T3 COM EXERCEIX

Seva influencia sobre elL’AMBIENT

comportament LA
Ambient compartit i no compartit
• Bessons MZ: comparteixen ambient, tenen el mateix estil de dieta, tenen els mateixos pares i per
tant mateix nivell socioeconòmic, educació etc.
Per que els bessons MZ s’assemblen tan poc? Hem de distingir entre l’ambient compartit i el no
compartit (o ambient independent).

Ambient compartit: Factors ambientals compartits amb la resta de membres de la família.

Ambient no compartit: Factors ambientals que no son compartits amb la resta de membres de
la família.

Sempre hi ha els dos. Tots tenim els dos.

No confondre ambient compartit amb ambient familiar.
Ex: l’ordre entre germans es ambient no compartit. No es el mateix ser el primer, que ser el segon
o el tercer, l’ambient no es el mateix.

L’ambient no compartit es el que ens permet explicar les diferencies entre els bessons MZ.

• Com exerceix l’ambient la seva influència sobre el comportament?:

Les influencies ambientals poden estar condicionades genèticament, això s'entén per correlacions
genotip ambient.
Els factors ambientals interactuen amb els factors genètics per exercir la seva influencia en la
conducta (no podem entendre els factors genètics per una banda i els factors ambientals per
l’altre, interactuen)Això s'entén per interacció :

Correlacions entre factors genetics i ambientals

• Correlacions genotip-ambient: Control genètic de l'exposició a l’ambient.
3 tipus de correlacions:

Correlació passiva: Els pares aporten els gens però també l’estil de criança. L’ambient de criança
on he estat criada te a veure amb els factors genètics que jo he rebut dels meus pares.
Ex: mare extrovertida, donarà aquesta genètica a les filles, però a part proporcionarà un
ambient de criança en que participi aquest tret.
L’ambient de criança s’assembla als factors genètics perquè els dos els proporcionen les
mateixes persones: pares

Correlació activa: nosaltres seleccionem aquells ambients en que millor ens trobem. Escollim
els ambients. Seleccionem aquells ambients que millor correlacionen amb la nostra anera de
ser. Passa també a l’hora d’escollir amics.
 Correlació evocativa: Nosaltres provoquem (il·licitem) en els altres aquells comportaments que
més s’assemblen a la nostra manera de ser. Ex: La profe que sempre diu bon dia al arribar a
classe i ens obliga a fer-ho (basta ya porfavor).
Aquestes relacions s’han observat en relacions mare-fill. Els bebès més moguts il·liciten de la
mare una resposta similar. Els bebès més tranquils fan el mateix.

Interaccio entre els factors genetics i els ambientals

• Interacció genotip-ambient: El control genètic de la sensibilitat al medi ambient. També es pot
definir com: Efectes no additius entre els factors ambientals i factors genètics.

Exemple: experiment amb rates. Diferents tipus de criances per veure, amb rates que son llestes o
tontes, el resultat de creuar un laberint al final de la criança.
Fan una cria selectiva: seleccionen les parelles que es reproduiran en funció de la característica que
es vol potenciar. Fills de mares tontes i fills de mares llestes.
Criança normal: Les rates tontes feien més errors que les llestes
Ambient de criança enriquit: es a dir, gàbies més grans, amb tobogans etc. Les rates llestes
cometien gairebé els mateixos erros, però les rates tontes van millorar, van fer menys errors.
Veiem que l’efecte de l’ambient no es per tothom igual, depen de si son llestes o tontes, l’efecte
que l’ambient te sobre aquest comportament (laberint) depèn de com son genèticament.
Rates llestes: Ambient enriquit no te efectes. Rates llestes: ambient enriquit te efectes.
Ambient restingit: gabies petites, no estimulació. Rates tontes: mateix numero d’errors que en
ambient normal. Rates llestes: molts més errors que en ambient normal

Similitud amb humans:

Estudis de l’efecte del maltractament infantil en la conducta adolescent, concretament violencia
(Activitat alta o baixa de la MAOA). Factor de risc universal per la violència en l’adultesa.
No tothom que ha rebut maltractament acaba sent violent. Els factors genetics podem explicar per
que no tothom acaba desenvolupant conducta agressiva?
Agafen el gen de la MAOA (enzim implicat en neurotransmissió). En funció del que digui el nostre
gen tindrem una MAOA d’alta o baixa activitat.
També ho estudien en penes de delictes violent.
MAOA Alta activitat: les persones així que han patit maltractament mostren menys conductes
agressives que les persones amb MAOA de baixa activitat. Conclouen que MAOA d’alta activitat
protegeix dels efectes del maltractament infantil (No diferencia entre tipus de MAOA quan no hi ha
maltractament). Per tant es un exemple d’interacció.

Consum de cànnabis a l'adolescència: efectes en l’adultesa, concretament desenvolupament de

trastorn esquizoforme.
Es mira el gen que codifica però la COMT. Es un gen amb dos al·lels: 3 possibles genotips: Homo1,
Homo2, Hetero
11: poca probabilitat
12: una mica més
22: molt alta probabilitat
Els efectes dels factors ambientals sobre lo que sigui, en aquest cas risc a patir un trastorn,
depenen de com som genèticament. O a l’inrevés: els efetes dels factors genètics sobre el
comportament depenen de quin ambient hi ha.
 • Estudis d’adopcions: Aquesta metodologia ens permet veure els efectes de interacció.
FACTORS AMBIENTALS

FACTORS GENÈTICS
Presència Absència
Presència 10 3
Absència 6 1

Hauré d’escollir persones que tenen presència de risc genètic però no ambiental i comparar-los
amb el grup control (absència en FG i FA).

Si vull veure l’efecte de l’ambient: he d’agafar persones que siguin adoptades sense risc genètic
però si risc ambiental (3) i comparar-ho amb el grup control (1).

Si vull veure si la interacció es important: òbviament haurà d’haver FG i FA. Recordem que
interacció eren efectes no additius, no era la suma de FG i FA. Per saber si la interacció existeix hem
de llegir tota la taula, no es la simple suma, es algo més.
Es aquest cas he d’agafar 10 (presencia i presencia) i comparar amb la resta de la taula. Els factors
genètics intervenen, els ambientals també però no hi ha un efecte d’interacció.
Fenotip = Variabilitat genetica + variabilitat ambiental + GxA Per tant:
F= G+A+ GxA
Ex: Alçada: si no menjem no creixerem, en aquest factor ambiental suma tothom
Una altra cosa es que segons la meva genètica hi hago aliments que em fagin sumar més= efectes
no additius.
Ex: maltracte en infantesa es un factor ambiental, però en funció de com sigui genèticament
sumaré o no sumaré per la conducta antisocial.

Si es un ambient que afecta a tots per igual es ambient, un factor ambiental pel que tots sumarem.
Una altra cosa es que l’efecte d’aquest ambient varii segons com soc genèticament

En la taula es traduiria a: si les caselles sense contar presencia+ presencia es igual a la casella de
presencia+presencia es que no hi ha interacció, no hi ha efectes no additius.
Si la suma es superior a la casella presencia+presencia hi ha interacció.
Ex: en la taula 6+3+1=10 per tant no hi ha interacció.

• Nature vs Nurture: model històric

Els gens poques vegades determinen directament les conductes especifiques, en canvi si que
determinen la manera com les activa l’ambient.
Els comportaments reben les influències dels dos tipus de factors i, sobretot, de la seva interacció.
El mateix ambient que actui sobre genotips diferents també pot conduir a fenotips diferents.