Adolescència: EL DESENVOLUPAMENT

SOCIOAFECTIU I DE LA PERSONALITAT

Prof. Esther Pertusa

 Presentació. Index
• 1. INTRODUCCIÓ
 
• 2. CANVIS FÍSICS

- Pubertad-adolescència
- Factors que influeixen
 
• 3. EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU/ MORAL

- Característiques del pensament formal

 
• 4. EL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU I DE LA PERSONALITAT
- El jo i la identitat

- La família
-Autonomia/conflicte
-Redefinició de les relacions
 
- El grup d’iguals
- Canvis en el concepte d’amistat
-Funció del grup d’iguals
-Relacions sexuals
- Temps lliure

- Alguns problemes freqüents

  
 Desenvolupament psicosocial
• Està molt relacionat amb el desenvolupament cognitiu.

• És el coneixement d’un mateix i de les relacions amb els

altres per poder aconseguir l’autonomia responsable.

Implica: L’àmbit del jo i de les altres persones

(amistat, autoritat,...)
Les del grup
(associar rols i diferències socials,...)
I les relacions amb sistemes socials
(família, escola, institucions, nacions,...)
 CANVIS PSICOLÒGICS
• Una de les majors dificultats de l’adolescent és trobar-se a una etapa
en que no és un nen però encara no és un adult. Això influeix de dues
maneres:
– Alguns adolescents volen créixer ràpidament: afany d’independència
– Altres senten nostàlgia per la situació més confortable de la infància
(actitud que pot ser reforçada per pares massa protectors): ansietat
pel que vindrà.

• Els adolescents han d’elaborar els dols referits a la pèrdua de la

condició infantil: dol pel cos perdut, el dol pel rol i la identitat infantil
(renúncia a la dependència i acceptació de noves responsabilitats) i dol
pels pares de la infància (pèrdua de la protecció que aquests
impliquen).
 CANVIS PSICOLÒGICS
• Crític amb el món dels adults: l’adolescent es
sent estrany en un món amb el que no es
sent plenament identificat, però al que ha de
pertànyer. L’adolescent vol més autonomia i
cerca noves experiències.

• Aquesta actitud no implica fugida, sinó

recerca: no vol marxar de casa, sinó viure-hi
d’una altra manera.
 CANVIS PSICOLÒGICS
• Invencibilitat: l’adolescent comença a explorar els límits
del seu entorn, tant del seu físic, com de les seves
possibilitats. Això porta com a conseqüència el gust pel
risc i una tendència a sentir-se immune.

• Egocentrisme: l’adolescent es sent el centre d’atenció

perquè s’està descobrint a si mateix, i per a ell, no hi ha
res més important en aquest moment.

( Recordar a David Elkind ha denominat faula personal a la tendència de

l’adolescent a pensar que les seves experiències són úniques i no està
subjectes a les mateixes regles que governen les vides dels altres. )
 CANVIS PSICOLÒGICS
• Audiència imaginària: al passar tant temps pensant sobre si
mateix pot arribar a considerar que els altres estan igualment
pendents del que ell fa, es sent observat constantment. Aquesta
tendència, denominada audiència imaginària pot derivar en
una certa timidesa, amb sentiments de vulnerabilitat o
sentiments de ridícul, que el portin a ocultar la seva conducta
davant els altres, o, per contra, en un exhibicionisme continu
davant aquesta suposada audiència.

• L’adolescent descobreix un món psíquic ric en possibilitats.

Reconeix la maduresa del seu pensament, inicia el pensament
formal: durant aquesta època, l’adolescent comença a fer teories
i disposa d’arguments que justifiquen les seves opinions. Moltes
vegades aquests arguments poden ser contradictoris, però això
no importa molt a l’adolescent. Ha descobert la seva capacitat de
raonar i l’exercita sempre que pot.
 CANVIS PSICOLÒGICS

• Ampliació del món: el món ja no s’acaba al domicili familiar, comencen

a sorgir els propis interessos i aquestos poden entrar en conflicte.
• Suport en el grup: l’adolescent es sent confós i adquireix confiança en
el seu grup d’iguals. Importància de les relacions d’amistat per
substituir la relació simbiòtica amb els pares.
• Redefinició de la imatge corporal, relacionada amb la pèrdua del cos
infantil. L’adolescent està en lluita permanent amb la seva imatge
corporal.
• Elaboració d’una escala de valors o còdigs d’ètica propis.
 RECERCA DE LA IDENTITAT
• Alícia en el país de les meravelles és pregunta “Qui soc
jo? Ah! Això és un trencaclosques enorme!”
YouTube - alicia en el pais de las maravillas quien eres tu.avi

• Erikson creu que durant l’adolescència apareix un

període de crisi marcat per una vulnerabilitat
i una sensibilitat extremes.
• Buscar la identitat personal és el problema
clau d’aquesta etapa vital.
 Identitat
• Erikson considera la vida com una sèrie d’estadis o
etapes, cada una de les quals va associada a una missió
de tipos psicosocial. A la infància aquesta missió
consisteix a establir un sentiment de confiança bàsica i
combatre la desconfiança.

• Pel que respecta l’adolescència la missió implica

l’establiment d’una identitat coherent i la superació d’un
sentiment de difusió de la identitat.
 Identitat
• Aquesta recerca consisteix a organitzar les pròpies
habilitats, necessitats i desitjos per adaptar-los a les
demandes socials.

• Un adolescent vol saber qui és i quin paper li

correspon en la societat. Necessita prendre
decisions en quasi tots els aspectes de la seva vida.

• És la percepció que se té d’un mateix per damunt

dels canvis físics i socials. És un conjunt de trets i
característiques personals que formen els patrons
habituals de conducta d’una persona i que
impliquen també un projecte de futur.
 IDENTITAT
• La identitat no la concedeix la societat, sinó
que requereix l’esforç de l’adolescent. La
recerca de la identitat es manté tota l’adolescència.
L’objectiu final seria “saber qui ets”

• La identitat individual en aquesta època

moltes vegades pot quedar absorbida per
identitats grupals
 ASPECTES DEL CONCEPTE D’IDENTITAT

• Objectiva: Consistència de la percepció

d’altres persones sobre un subjecte.

• Subjectiva: Com un subjecte se sent percebut

pels altres.

• Autoidentitat: Versió íntima i privada que fa el

subjecte a partir d’un conjunt de trets que el
defineixen bé
 ASPECTES DEL CONCEPTE D’IDENTITAT
• Un jo múltiple: en el procés de trobar la identitat, molts
adolescents experimenten “jos possibles”. La seva conducta
oscil·la entre reservada o alborotada, cooperadora o rebel,
afectuosa o manipuladora… Es pregunta sovint quin d’aquests és
l’autèntic…

• A mesura que tracten de trobar la identitat poden adoptar “jos

falsos” actuant de maneres contràries al que realment són:
– El jo fals acceptable: sorgeix de la percepció de que el jo
autèntic pot ser rebutjat i per tant s’adopta un fals per a ser
acceptat… s’autoenganyen i infravaloren.
– El jo fals complaent: sorgeix d’un desig d’impressionar o
agradar als altres.
– El jo experimental: són els adolescents que proven per veure
com es senten.
 
 Nivells DEL CONCEPTE D’IDENTITAT

• Algunes persones eviten en aquesta recerca qüestionar qualsevol valor tradicional. El

resultat seria la identitat hipotecada. En la hipoteca, un adolescent adopta en bloc els
rols dels pares o de la societat sense explorar o crear una autèntica identidad personal.
• Altres decideixen que els rols que esperen els seus pares o societat són impossibles o no
els hi resulten interessants. La reacció pot ser una identidad negativa, contrària a la que
s’espera de ells.
• Altres experimenten la difusió d’identidad: en general no estan compromesos amb els
valors i objectius dels pares o de la societat i sovint es mostren apàtics i desorientats.
Segons Erikson identitat difusa. No tenen clar la seva vocació ni la seva ideologia.

• Finalment, en el procés de recerca, molt joves presenten una moratòria de la identitat,

un recès durant el qual experimenten amb identitats alternatives sense decidir-se per
ninguna. Estan a debat amb qüestions ideològiques i vitals.
 En definitiva:
• Necessiten respondre.- qui sóc?
• Autodefinir-se, després dels canvis que han sofert
• Integrar el què ha sigut, el què és i què vol ser, en
els diferents aspectes:
– Emocional
– Relacional
– Social
– Cognitius
• Integrar els diferents roles i situacions
• Importància de la família
 Factors protectors en la formació de la
identitat

• Bones relacions amb els pares i/o adults

significatius.

• Sensació de pertenença a un grup de pars que

proporciona recolzament i contenció.

• Sensació de competència o eficàcia en algun

aspecte.

19
 AUTOESTIMA/AUTOCONCEPTE
“L’autoconcepte és el conjunt de representacions mentals que inclouen conceptes
imatges i judicis que cada individu té sobre si mateix” (Miras i Onrubia ,1997:26)

Judicis descriptius Judicis valoratius

AUTOCONCEPTE (element AUTOESTIMA

multidimensional): conjunt d’aspectes (com a component
corporals, psicològics, socials i morals i unidimensional de
també acadèmics (autoconcepte l’autoconcepte)
acadèmic)

20
 Evolució en el concepte “autoconcepte”
Preescolars: Es descriuen a si mateixos per atributs
externs (aparença física).

Primària: Va agafant importància el caràcter psicològic

i social (Harter,1983). Comencen a descriure els
pensaments, sentiments i desitjos.

Adolescència: Utilitzant un llenguatge més elaborat i

ric per auto definir-se, amb contingut ideològic i de
visió del món (pacifista, ecologista…). També es
refereixen a creences morals i filosòfiques. Es detecten
contradiccions i inestabilitats en les definicions.
 AUTOESTIMA/AUTOCONCEPTE

Dimensions de l’autoconcepte:

1. Dimensió cognitiva: està constituïda per tot un conjunt d'esquemes mentals de la

persona en funció dels quals aquesta gestiona tota la informació que es refereix a
ella mateixa.

2. Dimensió afectiva o avaluativa: correspon a l'autoestima.

3. Dimensió conductual: està constituïda per les conductes dirigides a

l'autoafirmació o a la cerca de reconeixement per part d'un mateix o dels demés.

Es forma a partir de:

• Les pròpies experiències, pensaments i emocions passades i les seves
conseqüències

• I la retroalimentació subministrada pels altres significatius (efecte mirall)

 L’AUTOESTIMA
• Té gran influència sobre l’estabilitat emocional
i el benestar personal.

• Està lligada a dues necessitats bàsiques de

l’èsser humà:
– Valer per a fer coses
– Valer per a algú
 L’AUTOESTIMA
• Segons el grau de generalitat, es pot parlar de
dos tipus d’autoestima:

– Específica o situacional: concreta d’un àrea o

situació. Molt vinculada al model educatiu.
– General o caracteriològica: global, bàsica.
Més vinculada a la nostra identitat
 Les persones amb una bona autoestima
• Tenen confiança en les seves capacitats
• Tenen sentit de pertinença a un grup, relacions socials
• Atribució correcta de responsabilitats
• Assertivitat i optimisme
• Capacitat d'assumir els canvis a la pròpia vida, sensació de
control
• Interpretació acurada dels missatges aliens
• Sentiment d'ésser estimat, actuant com a factor de
protecció contra sentiments depressius, aïllament…
• Autoconeixement i acceptació de la pròpia personalitat

Atenció!!! El seu excés porta a l‘orgull i, fins i tot, al narcisisme

 Una persona amb una baixa autoestima:
Tindrà menys èxit en les tasques que emprèn, ja que no coneix els seus punts
forts i no sap aprofitar-los

Tendirà a desanimar-se amb facilitat i no assumir riscos. Les expectatives

negatives acaben condicionant el resultat.

Serà influïble pels demés: Canviarà d’idees i de comportament amb molta

freqüència, segons amb qui estigui. El/la manipularan altres persones amb
personalitats més fortes.

Eludirà situacions que provoquin estrès: tindrà poca tolerància davant les
circumstàncies que li provoquin angoixa, temença, ira, o sensació de desordre.

Es posarà a la defensiva i es frustrarà amb facilitat: serà una persona punxeta,

incapaç de rebre crítiques o peticions inesperades, i posarà excuses per justificar el
seu comportament.

Culparà els altres de les seves debilitats: tindrà locus de control extern ( no admet
els seus errors i/o debilitats i atribueix als demés o a la mala sort la causa de les
seves dificultats).
 Els 4 aspectes de l’autoestima

• VINCULACIÓ: resultat dels vincles amb les persones i que els altres també
reconeixen com importants.

• SINGULARITAT: la persona sent reconeixement i respecte per les qualitats que

la fan especial, diferent, única, recolzada per l’aprovació que rep dels altres
per aquestes qualitats.

• PODER: sensació de seguretat, tenint els mitjans, oportunitats i capacitat per

modificar les circumstàncies de la seva vida de manera significativa.

• MODELS O PAUTES: punts de referència vàlids, exemples adequats, humans,

filosòfics, polítics i pràctics, que serveixen per consolidar els valors, objectius,
ideals i maneres pròpies.

• LES QUATRE CONDICIONS HAN D’ESTAR PRESENTS

• TOTES SON IMPORTANTS, I NO HI HA UNA MILLOR QUE UNA ALTRA
• CAL SABER MODIFICAR O AMPLIAR AQUESTS QUATRE ASPECTES DE
L’AUTOESTIMA
 Piràmide de l’autoestima
Autoestima
Només podem estimar
quan ens hem estimat a
nosaltres mateixos.

Autorespecte
L’autoestima és un silenciós respecte cap
a un mateix. D. P. Elkins

Autoacceptació
Permet desenvolupar l’actitud creativa.

Autoavaluació
Sentir-se devaluat i com un indesitjable, en la majoria dels casos,
és la base de tots els problemes humans. C. Rogers

Autoconcepte
Dóna-li a un home una autoimatge pobra, i acabarà sent un cérvol. R. Schuller

Autoconeixement
Només vivim la vida, quan ens coneixem a nosaltres mateixos. R. Schuller
 Família i adolescència
“Muchos padres aguardan con lúgubres
presentimientos la adolescencia de sus hijos.
Este período es considerado como una fase del
desarrollo que hay que SOPORTAR y no que
disfrutar, y que es preciso ENFRENTAR y no
compartir... Cuando en realidad para muchos
padres puede ser también una oportunidad de
renovación, y una fértil y maravillosa etapa de la
vida”.
Martin Herbert, psicólogo inglés
“Vivir con adolescentes”
 La família i l’adolescent

• Noves tendències familiars

 transformació de la cultura i dels valors familiars en nous valors,
entre els quals destaquen l’existència d’una major llibertat i
tolerància, la igualtat entre sexes, la privacitat i el respecte cap a les
diferents opcions personals o la comunicació.
 relacions intergeneracionals menys jerarquitzades, unes normes
de convivència menys rígides i una major autonomia.
 poca conflictivitat en referència a sortir amb els amics, -els pares
actuals són més permissius-, a temes econòmics o als resultats
acadèmics.

Actualment, els principals desacords tenen a veure amb els modals

dels joves, el seu comportament i sobretot, respecte el repartiment
de les tasques domèstiques.
 Motiu de les "bronques" amb els pares en tants per cents
(Martínez i Triadó, 1996).

• - hora d'arribar a casa per la nit 41,3%

• - ajudar en les feines de casa 36,0 %
• - estudis 32,7%
• - hora de llevar-se del llit 30,5%
• - diners 28,7%
• - ingerir alcohol 17,0%
• - decoració de l'habitació 11,5%
• - idees o activitats polítiques 8,7%
• - religió 8,2%
 Recomanacions per resoldre conflictes

 Els conflictes tenen efectes saludables en el

desenvolupament, si es resolen correctament
 No evitar conflictes sobre temes importants
 Buscar resolució ni autoritària ni permisiva: basada en el
compromís- AFECTE ( tipologies de relacions)
 - més comunicació
 - més coneixement
 - estratègies disciplinàries eficaces
 - fomentar autonomia

 Necessitat de límits clars.

 Estils parentals i ajust adolescent

2 2,2

2
2,0
2

Consumo abusivo alcohol

2
1,8
Consumo de hachís

1,6
1

1
1,4
1

1 1,2
democrático autoritario democrático autoritario
permisivo indiferente permisivo indiferente

estilo educativo padres estilo educativo padres

 Objectius de la família
• Ajudar a l’adolescent a mantenir l’estabilitat
interna que li permet adaptar-se a canvis.

• Rol modulador/ protector: els factors culturals

(moda, ciberadicció…)o socioeconòmics no
influeixin en el seu desenvolupament.

• Font de suport emocional

• Estil democràtic
 Segons el Instituto de Estudios de la Sexualidad y la
Pareja (2013)

• "El adolescente adopta modas, estilos,

aficiones de sus compañeros, no de sus
padres; pero, respecto a proyectos de futuro y
decisiones relevantes para el porvenir
profesional, la influencia familiar puede ser
tan fuerte o más que la de los amigos íntimos
o la del grupo de compañeros". (P.16)
 L’adolescent i el grup d’iguals

• Es debilita la influència de la família.

• S’amplia l’espai d’intercanvis i interaccions
socials; mitjançant el grup d’amistat i la
subcultura juvenil.
• El grup d’iguals participa en la socialització.
– Ofereixen seguretat i protecció a situacions noves.
– Ajuda a forma la identitat
– Substitueixen carències afectives de la família
 Organització diferent dels grups

Necessitat de pertànyer a un grup. Normalment més d’un.

 Estabilitat: no necessiten la presència continua i resisteixen a

l’allunyament temporal
 Reciprocitat: degut a canvis cognitius, es comprenen millor i
es recolzen mutuament.
 Intimitat: comparteixen sentiments, pensaments, secrets…
2 o 3 amics íntims. S’inicien les relacions de parella.
Desenvolupament de la sexualitat.
Evolució de les estructures grupals
• Estadi 1:Inici adolescència: unisexuals; normalment
formats per companys del centre escolar. Vinculats
per les activitats d’oci, formes de vestir o valors
davant la realitat.
• Estadi 2:Relcions intergrupals. Amb altres semblants.
• Estadi 3: Formació de grups heterosexuals.
• Estadi 4. S’uneixen per compartir interessos, valors,
aficions
• Estadi 5.Desintegració del grup. Prioritat de la parella.
 Funció dels amics
Funció socialitzadora: exploració dels coneixements i del territori
Posen en comú informació sobre sexualitat, temes acadèmics, ajuden per adquirir la
identitat.
Recolzament emocional. Facilitador de nous vincles externs a la família.
Facilitador de la identitat
- Fugir del control que se li aplica a casa
–Evitar que el tractin com un nen
–Necessitat d’autoafirmar-se, de que l’acceptin i l’entenguin
–Compartir interessos, dubtes
Ajuda al creixement personal, cognitiu i afectiu. La comunicació amb els company, l’explicitació
de conflictes ajuda en la construcció del coneixement.
Ajuda de forma positiva a canalitzar de forma positiva dificultats que passa l’adolescent de
reedefinició de vincles amb la família
 Concepte d’amistat ( Segons Selman i Selman, 1980)
11-13 anys: Cooperació per interès
-Es basa en activitat comú
-No concepte de profunditat ni mutualitat. Els amics són persones amb qui es
poden fer coses, però no existeixen les nocions d'intensitat, reciprocitat ni un
sentiment propi de la relació d'amistat.

14-16 anys: Explosió del sentiment d’amistat

- Amics són els que et donen confiança, recolzament. L’amic és algú amb qui
poder parlar amb sinceritat dels problemes i de qui es pot rebre suport i consell.

Més de 16:
- Es valora la personalitat de l’altre.
- Relacions més flexibles, no tant possessives.
- Continua sent important compartir les confidències però la manera de viure
l'amistat és més relaxada, sense l'obsessió de ser abandonats o ser traïts. Això es
deu a la consecució d'un grau més gran d'independència en el jove, juntament amb
l'establiment de relacions de parella.
 Temes centrals en l’adolescència
• La sexualitat
• Les drogues
• Trastorn alimentari
• L’oci/ temps lliure
• Noves tecnologies. Vídeo jocs