T4.

COM
genèticaTREBALLA
del comportament? LA
• Metodologies usades en genètica del comportament es poden classificar en:

Metodologies de genètica quantitativa: es centra a determinar la influència relativa dels factors

genètics i els ambientals en característiques fenotípiques complexes.

Tècniques de genètica molecular: la genètica molecular ha treballat en la identificació de gens

individuals amb efectes clars sobre el comportament.

Clàssicament se’ls ha anomenat així, avui dia per genètica del comportament es més correcte:

Estudis de genètica clàssica (epidemiològics)

Tècniques basades en l’ADN

MÈTODES CLÀSSICS EN L’ESTUDI DEL COMPORTAMENT

• Estudis de famílies, de bessons i d’adopcions:

Estudis de famílies: En els estudis de famílies, es compara el tret entre subjectes relacionats
biològicament.

Si el tret es qualitatiu: es té o no es té, serà més freqüent entre familiars sempre i quan el
tret en qüestió rebi influencies dels factors genètics

Si el tret es quantitatiu: es a dir, te una distribució continua en la població, la similitud

(coeficient de relació) serà més gran com més amplia sigui la relació biològica, sempre i
quan la característica en qüestió rebi influencies dels factors genètics.

Els estudis de famílies no permeten determinar si ens assemblem a la família per que
compartim gens o perquè compartim ambient, ja que no ens permeten separar les influencies
genètiques de les ambientals.
Altres inconvenients: individus de la família tenen edat diferent, pertanyen a generacions
diferents i pe tant han estat influenciats per factors ambientals diferents etc

D’altra banda si que ens aporten informació sobre el pes relatiu dels factors genètics i
ambientals en una característica determinada, això es fa comparant els mitjos germans
(comparteixen un progenitor) entre si i fer el mateix amb els germans complerts. Si els últims
son més semblants que els primers deu ser per que els factors genètics tenen un paper
rellevant. En cas contrari, si tots s’assemblen el mateix deu ser perquè els factors genètics tenen
menys pes que els ambientals. En aquest cas l’entorn de la llar faria semblen als fills que viuen
junts.
Els estudis de famílies son útils per:

Conèixer el tipus d'herència, mitjançant els arbres genealògics, sempre i quan el tret en
qüestió sigui controlat per un sol genealògic

Comprendre l’expressivitat variable del(s) gens(s): ja que al ser de la mateixa família el gen
es el mateix

Identificar factors de risc (així com factors protectors) i primers episodis de la malaltia. Si
coneixem factors de risc podem fer prevenció en individus vulnerables

Entendre l'heterogeneïtat de diagnostic: diferents famílies poden patir diferents tipus

d'esquizofrènia.

Estudis d’adopcions: mitjançant l’adopció es pot separar la variable genètica i la variable

ambient (Sempre que els ambients siguin diferents i no semblants). Es compara subjectes
genèticament relacionats, millor bessons per tenir la variable genètica controlada. Com son
idèntics genèticament les diferencies seran atribuïdes al factor ambiental.
Epigenètics: interlocutors de l’ambient amb els gens.
Si un nen s’assembla als seus pares adoptius serà perquè els factors ambientals son força
influents en aquella característica.

Per el contrari, si s’assembla als biològics els factors importants seran els genètics.
Limitacions: pares adoptius tendeixen a ser més grans i a tenir més salut, nens adoptats solen
ser més desitjats que els biològics...

Aquests dissenys ens permeten:

Estudiar l’efecte de les influencies ambientals lliures del biaix de l'herència

Analitzar la interacció dels factors genètics amb els ambientals (comparant fills i filles que
viuen amb els pares biològics amb els que no hi viuen)

Estudiar l’ambient prenatal, comparant la similitud dels fills amb les mares i els pares
biològics, ja que les mares, a diferencia dels pares, aporten l’ambient prenatal. Deduirem
que aquest té influència en una característica determinada si els fills i les filles s’assemblen
més a les mares que als pares.
 Els dissenys més utilitzats són:

Comparar bessons idèntics donats en adopció en ambients molt diferents: variable

genètica igualada, tota diferencia i semblança serà deguda a factors ambientals.

Mètode de l’estudi dels adoptats: Comparar persones amb els pares biològics afectats i els
adoptius no afectats amb persones que no tenen afectats ni pares bio ni els adoptius: Si hi
ha diferencies significatives es que els factors ambientals son rellevants. Si els fills
s’assemblen més als PA serà que els factors més importants son els ambientals.

Mètode de les famílies adoptants: comparar els pares, tant adoptius com bio, de fills
afectats amb els adoptius de fills no afectats. Si PA dels afectats estan afectats més sovint
que els dels fills adoptius no afectats, els factors ambientals son els rellevants. Si els pares
bio dels afectats estan més sovint afectats que els PA vol dir que els factors importants son
els genètics.

Comparar fills que viuen en la mateixa família sent un biològic i l’altre adoptiu: si
s’assemblen serà que els factors ambientals son importants. I comparar cada un d’aquells
fills amb els pares, que son adoptius per a un i bio per a l’altre. Si tant fills bio com FA
s’assemblen als pares les influències ambientals son importants.

Estudis de bessons: Es comparen bessons monozigòtics (MZ) amb bessons dizigòtics (DZ) del
mateix sexe. Els primers son el doble de semblants genèticament.

Si els MZ s’assemblen més que els DZ serà que la característica que estudiem estarà
controlada fonamentalment pels gens.

Si s’assemblen igual els MZ que els DZ serà que lo important serà l’ambient. Concretament
l’ambient compartit, ja que conviure els fa similars.

Per tant, tot i que visquin junts, si els MZ no son idèntics per a un tret determinat, es que hi ha
influencies ambientals.
Limitacions: mostra petita i normalment femenina.
Aquests estudis permeten:

Separar la variable ambient en els components compartit i no compartit (les diferencies

intraparelles de MZ que viuen junts son degudes a l’ambient no compartir).

Estudis de control: ex: fer una intervenció a un bessó i a l’altre no

Examinar les condicions de manifestació d’una psicopatologia, per tant permeten estudiar
els factors ambientals de risc i protectors.

Estudiar els efectes de l’ambient prenatal: si existeixen efectes materns els descendents de
mares MZ s’haurien d’assemblar més que els descendents de pares MZ. D’altra banda, fills
de mares afectades tenen més risc de patir la malaltia que no pas els fills de pares afectats.

Estudiar l’efecte de les hormones sexuals durant el període de gestació: comparant DZ del
mateix sexe amb DZ de diferent sexe.