2Resum-esquematic-de-les-meditac...

eaaa_12

Historia de la Filosofía

2º Bachillerato

Estudios España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 4 Racionalisme i contractualisme. René Descartes i Thomas Hobbes HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

2N TRIMESTRE Institut Nou Barris 2022-2023

Resum esquemàtic de les Meditacions metafísiques

Quina és la tasca?
Trobar una evidència indubtable. Per arribar-hi, Descartes sotmet a examen, a una mena de «prova d’estrès»,
tot allò que considera vertader, i adopta aquesta màxima: sempre que trobi alguna raó, per remota que sembli,
per dubtar de la veritat d’una creença, la descartarà com a falsa. El repte d’adoptar aquest dubte metodològic
és no quedar atrapat en l’escepticisme radical. Si la recerca arriba a alguna evidència indubtable, aleshores,
procedint analíticament, deductivament (com recomana el Discurs del mètode), caldrà restaurar el sistema de
creences, que el dubte havia ensorrat, sobre uns nous fonaments d’una solidesa inèdita.

1A MEDITACIÓ 1. El dubte metodològic:

(a) Argument per dubtar dels sentits (sé que m’han enganyat alguna vegada)
(b) Argument per dubtar de la veritat de qualsevol percepció (la impossibilitat de diferenciar
el somni de la vigília)
(c) Argument per dubtar de les proposicions generals i de les proposicions matemàtiques
(el Geni Maligne)

2A MEDITACIÓ 2. Puc dubtar de tot, però és indubtable que jo estic dubtant, i per tant que jo existeixo
com a cosa que dubta, pensa.

3. El tros de cera.
(a) El tros de cera té certes qualitats sensibles que canvien à Els sentits no són una font
fiable de coneixement.
(b) Malgrat el canvi, hi ha alguna cosa que roman: la cera en si, la idea de la cera com a cosa
extensa. Aquest aspecte de la cera se’m presenta a l’enteniment com a clar i distint. És una
idea de l’enteniment, d’ell sol (no la percebo amb els sentits, no la imagino amb la
imaginació) à Aquí, a l’enteniment o raó, sí trobo una font segura de coneixement.

3A MEDITACIÓ 4. Ja disposo d’un criteri de certesa: és cert allò que se’m presenta clar i distint a
l’enteniment. Ara bé, aquesta idea que tinc d’extensió, com puc saber que es correspon a
una cosa extensa existent fora de mi? (Encara no he pogut desmuntar l’argument del geni
maligne).

5. Primera prova de l’existència de Déu.

Cal que consideri una altra idea que tinc en mi: la idea de Déu com a substància infinita,
perfecta, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent, benvolent, etc.
(a) És una idea clara i distinta del meu enteniment.
(b) Les idees han de tenir una causa.
(c) Jo puc ser la causa de la idea de substància, perquè jo mateix tinc la certesa que sóc una
substància que pensa.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9353250

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 (d) Jo no puc ser la causa de la idea de substància infinita i perfecta, perquè sé que sóc finit
i imperfecte (dubto).
C: Per tant, existeix Déu com a causa de la seva idea en mi.

6. Si penso en el conjunt d’idees que tinc en mi, en descobreixo de tres tipus:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
(a) Innates: nascudes al meu enteniment o raó (jo, substància, Déu)
(b) Adventícies: semblen provenir de l’experiència de coses extenses fora de mi (un arbre)
(c) Fàctiques: productes de la meva imaginació (unicorn)
La idea de Déu és una idea innata; «és com el segell de l’artífex, imprès en la seva obra».

7. Segona prova de l’existència de Déu. Jo, que em reconec com a ésser imperfecte (dubto),
reconec al mateix temps que no puc ser l’autor del meu ésser, perquè, si m’hagués creat a
mi mateix, no m’hauria privat de cap de les perfeccions que concebo en la idea de Déu.

4A MEDITACIÓ 8. Provada l’existència de Déu, podem estar segurs que el coneixement és possible i
l’escepticisme s’esvaeix, per dues raons:
(a) Refutació del Geni Maligne: Si Déu és perfecte, no és enganyador, «puix que en tot frau
i engany s’hi troba alguna forma d’imperfecció».
(b) La meva facultat de jutjar no és enganyadora en la mesura que prové de Déu.

9. Ara bé, per què m’equivoco? La culpa de l’error no la té l’enteniment, sinó la voluntat.
Error és afirmar, per prejudici o per precipitació, una idea que no és clara ni distinta. El
coneixement de l’enteniment ha de ser anterior a la decisió de la voluntat. Cal suspendre
el judici mentre les idees no són encara clares i distintes.

5A MEDITACIÓ 10. Tornem a les coses materials.

(a) El que conec d’elles clarament i distintament són quantitat, longitud, llargada,
profunditat, volum, lloc, moviment, duració... Qualitats matemàtiques o geomètriques. «I
ja he demostrat abans que totes les coses que conec clarament i distintament són
veritables» à El coneixement del món és de natura matemàtica.
(b) Les idees veritables són nascudes en el nostre esperit, no procedeixen dels sentits à
Racionalisme.
(c) En l’ordre de l’ésser (ontològicament), la idea innata principal és la de Déu. En l’ordre
del conèixer (epistemològicament) la primera idea és la del jo (sense consciència no hi ha
cap coneixement).

11. Tercera prova de l’existència de Déu (argument ontològic, Sant Anselm). Si la idea innata de Déu
com a ésser perfecte existeix clara i distintament al meu enteniment, aleshores Déu existeix,
perquè si no existís seria imperfecte.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9353250

si lees esto me debes un besito

 4 Racionalisme i contractualisme. René Descartes i Thomas Hobbes HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

2N TRIMESTRE Institut Nou Barris 2022-2023

6A MEDITACIÓ 12. Existeixen les coses corpòries fora de mi. He de concloure això del fet que tinc una
forta inclinació a creure que aquestes idees (adventícies) provenen de coses sensibles, i com
Déu no és enganyador, aquestes coses han d’existir.

13. Tornem al dubte inicial: les coses són com les percebem? L’únic que podem afirmar

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
com a realment existent en els cossos és allò que percebem amb claredat i distinció, és a
dir, allò que és objecte de la geometria especulativa: l’extensió, el moviment, la figura. El
coneixement del món sensible resta limitat a aquestes qualitats à concepció mecanicista
de la naturalesa.

Ontologia cartesiana

- El jo és una ment pensant – Substància pensant.

- La matèria és extensió en moviment – Substància extensa.
- Déu és l’ésser perfecte i infinit, causa de l’existència de tot i garant del coneixement – Substància infinita.

Antropologia cartesiana

- L’ésser humà consisteix a una «unió íntima» entre ment (substància pensant) i cos (substància extensa).
S’afecten recíprocament a la glàndula pineal.
- Cap altre ésser viu té en la seva essència el pensament. Els animals són pura extensió en moviment, màquines.
- L’àmbit de la substància extensa està subjecte a lleis mecàniques, és el regne de la determinació. L’àmbit de la
substància pensant és el regne del lliure albir. Només l’ésser humà té lliure albir.

Epistemologia cartesiana

- Només és veritable allò que es presenta a l’enteniment sol (sense concurs dels sentits) de forma clara i distinta.
- Només poden ser objecte de coneixement les qualitats primàries de les coses, les que deriven de la seva
extensió o del seu moviment (magnituds mesurables).
- L’essència de la realitat és matemàtica, la matemàtica i la geometria són el fonament de la ciència (Galileu: «El
llibre de la natura està escrit en la llengua de les matemàtiques, i els seus caràcters són triangles, cercles i altres
figures geomètriques sense les quals és impossible entendre una sola paraula; sense elles, hom vaga per un
laberint a les fosques»)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9353250

si lees esto me debes un besito