2.

El problema de la realitat: teoria de les Idees Pàgina

2.1. Exposició inicial de la teoria de les Idees 69

Postulació del món de les Idees

Què és la realitat per a Plató i quin tipus de coneixement hem de tenir-ne?:

Text
pàgina 69

La realitat que ens mostren els sentits és canviant (Heràclit)

El coneixement que ens proporcionen és relatiu (opinió) ja que 1. Canvien les
coses 2. Canvia el nostre judici
sobre aquestes (Protàgores)
És per això que hem de considerar que està formada per només APARENCES
Per tant,
hi ha
d’existir

Una realitat immutable i permanent que faci possible

Un coneixement ferm i segur: absolut (ciència)
Aquesta realitat és la formada per les Idees que són les ESSÈNCIES (eidos)

José Vidal González Barredo

 2. El problema de la realitat: teoria de les Idees Pàgina
2.1. Exposició inicial de la teoria de les Idees 70
Exposició al·legòrica: el mite de la caverna
Clau per comprendre la seva concepció de la realitat i del coneixement
Els sentits ens mostren l'autèntica realitat de l’ésser?:
Si ens alliberem de les cadenes de:
a) L’educació rebuda
b) Els prejudicis derivats dels sentits
Podrem establir que hi ha :
1. Dues realitats (dualisme metafísic)
2. Diferents graus de l’ésser (més o menys ser) i en correspondència
diferents graus del coneixement (coneixement més o menys fiable)

Objectes
Naturals

Objectes Reflexos
artificials Còpia o imitació en l’aigua
imperfecta dels objectes
Ombres naturals
dels objectes
artificials
Text
Món intel·ligible Imatge
pàgina 70 (Idees) pàgina 71
Imatge Món sensible
pàgina 70 (coses)
 2. El problema de la realitat: teoria de les Idees Pàgina
2.1. Exposició inicial de la teoria de les Idees 71
Pren-ne nota!
Exposició sistemàtica: l’idealisme platònic Pàgina 71

Dualisme metafísic Món sensible, constituït per Món intel·ligible, constituït per

Dualisme Coses Idees (Eidos: forma, aspecte o semblant)

Tenen existència separada i independent
ontològic
del nostre pensament i de les coses
Trets característics: Són [Influència d’Heràclit]: Són [Influència Parmènides]:
 Múltiples  Úniques
 Singulars (diferents entre sí)  Universals [Influència Sòcrates]
 Tenen un començament i un  Eternes
final (subjectes a generació i
corrupció)
 Materials, i per tant  Immaterials, i per tant
 Canviants  Immutables
Valoració ontològica: Aparences Essències
No podem dir que són en sentit ple Són la realitat en sentit ple
(posseeixen menys realitat)

Dualisme Conegudes mitjançant Només conegudes mitjançant

Gnoseològic els Sentits la Raó
(inintel·ligibles a causa dels seus canvis) (no accessibles als sentits)

Valoració gnoseològica Opinió (Saber relatiu) Ciència (Saber universal i necessari)

2. El problema de la realitat: teoria de les Idees Pàgina
2.1. Exposició inicial de la teoria de les Idees 72

Quina relació existeix entre els dos tipus de realitat?

De participació (méthesis) o imitació (mimesis)

Existeix una superioritat de les Idees sobre les coses ja que hi ha una:

Dependència ontològica Dependència gnoseològica

Les Idees són el fonament

dels nostres judicis sobre
les coses (possibiliten el
Les Idees són la causa de coneixement que en
les coses (n’expliquen el puguem tenir).
ser ja que “son” en la
mesura que en participen
o les imiten).
Ara, com que les coses
s'assemblen a les Idees
també poden recordar-
nos-les.
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees Pàgina
2.1. Exposició inicial de la teoria de les Idees 72

Per què anomenen idealisme la filosofia de Plató?

En virtut de la seva valoració ontològica:

Només el món intel·ligible (etern i

immutable), constituït per Idees, que
són les essències, és plenament real.

El món sensible (perible i canviant),

constituït per coses, que són les meres
aparences, només “és” en la mesura
que imita o participa d’aquell.