Meritxell Mena

PAC C – Desenvolupament a l’adolescència i joventut

Conus

ACTIVITAT 1

1. La família proporciona les condicions òptimes per al desenvolupament de la personalitat dels

adolescents, ells són la via de transmissió de valors, costums i tradicions. Tanmateix la família
és l’agent socialitzador principal, és on comencem a relacionar-nos i aprenent valors i pautes
socials. Aquests valors no els creen els pares, els transmeten com a models actius per
l’adolescent, com pot ser la religió, la classe socials, la cultura, etc.

Les pràctiques dels pares poden potenciar o dificultar la individualització, l’autonomia, la

identitat, la confiança en si mateix i el rendiment acadèmic dels adolescents.

Els diferents estils d’educació familiar són les següents:

Els pares democràtics fan demandes i límits raonables. Donen mostres d’afecte, afavoreixen la
relació de respecte i reconeixement dels valors de cadascun dels membres. Els fills poden
participar en decisions familiars, expressen les seves opinions i són escoltats, per això
acostumen a tenir autoestima alta, maduració social i moral i tenir èxit acadèmic.

Els pares autoritaris donen poca mostra d’afecte, són exigents i poc receptius, no deixen
intervenir i participar en la relació familiar. Quan els fills no obeeixen recorren al càstig i la
força. Els hi posen moltes normes, més responsabilitats i autonomia de les que els pertoca per
l’edat i un control excessiu. Els fills solen ser més desconfiats, poc cordials, retrets i amb baix
nivell de competència social, en cara i així tenen un bon rendiment acadèmic.

Els pares permissius donen excessivament mostres d’afecte i deixen excessiu grau d’interacció
i participació en la relació familiar. S’estableixen poques normes i hi ha un control deficitari en
relació a les que hi ha. Les demandes d’autonomia cap al menor són poques així com les
responsabilitats que els donen. Per tant els fills acaben no sent responsables i a ser més
despreocupats i no tenir bons resultats acadèmics, acostumen a ser més dependents, immadurs,
confiats en ells mateixos i poc autònoms.

Els pares mostren poca implicació educativa, no imposen normes ni límits. Els fills poden
arribar a tenir mal resultats acadèmics i a tenir poc control emocional, baixa tolerància a la
frustració, aprenentatge acadèmic no satisfactori, actes delictius i consum de drogues.
(Manual Psicologia del Cicle Vital, pàg 356-358)
(Apunts Ed.Infantil, apartat desenvolupament moral)

2. Adolescents de pares permissius, és el que més s’identifica al vídeo, els hi estableixen

poques normes i les responsabilitats que els donen són mínimes. Per tant, els fills acaben no sent
responsables i a ser més despreocupats. Exemples:

- No tenen control per passar hores i hores veient la tele.

- Poca motivació per aconseguir objectius o pensar en el futur.
- La noia que està al nivell baix de matemàtiques i no li importa superar-se. A més
d’afirmar que dubta que es tregui el batxillerat.
- La seva companya que li agradaria ser dissenyadora però ja ho veu impossible i no té
intenció d’esforçar-se.
- Dificultats de relació i/o aïllament de la família, molts cops utilitzen el mòbil per
demanar favors o disculpes. Quan arriben a casa es tanquen a l’habitació a jugar amb
les consoles o amb l’ordinador

Adolescents de pares democràtics, el cas de la noia rosa no fa segons quines coses perquè sap
que els seus pares no estan d'acord (els pares fan demandes raonables i ella les fa complir, com
no anar a la discoteca), li han sabut transmetre-li uns valors i costums i això s'aconsegueix amb
 Meritxell Mena
PAC C – Desenvolupament a l’adolescència i joventut
Conus

comunicació i diàleg (per això no fa certes coses perquè els pares no estan d’acord). Es pot
comprovar que és una noia segura de si mateixa, sap el que vol d’aquí a 10 anys, i té clar a què
es vol dedicar.

També podem trobar-ho en el cas de la noia morena que diu que té una relació boníssima amb la
mare i s’ho expliquen tot.

3. Els canvis físics són els que es desenvolupen a conseqüència d’un procés biològic, on
comença un gran augment d’hormones andrògens “masculines” i estrògens “femenines”,
presents en ambos sexes.

Es produeix un creixement del cos, l’augment de la longitud i densitat dels ossos de tot el cos i
augment de pes i talla (massa muscular i dels òrgans interns). Augmenta també l’olor corporal i
apareix l’acne adolescent.

En les noies comença a desenvolupar-se els pits, aparició de pèl al pubis, eixamplament caderes
i primer període menstrual.

En els nois la veu es torna més greu, els apareix pèls a la cara i en el cos, creixement dels
testicles i tenen la primera ejaculació.

Els canvis cognitius, es caracteritzen per l’augment de la memòria i especialment la selectiva i

del vocabulari, aquesta afavorirà el domini del llenguatge i el desenvolupament d’un estil
narratiu propi.

Comença la construcció del concepte d’un mateix i desenvolupen la seva identitat. S’inicia el
desenvolupament de totes les habilitats bàsiques (el pensament, l’aprenentatge i la memòria),
segons Piaget és el període del pensament operacional formal, en el fet que l’adolescent ja pot
raonar sobre el que és real al que és possible i abstracte (intenten comprovar les hipòtesis
plantejades per ells mateixos creant teories).

El raonament hipotètic-deductiu, els permetrà davant d’un conflicte o problema, establir

diferents situacions per després establir hipòtesis i així aplicar aquella que considerin més
oportuna. Ja tenen presa de decisions i establir judicis crítics (independentment de si són
conseqüents amb els possibles riscos).
Es preocupen de com els veuen els altres, portant-los l’egocentrisme considerant-se únics.

Els canvis que identifiquen que els està succeint al documental són cognitius:

Hi ha un moment que dues noies consideren que els nois de la seva edat són més infantils i
immadurs mentalment, això els hi passa perquè les noies maduren més aviat que els nois. A més
a més, quan reflexionen sobre el seu futur ja estan aplicant l’etapa del pensament operacional
formal i pensament abstracte en el moment que pensen en la mort.

(Manual Psicologia del Cicle Vital, pàg. 319-334)

ACTIVITAT 2

1.En Saïd es troba a la fase de la identitat immadura amb una falta de personalitat amb una
trajectòria de vida que no és guiada per ningú. Segueix els valors de la família, en veure que no
mostren interès en l'educació d’ell ni li donen cap importància als avisos que reben de l’escola;
ell opta per fer el mateix i no dóna cap explicació d’on va i que fa quan surt de la UEC.

Al ser influenciable té absència d’eleccions autònomes i escull les que realitzen els altres, en
aquest cas fumar i al ser influenciable fins i tot poder delinquir.
 Meritxell Mena
PAC C – Desenvolupament a l’adolescència i joventut
Conus

Altres comportaments:

Confusió d’identitat  no vol compromís ni responsabilitats = no cerca alternatives ni

respostes pròpies = te confusions i segueix els plans dels pares.

Identitat negativa  al sentir-se pressionat  actitud contraposada a la família com a

mecanisme de defensa = manera de tenir el control = és rebel·la.

Moratòria  explora nous rols  buscant situacions per posar-se a prova autoconeixement

Consecució d’identitat  Augmenta l’autoconfiança  obtenció de la identitat interaccionat

amb els altres = reflectint la imatge que es té sobre un mateix a la resta.

(Manual Psicologia del Cicle Vital, pàg 336-338)

2. El fet d’estar envoltat d’aquests factors i aspectes associats al consum de drogues fa que
incitin al Saïd a consumir:

- Viure en una família disfuncional.

- Tenir un pare autoritari.
- Una mare que no e s fa càrrec d’ell.
- Tenir un baix rendiment acadèmic.
- Tenir un germà que consumeix droga i delinqueix.
- Pateix una baixa autoestima.
- Té percepció del risc i diu que ho té controlat.
- La motivació pel qual fa us és per aguantar tot el dia i no “agobiar-se”.

Altres aspectes en adolescents i joves:

- Motius pels quals no s'ha de consumir drogues, principalment pels efectes negatius
sobre la salut i per les pressions externes.
- Si segueixen consumint droga el gran problema és el gran impacte que caurà sobre la
salut i addiccions.
- Problemes que diuen han patit per consumir-la solen ser de salut, discussions,
malentesos, agressions físiques...
- Encara que la informació dels escolars és alta continuen sense percebre el risc real de
les mateixes.
- Disponibilitat percebuda, ja que la poden adquirir de manera fàcil en espais públics, a
través d’un amic, etc.

(Manual Psicologia del Cicle Vital, pàg 380-390)

3. Mesura de Protecció Jurídica del Menor, l’objectiu és el de protegir l’infant o adolescent

d’una situació de desemparament, vetllant per la seva protecció i el desenvolupament, atenent
les necessitats bàsiques (sanitàries, educatives i de seguretat). Solen procedir de famílies des
estructurades o deteriorades, incapacitats temporalment per satisfer les necessitats dels menors o
per altres situacions socials i familiars desfavorables.

- Acolliment familiar (simple, permanent o preadoptiu).

- Guarda i tutela en establiments públics o privats
- Adopció

Les mesures de reforma per menors és una sanció-educativa aplicada a joves d’entre 14 i 21
anys que han comès un acte delictiu i als quals se’ls ha culpat i responsabilitzat pels fets
 Meritxell Mena
PAC C – Desenvolupament a l’adolescència i joventut
Conus

comesos, realitzaran unes tasques amb caràcter educatiu per la reinserció a la societat, aquestes
poden ser:

- Amonestació.
- Prestació en benefici de la comunitat
- Internament
- Llibertat vigilada
- Tasques socioeducatives
- Tractament ambulatori
- Permanència de cap de setmana
- Convivència amb una persona, família o grup educatiu
- Privació del permís de conducció

La llibertat vigilada és la mesura de reforma que està present en el text.

(Manual Psicologia del Cicle Vital, pàg 395-398)

3. En Saïd es troba en inadaptació social, disposa dels recursos necessaris per a la vida en
societat, al allunyar-se de les normes de convivència el van derivar a la UEC, respon bé als
professionals i té relació amb els amics i germà, per això descarto el comportament asocial
perquè no crec que estigui sense connexió amb la societat.

És baixet per la
Aspectes físics seva edat

Innadaptació Baix nivell

social Aspectes cognitius d'aprenentatge i
engloba conducta

Aspecte social Carències familiars

Altres comportaments:

Marginats socialsescàs nivell de participació social = rebutjats per la societat.

Asocials  viuen sense connexió amb la societat a causa de les carències de l’ambient
familiar= no esta en harmonia amb les normes acceptades de la societat.

Antisocials  viuen fora de la societat de manera voluntària s’oposen a les normes socials i
morals= rebutgen les obligacions i restriccions de la societat.

Gamberro no respecta les normes de convivència sobrepassa les normes pels seus
capricis= busca la satisfacció personal.

Predelinquent  té un elevat grau de possibilitats per acabar delinquint.

(Manual Psicologia del Cicle Vital, pàg 418-425)

AUTOAVALUACIÓ DE LA PAC

1. Qualificació amb una puntuació del meu treball: A

 Meritxell Mena
PAC C – Desenvolupament a l’adolescència i joventut
Conus

Les meves respostes són a demanda de l’enunciat, he exposat les meves idees amb la màxima
claredat.

Cada vegada costa més “sintetitzar” les respostes, en el cas de l’activitat 1 he fet 964 paraules i
la segona activitat 644 paraules, ha estat una mica més difícil però he pogut trobar una solució
per poder transmetre el que volia de la manera més resumida.

Al tenir els apunts del mòdul superior d’Educació Infantil m’ha servit per complementar la
informació que tenia de diferents estils familiars i comportaments.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

 González, E. (coord.) (2006). Psicología del ciclo vital. Madrid: CCS. (3ª ed).

 Martín, B. (2009). Guia de psicologia del desenvolupament. Barcelona:UOC.

 Ed. Infantil (20013). IES Gallecs. Apunts desenvolupament moral i social. Mollet del Vallès

 Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Consultat el 17 i 27 de novembre de 2014:

http://www.ciimu.org/index.php?
option=com_acajoom&act=mailing&task=view&listid=4&mailingid=164&Itemid=999&lang=c
a

 BOE. (1996). Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de protección jurídica del menor, de
modificación del Código Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil. Consultat el 17 i 27 de
novembre de 2014: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/lo1-1996.html

 BOE. (2000). Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal

de los menores. Consultat el 17 i 27 de novembre de 2014:
http://noticias.juridicas.com/base_datos/Penal/lo5-2000.html

 Unitats d’escolarització compartida – UEC – Xtec. Consultat el 28 de novembre de 2014:

http://www.xtec.cat/~jcruz/recursos/c_uee.html#Les%20unitats%20d%E2%80%99escolaritzaci
%C3%B3%20compartida%20%28UEC%29