DESCARTES-PAU-2023.

pdf

mariomurillo__

Historia de la Filosofía

1º Prueba de Acceso a la Universidad

PAU Cataluña

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 RENÉ DESCARTES
El mètode
Regles fonamentals del mètode
- Evidència → No acceptem com a verdadera cap cosa si no se'ns presenta
de manera totalment clara i distinta a la nostra ment.
- Anàlisi → Dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui possible
per poder-los solucionar
- Síntesi → Ordenar els pensaments, des de les qüestions més simples i fàcils
de conèixer, a les més complexes
- Enumeració → S’han de fer tantes enumeracions completes i revisions
generals com faci falta per evitar l’error

El dubte i la primera veritat

- Dubte universal i metòdic, fonamentat en les següents qüestions:
- Incertesa de les dades sensorials → No podem assegurar que no
ens enganyin. No ens podem fiar com a eina de coneixement.
- Dificultat per distingir el somni de la vigilia → No tenim un criteri
evident per distingir vida i somni. Dubtem de l’existència del món
- Hipòtesi del geni maligne → Existeix un geni maligne que porta a
considerar evidents coses que no ho són. Inclús, a les veritats
independents, com les matemàtiques.
- Els errors de raonament → L’ésser humà comet errors de
raonament.

QUAN DUBTO, PENSO, I L’ACCIÓ DE PENSAR IMPLICA L’EXISTÈNCIA D’UN

ÉSSER QUE PENSA.
SI JO PENSO = JO EXISTEIXO!
<<COGITO, ERGO SUM>>
Aquesta és la primera veritat a la que accedeix Descartes.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9577471

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 dubte porta a Descartes a la primera substància: el jo pensant. aquest descobreix
una segona: Déu, ésser 200% perfecte → si és capaç de crear-me a mi, tmb pot
crear el món

El jo pensant (Res cogitans)

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
El jo existeix i es caracteritza pel pensament (intel·lecte)
El jo, pensa en idees. N’hi ha de tres tipus.
- Adventícies → Provenen de la nostra experiencia externa
- Cavall, home, taula..
- Factícies → Idees que inventem o fabriquem arbitràriament nosaltres
mateixos (mitologic?)
- Unicorn, sirena…
- Innates → No provenen de la percepció externa i no les hem creat, sino que
emergeixen de la propia facultat de pensar (no les podem modificar)
- Infinit, perfecció…
Déu
Descartes considera:
- El jo pensant no és perfecte → però posseeix la idea de perfecció
- Si tenim consciència de la nostra naturalesa imperfecta, és perquè
sabem en què consisteix una naturalesa perfecta → DÉU
- Jo no m’he creat, perque m’hauria fet perfecte → Déu m’ha creat
- Déu, en ser perfecte, no pot permetre que les meves idees clares i
distintes siguin un engany → Déu = Garantia de coneixement
- Argument ontològic → Déu és perfecte → És més perfecte existir que no
existir

MÓN (substància de res extensa)

! Meu jo = conscient de la diferència entre jo pensant i cos extens
- No podem dubtar de l’existència del jo pensant (x fer-ho has de pensar)
- i del cos? → Sí?
- Sóc conscient de la diferència entre cos extens i jo pensant +
- Són conscient que Déu és veraç, perfecte (i creador)
- Déu és bondadós (garantia pels humans de l’existència de les coses
extenses)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9577471

Las descargas sin publicidad se realizan con las coins

Historia de la Filosofía
Banco de apuntes de la
 - Existència d’una substància finita→ la dels cossos. l’EXTENSIÓ res extensa
(3ra matèria cartesiana)
- Dualitat de l’ésser (antropologia de Descartes)
- el meu jo (substància pensant) → situat a la glàndula pineal

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- cos extens (matèria)
+ Es comuniquen! → glàndula pineal situada al mig del cervell
- idea (fet mental) → acció (fet físic)

DESCARTES NIETZSCHE

Tendència filosòfica Racionalista Vitalista

Veritat Filosofia hauria de ser un La veritat és una il·lusió. Són

saber universal → crea el tot interpretacions
mètode

Realitat Realitat composta de tres Només existeix un món, el de

substàncies: Déu (res infinita), la vida
jo (res cogitans) i el món (res
extensa).

Coneixement No ens podem refiar de Confia plenament en els sentits

l’experiència sensible ja que com a font de coneixement.
podem dubtar-ne. Elabora el
coneixement a partir de les
idees innates del jo

Déu Déu, la res infinita, és la Nega l’existència de qualsevol

substància més important entitat superior a la realitat i la
vida.

Antropologia Dualista: home compost per Monisme antropològic: no hi ha

dues substàncies: res cogitans divisió entre cos i ànima, el cos
(el jo) i res extensa (el cos) com a essència de l’ésser
connectades per la glàndula humà.
pineal.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9577471

Las descargas sin publicidad se realizan con las coins

 CONCEPTES

- Escepticisme: moviment filosòfic que consisteix en pensar que, en cas de que

existeixi una veritat, el coneixement d’aquesta no és possible. (NO
DESCARTES) → està en contra, ja que si vol assolir la veritat

- Mètode: El mètode cartesià serà universal, és a dir, vàlid per totes les
disciplines, i estarà basat en la raó. Es tracta de reflexionar a partir de veritats
evidents, de forma ordenada, una veritat rere una altra (pas a pas). Per dur-lo
a la pràctica necessitem partir d’unes regles (quatre) que caldrà aplicar de
manera activa en la investigació de la veritat.

- Regla de l’evidència: no acceptarem com a vertadera una cosa que no se’ns

presenti de forma clara i distinta en la nostra ment.

- Regla de l’anàlisi: hem de dividir els problemes complexos en tantes parts

com sigui possible per poder-los solucionar.

- Regla de la síntesi: ordenar els meus pensaments, distingint les qüestions

simples de les més complexes, i recolzar-nos en les solucions dels problemes
simples per a resoldre els més complexes.

- Regla de l’enumeració: s’han de fer tantes enumeracions completes i

revisions generals com faci falta per evitar les equivocacions.

- Dubte metòdic: postura inicial de la filosofia cartesiana. Descartes pretén

fonamentar el coneixement per això hem de qüestionar els coneixements
rebuts, s’han de tenir en compte els arguments dels escèptics si el que volem
és acabar amb l’escepticisme. Per aquesta raó el mètode consisteix en no
donar res com a vàlid mentre ho puguem posar en dubte. En l’extrem
d’aquesta posició Descartes arriba al dubte hiperbòlic (dubtem de tot, fins i tot
de les veritats matemàtiques).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9577471

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.