DESENVOLUPAMENT FÍSIC

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA EN RISC

Sara Chorro Morillo

3r d’Educació Social
 Sara Chorro Morillo
Infància i Adolescència en risc

ÌNDEX

1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 2
2. DESENVOLUPAMENT FÍSIC D’INFANTS I JOVES ..................................................................... 2
2.1. ELS NOUNATS: ............................................................................................................... 2
2.2. DELS 0 A 2 ANYS: ........................................................................................................... 3
2.3. DELS 2 ALS 6 ANYS D’EDAT: ........................................................................................... 4
2.4. DELS 6 ALS 12 ANYS: ...................................................................................................... 4
2.5. DELS 12 A 23 ANYS: ....................................................................................................... 5
2.6. TAULA RESUM ............................................................................................................... 5
3. ANNEXOS ............................................................................................................................... 8
3.1. REFERÈNCIES: ..................................................................................................................... 8
3.2. SUGGERIMENTS: ................................................................................................................ 8

1
 Sara Chorro Morillo
Infància i Adolescència en risc

1. INTRODUCCIÓ
El desenvolupament físic en la infància i l'adolescència és un procés complex en els
humans des del naixement fins a la transició a l'edat adulta. Aquest procés implica canvis
importants en la mida, les proporcions i les habilitats físiques i motrius d'una persona al
llarg de la seva vida. És un aspecte important del desenvolupament humà ja que afecta la
salut, l'aprenentatge i la participació en activitats esportives i socials.

Segons diversos autors, el desenvolupament físic es pot definir de la següent manera:

"El desenvolupament físic és un procés continu de canvis en el cos, que inclou el

creixement i el desenvolupament de les estructures òssies, musculars i nervioses, així com
el refinament de les habilitats motrius i l'adquisició de la coordinació, la força i
l'equilibri." Berk (2013).

"El desenvolupament físic es refereix als canvis en la mida, forma, proporcions i habilitats
motrius del cos, que ocorren des del naixement fins a l'edat adulta jove. Aquest procés
inclou el creixement corporal, l'adquisició de la destresa motriu, l'augment de la força
muscular i la millora de la coordinació i l'equilibri." Santrock (2016).

En conclusió, el desenvolupament de l'ésser humà es refereix a les successives

transformacions que sofreix una persona en convertir-se en adult. Entre els aspectes
d'aquest procés de canvis, el desenvolupament físic i psicomotor requereixen una atenció
especial en els primers anys de la vida del nen per les successives i ràpides
transformacions que succeeixen en la seva vida, i per les repercussions que les mateixes
tenen en el desenvolupament global de l'ésser humà.
El fet de conèixer el desenvolupament evolutiu per edats ens ajuda a simplificar el treball
de l'educador a l'hora de redactar un PEI. Es per això que aquest treball, presentarem una
taula que es divideix en etapes de desenvolupament des del naixement fins als 23 anys.
Cada etapa es caracteritza per canvis específics en l'estructura i funció del cos, així com
per l'adquisició d'habilitats motores i físiques més complexes. La taula està recolzada per
les teories i recerques de reconeguts autors en el camp del desenvolupament físic, per
tant, es presentaran diverses etapes de desenvolupament físic, destacant les
característiques principals i les fites importants en cadascuna d'elles. Aquesta eina ens
permetrà visualitzar i comparar els canvis que tenen lloc en el cos humà al llarg del temps,
brindant-nos una perspectiva més completa del desenvolupament humà.

2. DESENVOLUPAMENT FÍSIC D’INFANTS I JOVES

2.1.ELS NOUNATS:
Els bebès nounats tenen un pes mitjà de 3 quilograms i una longitud de 50 centímetres.
Segons un estudi publicat en la revista Pediàtrics, la taxa mitjana de creixement en altura
en els nens és d'aproximadament 25 cm en el primer any i del voltant de 5 cm per any en
els anys següents fins a la pubertat.

Tenen respostes motores involuntàries i automàtiques anomenades reflexes.

- Reflexes de supervivència: respiració, succió (el bebè amb un dit o un xumet

succiona de manera rítmica i coordinada) , parpelleig (acostes la teva mà oberta

2
 Sara Chorro Morillo
Infància i Adolescència en risc

cap al rostre del bebè, com si anessis a tocar-lo, i el bebè tanca els ulls de manera
ràpida i automàtica), tos, esternut, sanglot.
- Reflexes primitius: Prensió palmar (li dones el dit o un objecte i l’agafa) i plantar
(acaricies el peu del bebè i flexiona els dits). Reflex de Moro: Realitzes un
moviment brusc que faci sentir al bebè una sensació de caiguda o pèrdua de suport
al seu cap i el bebè estén els braços i les cames i després els flexiona novament.
(desapareixen o indiquen problemes neurològics).

2.2. DELS 0 A 2 ANYS:

Segons el llibre del “Desarrollo del niño y del adolescente” de Laura E. Berk (1999)
afirma que durant aquesta etapa, el creixement i desenvolupament físic són molt ràpids.

- 4 mesos, la majoria de nens han duplicat el seu pes, els ulls han començat a
enfocar-se i el cabell fi del cap comença a reemplaçar-se per cabell permanent. En
aquest període, també és quan sol aparèixer la primera dent.

- 5 als 8 mesos, Com bé s’explica a “Desarrollo psicológico” de Craig, G. J. (2001),

Bruner (1973) afirma que s’aconsegueixen l’abast guiat per la vista. És a dir,
poden entendre les mans, agafar un objecte i apropar-se’l. Per tant, també
s’adquireix la profunditat. A més, hi ha un control voluntari dels moviments dels
braços i poden exercir pressió i tenen capacitat per organitzar aquestes accions
en una seqüència , com per exemple per aplaudir. Això també li permet portar-
se objectes a la boca, i explorar amb les mans, els ulls, la boca o de forma
combinada.

Les habilitats motores fines (aquelles que exigeixen l’ús de mans i dits) comencen
a perfeccionar-se. Per exemple, als cinc mesos, el nen passa d’una prensió reflexa a
una prensió articulada voluntària; i als vuit, quasi tots els infants poden passar-se
objectes d’una mà a l’altra.

Habilitats motores gruixudes (aquelles en que s’utilitzen músculs més grans o tot
el cos). La majoria de nens de vuit mesos poden asseure’s i romandre asseguts sense
recolzament si se’ls posa en la posició adequada; o molts, si se’ls posa de peu, poden
mantenir-se drets sostenint-se d’algun suport. Als vuit mesos, molts nens comencen a
participar en jocs socials que els fan riure: donar i treure un objecte a un adult, deixar
caure un objecte perquè li recullin i el torni a tirar, etc.

- 9 als 12 mesos. La meitat de nens de 12 mesos es mantenen drets sense

ajuda i comencen a caminar. La locomoció li permet una exploració més activa:
pot entrar a les coses, pujar-hi o col·locar-se sota elles. La capacitat de mantenir
l’equilibri, ha d’anar-se re-aprenent: de seure a gatejar, de gatejar a caminar,
etc.

Dels 9 als 12 mesos també adquireixen la capacitat de pinçar (d’utilitzar els dits polze i
índex com a pinces), cosa que li permet recollir objectes petits. També en aquest període
els nens juguen i “s’amaguen” de la gent tapant-se els ulls, i molts d’ells comencen
a menjar sense ajuda, fent servir una cullera i aguantant el seu got (Craig, 2001), tot i
que com bé s’explica a “Human development: A life-span view” de Kail & Cavanaugh,
(2018), no és fins els 2 anys rotaran el canell per omplir-lo de menjar.

3
 Sara Chorro Morillo
Infància i Adolescència en risc

Segons Craig (2001), als divuit mesos, caminar sols i imitació de les accions dels adults,
com fer que parlen per telèfon, fer que llegeixen, etc.

Als dos anys, els nens solen pesar quatre vegades més que al néixer. En aquesta edat,
els nens generalment ja saben anar en tricicle, salten amb els dos peus al mateix
lloc, aconsegueixen fer equilibri per poc temps sobre un sol peu i poden xutar una pilota.
El nen de dos anys, puja escales, gateja i es posa sobre i sota els objectes, transporta
objectes en carros, etc. És a dir, explora, prova i manipula el seu món físic en totes
les formes impensables.

2.3. DELS 2 ALS 6 ANYS D’EDAT:

Com bé s’explica a “Desarrollo psicológico” de Craig, G. J. (2001), entre aquests anys,
hi ha un desenvolupament ràpid del cervell que fomenta habilitats més complexes i
refinades d’aprenentatge, així com el perfeccionament de les habilitats motores
gruixudes i fines.

Pel que fa les proporcions corporals canvien molt. Els nens creixen a estirades, però a
l’any augmenten una mitjana de dos quilos de pes i entre 7 i 8 cm d’estatura.

La dominància manual, o lateralitat manual, és la preferència per utilitzar una

mà més que l’altra (normalment la dreta), sol ser evident a partir dels tres anys,
i és una conseqüència de la lateralització cerebral. Això no obstant, encara que hi hagi
una gran preferència, els nens petits poden aprendre a utilitzar l'altra mà, flexibilitat que
disminueix amb l'edat.

Craig (2001) parla del desenvolupament de les habilitats motores:

- Habilitats motores gruixudes. A partir dels dos anys, els nens poden caminar i
córrer, però la seva marxa és vacil·lant i es fa amb les cames molt separades. Als
tres anys, la seva conducta motora comença a donar senyals d’automotricitat
(realitzar activitats motores sense pensar en elles). Als quatre anys el nen pot
variar el ritme de la cursa, i als cinc, pot caminar amb confiança sobre una biga
d’equilibri, sostenir-se sobre un peu alguns segons i imitar passos de dansa.

- Habilitats motores fines. Les habilitats motores fines també comencen a

mostrar automoticitat. Per exemple, el nen de quatre anys pot conversar durant
el dinar mentre manipula amb èxit la forquilla (ús dels coberts). Tot i això, encara
els costa molt executar moviments fins amb precisió. El nen d’entre tres i quatre
anys pot cordar i descordar botons grans i “servir-se” ell mateix el menjar (encara
que això a vegades comporti un caos). Entre els quatre i cinc anys pot vestir-se i
desvestir-se sense ajuda i utilitzar bé els coberts. Als cinc anys pot fer un nus
simple, i als sis cordar-se les sabates.

2.4. DELS 6 ALS 12 ANYS:

Durant aquesta etapa el nen perfecciona les seves habilitats motores i es torna més
independent. Si rep oportunitats o entrenament, aprèn a anar en bicicleta, saltar a la corda,
nedar, ballar, escriure, tocar un instrument, etc.

4
 Sara Chorro Morillo
Infància i Adolescència en risc

Maduració de l’esquelet i els músculs. La longitud dels ossos augmenta a mesura

que el cos s’allarga i s’eixampla. En aquestes edats, els episodis de rigidesa i dolor
ocasionats per aquest creixement són habituals, sobretot durant la nit. També cal tenir
en compte que l'exercici físic excessiu pot causar lesions, ja que l'esquelet i els lligaments
encara no són madurs. Pel que fa als músculs, aquests augmenten en longitud i gruixària
en ambdós sexes, i els nens i les nenes tenen una força similar.

- Habilitats motores gruixudes. El nen d adquireix un major domini sobre els

moviments controlats i que tenen una meta, i domina a la perfecció habilitats
motores com córrer, saltar, entre d’altres.

- Habilitats motores fines. A partir dels sis anys el nen sap dibuixar, pintar,
tallar i modelar fang sense dificultats. Afavoreix l’aprenentatge de l’escriptura,
ja que ha augmentat la coordinació entre la mà i l’ull. Gran part de les habilitat
motores fines necessàries per l’escriptura s’adquireix dels sis als set anys,
encara que alguns nens normals no dominen les formes de moltes lletres fins als
vuit aproximadament.

2.5. DELS 12 A 23 ANYS:

Durant aquesta etapa, els adolescents experimenten un ràpid creixement físic,
especialment en alçada i massa muscular. Els nois solen experimentar un augment en la
producció de testosterona, la qual cosa els porta a desenvolupar una major musculatura i
una veu més profunda. Les noies també experimenten canvis físics, com el
desenvolupament de sens i la menstruació.

Com bé s'afirma en el "manual de creixement i desenvolupament del nen: organització

panamericana de la salut.", de la OPS, també es desenvolupen els òrgans sexuals i de les
característiques sexuals secundàries. Els adolescents solen ser més àgils i coordinats que
en la infància, la qual cosa els permet dur a terme activitats més complexes i atlètiques.

2.6. TAULA RESUM

ETAPES DESENVOLUPAMENT FÍSIC

VITALS

Nounats Pes mitjà 3 kg i longitud de 50 cm.

Tenen reflexes:

- De supervivència: succió (el bebè amb un dit o un xumet succiona

de manera rítmica i coordinada) , parpelleig (acostas la teva mà
oberta cap al rostre del bebè, com si anessis a tocar-lo, i el bebè
tanca els ulls de manera ràpida i automàtica), etc.
- Primitius: Prensió palmar (li dones el dit o un objecte i l’agafa) i
plantar (acaricies el peu del bebè i flexiona els dits). Reflex de
Moro: Realitzes un moviment brusc que faci sentir al bebè una

5
 Sara Chorro Morillo
Infància i Adolescència en risc

sensació de caiguda o pèrdua de suport al seu cap i el bebè estén

els braços i les cames i després els flexiona novament.

0 a 2 anys 4 mesos:

- Dupliquen el pes
- Comença a sortir cabell permanent.
- Apareix primera dent.

5 als 8 mesos:

- Poden entendre les mans

- Agafar un objecte i apropar-se’l (adquireixen la profunditat).
- Control voluntari dels moviments dels braços.
- Poden exercir pressió i organitzar les accions en una seqüència
(ex: aplaudir).

Habilitats motores fines:

- Ús de mans i dits. El bebè utilitza el polze i els dits (índex i mig)

de manera conjunta per a agarrar objectes petits, com una joguina
o un tros de menjar.

- Coordinació mà-ull: El bebè és capaç de coordinar la mirada amb

el moviment de les seves mans, és a dir, si pot mirar i aconseguir
objectes amb precisió.
- 5 mesos prensió articulada voluntària. El bebè es capaç d’agafar i
manipular objectes.
- 8 mesos poder passar-se objectes d’una mà a l’altra.

Habilitats motores gruixudes:

- Utilització de músculs més grans.

- 8 mesos poden asseure’s i aguantar asseguts sense recolç si se’ls
hi posa en posició adequada. Poden mantenir-se de peus sostenint-
se d’algun suport.
- 8 mesos: donen o treuen objectes, juguen amb adults tirant
objectes perquè li recullin, etc.

- 9 a 12 mesos: Es mantenen drets sense ajuda, començen a caminar.

Millor locomoció (pugen als llocs com al sofà, es col·loquen a sota
(com de la taula), etc. Capacitat de pinçar que permet recollir objectes
petits. Començen a menjar sense ajuda, fan servir cullera i aguanten
el got.

- 18 mesos: caminen sols, imiten accions.

- 2 anys: saben anar en tricicle, salten, fan equilibri sobre un peu,

poden xutar una pilota, pugen escales, transporta objectes, etc.

6
 Sara Chorro Morillo
Infància i Adolescència en risc

2 als 6 - Lateralitat manual: preferència per una mà més que l’altra.

anys (Observar quina mà utilitza per a realitzar activitats quotidianes
com menjar, dibuixar, escriure, llançar objectes, raspallar-se les
dents, entre altres. Si el nen utilitza principalment una mà de
manera consistent, és probable que hagi desenvolupat lateralitat)

Habilitats motores gruixudes:

- 4 anys: poden variar de ritme de la cursa.

- 5 anys: caminar sobre una biga amb equilibri, pot sostenir-se sobre
un peu alguns segons i imitar passos de dansa.
Habilitats motores fines:
- 4 anys: conversar mentre manipula bé la forquilla i coberts. Pot
cordar i descordar botons i servir-se el menjar (tot i que sigui un
caos).
- 4-5 anys: vestir-se i desvestir-se sense ajuda. Utilitzar bé els
coberts.
- 5 anys: pot fer un nus simple
- 6 anys: pot cordar-se les sabates.

6 als 12 Habilitats motores gruixudes:

anys
- Major domini del control dels moviments. Amb entrenament pot
anar amb bicicleta, saltar a la corda, ballar, córrer, etc.

Habilitats motores fines:

- 6 anys: Dibuixa, pinta, talla, pot modelar fans, aprèn l’escriptura

i augmenta la coordinació entre la mà i l’ull.
- 6 als 7 anys: Adquisició d’habilitats necessàries per l’escriptura.

12 als 23 - Ràpid creixement físic en alçada i massa muscular.

anys - Nois augmenten musculatura i veu més profunda.
- Noies desenvolupen els sens i menstruació.
- Es desenvolupen els òrgans sexuals.
Font 1: Elaboració pròpia.

7
 Sara Chorro Morillo
Infància i Adolescència en risc

3. ANNEXOS

3.1. REFERÈNCIES:
• Berk, L. E. (2012). Child Development (9ª). Pearson.
• Craig, G. J. (2001). Desarrollo psicológico (8ª). Mexico: Pearson
• Cusminsky, M., Lejagarraga, H., Mercer, R., Martell, M., & Fescina, R. (1993).
Manual de crecimiento y desarrollo del niño: organización panamericana de la
salud.
• Feldman, R. S. (2017). Development across the lifespan. Pearson Education.
• Kail, R. V., & Cavanaugh, J. C. (2018). Human development: A life-span view.
Cengage Learning.
• Papalia, D., Wendkos, S., Duskin, R. (2001). Desarrollo humano, 8a ed. Bogotá:
McGraw Hill.
• Piek, J. (2006). Infant motor development. Curtin University of technology:
Human Kinetics.
• Richard, J. (2004). Patología Psicomotriz. España: CIE Dossat 2000.
• Rigal, R, (2006). Educación motriz y educación psicomotriz en preescolar y
primaria. Zaragoza: INDE Publicaciones.

3.2. SUGGERIMENTS:
D’ALTRES COMPANYES SOBRE EL MEU TREBALL:
1. Estibaliz Ávila:
Aspectes negatius:
- Durant el resum executiu on s'han d'incloure d'on s'ha tret la informació, així
com incloure autors, no s'esmenta cap professional sobre la temàtica, es podria
afegir per deixar-ne constància al resum executiu perquè quedi més complet.

Canvis realitzats:
o He fet citacions d’alguns autors com poden ser Papalia, Craig, etc.

- Està molt bé que a la taula a més d'estar dividida per etapes estigui dividida per
edats, així que és molt més fàcil per a utilitzar-la com a possible instrument
d'avaluació. No obstant això, a pesar que la taula és correcta, la informació no es
pot ampliar sense mirar la informació afegida a baix, és per això que crec que
podria canviar-se l'ordre (la informació a dalt i la taula a baix) o intercalar la
informació.

Canvis realitzats:
o He fet un canvi d’ordre i he adjuntat la taula posteriorment a
l’informació.
Punts positius:

8
 Sara Chorro Morillo
Infància i Adolescència en risc

- La informació és molt clara i concisa, deixa clar les fites en cada etapa de
desenvolupament i s'entén molt bé cadascun d'ells. La introducció i el resum
executiu són correctes i crec que segueixen els criteris donats per part dels
docents.
2. Anna Bailén
Aspectes negatius:
- Dins l’apartat de primera infància, podries emfatitzar en les característiques
físiques dels nounats.

Canvis realitzats:
o He buscat informació i he afegit algunes de les principals característiques
físiques que han d’adquirir els nounats en el seu desenvolupament.
Aspectes positius:
- La informació està molt clara i és de gran ajuda que les fites de
desenvolupament estiguin desglossades en edats dins de les etapes de
desenvolupament
SUGGERENCIES MEVES CAP A ALTRES COMPANYES:
1. Revisió a Estíbaliz Ávila:
Aspectes negatius:
- Durant el resum executiu on s’han d’incloure d’on s’ha tret la informació així
com incloure autors, no es fa esment de cap professional sobre la temàtica, es
podria afegir per tal de que consti al resum executiu per tal de que quedi més
complet.
- Està molt bé que a la taula a més d'estar dividida per etapes estigui dividida per
edats, pel fet que és molt més fàcil per utilitzar-la com a possible instrument
d'avaluació. No obstant això, tot i que la taula és correcte, la informació no es
pot ampliar sense mirar la informació afegida a baix, és per això que crec que
podria canviar-se l'ordre (la info a dalt i la taula a baix) o intercalar la
informació.
Aspectes positius:
- La informació és molt clara i concisa, deixa clar els hites en cada etapa de
desenvolupament i s'entén molt bé cadascun d’ells. La introducció i el resum
executiu són correctes i crec que segueixen els criteris donats per part dels
docents.

2. Revisió a Anna Bailén:

Aspectes negatius:

9
 Sara Chorro Morillo
Infància i Adolescència en risc

- No parles en cap moment de la personalitat i és un ítem molt importat que cal

tenir en compte perquè afecta de manera directa en el desenvolupament dels
joves.
Aspectes positius:
- El fet que la informació estigui sintetitzada en una taula és una manera visual i
pràctica que facilita la redacció d'un PEI com a futures educadores socials.

10