You are on page 1of 15

L’ESCORÇA

Cerebral
• Telencèfal:

Nuclis subcorticals (per sota de l’escorça): nuclis estriats, nuclis del prosencèfal basal, nuclis de
l'amígdala.

Escorça cerebral + substancia blanca que hi ha sota (hemisferis cerebrals)

Escorça: part més superficial del prosencèfal.

MORFOLOGIA

• Circumvolucions: Plecs de l’escorça, ens permet tenir més superficie d’escorça, més somes
neuronals, en menys volum.

• Solc/ Cissura: Part que es fica cap a


dins. Principals:

Cissura central o de Rolando

Cissura lateral o de Silvio

Cissura interhemisfèrica o longitudinal

Cissura parieto-occipital

Cissura calcarina

Divideixen l’escorça en lòbuls

Lòbul frontal

Lòbul parietal

Lòbul temporal

Lòbul occipital

Insula de Reil: no es veu des


de l’exterior
• Dins dels lòbuls estan les
circumvolucions:

Circumvolució precentral

Circumvolució postcentral

Circumvolució cingulada/ supracallosa/


del cos callós/ escorça cingulada

• Girs/circumvolucions: part que sobresurt. No només estan les circumvolucions anteriors, hi ha


per tota la escorça.

• Principals tractes de substància blanca del telencèfal:

Cós callós: Comissura anterior i posterior. Fascicle uncinat (comunica regions d’un mateix
hemisferi) comunica lòbul temporal amb el lòbul frontal i forma part del sistema límbic.

Comissures: tractes de SB que comuniquen bidireccionalment els dos hemisferis. El cos


callós es una de les principals

Fascicles: connecten àrees del mateix hemisferi

Càpsules (interna, externa i extrema)


CITOARQUITECTURA I ANTIGUITAT FILOGENÈTICA
• Els somes neuronals de la escorça s’organitzen en capes horitzontals en funció del tipus de
neurona que te cada capa. Aquesta divisió te una similitud amb la divisió filogenètica.

• Divisió filogenètica: De més antic a més modern:

Arquicòrtex
Son la part medial del lobul temporal, tota
Paleocòrtex la resta d’escorça es neocortex

Neocòrtex: Més modern, el que te la escorça en la seva majoria

• Divisió citoarquitectonica (distribució en capes horitzontals):

Arquicòrtex: 3 capes
Alocortex
Paleocòrtex: 4-5 capes

Neocòrtex: 6 capes: Isocòrtex: capes principals: granulars o piramidals en funció de si tenen


neurones piramidals o granulars (2/3 parts de les neurones son piramidals. Les neurones
granulars s’encarreguen de rebre informació i les piramidals de enviar-la, per tant l’escorça envia
més informació, no s’encarrega tant de rebre)

Aquiescorça: Formació hipocampal


Alocòrtex
Paleoescorça: escorça olfactoria

Neoescorça: Àrees primaries i d’associació unimodal i polimodal Isocòrtex


LA FORMACIÓ HIPOCAMPAL
• Te forma de cavallet de mar però ho trobem més cargolat.

• Es troba al lòbul temporal

• Com el podem localitzar: Just per sota de la banya temporal dels


ventricles laterals.

• Com està format: 3 divisions:

A la entrada de l’hipocamp: Neoescorça: Escorça


entorrinal + circumvalació Parahipocampal.
Abans de la transició (Subciculum). Per aquí
entra la informació a l’hipocamp. Com que es
Neocortex te 6 capes.

Subiculum: Transició. Zona de transició,


pasem de 6 capes a 5 o 4 capes (es
paleocortex) i ja ens introduim a les banyes
d’amon amb 3 capes. La ultima zona es el gir
dentat amb tres capes

Banyes d’amon: hi ha 3 capes. La principal es piramidal, per tant surt informació

Gir dentat: 3 capes:

Molecular

Granular: Es la capa principal per tant entra informació

Poliforme

• Connexions:

Aferències: Per dues vies

Via perforant: des de l’escorça entorrinal fins a les neurones granulars del gir dentat.

Via Septohipocampal: des de l'àrea septal al prosencèfal basal fins les neurones granulars.

Referencies:

Fimbria-Fornix: neurones piramidals envien la info fora de l’hipocamp per aquesta regió.
Conjunt d’axons que envien informació als cossos mamil·lars, tronc de l’encèfal etc des de
les neurones piramidals de les banyes d’amon.
• Funcions:

Forma part del sistema límbic per tant una de les seves funcions principals es el processament
emocional. (SL: nucli accumbens, nuclis de l'amígdala i hipocamp). Una de les principals regions
que estan implicades en la depressió.

Memòria: El caso de H.M.: claves para el conocimiento de los distintos tipos de memoria y su
sustrato
Pacient que patia d'epilèpsia, l’origen era el lòbul temporal. Neurocirurgià va seccionar-li el lòbul
temporal. Va millorar de l'epilèpsia, però no podia recordar les coses que li passaven, recordava
el que li havia passat de petit, li costava recordar les coses que havien passat al voltant de la
cirurgia, però no podia recordar el que li havia passat després. Tenia memòria a curt plaç però
no a llarg plaç.

Per tant, hipocamp relacionat en, MEMÒRIA ANTERÒGRADA (incapacitat per formar nous
records). Per tant una de les principals funcions es crear records nous. Diferents tipus de
memòria

Memòria procedimental: es preserva en lesió de la formació hipocampal

Memòria declarativa: Aquesta es la que es veu afectada per l’hipocamp. També


anomenada memòria relacional.

Neurogenesi: generar noves neurones. Es diu que només passa al lòbul olfactori i a les neurones
del gir dentat (per la plasticitat de la memòria, pot ser perquè hi ha noves neurones o nous
circuits).
En taxistes s’ha vist una expansió de l’hipocamp (saben de memòria les rutes)

Orientació espaial a partir de claus contextuals


LA NEOESCORÇA
Aquiescorça: Formació hipocampal
Aleocòrtex
Paleoescorça: Escorça olfactòria

Neoescorça: Àrees primaris i d’associació unimodal i polimodal Isocòrtex

• Divisió funcional: Es divideix en 3 tipus d'àrees.

Àrees primaries o de projecció: directament relacionades amb els nuclis específics del talem

Sensorial: Somatosensorial, visual i auditiva (olfacte es paleo, no neo). El que ens aporta la
sensació dels sentits.

Motora: la que dona les ordres motores

D’associació unimodal: processament de la informació més complexe però encara especific


(una modalitat per àrea)

Sensorials: somatosensorial, visual i auditiva. Ara no només sentim els estímuls sinó que els
reconeixem (percepció)

Motores: premotora i motora suplementaria. Fan els programes motors: planifica tot el
moviment.

D’associació polimodal: integren diferents modalitats, tant entre sensorials com entre
sensorials i motora. Encarregades de les funcions cognitives superiors

Parieto-occipital-temporal

Prefrontal dorsolateral

Associació límbica:

prefrontal ventromedial

cingulada

parahipocampal
• Àrees primaries: Reben les aferències sensorials dels nuclis específics del talem i la processen.
Ens aporten la sensació, per tant una lesió a aquestes àrees provoca una pèrdua del sentit.

Sensorials:

Escorça motora primaria: es la que correspon a la circumvolució precentral del lòbul frontal

Escorça somatosensorial primaria: A la circumvolució post central del lòbul parietal

Escorça auditiva primaria: just per sota de la cissura de Silvio del lòbul temporal

Escorça visual primaria: part més caudal del lòbul occipital

Característiques:

Organització topogràfica: es una representació cortical ordenada (cada una de les


característiques dels estímuls sensorials, està representada corticalment, no totes les
característiques van a tota la regió cortical) de les diferents parts del cos (somatotòpica) ,
de la visió del món exterior que té la retina (retinotòpica) o de les freqüències audibles
(tonotòpica).

Organització somatotòpica: escorça somatosensorial


primaria
La info de la cama va específicament a un lloc de la
escorça somatosensorial.

Organització tonotòpica: La escorça auditiva primaria


està organitzada així segons les freqüències (Hz)

Organització retinotòpica: escorça visual primaria


Organització funcional columnar: organització vertical de unitats mínimes de
processament. La información va a una región concreta de la corteza, dentro de esa región
hay una organización en columnas

Escorça somatosensorial: tindrà una organització


columnar per cada un dels dits per exemple

Escorça Visual: cada columna processa informació de


cada un dels dits

Escorça Auditiva: diferents seqüencies

Motores: De l'àrea motora la informació va al tronc de l'encèfal o a


la medul·la, surten pels nervis cranials o espinals fins als músculs i es
generen els moviments voluntaris.

Homuncles: representacions corticals de les diferents parts del cos a nivell somatosensorial i a
nivell motor. Representacions humanes en que el tamany de les parts del cos correspon al tamany
de l'àrea cortical associada a aquella part.

Homuncle somatosensorial

Homuncle motor

Característiques:
- Son contralaterals
- Organització topogràfica
- Mantenen la especificitat sensorials
- Tamany proporcional a la importància funcional
- Son plàstics: es pot modificar amb la experiència Ex: pianista te la part de les mans més grans
• Arees d’associació unimodal: Estan al voltant de les àrees primaries

Sensorials:

Àrea somatosensorial d’associació: lòbul parietal, per darrera de l’escorça somatosensorial


primaria

Àrea auditiva d’associació: Al lòbul temporal

Àrea visual d’associació: tot al voltant de l'àrea visual primaria, compren lòbul parietal.
occipital i temporal

Ens aporten un processament més complex (percepció). En una lesió es presenta agnòsia:
manca de reconeixement dels estímuls, el sento preo no el percebo.

Motores: Al lòbul frontal. Processament més complexe, fan els programes motors. En lesió hi ha
apràxia: incapacitat per produir els moviments que t’estan demanant, pots efectuar
muscularment el moviment, saps com es fa, saps l’ordre, però si ert demanen que el facis no el
pots fer.

Àrea motora suplementaria

Àrea premotora
• Arees d’associació polimodals (o multimodals): Integració de diferents modalitats. Tant
sensorial+sensorial com sensorial+motora. Relacionades amb processos cognitius superiors.
Son les àrees més extenses de l’escorça cerebral humana.

Escorça d’associació parieto-occipito-temporal: es troba en un punt de transició entre els tres


lòbuls. Posició molt privilegiada per poder processar informació de totes les modalitats.
Integra informació somatosensorial auditiva, visual i motora.

Funcions especifiques:

Atenció

Percepció complexa (de totes les modalitats)

Capacitats lingüística

Relacions espacials

Calcul

Lesió: Trobem

Negligència sensorial contralateral: Manca de percepció i atenció a objectes i al propi cos


de la regió contralateral (Com en la pel·lícula brain on fire, et demanen que dibuixis un
rellotge i poses tots els números a un costat)

Prosopagnòsia: Agnòsia per als rostres

Problemes lingüístics: tant de lectura (alèxia, dislèxia) com d’escriptura (agrafia)

Problemes numèrics i de calcul: acalcúlia

Confusions esquema corporal: localització parts del cos, confusió dreta-esquerra, etc
Escorça prefrontal dorsolateral: Part més lateral i més dorsal.

Funcions:

Nexe sensorials motor: Actua com a nexe sensorial i motor. Avalua la situació i en funció de
la meva experiència decideixo un moviment, després a les escorces motores d’associació
planifico un moviment. Aquesta planificació es enviada a l’escorça motora d’associació,
aquesta no es la que decideix el moviment, la que ho fa es l’escorça prefrontal dorsolateral
També s’encarrega de les funcions executives: Processos cognitius superior que només
som capaços de fer els essers humans

Planificació i organització temporal: ser capaç de organitzar-me una tasca

Memòria de treball: Em permet concentrar-me, la que fem servir mentre realitzem


una tasca, la que ens proporciona els recursos necessaris per la tasca com la
concentració

Flexibilitat en la conducta : ens permet adaptar-nos a nous esdeveniments

Inhibició conductual: saber controlar-se i no fer manifestacions emocionals o


cognitives en els moments en que no pertoquen

Raonament i resolució de problemes

Escorça límbica: Forma part del sistema límbic.


Formada per:

Escorça orbitofrontal o ventromedial: orbito perque esta just darrera de les orbites dels
ulls
Reconeixement i expressió (Processament) de les emocions, pero contingut
emocional social, no la por com la amigdala sinó emocions socials com la vergonya.

Caire negatiu: hemisferi dret

Caire positiu: hemisferi esquerre

Coordina reaccions emocionals elaborades, amb gran control voluntari

Inhibició o modulació de manifestacions emocionals inapropiadessocialment

Important per a la presa de decisions en el terreny personal

Importància per a l’empatia i per a la formació d’una “teoria de la ment” (capacitat


per imaginar què pensa o sent una altra persona)

Lenta evolució ontogenètica (fins a la postadolescència com a mínim) i gran


influència de l’educació i de les experiències emocionals i socials

Lesió: Lesió prefrontal orbitofrontal/ventromedial + part cingulada anterior. Cas de Phineas


Gage:

Abans de la lesió: seriós i equilibrat

Després: capritxos, desinhibit, sense empatia

Tot això ho aprenem, molta influencia de l’ambient.


Escorça cingulada: aquella que ressegueix el cos callós, es troba al lòbul frontal i al
partietal. Implicacions funcionals:

Assignació del contingut emocional al dolor (dolor emocional, no només fisic)

Regulació de la conducta a partir de les informacions emocionals i dels mecanismes


de presa de decisió

Escorça parahipocampal: Al lòbul temporal. Envolta l’hipocamp


ASIMETRIA CEREBRAL I ÀREES DEL LLENGUATGE

• Asimetria cerebral: Malgrat que la major part dels hemisferis son iguals anatòmicament hi ha
lleugeres asimetries anatòmiques.

Cissura de Silvio: més llarga i menys inclinada al hemisferi esquerra

Pla temporal: més gran al hemisferi esquerra

Malgrat que la majoria de funcions son compartides pels dos hemisferis: sentits etc. Altres
funcions estan lateralitzades, es a dir, recauen predominantment en un dels dos hemisferis.
Asimetria funcional:

Hemisferi dret: Ens aporta la imaginació

Processament holístic: veure les coses a lo general. Es el que pot fer que veure un bol de
fruita molt ràpid sembli una cara

Percepcions espacials

Aspectes artístics

Prosòdia de llenguatge: La entonació, el ritme etc

Emocions de caire negatiu

Hemisferi esquerre:

Processament analític, seqüencial: Processament component per component, no general.

Llenguatge (estructura gramatical): Comprensió i producció del llenguatge, aquí trobarem


les àrees primaries del llenguatge

Calcul

Percepció espai dret

Emocions de caire positiu


• Àrees del llenguatge:

Àrea de Wernicke: Situada a la zona d’intersecció dels 3 lòbuls (POT, temporal, parietal i
occipital), amb predomini temporal.
Alguns autors la diferencien de l'àrea posterior del llenguatge i altres ho inclouen tot junt.
S’encarrega del reconeixement i comprensió del llenguatge (aspectes sensorials).

Àrea de Broca: Situada al lòbul frontal. S’encarrega de la producció del llenguatge i d’establir
programes motors d’articulació de la parla. Just per davant de la escorça motora primaria.

Lesions:

Afasia de Wernicke: lesió al àrea de Wernicke + àrea posterior. Alteració del llenguatge
produïda per la lesió de l’àrea de Wernicke:

No comprensió parla ·

Parla sense sentit, incoherent, però fluïda. Pot parlar de manera fluida però el que diu no te
sentit perquè no entén el llenguatge. Estructura gramatical correcta però no te sentit.

Neologismes ·

Bona prosòdia, torns per parlar, etc

Normalment no és conscient dels errors

Afasia de Broca: Alteració del llenguatge produida per lesió de l’àrea de Broca:

Aprosòdia

Comprensió força bona

Parla lenta i costosa, però amb sentit (agramaticalitat, llenguatge telegràfic). El que diu te
sentit però no es pot entendre be. Ses dona a entendre però no utilitza una estructura
gramatical correcta.

Escorça auditiva primària · anòmia · dificultats articulatòries

You might also like