Tema-6-Sensopercepcio-Teoria-pwp...

b0tib0ti

Psicopatología a lo Largo del Ciclo Vital

2º Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Tema 6: Sensoperció

PERCEPCIÓ
Percepció: recollida d’informaicó del medi. És un proces subjectiu d’interpració de dades sensorials. També pot consiistir en imaginar o representar sobre
quelcom ja viscut abans o inventat “de novo”. Hi ha Intervenció del judici crític

Suposa un procés constructiu: interpretació activa de la realitat en funció de l’experiencia prèvia, expectatives, context, disposició personal. Es dona forma a
les sensacions procedents dels sentits

Alteracions de la sensopercepció
1- Distorsions: es deforma un objecte existent. Es modifica la percepció d’un objecte que realment existeix. Suposen una alteració de diferents tipus.
2- Al·lucinacions, pseudoal·lucinacions, al·lucinosis, il·lusions: es percep quelcom que no existeix

Distorsions perceptives
Es modifica la percepció d’un objecte que realment existeix. Suposa una alteració en

DISTORSIONS DE INTESITAT DISTORSIONS DE FORMA I TAMANY

Hiperestesia: Augment de intesitat (LSD, mescalina, histèria, ansietat, mania) Fenòmen gairebé exclusiu de la vista
Hipoestesia: reducció de la intensitat (depressió) Dismorfopsia: distorsiona la forma o la estructura
Anestèsia: pèrdua de la capacitat per percebre intensitat d’un estímul (trastorn Dismegalopsia: percebeix objectes augmentats (macropsia) o reduits (micropsia)
conversiu)

DISTORSIONS DE LA INTEGRITAT DISTORSIONS DE QUALITAT

Ecsisió: la percepció de l’objecte es desintegra: morfolisis, metacromía Es distorsiona alguna característica.
Sinestesia: qualitats sensorials es fonen en una percepció. Audició colorejada, el subjecte Ex. Un suc te sabor a “carbó”
ve colors al escoltar música (sinestesia auditivo-visual) Ex. Desrealització: l’entorn sembla un son.

Al·lucinacions
Convicció íntima de sensació percebuda. Es produeix en ausència d’objecte real (no hi ha estímul). L’experiència es viscuda com externa. Impossible exercir
un control voluntari. Ateració del judici de realitat.
Poden ser: Simples (sons, destallaments, zumbeigos o Complexes (escenes, melodíes, conversacions...)
No impliquen cap trastorn específic: des d’alteracions orgàniques fins esquizofrènia.
Auditive – Visuals – Olfactivo/gustatives – Tàctils o Hàptiques – Cenestèsiques – Cinestèsiques – Altres

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6315447
 Classificació de les al·lucinacions segons el sentit

1. AL·LUCINACIONS AUDITIVES 4. al·lucinacions tàctils

Són les més freqüents en les malalties mentals. Tipus: (Haptiques, referides a la pell)
• Acoasmes o fonemes. • Sensació de tocament (contacte)
• Veus dialogants, que comenten, imperatives, insultants o amenaçants. • Fred o calor (tèrmiques)
• “Eco o sonorització del pensament” • Humitat (hídriques)
• Sexuals: orgasme, erecció, ocupació de la vagina
• Formicació o deliri de parasitasió (per cocaína o en càncer mediastino)
2. al·lucinacions visuals • A vegades son causades per lesions en còrtex parietal
Formicació: el pacient es rasca sense parar provocant lesiosn a la pell. Pot anar
Elementals des de fotomas, llums, caleidoscòpies, fins complexes.
emparellat al deliri d’Ekbom. Convicció persistent i irreductible d’estar infectat per un
• Persones petites (liliputienses) o gegants (gulliverianes)
paràsit
• Extracampines: fora del camp visual
• Heautoscopia: verse a un mateix projectat en l’espai extern. AL·lucinació
del doble 5. cenestèsiques, somàtiqus, corporals, viscerals
• Animals (zoopies) en Delirium Tremens Son les que procedeixen del propi cos, com estar buit, ser de pedra.
• Sempre sospitar de la presència d’alteracio organica o intoxicacions Àlgiques: implica dolor (desgarrat, retorcido)
• Síndrome de Charles Bonnet (alteracions vista i vellesa) Poden donarse en el Sd. Cotard (creu i sent que es descomposa i mor)
Membre fantasma
3. AL·LUCINACIONS GUSTATIVES I OLFACTIVES
Solen donar-se conjuntament.
Típiques en epilpèsia del lobul temporal (crisis uncinades) o tumor que afecta al bulb Cinestèsiques (motores):
olfactori.
Noten que son desplaçats, o bé que no poden moure’s
En esquizofrenia son rares i solen vincular-se a una idea delirant.
A vegades noten una força que promou el moviement, o que ho impedeix.
Al·lucinacions vestibulars: percepció de estar volant o enfonsar-se

ALTRES AL·LUCINACIONS
Funcionals, reflexes, al·lucinació negativa, autoscopia/heautoscopia, extracampinas, hipnagógicas/hipnapómpicas, musicals, al·lucinació de presència.
• Hipnagógicas: al inici del son
• Hipnapómpicas: al despertar del son
• En els dos tipus: Solen ser imatges com sons. El pacient ha recobrat certa consciència i te els ulls oberts
• Poden ser normals i són típiques en narcolepsia

Pseudoal·lucinacions, alucinosis, il·lusions

Es percebeix alguna cosa que no existeix
• Pseudoal·lucinacions: És un fenòmen patològic més proper a la representació que a la percepció. Es situa en l’espai intern (poc caràcter sensorial). Te un
caràcter subjectiu amb alteració del judici de realitat.
• Alucinosis: És una percepció sense objecte que el pacient critica adequadament: sap que es quelcom patologic. “Alucino-si”. Situat en l’espai extern.
Sempre son de causa orgànica. És tipic del delirium tremens.
• Il·lusions: Falses interpretacions dels estímuls. Il·lusions o audició enganyosa. Il·lusions afectives (catatímiques): por intensa, i en les sombres veu figures
amenaçants.
• Paraeidolias: Un tipus d’il·lusió en el que de un objecte poc definit es descriu quelcom més determinat. Combina elements reals de forma conscient amb
elemennts de fantasia. No perd el judici de realitat. Exemple: “veure” cares en un nuvol. (ex. Test de roscharch)

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6315447
 • Imagen eidética: impresions sensorials de objectes vistos o escoltats temps enrere (no poseeixen caràcter d’objecte). Solen ser visuals o auditives. No hi
ha certesa de realitat. Són imatges dels propis records que poden presentar-se d’un mode transformat. Pseudoaparicions religioses o fenòmens
paranormals en persones predisposades (elevada suggestionabilitat).

Fallada organica
Alteracions anatomofisológicas en la seqüencia de la percepció.
Poden ser en vies periferiques: amaurosis, sordera, hipoacusia, anosmia, ageusia, hipoestesia, anestesia, parestesia, hiperestesia
O en les zones (SNC): Agnòsia optica, agnòsia acustica, agnosia tàctil (esteroagnosia), somatoagnòsia.

Trastorns de l’esquema i la vivència corporal

Dismorfofobia: distorsions sobre coses inexistents, exageració de trets (obssitat)
Trastorns per somatització e hipocondria
Trastorn conversiu: ceguera, sordera

Trastorns de la vivència del temps

Sensació subjectiva del pas del temps. Influència: estat emocional, vivencia del present. Lentitud en tristesa, acceleració en eufòria.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6315447