APUNTS DESCARTES

Defensa la necessitat de seguir un mètode adequat per a du a terme qualsevol cerca si

volem tenir èxit. “ el dubte aporta coneixement”

EL MÈTODE
la seva gran pregunta era : com puc avançar de forma segura en el camí del coneixement?
La resposta es el mètodo cartesià. Diu que a la filosofia li ha faltat un mètode i el que ha de
fer és fer-se am una metodologia que ens permiti accedir al coneixement veritable i la
manera d’aconseguir-ho serà utilitzant les matemàtiques.

4 regles fonamentals del seu mètode:

-La regla de l’evidència: no acceptar mai cap cosa com a vertadera sense conèixer
evidentment que ho fos, es a dir evitar la precipitació i la prevenció.

-La regla de l’anàlisi: dividir cadascuna de les dificultats que examines en tantas parts com
fos possible i com calgués per a resoldre-la millor.

-La regla de la síntesi: conduir per ordre els meus pensaments primer els més simples i
fàcils de conèixer i fins arribar als més complexos.

-La regla de la enumeració: fer arreu recomptes tan complets i revisions tan generals que
arribés a estar segur de no omtre res

Aquestes regles mostren la confiança de Descartes en la capacitat cognitiva humana, la

seva aposta decidida per una racionalitat capaç d’afrontar totes les dificultats i superar
errors en el seu camí cap al coneixement autèntic.

UNA MORAL PROVISIONAL

Lo que fa amb el seu mètode és qüestionar-s’ho tot ja en un primer moment. Tot
coneixement rebut és sospitós de ser fals i cal que sigui avaluat per la raó de forma
exhaustiva seguint el mètode. Proposa una moral provisional que li permet seguir poden
actuar en el dia a dia sense problemes.
Consisteix en:
-obeir les lleis i costums establerts del país,seguir la religió en la que ha estat educat,no
allunyar-me de les opinions més moderades,una vegada presa una decisió mantenir-la de
forma ferma i decidida,canviar els meus desitjos i cultivar la raó i avançar en el coneixement
de la veritat.
EL DUBTE I LA PRIMERA VERITAT
Descartes considera que ha de seguir aquest dubte universal i metòdic per les següents
raons:
-La incertesa de les dades sensorials (els sentits ens enganyen)
-Els errors del raonament (hi ha una manera de raonar errònia que porta a la confusió i
incertesa)
-Les dificultats per a distinguir el somni de la vigília
-La hipòtesis del geni maligne ( suposa un geni maligne que ens fa veure coma a evidents
coses que en realitat no ho són, pot posar en dubte les proposicions matemàtiques)
NO ES UN ESCEPTICISME RADICAL JA QUE BUSCA SORTIR DEL DUBTE
“PENSO , ALESHORES EXISTEIXO” → marca el dualisme cartesià

LES TRES SUBSTÀNCIES

Seguint el seu propi mètode arriba a la distinció de les tres substàncies; el jo pensant
(receptacle d’idees), déu (una idea que la transcendeix) i el món.

El jo pensant
jo sóc una substància que pensa, puc dubtar del meu cos que capto a través del sentits ,
però no puc dubtar de l'existència dels meus pensaments.
te 3 tipus de idees:
-Adquirides: idees que provenen de fora, de l’experiència sensible o de la meva percepció
del món o que he rebut per l’ensenyament.
-Artificials: idees que inventem o fabriquem nosaltres mateixos.
-Innates: ni provenen de la percepció d’objectes exteriors ni hem creat nosaltres
mateixos.Les captem i les acceptem sense poder-ne modificar res.

Déu com a substància perfecta i infinita

El jo pensant no és perfecte també reconeix en si mateix la idea de perfecció. La identifica
amb deu i diu que no és possible que nosaltres haguem creat aquesta idea, així que diu que
ha estat una realitat divina que ha fet sorgir aquesta idea dins la nostra ment.
Fora del jo hi ha una altra realitat. Gràcies a la idea de Déu descartes supera la subjectivitat
i sobre al món físic. Fa la garantia del coneixement.

Déu és la d’una substància infinita,eterna,immutable,independent, omnisicnete, omnipotent,

per la qual jo mateix i totes les coses que existeixen han estat creades i produïdes.

Utilitza dues argumentacions per demostrar l'existència d’ell.

-Basada en el principi de casualitat: afirma que tota causa produeix un efecte i que tot efecte
és produït per una causa.L’única causa possible de la idea de déu és el mateix déu , per
tant déu existeix.
-Argument ontològic: parteix de la definició de Déu com a ésser summament perfecte i per
tant entre les seves perfeccions s’inclou l'existència.
L'existència del món
La veracitat. Justifica l'existència del propi cos i el món exterior.
La matèria és la tercera substància que troba Descartes i no es tracta més que d’un
mecanisme que fabrica moviment.Són dues realitats diferents el jo i la matèria, el dualisme
cartesià remarca la diferencia entre ment i cos