DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT

La personalitat és la complexa organització de la cognició, les emocions i els comportaments

que donen orientacions i pautes a la vida d'una persona.
Està integrada tant per estructures com per processos i reflecteix tant aspectes biològics
(gens) com l'aprenentatge (experiència).
La personalitat també engloba els efectes del passat, incloent els seus records, així com les
construccions del present i del futur.

Entendre el desenvolupament de la personalitat requereix mirar els nens des de tres

perspectives que interactuen per donar forma al desenvolupament:
● Característiques biològiques (temperament): Com reaccionem a les diferents
situacions. Pot tenir base biològica i l’entorn pot influenciar en com reaccionem.
Hi ha alguns components fonamentals del temperament com el nivell d'activitat, la
irritabilitat, la consolabilitat i la sociabilitat.
- Temperament Fàcil→ Nens/es flexibles i tranquils, estableixen ràpidament
rutines regulars, adaptatives a nous ambients.
- Temperament Difícil→ Nens/es que tendeixen a ser intensos, massa actius,
tenen dificultats per adoptar rutines, reaccionen fortament a nous entorns.
- Temperament Difícil de entusiasmar/lent→ Els nens inactius, poden
ajustar-se lentament a nous entorns i noves persones.
● Característiques socials : Bondat d’ajust→ Teoria que sosté que el
desenvolupament és més propens a optimitzar quan les pràctiques de criança
s'adapten a les característiques del temperament dels nens.
- La família té dos aspectes de l’estil de criança que son molt importants al llarg
de la infància i l’adolescència.
Permissiva: Sensibilitat parental i acceptació.
Restricció: Control parental i demanda i exigència.
Grau de control parental (ex.: Control conductual). Inculcar regles; si és alt: pot conduir a
castigar, enfadar-se si els nens no compleixen les normes.
Grau de sensibilitat paterna (ex: estima en la relació): pares afectuosos, i preocupats pel
benestar físic i mental dels seus fills.
Grau de demanda (ex.: Demanda de maduresa): pressió perquè els nens siguin autònoms i
prenguin decisions per si mateixos. Vs. Desconfiança i subestimació de les seves capacitats.
Grau d'acceptació (ex.: Comunicación pares – fills, pares solidaris): pares altament
comunicatius, que donen arguments quan castiguen els nens, que demanen la seva opinió. Vs
els pares que no donen explicacions, no escolten les raons dels nens.
- Amics: Relació entre iguals, els nens que tenen un aferrament segur son més
oberts i amables. A partir dels 2 anys tendeixen a ser més amables i
cooperatius amb els seus companys.
● Característiques psicològiques: L’autoconcepte designa el conjunt de percepcions i
creences que una persona té sobre si mateixa en diferents àrees
Entre els 2 i els 6 anys es una etapa crucial perquè és quan creen el seu “jo” i la seva
personalitat.
Autoconcepte: (definició funcional) és el resultat d’un procés d’anàlisis, valoració i
integració de la informació derivada de la pròpia experiència i del feedback d’altres
persones significatives per l’individu.
Autoimatge: (dimensió descriptiva) Com em percebo que sóc. Es troba formada pel
feedback respecte a nosaltres quant a individus (autoimatge privada) i per la
informació derivada dels rols que desenvolupem amb la interacció amb els altres
(autoimatge social).
Autoestima: (dimensió valorativa) Com valoro la meva autoimatge. Està vinculada
amb l’autoconcepte ideal, no només respecte al que m’agradaria ser (autoconcepte
ideal propi), sinó també, per lo que els demés els hi agradaria que fos (autoconcepte
ideal pels altres)
Dels 2 als 6 anys
• "Estadi del personalisme", marcat pel fet que també és una etapa de negacionisme i
oposició.
• Importància de l'ús de la paraula "Jo" en la construcció de frases.
• Els nens tracten de reforçar el seu jo a partir de oposar-se als altres.
• Inicialment, entre 3-4 anys, solen basar-se en termes simples i globals (per exemple,
bons o dolents; grans o petits).
• A partir dels 4-6 anys: l'autoconcepte es torna més complex (Ex: bo per a algunes
coses, dolent per als altres).
• Normalment, descriuen característiques físiques (Ex.: Tinc els cabells llargs) i
relacionades amb les activitats que fan (Ex.: Jugo a pilota), ja poden incloure
característiques psicològiques (Ex.: M'agrada jugar amb els meus amics).