Tema 3: Correlats biològics de MME

1. La percepció
El viatge perceptiu cortical.
S’activarien els fotoreceptors que reben una imatge, mitjançant el nervi òptic arriben al quiasma òptic que és
on es creuaria la informació. La informació de HD prové del costat esquerre i al revés. La informació visual
aniria al nucli pulvinar i després cap al tàlem que és l’estructura sensible al moviment (colicle superior) i la que
fa la integració sensorial d’aquesta informació, després al nucli genicular lateral (també dins del tàlem) que
passaria la informació com una fotocopia al cervell. Que ho enviaria a l’escorça occipital i arribaria a l’escorça
superior V1 és on es fa la desintegració de la imatge, de les coses que són més importants.
El viatge perceptiu subcortical
La via subcortical és una via més ràpida, inconscient que són la via dorsal i via ventral. La informació viatjaria
per la via dorsal o via ventral.
La via dorsal arriba a les àrees d’associació (s’organitza la posició, l’espai, el moviment... si l’àrea està afectada
no podem agafar objectes perquè no calcularem bé la distància) (On) és la que aniria més centrada a l’atenció
i localització espacial, distància de l’objecte, com és de gran...
La via ventral que aniria més al sistema límbic (de les emocions i la memòria, que son aquells objectes) (Què)
al reconeixement, arribaria fins al lòbul temporal i formaríem una imatge que la comparem amb la que tenim
a la memòria, per sabem si el coneixem o no. Més lenta que la dorsal, ja que es fa un processament de veure
que és allò. Si està afectada no podrem dir el nom d’un objecte o saber què és.
2. La importància de l’atenció
A la via dorsal es fan 3 processos. Quan apareix un estímul el nostre cervell s’activa i a l’activar-lo els diferents
nuclis mouen el focus tensional per saber quin és l’estímul que estem centrats.
- Lòbul parietal posterior: Desenganxar-nos on teníem l’atenció
- Col·licle superior: Em de moure el focus atencional.
- Nucli pulvinar: Per tornar a enganxar l’atenció al estímul que volem veure. Comença tot el procés de
la informació, és a dir, la via més ventral.
Els processos es farien de manera paral·lela però la via dorsal és més ràpida.
3. Lesió de la via dorsal: Acinetopsia
No podem veure el moviment, ni on està el objecte.
4. Psicobiologia de MME
4.1 Les emocions
S’encarrega de les emocions més bàsiques sobretot la por, és el nucli de les emocions. Emocions negatives
quan s’activa l’amígdala dreta, quan s’activa l’amígdala esquerra s’activen emocions positives i negatives.
Totes les emocions se generen a l’amigdala, però com arriben les emocions a l’amigdala?
Model de Damasio – LeDoux (A part de la via dorsal i ventral).
Via més lenta, composada per més nuclis. Primer la retina, nucli genicular lateral, escorces visuals, escorça
temporal occipital (entre les dos), escorça temporal i trobem l’amígdala. Se processa més la informació.
Lazarus parla de la valoració que s’explicaria molt bé per aquesta via.
Via més ràpida, Retina i només passa pel colicle superior i pel nucli pulvinar fins l’amígdala i tindria a veure
amb aspectes relacionats amb la supervivència. Zajonc, petita valoració se dona importància a l’estímul, no hi
ha una interpretació de les coses.
Quan hi ha un estímul molt important s’activen les dos vies en paral·lel.

Model de Pesoa i Adolphs

Nucli pulvinar que faria el procés d’enganx amb el colicle superior. El que fa és una valoració primigènia, té
una importància molt rellevant, ens dona informació, barreja la informació sensorial i funcional amb
connexions amb el lòbul parietal, frontal, cingular, OPC i la insulta i ens dona informació perquè el procés
s’acceleri, és important per saber si hi ha perill o no. Es van retroalimentant, si ens diu que hi ha sospita de
perill el que fa es accelerar la via lenta.
Després es facilita la acció per les escorces visuals, afavorint que la via lenta vagi més ràpida. Si el nucli pulvinar
veu que l’estímul no és important, no donaria presa, deixaria que la via lenta anés al seu ritme. El nucli pulvinar
també fa una valoració, després l’amígdala farà un procés molt més complex per donar una resposta.

Manella et al. (2013)

Funcions bàsiques de l’amígdala:
- Dona valor emocional positiu o negatiu, dona valor als estímuls neutres. En el cap de el gos de Pavlov
li dona el valor a la campana.
- Analitzar o decidir si aquest estímul és perillós o no.
- Funció bàsica en aprenentatge i memòria.
La resposta psicofisiològica
Quan l’amígdala ha valorat l’estímul (apetitiu o aversiu) o la situació envia informació a
- L’hipotàlem que s’activa i activa la pituïtària i la hipòfisis, genera hormones cap al SN. A nivell més
psicofisiològic.
- Escorça Prefrontal: Part més cognitiva, anàlisi més profund de l’estímul. Controla els impulsos i la
regulació emocional. Realització i compliment de metes. Utilitza la informació psicofisiològica per
processar aquesta informació.
o Còrtex ventromedial: Controla impulsos i la regulació emocional.
o Còrtex orbito frontal: Organització i compliment de metes.

Es duen a terme en paral·lel, la psicofisiològica és més ràpida i la valoració més lenta.

Consciència de les emocions.
S’elabora a la ventromedial i a la orbito frontal, tenen diferents zones que controlen la informació per fer-la
conscient.
Importa més l’emoció o la raó?
La que mana realment és la raó.
2. La memòria
2.1 Psicobiologia de la Memòria
L’hipocamp té un paper molt important en la codificació de la memòria episòdica o autobiogràfica i la
semàntica. L’hipocamp s’activa per saber que s’està produint, per saber què és. Codifica estímuls neutres i és
important per l’aprenentatge associatiu.
Persones amb problemes de memòria tenen aquesta estructura afecta i persones amb problemes d’addicció.
L’hipocamp té connexions amb el sistema límbic. És important també per la memòria de Treball.
Axmacher, feia un experiment on havien de recordar paraules i feien una ressonància per saber si s’activava
l’hipocamp. Si no hi havia activació del H, amb poques repeticions no recordaven paraules i si havia activació
de H, amb poques repeticions sí recordaven les paraules. Quan parlem de MT parlem de les repeticions, ens
ajuda a recordar per passar-ho a la memòria a curt termini que passaria a MLT.
Funcions bàsiques de l’hipocamp
- Responsable de l’aprenentatge i codificació de dos estímuls.
- Participa en l’associació de l’estímul condicionat i del incondicionat per generar la resposta
condicionada. Ens ajuda a recordar que quan es presenta el menjar sona la campana. No té perquè
ser conscient.
El para hipocamp
Guedg Persones amb epilèpsia (menys funcionament del para hipocamp) que tenen molts dejà vu i persones
sense. Quan es produeix un dejà vu tenim una connexió defectuosa entre les dos meitats del cervell entre la
xarxa temporal medial - lateral i el que fa és que el para hipocamp ens dona la senyal de que estem recordant
la informació, però és erroni ho estem codificant perquè es una situació nova. I al tenir aquestes dos senyals,
tenim la sensació errònia de que ho estem recordant.
Regions superiors per a la memòria episòdica
Relacionada amb la MLT, coses que poden ser recordades de la nostra pròpia experiència. Trobaríem les
regions relacionades: el lòbul medial – temporal inferior i l’hipocamp.
Regions superiors per a la resta de memòries
Declarativa - Memòria semàntica: Recordar definicions. Controlada a nivell inferior del lòbul temporal
(amígdala, hipocamp), pròxim a l’àrea del llenguatge (àrea de broca i de Wernicke).
No declarativa – D’hàbits i procedimental: Tasques motores amb procediments automàtics. Es troba a la part
del cerebel a l’àrea motora suplementària, la part de baix. També els ganglis basals, el putamen (part més
motora).
Memòria semàntica i procedimental són els principals nuclis per moure’ns, organitzar, codificar i recuperar.
La memòria de treball: Còrtex prefrontal.
3. Les motivacions

3.1 Fisiològica. Energització de la conducta

Regulació de l’activació: Tàlem i formació reticular. Per fer una conducta es necessita energia.
El tàlem distribueix l’energia per tot el cervell, regula l’activació que ho portaria cap a l’escorça, l’estriat i cap
al globus pàl·lid. Quan fem una regulació de l’activació es tracta de trobar l’arousal òptim per a cadascuna de
les tasques. Si tenim arousal alt pot provocar ansietat i si es baix podem no adonar-nos de l’estímul.
A nivell cel·lular: connexions excita tòries de les neurones, incrementar flux sanguini.

Les teories homeostàtiques de la motivació

La hipòfisis és la encarregada de regular els ritmes circadians i de l’homeòstasi: ajust intern que fa l’organisme
en situacions en situacions que ha de portar a terme una activitat o pel simple manteniment del propi cos.
Produeix diferents hormones i connecta amb l’hipotàlem. Si perdem l’equilibri davant un estímul que ens ha
activat molt, si hi ha manca de nutrients perquè hem consumit molt, aquesta informació arribaria a l’hipotàlem
i al veure que falta un equilibri, avisa a la hipòfisis i aquesta avisa a la resta del cos per a produir hormones i a
través del tàlem resoldran això.
Tasques simples: Quan la tasca és senzilla o és complicada i ja la tenim apresa, quan el nivell d’activació és alt
ho fem bé i quan és baix ho fem malament.
Tasques difícils: Quan la tasca és complexa, la relació serà negativa a partir d’un punt. A mesura que més
activació millor ho fem però arriba un punt que aquesta activació ens provoca que ho fem malament, perquè
tenim més estrès i aquest a llarga durada provoca ansietat i que fem malament les coses.
3.2 Electrocortical. El paper de l’anàlisi emocional dels estímuls
Anàlisi dels significat dels estímuls. L’amígdala i l’escorça ventromedial són les que s’activen i analitzen
l’estímul.
El nucli accumbens (àrea tegmental ventral) s’activa quan hi ha una recompensa, quan hi ha reforç positiu.
Quan ens expliquen un acudit i hem de riure, s’activa el nucli accumbens i s’allibera dopamina, per reforçar i
estabilitzar la conducta. La dopamina és l’hormona del reforç, ens dona la felicitat i ens ajuda a que tornem a
fer les conductes.
3.3 Motora. Preparació per a l’acció.
Escorça motora primària i les àrees motores cingulades. Quan prens una decisió conscient, s’activen les àrees
cingulades i després les motores. I el prefrontal ens diria com ho hem de fer.
Motivació, aquesta activació conductual tindria dos connotacions: Aproximació o evitació (fugir o córrer).

4. Una proposta integradora

Nacc: Nucli accumbens, PMC: àrea motora.

Rutes alternatives per la motivació, ja que en les nostres conductes motivades tindran a veure totes les
estructura que hem comentat de forma integrada.
1. Proposen que les decisions motivades se faran perquè l’amígdala i l’hipocamp s’activen i fan que tinguem
una valoració de la situació, ens diu si es positiu o negatiu, què és per nosaltres beneficiós.
2. Paral·lelament, el PFC farà un processament cognitiu més profund que ens dirà mes coneixement i un altre
tipus de valoració més cognitiva.
3. Aquesta informació dels dos processos anirà al nucli Accumbens. És el sistema de reforç que ens dirà si serà
reforçant (conseqüències positives per nosaltres) i que és el que nosaltres podem fer.
4. Del nucli accumbens s’envia una informació al PFC que decidirà el que fem, i l’enviarà a l’àrea motora. I
aquesta ens dirà el nostre comportament.

Herència o ambient?
Les conductes violentes són apreses o biològicament determinades?
Conducta no violenta: 50% heredabilitat, ambient compartit 25%, ambient no compartit. (25%)
Conducta antisocial violenta: 60% heredabilitat, ambient compartit 15%, ambient no compartit 30%
I l’alexitimia? És apresa o biològicament determinada?
L’ambient és molt important (més 50%)
L’ambient sempre serà desencadenant, ja que d’heretabilitat no s’ha trobat mai més de 70%. Existeixen factors
protectors i no.
La MAO – A
És un enzim que el que fa és destruir neurotransmissors, la dopamina, la serotonina, adrenalina i
noradrenalina. Predisposició genètica a tenir més MAO (menys neurotransmissors ens quedaran hi haurà un
nivell òptim de neurotransmissors). Elimina els neurotransmissors que no poden entrar a la sinapsis, la MAO
se situa a la sinapsis.
La serotonina i noradrenalina persones antisocials i impulsivitat.
MAOA – uVNTR polymorphism
Polimorfisme curt de dos o tres repeticions, faré que tingui menys MAO i els neurotransmissors estaran més
estona a la sinapsis i portarà una conducta antisocial.
Polimorfismes llarg els neurotransmissors estaran menys estona i tindré més MAO. Entraran més ràpid.
Conducta més prosocial i estable.

Maltractament
Nens amb ambients de maltractament més tendència a conductes antisocials. Menys MAO.
Nens amb ambients més estables conductes més estables i prosocials. Més MAO
Genètica de protecció + ambient de protecció: prosocial
Genètica de protecció + ambient de risc: prosocial
Genètica de risc + ambient de protecció: prosocial.
Genètica de risc + ambient de risc: antisocial.
5. Tipus d’amnèsia
Amnèsia retrograda: No pots recordar abans de l’accident. És recuperable de més lluny a menys.
Amnèsia anterograda: No pots crear nous records a partir de l’accident. Falla la codificació o el sistema
d’emmagatzematge, està més afectada la MCT, la que ens actualitza i envia la informació a la MLT. No afecta
a habilitats sinó a esdeveniments.
Se sol presentar una combinació de dos amnèsies.
El pacient HM
Persona amb molts atacs d’epilèpsia i tenia el cos callós malament. Per solventar els atacs d’epilèpsia i van
decidir tallar-li l’hipocamp i se li van parar tots els atacs, però no va poder retenir més records, li va provocar
una amnèsia anterograda.
El síndrome de Korsakoff
Pacients amb alcoholisme crònic i afecta als cossos mamil·lars (importants per adquirir nova informació).
Causada per la deficiència de la vitamina B1. Reduint els cossos mamil·lars produeix buits de memòria, per
suplir-ho tendeixen a confabular per omplir els buits.
Accidents cerebrovasculars
Afectació Cortical es produirà amnèsia Retrògrada.
Afectació Sub – cortical es produirà amnèsia Anterògrada.
Tant trombó com embòlia poden ser les afectacions dels dos tipus. Una embòlia és un coàgul de la sang que
tapona l’arteria i un trombó és greix que tapona l’arteria. Per tractar aquestes coses és el sintrom que fa la
sang més líquida.
Malalties neurodegeneratives
Sobretot alzheimer primer s’afecta l’anterògrada i després la retrògrada. Disminuiex la substancia gris i es
dilaten els ventricles, causa la mor de neurones i la pèrdua de teixit. Amb el temps es fa petit i afecta casi totes
les funcions del cervell.
Virus
Depèn del lloc d’afectació. Es desenvoluparà una amnèsia o una altra. Provocarà necrosis, que es morin les
neurones.