
normes i les lleis.
Per últim trobem el Món:
És qualsevol realitat
material, inclòs el meu
propi cos.
ens judicis d’un mateix el
que es presenten i que
aquests no dones cap
motiu de posar-lo en
dubte.
L’anàlisi, és la divisió en
diferents parts les
dificultats, tantes parts
com fos necessari per
poder resoldre-ho millor.
La síntesi ordenar els
pensaments en un ordre
on es comences amb els
objectes més simples i els
més fàcils de conèixer per
després anar gradualment
ascendint fins als
coneixements molt més
complexos.
I l’últim fer revisions per
assegurar-se de no haver
comès cap error i
assegurar-se de no
ometre res.
Qualsevol ésser viu és un
mecanisme, són un
conjunt de peces
articulades i extenses que
donen moviment.
La substància extensa es
el món material.