Assignatura Codi Data d’ Inici Data de Finalització

Psicologia del Desenvolupament 80509 10/03/2020 29/03/2020

PAC B: Processos cognitius en l’ adolescència,

joventut, mitjana edat i vellesa

Nom: Laura
Cognoms: Lacal Martín

Resolució de la PAC

Escriu aquí les teves respostes:

Tasca 1:
 Adolescència:

 Egocentrisme adolescent. És una característica del pensament en l’adolescència que fa que

n’estiguin molt pendents de si mateixos fins el punt de poder excloure els altres. Seguint Elkind
(1985) citat en Moreno (2014) aquest egocentrisme és el resultat de no poder diferenciar entre el jo
que reflexiona i el món social sobre el que es reflexiona.
Seguint Berger (2006) els adolescents pensen molt en sí mateixos i en el que els altres poden
pensar respecte ells. Aquests dos aspectes, si els agafem de manera conjunta és el que coneixem
com a egocentrisme adolescent. És més comú a l’inici de l’adolescència, tot i que es manté al llarg
de tota l’adolescència, sense diferències entre ètnies ni sexe.
Els adolescents es veuen a sí mateixos com a únics i especials, i senten que la gent els
observa tot i que realment no tenen aquesta transcendència. Poden interpretar la manera de
comportar-se dels altres com si fos un judici personal cap a ells. Quan regeix l’egocentrisme els hi
costa percebre el punt de vista d’una altra persona de manera precisa.
Un exemple d’egocentrisme adolescent seria que davant una cara seriosa d’una altra
persona, l’adolescent, automàticament consideri que és perquè ell li cau malament. O al
revés, que davant una cara amable d’una altra persona, l’adolescent senti que aquest
somriure és perquè ell és el millor.

 Faula personal. És un aspecte lligat a l’egocentrisme adolescent. Seguint Moreno (2014)

l’adolescent sent que les seves experiències, idees i sentiments són únics i els més
sorprenents i meravellosos respecte els que puguin tenir la resta de persones . Es sent
omnipotent i invulnerable, es crea la seva pròpia història i la repeteix davant els altres i davant ell
mateix. Pensa que està destinat a tenir una vida heroica. Un exemple podria ser com poden
arribar a fabular sobre que seran multimilionaris, estrelles d’un gran equip de futbol, etc.

 El públic imaginari. Seguint Berger (2016) és producte de l’egocentrisme adolescent. Pensen

que la gent els observa de manera interessada pel seu aspecte, la seva conducta, els seus
ideals, etc. Això pot originar que els adolescents es mostrin tímids, o al contrari, que es sentin
poderosos vers els altres. Un exemple serà com si estiguessin en un escenari i totes les
mirades estiguessin en ells, si tenen una alta autoestima imaginen reaccions d’admiració de les

Página 1 de 6
Assignatura Codi Data d’ Inici Data de Finalització
Psicologia del Desenvolupament 80509 10/03/2020 29/03/2020

altres persones i això pot originar que es sentin els éssers més atractius del mon. Si la seva
autoestima és baixa podran sentir que riuen d’ells per com van vestits, o per portar ulleres, per
exemple.

 Joventut:

 Pensament postformal. Seguint Fierro (2014), és una etapa del desenvolupament cognitiu que
segueix la línia de les 4 etapes de pensament descrites per Piaget (1972). És un tipus de pensament
més dialèctic i flexible que el dels adolescents. Ja no són tan impulsius. Un exemple seria el ser
capaços de pensar i contemplar vàries opcions davant un problema per entendre la veritat sobre
el que passa.

 Pensar amb més realisme. Seguint Fierro (2014), la vida i la realitat que ens envolta requereix que
pensem d’una manera més realista, i aquesta capacitat va en augment des de que ens convertim en
adults joves. Un exemple seria ser conscients que per molt bé que jugui a futbol, tinc molt
poques possibilitats de ser una estrella d’aquest esport, perquè només uns pocs ho són.

 Nivell postconvencional. Seguint Fierro (2014) en la joventut ens trobem a l’estadi màxim del
desenvolupament moral. No és fins l’edat adulta que la gent comença a comprometre’s amb aquests
principis. Seguint Kohlberg citat en Berger (2016), els valors ètics s’estableixen per la reflexió individual
i poden contradir els valors egocèntrics. Un exemple seria no humiliar a ningú per aconseguir un
benefici per a mi mateix.

 Edat adulta:

 Intel·ligència fluida. Seguint Cuevas, Rico i Fierro (2014) està relacionada amb els nous
aprenentatges i la capacitat d’enraonar de manera abstracta. Aquesta va minvant en l’edat adulta. Com
a exemple, la intel·ligència fluida la podríem observar davant uns nous estudis que es comencen
en aquesta etapa, podríem visualitzar una major dificultat vers anys enrere.

 Intel·ligència cristal·litzada. Seguint Cuevas, Rico i Fierro (2014) es relaciona amb els
coneixements que hem anat adquirint a través d’experiències i depèn de la manera en què
recuperem la informació emmagatzemada. Aquest tipus d’intel·ligència millora en l’edat adulta,
sempre i quan les persones es mantingui actives mentalment. Així doncs, en el cas de la intel·ligència
cristal·litzada cada cop en sabem més coses fruit de les nostres pròpies experiències viscudes. Un
exemple seria, si suposem que som infermeres, doncs que sabré aplicar molt millor les
tècniques d’infermeria en aquesta etapa que tot just quan ens vam diplomar.

 Pensament relativista. Seguint Sinnot (1989) citat en Seguint Cuevas, Rico i Fierro (2014) durant
l’edat adulta els problemes del dia a dia als que ens hem d’anar enfrentant exigeixen unes formes de
pensament on tinguin presents el context en el qual es donen. Es pren consciència que el
coneixement i els valors es construeixen socialment. Per això en aquesta etapa les persones van
reestructurant el seu dia a dia a la realitat que els envolta. Un exemple seria una persona
casada que no entrava en els seus plans estar divorciat i viure com un divorciat, si es dona el
fet, serà capaç de reestructurar la seva vida a les noves circumstàncies.

 Envelliment:

 Atenció selectiva. Seguint Izal i Montorio (2014) és la capacitat per seleccionar aquella
informació rellevant, i aquesta es veu afectada en aquest període del desenvolupament. Un
exemple seria que mentre està escoltant una conversa, si sona el timbre, pot fer que perdi el
fil de la conversa que estava sentint.

 Processament de la informació. Seguint Izal i Montorio (2014) la memòria funciona seguint 3

fases per les quals passa la informació. Una és la memòria sensorial, l’altra la memòria de treball i la
darrera la memòria a llarg termini. En aquesta franja d’edat, les dues fases que es veuen afectades

Página 2 de 6
Assignatura Codi Data d’ Inici Data de Finalització
Psicologia del Desenvolupament 80509 10/03/2020 29/03/2020

són la memòria de treball i la memòria a llarg termini. La primera s’activa en retenir informació per
poder resoldre diferents demandes (per exemple memoritzar una adreça postal), la segona és on
“guardem” la informació permanent (com per exemple, qui sóc, quants fills en tinc, etc.). En la vellesa,
per tant, es veu minvada la capacitat de recuperar informació i de codificar-la. Un exemple seria una
persona que en aquesta etapa del desenvolupament no fos capaç de recordar la seva adreça de
casa ni com es diu el seu besnét.

 Memòria episòdica. Seguint Izal i Montorio (2014) la memòria té un subsistema, i la memòria

episòdica n’és un. En aquesta franja d’edat es veu afectada la capacitat per poder recordar dades
o informació autobiogràfiques, que pertanyen a la memòria episòdica. Per exemple, en la vellesa
podem tenir dificultats per recordar quan ens vam mudar exactament d’una ciutat a una altra.

Tasca 2:
 Presentació de l’article:

Banerjee, S.C., Greene, K., Yanovitzky, I., Bagdasarov, Z., Yoon Choi, S. i Magsamen—Conrad, K. (2014).
Adolescent egocentrism and indoor tanning: is the relationship direct or mediated? Journal of Youth Studies,
18(3), 357-375.

 Conceptes clau que conté l’article:

L’article conté conceptes claus del desenvolupament cognitiu en l’etapa de l’adolescència, alguns treballats
en la tasca 1, com l’egocentrisme adolescent, el públic imaginari i les faules personals: “association
with peers”, “egocentrism”, “imaginary audience”, “personal fable”

 Resum del marc teòric i objectius de l’article

Aquest article s’emmarca en el cicle vital de l’adolescència. Davant l’augment de càncers de pell entre la
població que rep raigs ultraviolats (llits d’autobronzejat), i tenint en compte que el primer cop que els
adolescents s’exposen a aquesta pràctica, augmenten en un 75% el risc de patir un melanoma, aquest
estudi té com a objectiu entendre com el públic imaginari i les faules personals fan que els
adolescents prenguin una actitud o una altra davant el fet d’estar bronzejats, tot i saber que les taxes
de mortalitat per càncer de pell en exposar-se, són molt elevades. L’article també té com a objectiu
observar com l’adolescència és una època de transició cognitiva i com aquests canvis poden influir
en el pensament i la marera de fer dels adolescents. Per estudis previs, sabem que els adolescents no
són capaços d’avaluar els riscos que comporten determinades conductes i per tant són més propensos que
els adults a participar-hi. Amb aquestes dades, el present estudi vol demostrar com l’egocentrisme
adolescent incideix directament en que vulguin auto bronzejar-se tot i conèixer els riscos.

 Metodologia

Ens trobem davant un estudi no probabilístic fet expressament, doncs no tota la població hi pot
participar. Els criteris d’inclusió/exclusió venen marcats pel perfil seleccionat. Utilitza una metodologia
d’enquesta i té un disseny transversal.
Estudiants universitaris van ser els que van reclutar els adolescents d’un curs de mètodes d’investigació en
comunicació d’una universitat al nord-est dels EUA. La participació dels estudiants en aquest projecte era
una de les quatre opcions disponibles en el curs de mètodes d’investigació.
Els adolescents no van rebre cap pagament per participar, però el reclutament de participants adolescents
va ser una opció per complir amb una tasca requerida en el curs. Els estudiants investigadors van ser 83
(n=83), que van haver de mostrar una àmplia capacitació abans de ser acceptats per aquest projecte.
Després del consentiment dels pares, els adolescents van completar enquestes de manera individual
amb l’investigador present, durant 20-30 minuts, referent a l’ús de llits d’autobronzejat. Els
participants van col·locar les enquestes completades en sobres i les van tornar a l’estudiant investigador.
Després, els estudiants investigadors van enviar en carpetes als investigadors les formularis de
consentiment. Es van distribuir un total de 664 enquestes (8 per estudiant). Dos mesos després, es van
tornar 608 enquestes. Es van realitzar trucades aleatòries als pares que havien tornat el formulari de

Página 3 de 6
Assignatura Codi Data d’ Inici Data de Finalització
Psicologia del Desenvolupament 80509 10/03/2020 29/03/2020

consentiment. Es va descartar un conjunt d’enquestes perquè el pare no recordava haver proporcionat el

consentiment o bé perquè el pare no parlava anglès (n=11).
Es van eliminar les 8 enquestes per estudiant en cas que hi hagués alguna irregularitat. Un cop analitzades
les dades, dos participants més van ser eliminats, perquè no entraven dins l’edat establerta per l’estudi
(+19).
La mostra final va consistir en 595 adolescents, 207 homes i 387 dones, un participant no va indicar
gènere. Amb edats compreses entre 11 i 19 anys. La mostra va informar que la ètnia era
predominantment caucàsica (69%), amb un 11% d’asiàtics, un 6% d’hispans, un 6% d’altres ètnies, un 5%
d’afroamericans i
un 3% multiracial. D’aquests participants, el 28% va indicar que algun cop s’havia autobronzejat.
Les variables d’aquest estudi són públic imaginari, faula personal, actitud pro bronzejadora,
associació amb companys que utilitzen llits autobronzejadors i intencions d’autobronzejat.
Per mesurar el públic imaginari es va utilitzar una versió abreviada de l’escala d’audiència imaginària
desenvolupada per Walters et al. (1991)
Per mesurar la faula personal es va utilitzar una versió abreviada de l’escala de faula personal
desenvolupada per Lapsley (1993), i mesura omnipotència, invulnerabilitat i unicitat.
Per mesurar l’actitud pro bronzejadora es va utilitzar l’escala d’actitud bronzejadors de Greene i Brinn
(2003).
Per mesurar l’associació amb companys que utilitzen llits autobronzejadors es va mesurar amb un Likert.

 Resultats

La intenció d’autobronzejat en interiors es correlaciona significativament amb el públic imaginari, la

singularitat i les idees d’invulnerabilitat, l’associació amb companys que utilitzen llits d’autobronzejat,
l’actitud pro bronzejat i les participants femenines. L’actitud pro bronzejadora es va associar
significativament amb el públic imaginari, la invulnerabilitat i l’associació amb companys que utilitzen
llits d’autobronzejat. Finalment, l’associació amb companys que utilitzen llits solars es va associar
significativament amb la dimensió d’invulnerabilitat de la faula personal. A partir dels resultats de les
anàlisi de correlació, es recolza la hipòtesi de que les idees de públic imaginari es relacionen amb la
intenció d’autobronzejat. Per altra banda les idees de singularitat i invulnerabilitat (però no la
omnipotència) tenen una associació significativa amb les intencions d’autobronzejat.

 Conclusions i contribucions

Aquest estudi té implicacions teòriques i pràctiques. Teòricament demostra la importància d’estudiar els
efectes directes i indirectes de les variables de desenvolupament que poden contribuir a l’autobronzejat en
adolescents. El públic imaginari i les idees de vulnerabilitat representen un patró de pensament
cognitiu, on l’enfocament es centra en un mateix i les creences poc realistes sobre la invulnerabilitat
fan que els adolescents no siguin conscients del perill d’exposar la seva pell a aquestes irradiacions.
Es necessita investigar més per conèixer contextos o circumstàncies sota les quals els factors de
desenvolupament cognitiu d’aquesta etapa afecten a les intencions d’autobronzejat.
En quant a les implicacions pràctiques, ens demostra que el disseny i l’avaluació de les intervencions
escolars per reduir l’ús dels llits d’autobronzejat han d’estar dirigides a adolescents amb idees de públic
imaginari diferents. Per tant, pot resultar útil realitzar una avaluació dels participants de la intervenció abans
de l’administració de la intervenció, i determinar els missatges de risc que puguin ser més útils per a cada
individu en qüestió. Les intervencions dissenyades per a dissuadir els adolescents amb altes idees de públic
imaginari poden centrar-se en els efectes més immediats relacionats amb l’apariència de l’ús del llit de
bronzejat, com podrien ser cremadures, cicatrius i arrugues prematures, mentre que les intervencions per a
adolescents amb altes idees d’invulnerabilitat poden utilitzar enfocaments més personalitzats per augmentar
la seva vulnerabilitat i ressaltar el risc associat amb l’autobronzejat.
Aquest estudi contribueix a demostrar que les idees d’un públic imaginari poden motivar esforços
per semblar atractius, i autobronzejar-se millora l’atractiu (demostrat en investigacions anteriors). També
contribueix a demostrar a la comunitat científica que les idees de faules personals més altes poden
donar lloc a un major sentit d’omnipotència, invulnerabilitat amb una major propensió a assumir
riscos comportamentals, en aquest cas, fent us dels llits d’autobronzejat.

Página 4 de 6
Assignatura Codi Data d’ Inici Data de Finalització
Psicologia del Desenvolupament 80509 10/03/2020 29/03/2020

Referències

Banerjee, S.C., Greene, K., Yanovitzky, I., Bagdasarov, Z., Yoon Choi, S. i Magsamen—Conrad, K. (2014).
Adolescent egocentrism and indoor tanning: is the relationship direct or mediated? Journal of Youth
Studies, 18(3), 357-375.

Berger, K. S. (2016). Psicología del Desarrollo: Infancia y adolescencia (9a ed.). Recuperat de
https://0-www-medicapanamericana-com.cataleg.uoc.edu/VisorEbookV2/Ebook/9788498359824

Cuevas, I., Rico, R. i Fierro, J.D. (2014). Psicologia del desenvolupament II: Mòdul 3. El desenvolupament
durant l’edat adulta. Recuperat 25 febrer, 2020, de
http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00216468/html5/PID_00216468.html?
utm_source=meus_materials_app&utm_medium=campus&utm_campaign=multiformat

Fierro, J.D. (2014). Psicologia del desenvolupament II: Mòdul 2. El desenvolupament durant la joventut.
Recuperat 25 febrer, 2020, de
http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00216466/html5/PID_00216466.html?
utm_source=meus_materials_app&utm_medium=campus&utm_campaign=multiformat

Izal, M. i Montorio, I. (2014). Psicologia del desenvolupament II: Mòdul 4. El desenvolupament durant
l’envelliment. Recuperat 25 febrer, 2020, de
http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00216467/html5/PID_00216467.html?
utm_source=meus_materials_app&utm_medium=campus&utm_campaign=multiformat

Moreno, A. (2014). Psicologia del desenvolupament II: Mòdul 1. El desenvolupament durant l’adolescència.
Recuperat 25 febrer, 2020, de
http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00216465/html5/PID_00216465.html?
utm_source=meus_materials_app&utm_medium=campus&utm_campaign=multiformatl

Página 5 de 6
Assignatura Codi Data d’ Inici Data de Finalització
Psicologia del Desenvolupament 80509 10/03/2020 29/03/2020

Moreno, A. (coord.), Cuevas, I., Rico, R., Izal, M.I., Montorio, C. i Fierro, J.D. (2014).  Psicologia del
Desenvolupament II: Adolescència, joventut, edat adulta i vellesa. (3a Ed.)  Barcelona: FUOC.

Autoavaluació
Qualifico el meu treball amb una A.
Crec que la meva PAC mereix aquesta qualificació perquè adequo les meves respostes als enunciats de les
preguntes. Utilitzo correctament els conceptes teòrics de l’assignatura. Faig us dels elements que ofereix
l’assignatura per analitzar i argumentar les meves respostes, tot recolzant-me de material complementari
(especificat a l’apartat de referències bibliogràfiques), a més, a la tasca 2 he utilitzat coneixements que vaig
adquirir a l’assignatura Mètodes d’Investigació Quantitativa el semestre passat, i per això he estat capaç
d’identificar quina metodologia i tipus de disseny seguia el treball de recerca. Sóc clara en l’exposició de les
idees, tot sintetitzant les meves respostes. He citat correctament els autors seguint la normativa APA.
L’ortografia i la gramàtica són correctes.

Página 6 de 6