ANATOMIA

SistemaMACROSCÓPICA
nerviós central i perifericDEL
TERMES DE REFERENCIA
• Animals que caminen a 4 potes
- Eix rostrocaudal
- Eix: Dorsoventral

• Animals que caminen a 2 potes: Humans. Compte amb el eix rostrocaudal el dorso ventral,
segons si es el cap o el cos cambien de direcció
Visió lateral:

Dorsal
Ventral
PLANS DE TALL

O axial
Tot i que l’eix es rostrocaudal no puc veure res d’aquest eix. Puc veure si una regió es més medial o
més lateral.
Talla l’eix rostro caudal.

Talla en terme lateral-medial, per tant no podem veure res de lateral medial. Podem veure que
esta més rostrral o més caudal i que esta més dorsal o més ventral.
Es un tall Sagital medial perque esta tallat pel mig.
Talla en l’eix dorsoventral. Podem dir que es més rostrocaudal o que es més lateral o medial.

ACTIVITATS

Tall Sagital:
Tall axial:
B es més rostral
B es més medial que la A
A Es més caudal
A es més lateral
Tall Coronal:
La A es més ventral
La B es més dorsal

Rostral

Dorsal
Sagital medial

Rostro caudal o neuroeix

PRINCIPALS DIVISONS DEL SN DELS VERTEBRATS
• SNC: Format per

Encefal (crani)

Medula (columna)

També es pot dividir a nivell neuronal en:

Nucli: Agrupació de somes neuronals en el SNC. El conjunt de nuclis es la sustancia grisa.

Fascicles, vies o feixos: Agrupacions dels axons de les neurones en el SNC. Sustancia blanca
 Hemisferis cerebrals

Protuberancia

Cerebel
Bulb raquidi

Hipotalem respecte talem es troba més rostral i ventral

Tronc de l’encefal: mesencefal, protuberancia i bulb raquidi

 Tlencefal

Talam
Mesencefal
Cerebel

Hipotalam

Protuberancia
Medula
Bulb raquidi

Quines estructures es troben al prosencefal: G A C

Quines estructures es troben als hemisferis: G
Quines estructures es troben al diencèfal: A i C
Quines estructures es troben al tronc de l’encefal: B E D

• SNP: Format per

Ganglis: Agrupacions de somes de les neurones en el SNP. Substancia grisa

Nervis: agrupacions d’axons al SNP. Substancia blanca

El SNP també es pot dividir en SNSomatic i SNAutonom

Autònom: només actua a nivell de vísceres (organs)

Somàtic: rep informació tant de l’exterior com de l’interior però quan es de l’interior es només
de músculs o articulacions.
Tant SNS com SNA tenen neurones afarents (entrada) i eferents (sortida).

SNS:

Neurones sensorials son aferents, reben informació dels òrgans sensorials, de la pell i de
músculs i articulacions (propioceptiva, del propi cos).

Neurones motores son eferents, del SNC al SNP

SNA:

Aferents: reben informació de les vísceres, informació interoceptiva.

Eferents: envien informació a les vísceres.

SNASimpàtic: S’activa davant una situació d’alerta, d’arousal. Actua com un sistema
d’urgència, provocant canvis que permeten una resposta conductual adequada en
situacions d’emergència i altres condicions que requereixen activitat (DESPESA
D’ENERGIA)

SNAParasimpàtic: el que ens ajuda a recuperar aquesta energia, quan estem en

relax. Responsable de processos fisiològics de caràcter reparador que normalment
van associats al repòs (CONSERVAR I RESTAURAR ENERGIA)
 Eferències somàtiques: La neurona motora (SNP) fa sinapsis directament amb el múscul
esquelètic.

Eferències viscerals: Les eferencies viscerals que formen part del SNA, el soma està al SNC d’una
neurona preganglionar que no fa sinapsis directament amb les vísceres, sinó que fa sinapsis amb
una neurona postganglionar que fa sinapsis amb la visceral. Els ganglis estan al SNP

SISTEMES DE PROTECCIÓ DEL SNC

Protecció mecànica:

Coberta òssia (crani i columna): ens protegeix de possibles cops.

Sistema ventricular-Líquid cefaloraquídi (LCR): amortiguen les forces de gravetat i

acceleració. Tant aquest com les meninges.

Meninges: protegir que no hagi un cop de l'encèfal amb el crani

Protecció química: evitar que les substancies nocives del torrent sanguini passin al SNC

Barrera hematoencefàlica

Barrera dels plexes: Barrera sang-líquid cefaloraquidi

• Sistema reticular: 4 cavitats, buits. Estan connectades entre si, hi circula el liquid cefaloraquidi.
Esmorteeix la força de la gravetat i regula la composició del liquid extracel·lular, ens aporta
nutrients al teixit nerviós i elimina els residus sobrants.

Silvi (o aqueducte cerebral)

Telencèfal

Diencèfal

Mesencèfal

Metencèfal
Ventricles laterals es divideix en:

Al Sistema reticular es sintetitza el Liquid Cefalo

Raquidi, concretament als plexes coroïdals. El
liquid es va regenerant constantment.
Estructures formades per una gran xarxa de
capil·lars rodejats de pell.
A cada ventricle hi ha plexes coroïdals.

• Meninges: 3 membranes

Duramàter: es dura i gruixuda, està fixada al crani, es la que està més a l’exterior

Aracnoide: més fina, fixada a la duramàter

Piamàter: molt fina, fixada al teixit nerviós (SN), ressegueix tots els plecs del SN acompanyant
els vasos sanguinis.

Per tant hi ha un espai entre piamàter i aracnoide, que s’anomena espai subaracnoidal: hi circula
LCR.

Circulació del LCR: es sintetitza als plexes, va pel ventricle lateral, pel forat interventricular passa al
tercer ventricle, per l'aqüeducte de Silvi passa al 4t. Per sortir d'aquí pot anar pels forats de luschka
o pel forat de Magendie per sortir a l’espai subaracnoidal. Un cop aquí els residus sobrant que no
necessita el nostra SN es rebutgen cap al torrent sanguini.
• Barreres: Sistema de control del pas de substancies des de la sang al teixit nerviós

BHE: No permet que les substancies passen de la sang al Teixit nerviós i viceversa

Plexes: No permet que passin substancies de sang a LCR però si del LCR a la sang per eliminar
residus

No hi ha barrera: es el que ens aporta nutrients.

BHE: Un científic va ficar colorant blau a la sang i va veure que es colorava tot el cos menys el SN
perquè les barreres no deixen passar el colorant.
Constituents de la BHE: Els capil·lars sanguinis del SN son especials. Els capil·lars sanguinis estan
fets de cèl·lules endotelials unides, al SN estan més juntes i no deixen espai. Dificulta pas de
substanciàs sang teixit nerviós en ambdós sentits. En BHE les cèl·lules endotelials estan més juntes
que a la resta del cos.
Alguns astròcits també envolten els vasos sanguinis cerebrals formant una barrera afegida. Els
peus dels astròcits es col·loquen a la superfície de les cèl·lules endotelials i creen una segona
barrera de suport per dins del SN. Però hi ha regions en que la BHE es més dèbil: òrgans
circumventriculars que en realitat son glàndules que secreten hormones.
BHE fa una difussió facilitada dels macronutrients
Barrera sang-LCR=Barrera dels plexes, constituida per cel coroidals
B dels plexes fa un transport actiu dels micronutrients, dificulta molt que passin substancies de
sang a LCR perquè les cèl·lules coroïdals també tenen unes unions molt estretes.
Plexes: conjunt de cèl·lules coroïdals
Endotelials: Vasos sanguinis
BHE: Vasos sanguinis fets de cèl·lules
Coroidals endotelials molt juntes
Coroidals
Bsang-LCR: barrera dels plexes. Plexes fets
de cèl·lules coroidals molt juntes.

Coroidals