Clàudia Sabaté MartínezAprenentatge i desenvolupament 10/10/2023

TEMA 3: PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS

Els processos perceptius són bàsics perquè els compartim amb altres animals. Els processos
cognitius superiors són exclusius del cervell humà.
1. El procés perceptiu
- El problema global de la percepció o problema de la correspondència psicofísica; es refereix al
pas del que es purament físic a com el nostre cervell ho representa de manera mental i
psicològica.
- Com el subjecte captura la realitat, l’objecte, l’energia i arriba a comprendre-la?
Representació mental: quan veiem un arbre, quan aquesta informació arriba al cervell.

Tòpics Realitat
- La percepció és un procés senzill i - La percepció és un procés complex i
immediat. automàtic
- Ens proporciona una representació fidel i - Ens proporciona una representació
complerta de la realitat. esbiaixada i parcial de la realitat.
- Hi veiem amb els ulls. - Hi veiem amb el cervell.

Passos del procés perceptiu:

Ens imaginem que estem a un circ, i estem al públic. I davant hi ha un estímul que es un lleó.
Estant asseguts en el públic a nivell visual, els ulls captarien la informació: el lleó, la distància i
les profunditats. Nosaltres captem que hi ha un lleó, però no captem la imatge del lleó sencera,
captem una idea. L’olfacte capta per exemple les crispetes del costat. El tacte captaria l’impacte
de la cadira en el nostre cos. Quan estem molta estona asseguts i deixem de notar la cadira es
diu adaptació sensorial. Tota aquesta informació seria un conjunt d’estímuls que ens arriben;
però no ens adonem perquè la nostra atenció es centra en una cosa. El cervell està atent tota
l’estona a tot el que li passa al nostre organisme, però la nostra atenció conscient està centrada
en un estímul. De tots els estímuls ambientals ens centrarem en el distal/atès: el tigre. Els
nostres ulls es centren en el tigre, quan els nostres ulls es centren en un estímul determinat, la
retina (conos i bastones: neurones que capten la informació visual) es on es projecta com si fos
una càmera fotogràfica l’estímul. L’ull per la percepció actua com una càmera fotogràfica, però
per les lleis de l’òptica es reprodueix invertit. Aquest estímul que genera la retina es diu estímul
proximal. La diferència entre el proximal i el distal es la dimensió. El nervi òptic es un as de
neurones que surten de l’ull i es connecten amb el cervell (lòbul occipital), aquest as de
neurones es el que envia la informació al cervell perquè aquest es doni compte de que està
veient un lleó. Hi ha mil de neurones situades a la retina, a la part externa es rep la llum
entrant i a la interna és transforma en energia elèctrica, per a què aquesta imatge/informació
pugui arribar el cervell; perquè el cervell entén l’energia. Aquest fenomen de transformació es
diu: transducció (conversió de qualsevol tipus d’informació a energia elèctrica. Arriba a traves
de les neurones al cervell. Quan aquesta energia elèctrica arriba al cervell és quan som
conscients de que estem veient un tigre. Aquest procés dura més o menys mig segon. Per tant,
percebo un lleó, però pot ser que ho percebi però no ho reconegui. Què és necessita per
reconeix-ho? Haver après abans aquest concepte. Hi ha persones que tenen prosopagnosia,
veuen les cares, les perceben però a l’hora d’integrar la informació per reconèixer la cara no
poden.
Clàudia Sabaté MartínezAprenentatge i desenvolupament 10/10/2023

Sensació (primera part del procés Percepció (última part del procés): Quan el
perceptiu): Quan l’energia externa impacta cervell integra la informació. Quan et dones
en els nostres receptors sensorials. compte de que ho estàs percebent. Quan en
tens constància.

- Organització de la informació en
- Detecció de l’energia física
característiques identificables.
- Transducció en impulsos nerviosos.
- Interpretació de la informació.
- Transmissió cap a les àrees corticals
- Integració de la informació en una
adequades.
percepció unitària.
- Consciència del resultat final.

Davant de mateixos estímuls es poden percebre diferents coses depenent de les nostres
experiències.
Bottom-up: informació que et dona l’estímul sense la intervenció de cap coneixement previ. La
informació que descansa en l’estímul. Informació que em dona l’estímul i no reconec.
Top-down: els coneixements previs que influeixen al reconeixement d’un estímul.

LA SINESTESIA
Definició: La sinestèsia és una condició neurològica en què les persones perceben una
interacció inusual entre les seves modalitats sensorials. Això significa que estímuls en una
Clàudia Sabaté MartínezAprenentatge i desenvolupament 10/10/2023

modalitat sensorial, com la visió o l'audició, poden desencadenar respostes en una altra
modalitat, com el gust, el tacte o el color.
Tipus de sinestèsia: Hi ha diversos tipus de sinestèsia, els més comuns inclouen la sinestèsia
cromàtica (veure colors en associació amb les paraules o els números), la sinestèsia espacial
(associar ubicacions a objectes en la ment), i la sinestèsia gustativa (associar gustos a paraules
o sons), entre d'altres.
Prevalença: La sinestèsia no és extremadament comuna i es produeix en aproximadament el 1-
4% de la població. Les experiències sinestèsiques poden variar en intensitat i forma d'una
persona a una altra.
Causa: Encara es desconeix la causa exacta de la sinestèsia, però sembla estar relacionada amb
la manera en què les regions del cervell estan interconnectades. S'ha suggerit que pot tenir una
base genètica, ja que sovint es troba en famílies.
No és una malaltia: La sinestèsia no és una malaltia, sinó més aviat una variació de la percepció
sensorial. Les persones que la pateixen solen viure vides saludables i funcionals.
Interès artístic: La sinestèsia ha estat una font d'inspiració per a molts artistes, inclosos pintors i
músics famosos com Wassily Kandinsky i Olivier Messiaen. Els sinestèsics sovint descriuen les
seves experiències com a vívides i riques en colors o formes.
Investigació: La investigació científica ha contribuït a entendre millor la sinestèsia i com es
manifesta al cervell. Les tècniques d'imageria cerebral han revelat patrons d'activitat cerebral
únics en les persones amb sinestèsia.
Tractament: En general, la sinestèsia no es considera una condició que requereixi tractament.
Però, en alguns casos, les persones poden buscar ajuda per comprendre i gestionar millor les
seves experiències sinestèsiques si les troben molestes o interferents en la seva vida
quotidiana.
Relació entre els moviments amb les mans i els moviments amb la boca perquè al cervell estan
molt a prop. A través de la sinestèsia es podrien explicar alguns dels fenòmens de la realitat
com el llenguatge i la creativitat.
Exercici
1. Què és la Sinestèsia? Què passa al cervell d'una persona sinestèsica?
La sinestèsia és una condició neurològica en què les persones perceben una interacció inusual
entre les seves modalitats sensorials. Això significa que estímuls en una modalitat sensorial,
com la visió o l'audició, poden desencadenar respostes en una altra modalitat, com el gust, el
tacte o el color.
2. És un fenomen real? Quin cas dels mostrats en el vídeo demostra que la Sinestèsia és
un fenomen perceptiu real?
Si que és un fenomen real, un cas del vídeo on es mostra que la sinestèsia es real seria l’home
cec que veu colors amb els dies de la setmana i es comprova amb un tac: quan li deien dies de
la setmana feia servir la part del cervell de la visió.

3. Quines són les causes de la Sinestèsia? Argumenta la teva resposta.

Factors genètics: Sembla que hi ha una predisposició genètica per a la sinestèsia, ja que es
dona amb més freqüència en famílies amb antecedents de la condició. Això suggereix que hi
pot haver un component hereditari.
Clàudia Sabaté MartínezAprenentatge i desenvolupament 10/10/2023

Connexions cerebrals diferents: S'ha proposat que les persones sinestèsiques podrien tenir
connexions cerebrals diferents o més abundants entre àrees del cervell que processen
informació sensorial. Això podria provocar la interacció entre els sentits i les experiències
sinestèsiques.
Neuroquímica cerebral: Alguns estudis han suggerit que els nivells diferents de
neurotransmissors o substàncies químiques cerebrals podrien influir en la manifestació de la
sinestèsia. No obstant això, aquesta és encara una àrea de recerca en curs.
Plasticitat cerebral: La plasticitat cerebral es refereix a la capacitat del cervell per adaptar-se i
canviar. S'ha postulat que la sinestèsia podria ser resultat d'una major plasticitat cerebral, que
permet que les connexions entre àrees sensorials es modifiquin o reorganitzin de manera
inusual.
Factors ambientals: Encara que la genètica sembla tenir un paper important en la sinestèsia,
alguns factors ambientals podrien influir en el desenvolupament d'aquesta condició o en la
intensitat de les experiències sinestèsiques.
4. Quina és la prevalença de la Sinestèsia? Amb quin experiment els investigadors van
donar compte d'aquesta prevalença?
La prevalença és 1 de cada 100 persones. A l’experiment havien d’associar els colors a números
i a lletres; havien de fer el test dues vegades i si coincidien més d’un 50% tenien sinestèsia.
5. Per què es diu que la Sinestèsia podria ser un fenomen comú a totes les persones?
Justifica la teva resposta
La idea de que la sinestèsia podria ser un fenomen comú a totes les persones es basa en la
noció de que els circuits neurals i les connexions entre les diferents àrees del cervell poden ser
més flexibles i plàstics del que solíem pensar. Encara que no totes les persones experimenten
sinestèsia de manera manifesta, hi ha evidència científica que suggereix que les interaccions
entre els sentits podrien ser més freqüents del que es creia anteriorment. perceben per
diferents sentits.
Perquè tots tenim alguna experiència de sinestèsia ja que es deu a la barreja de sentits,
aquestes han pogut ser comprovades científicament a través d'experiments on s'associa els
colors amb notes musicals, aquest els ho fan a gent amb i sense sinestèsia, el resultat que
van obtenir va ser que tothom tendeix a associar les notes greus amb colors foscos i les notes
agudes amb colors clars.
6. De quins fenòmens propis de les persones podria ser la Sinestèsia una base
explicativa?.
Podria ser una base explicativa de la invenció del llenguatge.

2. Aprenentatge i condicionament
Dos tipus de conductes en l’ésser humà:
- Conducta innata: el reflexe, independent de la voluntat, es el fenomen nerviós mes
simple.
- Conducta apresa: a traves de la voluntat, les adquirim durant el temps.

Procés del reflex:

Clàudia Sabaté MartínezAprenentatge i desenvolupament 10/10/2023

1. Un estímul ambiental activa una neurona sensorial (aferent) que transmet el

missatge a la medul·la espinal.
2. A la medul·la espinal, l’impuls es transmet a la neurona motora (eferent) que
activa el múscul involucrat en la resposta motora.
Adquisició preassociativa de conductes
Efecte d’habituació: disminució de la tendència a respondre produïda per la presentació
repetida d’un mateix estímul. El sistema “s’acostuma” a l’estímul i disminueix (ex. campanars,
carreteres). Acostumar-se.
Efecte de sensibilització: augment de la tendència a respondre produïda per la presentació
repetida d’un estímul (ex. Dona que acaba de ser mare és hipersensible a la plor del nadó,
quan t'han posat moltes multes et sensibilitzes).
Definició aprenentatge
- Qualsevol canvi relativament permanent de la nostra conducta derivat de l’experiència.
- Relativament permanent: fenòmens com la fatiga suposen un canvi de conducta
derivat de l’experiència però no permanent.
- Derivat de l’experiència: no constitueixen aprenentatge els canvis de la conducta
conseqüència d’efectes com la maduració de l’organisme.
En aquest tema coneixerem els mecanismes bàsics de tres tipus diferents d’aprenentatge que
es donen en la nostra vida quotidiana:
- Aprenentatge per associació: condicionament clàssic (Watson)
- Aprenentatge a partir de les conseqüències: condicionament operant (Skinner)
- Aprenentatge per observació: condicionament vicari o modelat.
Aprendre a partir del condicionament clàssic es aprendre a partir de l’associació d’estímuls i no
aprenem una resposta nova, sinó que aprenem a donar la mateixa resposta a un altre estímul. I
aprendre des de el condicionament operant és aprendre a partir de les conseqüències de les
conductes.
Condicionament clàssic
Ivan Pavlov: estudiava la fisiologia de la digestió en gossos mesurant la salivació.
Va descobrir per casualitat el reflex condicionat:
Reflex condicionat
1.- Reflex innat (salivar quan olora menjar)
2.- Presentar un estímul neutre a la vegada que el menjar (p.ex. passes, metrònom)
3.- La resposta inicialment reflexa es produeix també davant del nou estímul (condicionat)
Terminología: (exemple del gos)
Estímul incondicionat (EI): és l'estímul que provoca la resposta sense que hi hagi aprenentatge
(el que provoca la resposta innata).
Resposta incondicionada (RI): és la reacció innata a l'estímul incondicionat.
Estímul condicionat (EC): es tracta d'un estímul inicialment neutre (que no provoca la resposta)
però que un cop associat a l'estímul incondicionat adquireix la capacitat de produir la resposta.
Clàudia Sabaté MartínezAprenentatge i desenvolupament 10/10/2023

Resposta condicionada (RC): és la resposta davant la presentació de l'estímul condicionat,

semblant o idèntica a la resposta incondicionada.
“Una resposta innata pot ser apresa”
Un estímul prèviament neutre (metrònom, passos, etc.) en ser presentat al costat d'un
estimulo incondicionat (menjar) es converteix en estímul condicionat, ja que posteriorment, en
presentar-ho només, provoca una resposta condicionada (salivació) similar o idèntica a
l'obtinguda amb l'estímul incondicionat (menjar).

S'aprèn a donar una resposta que ja coneixíem a un estímul nou, no una nova conducta.
Fases del condicionament clàssic

Una conducta que s’aprèn també es pot eliminar, pot ser que es recuperi però es tornarà a
intentar eliminar.
EX: si vas al dentista i amb el que et fa et fa mal, el següent cop que vagis tindràs por. La
primera vegada la por te la provoca el mal; la segona vegada veure el dentista et provoca por.
Per tant, el dentista és l’estímul condicionat.
Si al cap d’un any tornem i hi ha un dentista diferent que et tracta bé, probablement la següent
vegada no et farà por anar-hi; s’haurà extingit la resposta de por.
Extinció
L’extinció és el procediment habitual per fer desaparèixer una resposta condicionada.
En alguns casos es pot utilitzar el contracondicionament per eliminar la RC.
• Consisteix en buscar un EI que tingui una RI incompatible amb l’anterior RC, i
associar-la amb l’EC.
Generalització i discriminació
Un cop l’organisme ha estat condicionat per a respondre a determinat EC, es poden donar dos
fenòmens diferents:
Generalització
Clàudia Sabaté MartínezAprenentatge i desenvolupament 10/10/2023

• Fenomen pel qual la resposta apresa a un determinat estímul es produeix també

davant d’estímuls o situacions semblants.
Discriminació
• Resposta diferencial en presencia de dos o més estímuls.

Condicionament operant
Condicionament operant: forma d’aprenentatge en la que les conseqüències de la conducta
porten a canvis a la seva probabilitat d’ocurrència.

Programa de raó (fixes i variables): quan el reforç

s’aplica en funció de nombre de conductes. Utilitzem els fixes quan el nombre de conductes
siguin fixes, i variables quan siguin variables. Ex fixe: cada deu cotxes venuts se’t augmenta la
nòmina un 10%. Ex variable: se’t pujarà un percentatge el sou però mai sabràs quant, la
persona mai sap quan rebrà el premi.
Programa d’interval (fixes i variables): s’aplica en funció del temps. Son fixes quan el temps es
fixe, i variables quan el temps que passa entre la conducta i el reforç varia. Ex fixe: nòmina cada
30 dies. Ex variable: nòmina aleatòria.
Programa continuat: aquest és el menys funcional, és un reforç després de cada conducta.
El programa que millora més la conducta són els variables, s’estableix més la conducta.

REFORÇAMENT POSITIU
• Es produirà un reforçament positiu sempre que l’organisme rebi una conseqüència
positiva a una conducta específica, incrementant la probabilitat de que aquesta es
repeteixi.
• Resposta operant: aquella que és reforçada.
• Reforçador: recompensa que es rep en dur a terme la resposta operant.
• Si volem extingir una conducta apresa mitjançant reforçament positiu, s’ha de deixar
d’administrar el reforçador.
• Per aprendre conductes completament noves s’ha d’aplicar la tècnica del moldejament
o d’aproximacions successives. Aprendre conductes noves a través de reforç positiu de
manera continuada fins que s’aprengui la conducta. (ensenyar a un nen a lligar-se els
cordons)
• S’ha de tenir en compte els gustos dels nens per poder fer un reforç positiu i no un
negatiu.
Clàudia Sabaté MartínezAprenentatge i desenvolupament 10/10/2023

• Es produeix un reforçament positiu sempre que el nen rebi una conseqüència positiva
per una conducta específica, incrementant així la probabilitat de que es repeteixi.
• S’ha de donar just després de la conducta perquè sinó no es relaciona
REFORÇAMENT NEGATIU
• Reforçament: l’objectiu és incrementar la probabilitat d’execució d’una conducta.
• Negatiu: retirem o evitem l’aparició d’algun estímul que té conseqüències negatives.
• No s’ha de confondre amb el càstig, evitar quelcom negatiu és positiu per a
l’organisme.
• Per exemple: que un nen no mengi bledes perquè s'ha portat bé al col·legi.
• Dos tipus d'aprenentatge:
• Condicionament d'escapament: es dona quan la conducta fa que acabi l'esdeveniment
negatiu (es diu condicionament d'escapament perquè la conducta permet ‘escapar’ del
succés negatiu).
• Condicionament d'evitació: es dona quan la conducta fa que no arribi a succeir una
cosa negativa.
OMISSIÓ
• Consisteix en retirar un estímul positiu per disminuir la freqüència de determinada
conducta.
Exemples:
• Prohibir a un nen jugar a un videojoc perquè s’ha portat malament.
• Carnet per punts

CÀSTIG
• Consisteix en administrar una conseqüència negativa després d’una conducta per a
reduir-ne la freqüència.
• Ben utilitzat és una eina molt potent, però correm el
risc de que sigui contraproduent o poc ètic.
No ha de ser el primer mètode per eliminar la conducta, ja que
prèviament haurem haver utilitzat el mètode d’omissió.

INDEFENSIÓ APRESA: exemple de C.O. inefectiu

Clàudia Sabaté MartínezAprenentatge i desenvolupament 10/10/2023

Determinades circumstàncies en que aprenem a no defensar-nos, es el condicionament

operant mal executat. És un estat emocional i psicològic quan no veuen la possibilitat de sortir
d’una situació determinada. És una porta d’entrada a una depressió.
• Seligman va dissenyat un experiment en el que utilitzà dos grups de gossos:
1. Contingent
2. No contingent
• En la segona fase de l’experiment posava els gossos en una gàbia amb dos
compartiments, en el primer rebien descàrregues però si passaven a l’altre s’aturaven.
• Resultat: els gossos del grup contingent passaven al segon compartiment mentre que
els del grup no contingent es quedaven immòbils rebent descàrregues.
LA SUPERSTICIÓ: exemple de C.O. Inefectiu
• És un comportament que no té sentit, pensem que ens dona bona sort.Com associem
la conducta a la conseqüència erròniament es genera una superstició.
• Si la nostra conducta resulta efectiva per a portar-nos coses bones, es veurà reforçada
positivament i serà més probable que la tornem a realitzar que si ens porta coses
dolentes. Així, les formes de comportament que ens portin coses dolentes tendiran a
extingir-se.
• Contínuament estem aprenent per a adaptar-nos a través del CO. No obstant això, a
vegades, desafortunadament, aprenem coses inadequades.
• D'on venen les supersticions? Algunes de les nostres supersticions s'aprenen a través
de casualitats, per reforç positiu.

Condicionament vicari o per imitació

• D’acord amb Bandura, el modelat consisteix en l’aprenentatge resultant de l’observació
de la conducta dels altres.
• L’aprenentatge per observació ofereix dues grans avantatges adaptatives:
• Facilita l’adquisició de nous coneixements i habilitats impossibles d’adquirir
per assaig i error (ex. pescar).
• Permet evitar conseqüències negatives sense patir-les directament (ex. menjar
alguna cosa que veiem que una altra persona escup).
Clàudia Sabaté MartínezAprenentatge i desenvolupament 10/10/2023