Plato.

pdf

itziar_mo_lo

Filosofía

1º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales

PAU Cataluña

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 PLATÓ

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEORIA DE LA REALITAT I DE LES IDEES DE PLATÓ
Plató defensa que els coneixements de l’ésser humà són universals i necessaris. A partir
d’aquesta afirmació arriba a: si els coneixements de l’ésser humà són universals i necessaris, la
realitat ha de ser universal i necessària. Si puc dir si un acte es just o no, la JUSTÍCIA ha d’existir.

No obstant, l’experiència ens diu que les coses de la naturalesa, del món en que vivim, són
canviants i contingents. Això fa que Plató arribi a una nova conclusió: a més del món en que
vivim, el Món Sensible, ha d’existir un altre món. Un món on els objectes són universals i
necessaris i al qual només podem arribar només mitjançant la ciència i la raó. Estem parlant del
Món Intel·ligible o de les Idees i aquí és on es troben les Idees o els conceptes en sí, com el
concepte de JUSTÍCIA o BELLESA.

Reservados todos los derechos.

La teoria de les idees de Plató comença amb la distinció de dos mons: el Món Sensible i el Món
Intel·ligible o de les Idees.

Per Plató, el Món Sensible és el món en que vivim i és en el que es troben les coses imperfectes,
mentre que al Món Intel·ligible es troba l’autentica realitat. Però, per què?

Al Món Sensible es troba la realitat que percebem pels sentits, però aquesta realitat és múltiple,
temporal i es genera i es corromp, és a dir, està en constant moviment i per tant, no podem
acceptar com a realitat universal, allò que canvia constantment. Amb això s’arriba a la conclusió
de que aquesta realitat és simplement una realitat aparent que necessita de les autèntiques
idees per existir. Per tant, podem dir que allò que es troba en el Món Sensible, només és una
còpia imperfecta de les vertaderes idees les quals es troben al Món Intel·ligible i fan de models.

Per Plató, les Idees, no són simples conceptes mentals que només existeixen a la ment dels
éssers humans, sinó que són una existència extramental objectiva, és a dir, existeixen més enllà
de la nostra ment. La idea de BELLESA existeix per si mateixa, més enllà de la ment i amb
independència dels objectes sensibles que considerem bells.

La essència dels objectes del Món Sensible, tenen en el Món Intel·ligible la seva corresponent a
la que anomenem forma, idea o arquetip. A més, les coses sensibles aspiren a tenir les qualitats
de les Idees, però mai ho aconsegueixen.

Per un altre costat tenim les característiques de les Idees:

- Intangibles (no es poden tocat)

- Immaterials
- Immutables (no canvien)
- Úniques
- Eternes
- Independents
- Organitzades jeràrquicament

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3970007
 RELACIÓ ENTRE ELS DOS MONS
 La participació. Les coses sensibles “participen” de la IDEA. La cosa aspira a la idea. Una
cosa és bella perquè participa de la IDEA DE BELLESA.
 La imitació. Les coses sensibles imiten les IDEES, és a dir, són les seves còpies
imperfectes.
 Aspiració o finalitat. Les coses sensibles aspiren a tenir les qualitats de la IDEA, però mai
ho arriben a aconseguir ja que són materials.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
MITE DE LA CAVERNA
Plató explica la seva teoria de la realitat a través del “mite de la caverna”.

El mite de la caverna introdueix l’existència de dos mons: el Sensible i l’Intel·ligible.

Per un costat, al mite la realitat és captada pels sentits i està representada per la caverna i les
ombres.

El poder del sol, que segons Plató ens permet veure en la nostra realitat i és la Idea de Bé, està
representat per la foguera.

El Món de les Idees està representat pel món exterior a la caverna.

Reservados todos los derechos.

Per últim, la “ascensió de l’ànima” fins a la regió intel·ligible, està representada per la sortida del
presoner cap a l’exterior.

TEORIA PLATÒNICA DEL CONEIXEMENT

Plató, que és racionalista, sosté que hi ha un coneixement universal, i que l’única manera
d’arribar a ell i a la veritat absoluta és a partir de la raó i la ciència, ja que el coneixement ha de
ser objectiu i allò que percebem pels sentits canvia constantment, per tant, no es pot donar per
vàlid.

Segons Plató, la raó ens condueix al món vertader a través del record de l’ànima (reminiscència).
La reminiscència diu que abans de venir a aquest món, l’ànima contempla les diferents Idees i
en unir-se al cos oblida el que coneix de la seva anterior existència. No obstant, aquests
coneixements són conservats per l’ànima, que quan percep coses sensibles, aquestes actuen
com a detonant de record i provoquen que l’ànima reconegui les autèntiques realitats.

Una altra manera per arribar al coneixement de la realitat és la dialèctica. La dialèctica és la via
intel·lectual d’accés al coneixement de les Idees i la vertadera realitat, i gràcies a la qual podem
arribar a la Idea Suprema, el Bé.

Plató distingeix entre dos graus de coneixement: la doxa i l’episteme. La doxa es dona al Món
Sensible i és el mínim grau de coneixement. Està formada per les imatges de les coses i pels
objectes sensibles. Per l’altra banda l’episteme és el màxim grau de coneixement i es troba al
Món Intel·ligible. Aquest està format pel coneixement discursiu, que són els raonaments formats
a partir de les Idees, com les matemàtiques; i el coneixement intuïtiu, que és un coneixement
totalment racional sobre les Idees. Qui arriba al coneixement intuïtiu, aconsegueix el màxim
coneixement, arriba a conèixer la realitat absoluta i la Idea Suprema, el Bé.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3970007
 DUALISME ANTROPOLÒGIC
Plató és dualista, és a dir, creu que l’home està compost pel cos, que està connectat al Món
Sensible; i l’ànima, que es troba connectada al Món de les Idees.

Com el cos pertany al Món Sensible, és material i canviant, mentre que l’ànima, com pertany al
Món Intel·ligible, és de naturalesa espiritual i pot viure separada del cos.

Plató considera que el cos és una presó provisional per l’ànima, ja que aquesta vol tornar al Món
de les Idees. Per tant, Plató creu que la unió del cos i l’ànima és una unió accidental.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
A més, l’ànima és clarament superior al cos ja que és la que mou i anima el cos i pot viure sense
aquest.

L’ànima té tres parts:

 Part racional. És la més noble i elevada perquè s’encarrega de conèixer

intel·lectualment les Idees i de guiar a les altres dues parts. És immortal, intel·ligent i
divina.
 Part irascible. És la font de valor, voluntat i passions nobles. Aquesta és inseparable del
cos i per tant, és mortal i irracional.

Reservados todos los derechos.

 Part concupiscible. És la font de passions innobles. Coincideix amb els instints. És mortal.

ÈTICA I POLÍTICA
Plató concep la polis com un gran organisme humà. La societat té les mateixes exigències i
necessitats i els mateixos fins ètics que l’ésser humà ja que una persona no pot ser feliç en una
societat injusta. Per tant, l’objectiu principal de la societat és ser justa.

Les parts de l’ànima corresponen a les classes socials, i per arribar a la justícia necessària, és
important que cadascú compleixi la seva funció segons la seva classe.

Per a Plató la ètica i la política van de la mà ja que considera que només aquells que coneixen la
Idea de Bé són capaços de fer el bé, i per tant, només poden governar aquestes persones, que
són els filòsofs.

Per a Plató, la forma més justa de govern és l’aristocràcia, mai la democràcia.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3970007
 CLASSE GOVERNANT CLASSE GUERRERA CLASSE TREBALLADORA

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Governadors. Protectors de la ciutat. Subministren mitjans i béns
materials per a la comunitat.

Prominència de l’ànima Prominència de l’ànima Prominència de l’ànima

racional. irascible. concupiscible.

Destaquen per la seva capacitat Destaquen per les seves No destaquen ni intel·lectual ni
racional i estudien la dialèctica. capacitats intel·lectuals i físicament.
físiques.

No poden tenir família ni No poden tenir família ni Poden formar una família i
propietat privada. propietat privada. propietat privada.

Els filòsofs són els més indicats

Reservados todos los derechos.

per governar ja que coneixen
les Idees i el Bé, és a dir, saben
distingir allò bo d’allò dolent.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3970007