CATALUNYA

Temari
EDUCACIÓ
INFANTIL

1
Característiques generals
del nen i la nena fins als sis anys.
Principals factors que intervenen
en el seu desenvolupament.
Etapes i moments més significatius.
El desenvolupament infantil
en el primer any de vida.
El paper dels adults.
15-13390-01
 tema 1

educació infantil

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL NEN I LA NENA FINS ALS SIS ANYS

1.1. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

1.2. CARACTERÍSTIQUES MOTRIUS

1.3. CARACTERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES

1.4. CARACTERÍSTIQUES SOCIOAFECTIVES

2. PRINCIPALS FACTORS QUE INTERVENEN EN EL SEU DESENVOLUPAMENT

2.1. MODELS DE DESENVOLUPAMENT

2.2. CONCEPTE DE DESENVOLUPAMENT

3. ETAPES I MOMENTS MÉS SIGNIFICATIUS EN EL DESENVOLUPAMENT

3.1. ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL
3.1.1. Arnold Gessel
3.1.2. Henri Wallon
3.1.3. Sigmund Freud
3.1.4. Jean Piaget
3.1.5. Life-Span

3.2. MOMENTS MÉS SIGNIFICATIUS DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

4. EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL EN EL PRIMER ANY DE VIDA

5. EL PAPER DELS ADULTS

5.1. LA FAMÍLIA

5.2. L’ESCOLA

5.3. EL MESTRE

3
 tema 1

educació infantil

INTRODUCCIÓ

Els primers anys de la vida del nen tenen una gran importància. Les
primeres experiències de l’ésser humà marcaran el seu desenvolupament
posterior, és per això que cal considerar la primera infantesa com a un
període amb identitat, necessitats, capacitats i característiques pròpies.
És necessari conèixer no només les característiques generals dels nens
i nenes en aquesta etapa, sinó, a més, conèixer i comprendre els canvis
que es produeixen i per què; també és precís entendre el procés de
desenvolupament cognitiu que donarà lloc a altres processos superiors
de coneixement, amb la finalitat de millorar el procés d’ensenyament-
aprenentatge dins de l’aula d’Educació Infantil.
Una pràctica educativa correcta parteix del coneixement dels nens i
nenes, és a dir, és necessari conèixer com es van desenvolupant, quines
són les seves característiques generals, les seves necessitats, etc., per a
d’aquesta manera atendre als nens i nenes d’una manera adequada i
contribuir al desenvolupament harmònic de la seva persona. En aquest
primer tema ens endinsarem, a manera introductòria, en aquests
conceptes.

Per preparar aquest tema ho has de llegir, en primer lloc, pausadament,

intentant comprendre’l, per a posteriorment, passar al seu estudi. Has
de tenir en compte que els aspectes tractats de forma general en aquest
tema es desenvolupearan amb major amplitud en els següents.

Al llarg del temari s’ha utilitzat el genèric de nens per referir-nos

conjuntament a nens i nenes a fi de no ser extremadament repetitius.
No obstant això, en el desenvolupament del teu tema personalitzat
davant del tribunal, t’aconsellem utilitzar els dos gèneres sempre que
ho creguis necessari.

5
tema 1

educació infantil

1 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL NEN I LA NENA

FINS ALS SIS ANYS
Donada la importància que té el coneixement psicoevolutiu dels nens i nenes
per poder donar-los una atenció individualitzada i poder realitzar una intervenció
educativa eficaç, recordarem breument les característiques principals de la primera
infantesa respecte als seus trets físics, motrius, psicològics i socioafectius.

Pots ampliar aquest apartat incloent el desenvolupament lingüístic, per a això

consulta el tema 18.

1.1. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

El creixement físic és un procés en el que lluny d’ocórrer a l’atzar, les coses ocorren
d’acord amb una seqüència organitzada i a un calendari maduratiu. No és un
procés que tingui lloc a salts o amb discontinuïtats, sinó que s’esdevé de forma
regular, organitzada i contínua. Cal tenir en consideració que el creixement està
controlat tant per factors endògens (interns de l’organisme), com per factors
exògens (externs a l’organisme, és a dir, influeix ambiental).
Després del naixement, el creixement físic és bastant ràpid en els dos o tres primers
anys. Els nens i nenes augmenten la seva estatura el primer any el doble que en
el segon i les diferències entre el primer any i el segon són encara més acusades
pel que fa al pes, ja que durant el primer solen multiplicar per tres el seu pes de
naixement, mentre que el segon any només augmenten la quarta part del total. El
tercer any els increments són menors. El creixement no cessa, però es desaccelera
amb l’edat.
El desenvolupament físic es caracteritza per una gran variació de les dimensions
del cos:
„„ Mentre la longitud del cap en els nounats es correspon a la quarta part de la
longitud total del cos, els membres són curts en comparació amb el tronc.
En anys posteriors, els membres tant superiors com inferiors experimentaran un
important creixement, mentre que el del cap es va reduint.
„„ En relació amb l’esquelet i la musculatura, es produeixen canvis importants que
afecten directament el desenvolupament de la psicomotricitat i la capacitat
corporal. L’esquelet sofreix un procés de calcificació accelerat, de tal manera
que a partir dels dos anys, els ossos tindran major fermesa, tot i que encara són

6
 tema 1

educació infantil

més tous i flexibles que els ossos dels nens i nenes de sis anys. Respecte a la
musculatura, se n’anirà adquirint progressivament una major tonicitat muscular,
el que permetrà un progressiu control del moviment.

1.2. CARACTERÍSTIQUES MOTRIUS

Gràcies als processos maduratius i també als estímuls que el nen va rebent per part
de qui l’envolta, es va produint un control postural que, encara que amb variacions
entre uns nens i d’altres, s’ajusta en general a les següents fites.

XX Psicomotricitat gruixuda

„„ Control del cap: els nens tenen des de l’inici de la vida un cert control dels
moviments del seu cap, que poden girar cap a un costat o un altre quan estan
tombats de cara amunt, i que poden aixecar una mica quan estan tombats de
cap per avall; la sustentació en línia de prolongació amb el tronc es dóna entorn
dels 3 o 4 mesos.
„„ Coordinació óculo-manual: una certa coordinació inicial és present des del
naixement, amb moviments bruscos i poc afinats dirigits a objectes que entren
en el camp visual del nen i li resulten atractius. La coordinació óculo-manual es
va afinant posteriorment, estant ben establerta entorn dels 3 o 4 mesos.
„„ Posició sedent: els bebès de 4 o 5 mesos es mantenen asseguts amb suport. Cap
als 6 o 7 mesos es mantenen asseguts sense ajuda.
„„ Locomoció abans de caminar: els bebès es desplacen d’un lloc a l’altre abans
de ser capaços de caminar: estant asseguts utilitzen les mans com rems i fan
lliscar sobre el terra les extremitats inferiors; es desplacen també ats gatejant,
recolzant-se en mans, genolls i peus. Aquests moviments es donen sobre els
vuit mesos.
„„ Sostenir-se dempeus i caminar: entorn dels 9 o 10 mesos, el nen és capaç de
sostenir-se dempeus recolzant-se en alguna cosa, es sent capaç de sostenir-se
dempeus sense suport al voltant dels 12 mesos. Camina amb ajuda i dos punts
de suport sobre els 10 o 11 mesos, i amb un sol punt de suport als 11 o 12
mesos. Camina sol en algun moment entorn dels 12 o 14 mesos. Cap als 18
mesos, correteja. 2 o 3 mesos després, és capaç de fer petits salts.
„„ Als 2 anys els controls tònic postural i d’equilibri s’han desenvolupat per
complet.
„„ El tercer any de vida camina amb seguretat, pot accelerar o moderar la marxa,
a la seva voluntat. Puja i baixa escales recolzat a una mà i fins i tot és capaç de
fer-ho sense cap suport.
„„ Als 4 anys es produeix un increment de la seva força i resistència, que coincideix
amb el desenvolupament muscular.

7
tema 1

educació infantil

„„ Els nens i nenes de 5 anys se senten segurs i confien en la seva força i habilitat
corporal, realitzant exercicis que posen a prova les destreses locomotores i
d’equilibri assolides.
Aquest calendari motor presenta variacions entre uns nens i d’altres. Alguns són
més precoços i altres més lents. No sembla que aquestes diferències estiguin
associades a cap aspecte de desenvolupament intel·lectual.
Com tot el que es relaciona amb el creixement el desenvolupament psicomotor es
produeix pel doble estímul de la maduració biològica i l’estimulació ambiental que
el nen rep; és a dir, els nens necessiten de situacions que estimulin l’aprenentatge
de determinades habilitats i la seva pràctica posterior, necessiten una guia, models,
motivació, ser reforçats pels seus assoliments i rebre alhora exigència, afecte i
suport quan fracassen en la resolució dels petits problemes d’acció.

XX Psicomotricitat fina

„„ Durant el segon trimestre de la seva vida, el nen realitza un gran progrés en

el desenvolupament dels moviments dels braços i les mans. La capacitat de
presa i manipulació té gran importància per al desenvolupament del joc i del
pensament. La força de presa es debilita a poc a poc durant el tercer mes, però
augmenta de nou en el quart, quan aprèn a estendre la mà cap als objectes,
intentant-ho també quan es troba de cap per avall. Agafar-se amb les mans
deixa de ser accidental i es fa més deliberat; el nen comença a jugar amb les
seves mans durant llargs períodes, se les agafa, es toca els dits individualment,
els entrellaça, etc. Cap al final del quart mes, s’inspeccionarà les mans, obrint-les
i tancant-les abans els seus ulls i agafant-se-les. En el quart i cinquè mes, els nens
aprenen a assolir amb precisió els objectes i a manipular-los.
„„ En el tercer trimestre de vida, el nen va sent més precís en els seus moviments.
Durant el sisè mes, deixarà d’agafar els objectes amb el palmell de la mà, per
fer-ho amb els dits. Cap al setè mes, cessa, per regla general, de subjectar els
objectes petits amb tots els dits. Cap al vuitè o novè mes, el nen prendrà els
objectes petits amb només el polze i l’índex.
„„ Cap al final del primer any de vida, s’aconsegueixen considerables progressos
en el desenvolupament dels moviments delicats de les mans. Entre el desè
mes, observarem que al nen li agrada recollir objectes petits emprant per a això
moviments precisos de l’índex i el polze, que col·locarà en forma de pinça. A
aquesta mateixa edat és capaç d’afluixar voluntàriament la seva presa i deixar-la
caure al terra.
„„ Entre l’any i els 2 anys, el nen és capaç de construir torres amb cubs de diferents
mides, d’enroscar i descargolar taps, obrir i tancar cremalleres. En el llindar del
tretzè mes, el nen aprèn a gargotejar sobre un paper si compta amb ajuda i per
imitació; així mateix ja és capaç d’agafar dos objectes amb una mà i de llançar-la
amb la mà quan se li demani una pilota.
„„ Als setze mesos, s’observa que controla, amb molt més afany, les seves mans i
n’usa amb independència una de l’altra. Entre els 2 a 5 anys comença a utilitzar

8
 tema 1

educació infantil

instruments com pintures, pinzells, tisores, etc., mostrant cada vegada major
facilitat i precisió en els seus moviments.

XX Esquema corporal

„„ Entorn del primer any, el nen comença a moure’s i a conèixer les possibilitats del
seu cos i això li permet prendre consciència del seu cos com una totalitat.
„„ Al voltant dels 2 anys, el llenguatge permetrà al nen posar nom a les diferents
parts del seu cos.
„„ De 3 a 4 anys el control d’esfínters i la diferenciació sexual l’ajuden a considerar-
se com un ésser únic i diferent als altres.
„„ I és entorn dels 5 a 6 anys quan queda establert el primer esquema corporal,
el nen és capaç de dibuixar la figura humana, d’orientar-se en l’espai i fins i tot
afirma la seva lateralitat.

1.3. CARACTERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES

En els dos primers anys de vida s’estableixen les bases del desenvolupament
posterior. El nen va adquirint conductes que li permeten actuar sobre el món i els
objectes i, alhora, va descobrint les propietats de les coses, sempre en el pla motor
i sensorial, sense servir-se del llenguatge ni de les representacions. La intel·ligència
es manifesta, per tant, a través dels seus sentits i dels seus moviments.
A partir dels divuit/vint-i-quatre mesos apareix la funció simbòlica i les seves
manifestacions: les imatges mentals, la imitació diferida, el joc simbòlic, el
llenguatge i el dibuix.
El pensament fins als 4 o 5 anys està basat en preconceptes (les paraules que usa
el nen estan a mig camí entre la generalitat i la individualitat).
El raonament en aquestes edats és transductiu (prelògic), és a dir, va del particular
al particular. Així, pot relacionar menjar pastís amb ser el seu aniversari.
El pensament i raonament intuïtiu s’aferren a les aparences perceptives. Els judicis
als 4 anys es basen en intuïcions, sense parar-se a raonar de forma lògica.
Podem afirmar que l’egocentrisme és la característica principal del nen en edat
infantil, simplement el nen desconeix que hi ha altres punts de vista; té tendència
a prendre el propi punt de vista com l’únic, sense comprendre el dels altres, per
estar massa centrat a les seves accions. La manera que té el nen de representar-se
el món està relacionada amb l’egocentrisme que reflecteix el seu pensament, la
qual cosa es tradueix en les següents manifestacions:
„„ Fenomenisme: és la tendència que té a establir relacions causals entre fenòmens
que ell veu pròxims entre si.
Per exemple: creu que si ell té son, arribarà la nit.

„„ Artificialisme: creu que totes les coses les fabriquen els homes, o que són accions
materials de l’ésser humà.
Per exemple: les muntanyes s’han fet amuntegant terra.

9
tema 1

educació infantil

„„ Finalisme: de la mateixa forma que les coses estan fetes per l’home, estan fetes
per a ell.
Per exemple: les muntanyes altes són per fer llargues excursions.

„„ Animisme: el petit atribueix als objectes inanimats característiques pròpies dels

éssers humans; els dota de sentiments, intencionalitat, consciència, etc.
Per exemple: el cotxe es cansa a les pujades.

„„ Realisme: és la dificultat per diferenciar els fenòmens físics dels psíquics. Creu
que els seus pensaments, sentiments i sons són tan reals com els objectes físics
que veu i pot tocar. Això el porta a atribuir existència real i externa a les seves
pors i imatges dels seus sons.
Els nens pensen també que els noms són una propietat de les coses, com el seu
color o la seva mida, i per això no es pot canviar. La pilota es diu pilota i no pot ser
de cap altra manera (realisme nominal).

No oblidis consultar el tema 5, sobre el desenvolupament cognitiu fins als sis anys, per
completar aquest apartat.

1.4. CARACTERÍSTIQUES SOCIOAFECTIVES

El desenvolupament socioafectiu de zero a sis anys es considera com un dels

aspectes més rellevants de tot el període evolutiu, donada la seva importància en
la formació de la personalitat. Des del punt de vista del nen, el desenvolupament
afectiu i el social estan íntimament units, de tal manera que el desenvolupament
afectiu és l’element clau per al desenvolupament social. Les primeres experiències
afectives, les primeres separacions de la figura d’afecció, les primeres relacions
socials marcaran altres experiències, altres separacions i altres relacions socials
posteriors.

Quina és la importància de conèixer les característiques del desenvolupament dels

nens i nenes en l’etapa d’Educació Infantil?

10
 tema 1

educació infantil

2 PRINCIPALS FACTORS QUE INTERVENEN

EN EL SEU DESENVOLUPAMENT
En aquest epígraf desenvoluparem breument les diferents teories del
desenvolupament infantil, i a continuació parlarem del concepte de
desenvolupament i els factors, tant interns com externs, que influeixen en el
mateix.

2.1. MODELS DE DESENVOLUPAMENT

En l’actualitat, podem parlar bàsicament de quatre models generals de

desenvolupament.

XX Model cognoscitiu-evolucionista

A aquest model pertanyen:

„„ La teoria cognoscitiva de Piaget.
„„ Les teories del processament de la informació.
„„ La teoria social del comportament de Vigotsky.
Segons aquestes teories, els nens evolucionen i canvien la conducta perquè,
principalment, es produeixen canvis en el seu coneixement i capacitat intel·lectual.
Els objectius per als psicòlegs d’aquest model són:
„„ Especificar el que els nens coneixen.
„„ Com s’organitza tal coneixement.
„„ Com canvia o es desenvolupa.

XX Model basat en la influència de l’entorn en l’aprenentatge

A aquest model pertanyen les teories de l’aprenentatge:

„„ Anàlisi de la conducta i tipus d’aprenentatge amb Skinner i Paulov.
„„ La teoria de l’aprenentatge social d’Albert Bandura.
L’essència d’aquestes teories consisteix a considerar que una gran part de la
conducta humana, especialment la conducta social, és adquirida més que
innata, sense deixar de costat la influència dels factors biològics i cognitius en el
desenvolupament humà; tanmateix no comparteixen la idea que els canvis en la
conducta sempre reflecteixen avenços en les capacitats cognitives.

XX Model etiològic

A aquest model pertanyen:

„„ Els etòlegs Lorenz i Tinbergen.
„„ La sociobiologia
„„ Bowlby.

11
tema 1

educació infantil

Estudia el desenvolupament des d’una perspectiva evolutiva i intenta explicar els

canvis en la conducta a través de les causes que els provoquen. Aquestes causes
són els determinants innats (l’entorn, les experiències i l’estat físic i emocional de
l’individu) i els determinants evolutius.
Els etiòlegs Lorenz i Tinbergen, es preocupen principalment per les conductes
innates i les descriuen com a universals, esterotipades, no sotmeses a aprenentatge
i molt poc influïdes per l’entorn.
Dins de les investigacions etològiques cal destacar la sociobiologia perquè
considera que els gens produeixen no solament els trets físics sinó també les
conductes socials.
Tampoc no s’han d’oblidar les aportacions de Bowlby ja que presenta una teoria
amb una barreja interessant entre les idees de Freud i la interpretació etològica,
donant com a resultat la importància del procés d’afecció en l’evolució de la
conducta infantil.

XX Model ecològic

Estudia l’evolució dels nens en el context, perquè el desenvolupament d’un

nen no es dóna al laboratori, sinó que té lloc a casa, en la família, a l’escola, amb
companys i amb els mestres, és a dir, dins d’un entorn sociocultural ampli. D’allà la
idea d’estudiar la forma en la qual el context influeix i influeix la conducta del nen.
Destaca Brofenbrenner i el seu model bioecològic. Brofenbrenner explica
com en el nen els gens i l’entorn s’influeixen contínuament entre ells en forma
transaccional, interrelacionant-se els següents temes:
„„ Microsistema, el més proper al nen: família, escola, companys, llar. És constant i
canvia amb el creixement del nen.
„„ Mesosistema, les relacions que s’estableixen entre els elements del
microsistema.
„„ Exosistema, l’escenari que influeix en el nen, però en el qual no participa
directament: govern, consell de direcció de l’escola...
„„ Macrosistema, influeix de la cultura, valors i creences en els quals el nen es
desenvolupa, generalment un sistema més estable que els anteriors, però
també susceptible de canvis; per exemple passar d’una política conservadora
una liberal.
Aquests models i teories ens parlen dels diferents factors que provoquen els
continus canvis del nen: canvis en el desenvolupament i canvis en les conductes.
Abans de centrar-nos en l’etapa i moments més significatius del desenvolupament,
analitzarem què entenem per això.

Enumera les principals idees dels quatre models de desenvolupament.

12
 tema 1

educació infantil

2.2. CONCEPTE DE DESENVOLUPAMENT

A l’hora de parlar de desenvolupament convé conèixer dos conceptes relacionats

amb el mateix:
„„ Creixement: fa referència als canvis quantitatius relacionats amb l’augment de la
massa corporal en les diferents etapes evolutives.
„„ Maduració: fa referència als canvis morfològics i de conductes específiques
determinades biològicament i sense ajuda de cap tipus d’aprenentatge, però
susceptibles de ser millorades i modificades.
El desenvolupament es pot definir com el procés pel qual l’organisme evoluciona
des del seu origen fins a assolir la condició adulta; inclou els diferents canvis,
tant quantitatius com qualitatius, en els diferents aspectes de l’ésser humà; els
esmentats canvis estan condicionats per factors interns i externs a l’individu.

XX Factors externs

Els factors externs que poden incidir en un desenvolupament normal són variats,
i estan en gran manera relacionats amb el nivell econòmic, social i cultural de la
família i l’entorn del nen. Entre ells destaquen:
„„ Alimentació: una mala nutrició prolongada impedeix l’evolució marcada
genèticament. És el pediatre qui, a través de les exploracions periòdiques,
marcarà les pautes respecte a l’alimentació del nen.

Pots ampliar tot el referent a les necessitats de l’alimentació en l’etapa d’Infantil en

el tema 9.

„„ Ambient i educació: els factors afectius familiars i de l’entorn, així com la

climatologia, els hàbits higiènics i cuidats bàsics, seran de gran importància
en l’evolució somàtica. Aquesta evolució pot veure’s afectada pels processos
repetits de malalties, al·lèrgies, accidents freqüents, etc.

XX Factors interns

Entre els factors interns que afecten el desenvolupament del nen es pot destacar la
importància de la càrrega genètica i la maduració del sistema nerviós i endocrí:
„„ Herència genètica: la càrrega genètica rebuda dels pares condiciona no només
aspectes físics com la talla, el pes, la constitució, etc.; sinó també les pautes
generals de conducta i pot influir en la manera en la qual el nen creix i interactua
amb el seu mitjà.
„„ Metabolisme i sistema endocrí: qualsevol alteració del metabolisme cel·lular,
la funció renal, l’apropiada utilització de l’oxigen, de l’aigua i dels diferents
nutrients aportats per l’alimentació, poden tenir importants conseqüències en
el desenvolupament.

13
tema 1

educació infantil

La coordinació dels factors que incideixen en el creixement i desenvolupament

ha de ser exercida per les glàndules endocrines. Entre les hormones segregades
per aquestes glàndules destaquen, per la seva rellevància, les aportades pel
tiroide, la hipòfisi, les suprarenals i el pàncrees. A partir del cinquè o sisè any de
vida adquireixen influència progressiva les hormones sexuals, fins a l’explosió
biològica de la pubertat.
„„ Sistema neurològic: la neurologia evolutiva estudia el desenvolupament del
sistema nerviós en els primers anys de vida, comparant els resultats de l’examen
neurològic amb el patró d’evolució normal. L’examen neurològic és progressiu i
s’anirà enriquint amb les dades aportades pel seguiment posterior. Bàsicament
el que es valora és el to muscular actiu i passiu, els reflexos i reaccions posturals.
El seguiment neurològic, junt amb els resultats d’una valoració de reaccions
afectives, de sociabilitat, psicomotoras, etc., diagnostiquen la normalitat del
nen. Cal considerar que la maduració del sistema nerviós possibilitarà l’aparició
d’unes o altres conductes durant el procés de desenvolupament.

FACTORS INTERNS FACTORS EXTERNS

Sistema endocrí i metabolisme

Alimentació
Herència genètica
Ambient i educació
Sistema neurològic

CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT SOMÀTIC

Taula 1. Factors interns i externs a l’individu que afecten al seu desenvolupament.

Quins són els principals factors que afecten el desenvolupament del nen o la nena en
aquesta etapa?

14
 tema 1

educació infantil

3 ETAPES I MOMENTS MÉS SIGNIFICATIUS

EN EL DESENVOLUPAMENT

3.1. ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

Arnold Gessel, Henri Wallon, Sigmund Freud, Jean Piaget, tots ells experts en el
camp del desenvolupament infantil, classifiquen el creixement i les conductes
infantils en etapes d’edats aproximades o amb termes que descriuen les
característiques d’un grup d’edat. A continuació descriurem breument la
classificació dels períodes en què, segons aquests autors, apareixen canvis
significatius.

3.1.1. Arnold Gessel

Aquest autor considera que el desenvolupament és progressiu i està determinat

per la maduració del sistema nerviós. Hi ha tendències innates a l’organisme que
seran modelades en contacte amb la societat.
Fa una descripció de comportaments, anomenats trets de maduresa de cada edat,
i distingeix quatre patrons de conducta:
„„ Conducta motriu: es refereix al control i coordinació general del moviment.
„„ Conducta adaptativa: com reacciona el nen davant dels objectes i resol petits
problemes de tipus pràctic i manipulatiu: tirar d’un cordill per agafar un objecte,
ajustar peces encaixables...
„„ Conducta social: comprèn les reaccions que el nen manifesta davant del món
que l’envolta: el somriure, l’alimentació, els hàbits d’higiene i les relacions amb
els altres.
„„ Conducta del llenguatge: es refereix a tots els mitjans de comunicació, tant
expressius com comprensius dels quals disposa el nen, incloent els gests,
l’expressió facial o les primeres vocalitzacions fins i tot la parla.

3.1.2. Henri Wallon

Considera l’estudi del nen com una unitat funcional lligada a condicionants
fisiològics i ambientals. En aquesta interacció es produeix el comportament. Per a
Wallon no és possible la separació entre el biològic i el social, l’orgànic i el psíquic.
L’home és un ésser biopsicosocial, neix genèticament preparat per a ser-ho. Segons
Wallon, el desenvolupament no és continu, es donen fases i etapes.
Per a aquest autor hi ha quatre dominis, que s’observen en les etapes, i que són
successius:
1. Domini de l’afectivitat.
2. Domini motor.
3. Domini del coneixement.
4. Persona, que seria el nivell més alt de desenvolupament.

15
tema 1

educació infantil

Els nivells superiors integren els anteriors; no es pot, per exemple, arribar al
domini del coneixement si no s’ha aconseguit abans el domini de l’afectivitat i la
motricitat.
Wallon distingeix set etapes en el desenvolupament:
1. Vida intrauterina.
2. Estadi d’impulsivitat motriu (des del naixement als 6 mesos).
3. Estadi emocional (període del subjectivisme radical, dels 6 als 12 mesos).
4. Estadi sensoriomotor i projectiu (d’1 a 3 anys).
5. Estadi del personalisme (dels 3 als 6 anys).
6. Estadi categorial (de 6 a 11 anys).
7. Pubertat i adolescència.
S’exposen les cinc primeres perquè són les etapes que es refereixen a les
característiques dels nens de 0 a 6 anys.

En aquest tema únicament es desenvolupen les cinc primeres etapes perquè són les
que es refereixen a les característiques dels nens de 0 a 6 anys.

XX Vida intrauterina

Totes les necessitats estan cobertes i les reaccions són de tipus global.

XX Estadi d’impulsivitat motriu (des del naixement als 6 mesos)

−− La crisi del naixement determina l’expressió a través de crits i espasmes.

−− Els inicis d’activitat psíquica es tradueixen en moviments com l’equilibri,
pressió i reaccions posturals.
−− Apareixen els primers intercanvis amb els adults, la mirada; el nen relaciona
les seves necessitats amb determinats canvis posturals.

XX Estadi emocional (període del subjectivisme radical, de 6 a 12 mesos)

−− El nen no entén més que els seus propis sentiments i les necessitats han de
quedar satisfetes immediatament.
−− No hi ha consciència de separació entre ell mateix i el món exterior.
−− El paper dels adults és actuar com mitjancers entre les seves necessitats i
exigències i la satisfacció de les mateixes.
−− S’esbossen les primeres relacions socials.

16
 tema 1

educació infantil

XX Estadi sensoriomotor i projectiu (d’1 a 3 anys)

−− L’activitat i la manipulació dels objectes adquireixen protagonisme.

−− La maduració en l’esfera motriu permet investigar les coses que hi ha al voltant;
la mobilitat i poder desplaçar-se suposaran un major nombre d’experiències.
−− L’aparició del llenguatge significa un canvi radical en el comportament; la
capacitat de representació és una de les característiques de l’ésser humà. Pot
donar nom a les coses, la qual cosa fa que siguin més estables.

XX Estadi del personalisme (dels 3 als 6 anys)

−− Es dóna major consciència del jo, que es manifesta per la reafirmació i

necessitat d’independència respecte a l’adult.
−− L’edat dels 3 anys es caracteritza per la «crisi d’oposició»: el nen es nega a fer
el que se li demana com a mode d’autoafirmació.
−− Apareix la noció d’identitat, que es manifesta per la utilització dels pronoms
«meu», i «jo».
−− El nen fa tota classe de gests i utilitza tots els mitjans per cridar l’atenció («edat
de la gràcia»).
−− En les seves relacions apareixen sentiments com la frustració, rivalitat,
cooperació, etc.
−− S’ha de relacionar amb el complex món dels altres. Es desenvolupa la
socialització.
−− El progressiu domini del llenguatge li permetrà posar en relació uns conceptes
amb els altres a partir de les experiències viscudes. Utilitza el pensament per
resoldre problemes d’índole pràctica.

XX Estadi categorial (de 6 a 11 anys)

XX Pubertat i adolescència (a partir d’11 anys)

3.1.3. Sigmund Freud

El desenvolupament per als psicoanalistes es considera com el pas d’una situació

en la qual el nen és dominat per les necessitats que n’ha de satisfer una altra en la
qual es dóna un comportament més controlat, que té en compte les limitacions
de la realitat.
Per exemple, el nen no pot menjar a qualsevol hora o no pot apropiar-se d’una joguina que
no és seva, etc.

Freud fa referència fonamentalment al desenvolupament de la personalitat,

plantejant el pas d’unes etapes, segons sigui la font de plaer i la zona del cos sobre
la qual se centra, l’objecte de satisfacció i la manera de viure aquestes experiències,
ja siguin de satisfacció o frustració, determinant l’estructura de la personalitat.
Estableix, doncs, cinc fases en el desenvolupament:

17
tema 1

educació infantil

„„ Fase oral (des del naixement fins al primer any): l’òrgan privilegiat de plaer
és la boca; a través d’ella el nen succiona els objectes que estan al seu abast,
alhora que l’aliment; en un primer moment, el nen gaudeix llepant, per passar
posteriorment a mossegar (fase sàdica).
„„ Fase anal (d’1 a 3 anys): el plaer s’obté a través de l’anus, en la retenció i expulsió
dels excrements. És un plaer autoeròtic, igual com en la fase anterior.
„„ Fase fàl·lica (de 3 a 5 o 6 anys): els òrgans genitals cridaran la seva atenció;
descobreix el plaer manipulant els seus òrgans. A partir d’aquell moment sorgeix
la curiositat pels seus òrgans sexuals i els dels altres, i descobreix les diferències
identificant-se amb un o un altre sexe. Apareixen els primers temors davant de
la mancada o possible pèrdua d’aquests òrgans.
„„ Fase de latència (dels 6 anys a la pubertat).
„„ Fase genital, que correspon al període de la pubertat.

Com en el cas de Wallon, aquestes dues últimes etapes no es descriuen per no

pertànyer a les edats que estem tractant en el tema.

Per a Freud és determinant com es viuen cada una d’aquestes fases; els conflictes
poden provocar que el nen quedi fixat en aquella etapa que no s’ha superat o que
«torni» a etapes anteriors. Un nen que no ha resolt bé les seves necessitats en la
primera fase del desenvolupament (fase oral), pot presentar conductes de fixació
en fases posteriors, com llepar-se el dit, o agressives, com mossegar objectes o a
altres nens.
Un exemple de conducta regressiva en el desenvolupament pot ser la d’un nen de 5 anys
que, arran del naixement d’un nou germà, torna a descontrolar els esfínters.

3.1.4. Jean Piaget

Piaget aborda el desenvolupament referint-se fonamentalment a l’evolució de la

intel·ligència, entesa aquesta com un procés actiu d’adaptació al medi. Diferencia
diversos estadis en el desenvolupament cognitiu; en cada un, l’individu utilitza uns
esquemes característics o formes pròpies per resoldre problemes, encaminats a
adquirir l’equilibri. El desenvolupament és per a Piaget el pas d’un estadi de menor
equilibri a un altre de de major equilibri o més complex. S’assoleix l’equilibri màxim
en l’última etapa.
A cada estadi s’observa una primera fase de preparació i una altra de realització,
els estadis es defineixen en un ordre de successió constant, i no coincideixen amb
unes edats cronològiques fixes, sinó aproximades.
Els períodes que estableix aquest autor són els següents:
1. Període sensoriomotor (del naixement als 2 anys).
2. Període preoperatori (dels 2 als 6 o 7 anys).

18
 tema 1

educació infantil

3. Període de les operacions concretes (dels 7 als 12 anys).

4. Període de les operacions formals (a partir dels 12 anys).

Una vegada més, no es desenvolupen els dos últims períodes per no tractar les edats
que ens ocupen.

XX Període sensoriomotor (del naixement als dos anys)

El seu nom es deu a la importància que tenen els sentits i el moviment en la

configuració de la intel·ligència, que en aquest període, es desenvolupa a través
del pas per uns altres sis subestadis que resumim a continuació:
„„ Subestadi 1. Exercitar els reflexos (0 a 1 mes). El bebè està limitat a l’exercici de
reflexos innats, per exemple, llepar i agafar.
„„ Subestadi 2. Desenvolupament d’esquemes (1 a 4 mesos). Els reflexos
evolucionen cap a esquemes adaptatius. Els esquemes comencen a ser millorats
i coordinats.
„„ Subestadi 3. Descobriment de procediments (4 a 8 mesos). La conducta es
torna aparentment més orientada. El bebè posa a punt procediments per
reproduir fets interessants.
„„ Subestadi 4. Conducta intencional (8 a 12 mesos). Sorgeix la primera conducta
veritablement intencional. El bebè pot separar mitjans i finals en la consecució
d’un objectiu.
„„ Subestadi 5. Novetats i exploració (12 a 18 mesos). El bebè comença a variar els
esquemes sistemàticament per produir nous efectes. Els problemes es resolen a
través d’un procés actiu de tempteigs.
„„ Subestadi 6. Representació mental (18 a 24 mesos). Sorgeix la capacitat per a la
funció de representació o simbòlica. La resolució mental de problemes comença
a reemplaçar al tempteig obert.
Durant aquest període el nen desenvolupa la «permanència d’objecte» que suposa
adonar-se, encara que no el vegi, que l’objecte existeix.

XX Període preoperatori (dels 2 als 6 o 7 anys)

Es caracteritza per l’aparició i el desenvolupament gradual del pensament simbòlic.

En aquesta etapa el nen és capaç de representar diferents significats mitjançant
significants diferenciats, primerament senyals, li segueixen símbols i posteriorment
signes. Aquesta representació es manifesta perquè té imatges mentals sobre les
coses, ha desenvolupat el llenguatge i el dibuix i és capaç d’imitar sense que sigui
present el model; és a dir, pot parlar de coses que no són presents o que han
ocorregut en el passat, pot entendre millor el llenguatge dels adults perquè té
imatges mentals cada vegada més riques i complexes, pot dibuixar una casa o

19
tema 1

educació infantil

una situació qualsevol i pot jugar simbòlicament que són metges o que són a la
perruqueria imitant la tasca dels adults.
Totes aquestes capacitats li permeten organitzar el món que l’envolta, facilitant
la comprensió de la realitat perquè té major possibilitat d’intervenció en el medi,
major possibilitat de relacionar-se amb els altres i per tant, major possibilitat d’anar
avançant en la personalitat en prendre consciencia de si mateix.
Dins d’aquest període es distingeixen dues subetapes:
„„ Subetapa de pensament simbòlic o preconceptual de 2 a 4 anys. El
pensament està basat en preconceptes que són esquemes representatius
concrets basats en imatges lligades a un objecte i a una situació determinada.
Així, per exemple, un nen de 3 anys es refereix amb la paraula cadira, a la cadira
petita blava que està a la sala de jocs, o amb la paraula girasol, al girasol que va
veure una vegada amb la seva àvia en el camp, com si totes les cadires fossin
les mateixes i tots els girasols fossin el mateix. A aquesta manera de percebre
l’anomenem raonament transductiu: no va del general al particular (pensament
deductiu) ni del particular al general (pensament inductiu), sinó que procedeix
del particular al particular raonant sobre casos particulars, en lloc de tenir en
compte les propietats generals i comunes de la mateixa classe d’elements.
„„ Subetapa de pensament intuïtiu de 4 a 6 o 7 anys. La seva experiència creix
però el pensament continua lligat a les percepcions, interpretant i explicant
la realitat que l’envolta amb afirmacions que no pot demostrar, basades en la
intuïció; per exemple és fàcil que un nen de 4 anys expliqui que les «persianes
s’han fet perquè existeixi la nit», «les muntanyes grans per als passeigs llargs
i les muntanyes petites per als passeigs curts», «no ha vingut la tarda perquè
no he berenat»... En aquestes afirmacions el nen ha interioritzat una percepció
en forma d’imatge mental sense coordinació racional: «les coses són el que
semblen ser».

XX Període de les operacions concretes (dels 7 als 12 anys)

XX Període de les operacions formals (a partir dels 12 anys)

3.1.5. Life-Span

A més de la classificació que fan aquests autors, en els últims anys estant tenint
gran difusió les teories de Life-Span o de cicle vital. Aquestes teories estan en
contra de les posicions anteriors, mantenen que el desenvolupament es produeix
fonamentalment en les primeres edats i acaben a l’adolescència. A més, es
considera l’individu, en cada etapa de la vida, amb les seves peculiaritats i les seves
relacions característiques quant a la seva vida social, afectiva, professional, familiar,
intel·lectual, etc. Es parteix de la idea que una persona es desenvolupa com a
resultat de les experiències vitals en el context de canvis bioculturals; per tant, pot
desenvolupar-se i créixer en totes les edats i tenint en compte el grau de maduresa
física, emocional, intel·lectual i social del nen, parla de les següents etapes:

20
 tema 1

educació infantil

XX Etapa prenatal

Va des de la concepció fins al naixement i és un període decisiu en el

desenvolupament, i la dependència de la mare és total.
Es divideix en dues fases:
„„ Embrionària: des de la concepció fins a les vuit setmanes de gestació.
„„ Fetal: des de les vuit setmanes de gestació fins al naixement (40 o 42
setmanes).

XX Etapa de lactància (0 a 18 mesos)

Comprèn des del naixement fins als 12 o 18 mesos i es caracteritza pel ràpid
desenvolupament a nivell motor, cognitiu i social.
Es divideix en dues fases:
„„ Neonatal: des del naixement fins als 28 dies.
„„ Lactància: des del primer mes fins al primer any.

XX Infantesa primerenca (1 a 6 anys)

Es desenvolupa entre l’any i els 6 anys i és un període de grans canvis físics, cognitius
i de la personalitat.
Es divideix en dues fases:
„„ Inici de la infantesa primerenca: des d’1 any a 3 anys.
„„ Preescolar: des dels 3 anys als 6 anys.

XX Infantesa mitjana (6-11 o 12 anys)

XX Infantesa tardana (11 o 12 fins als 18 anys)

XX Pubertat i adolescència

Quines són les principals classificacions del desenvolupament infantil?

Després d’haver presentat una descripció teòrica de l’evolució del nen de zero a sis
anys, és important exposar els moments significatius d’aquest període, explicant
què implica cada nou assoliment.

21
tema 1

educació infantil

3.2. MOMENTS MÉS SIGNIFICATIUS DEL DESENVOLUPAMENT

INFANTIL

XX El somriure

Es desenvolupa cap als 3 mesos, però alguns nens l’adquireixen abans. Aquest
somriure és la primera manifestació de reconeixement per part del nen. Reconeix
certs atributs dels objectes, però no l’objecte per si mateix; per exemple, és capaç
d’identificar el nas, els ulls i la boca vistos de front d’una cara de persona, però
també davant d’una careta, i en reconèixer-los, somriu. Si desapareix el senyal en
posar-nos de perfil o en mostrar-li una careta incoherent, deixa de somriure perquè
ja no identifica el senyal.

XX L’angoixa dels vuit mesos

Reconeix i identifica persones conegudes i desconegudes i reacciona amb por

davant d’aquelles que li són alienes. Aquesta reacció es produeix perquè a nivell
mental el nen recorda la mare que no és al rostre desconegut; aquest record
d’absència materna li provoca un sentiment d’abandonament que manifesta a
través del plor i de l’angoixa.

XX Els primers passos

Entre els 12 i els 18 mesos el nen comença a caminar. Aquest assoliment pròpiament
psicomotor té importants influències en el desenvolupament intel·lectual. Ara
ja pot apropar-se per si mateix als objectes, tocar-los, manipular‑los sense haver
de dependre dels altres. Això repercutirà de forma decisiva en el coneixement
dels objectes, en l’adquisició de la noció del «jo» corporal i en les nocions
espacio‑temporals.

XX L’aparició del llenguatge

L’adquisició del llenguatge és un suport fonamental per al pensament del nen i el

desenvolupament de les seves relacions socials. Alhora, com el llenguatge, és un
sistema que té la seva pròpia estructura lògica, que està integrada imitativamente
pel nen, i repercuteix en el desenvolupament d’una lògica interna. Gràcies al
llenguatge el nen pot començar a construir classes lògiques.

XX La crisi d’oposició

Poc abans dels 3 anys es donen una sèrie de característiques en el nen que bé
poden rebre el nom de crisi. El nen vol actuar per si mateix, ser independent. Ha
descobert seu jo i vol trobar els seus límits. Encara necessita i depèn dels altres,
però aquest començament de «autosuficiència» és necessari per arribar a la
independència

22
 tema 1

educació infantil

XX L’abandonament de l’egocentrisme

Cap als cinc anys el nen comença a adonar-se de l’existència d’altres punts de
vista diferents als seus i a sentir la necessitat d’explicar i justificar les seves idees
i actuacions davant l’us altres. Aquesta percepció implica l’abandonament de
l’egocentrisme, que és un requisit imprescindible per al desenvolupament social
del nen.
Un dels aspectes més característics de l’etapa infantil compresa entre els 0 i els
6 anys és la quantitat de canvis que es produeixen en el nen en tots els nivells,
especialment en el primer any.

Enumera alguns assoliments significatius dels nens i nenes de 0 a 6 anys.

23
tema 1

educació infantil

4 EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL EN
EL PRIMER ANY DE VIDA
Durant el primer any de vida es fan una sèrie d’adquisicions molt importants
que seran definitives per al desenvolupament posterior. Es passa d’uns primers
moviments involuntaris al control del moviment; es canvia la posició del cos i
comença a poder desplaçar-se caminant; s’inicia la presa amb els dits de la mà i
tenen lloc les primeres adquisicions perceptiu-motrius.
En néixer, el nounat està proveït d’una sèrie de reflexos arcaics, uns moviments no
controlats conscientment, perquè són respostes a estímuls externs que no passen
per la zona del còrtex cerebral. El seu sistema nerviós central està preparat per
iniciar una maduració molt important que serà la base de tot el desenvolupament
posterior. Aquest desenvolupament neuro-motor es basa en les lleis céfalo-caudal
i próximo-distal, mitjançant les quals el procés de mielinizatció (revestiment de les
cèl·lules i ramificacions nervioses amb mielina, que facilita el pas de les connexions
nervioses) s’inicia al cap i gradualment va passant a les parts més allunyades (els
peus), i també comença en les parts més pròximes a l’eix de la columna vertebral i va
cap a les zones més distants de l’esmentat eix (els dits de les mans i dels peus). Així
doncs, el nounat té uns reflexos (succió, presa, marxa automàtica, etc.) i un sistema
nerviós preparat per a una maduració constant, que permetirá passar d’aquest
moviment involuntari que representen els reflexos, a un moviment conscient i
voluntari que és la base del moviment humà. L’existència dels moviments reflexos
en néixer i la seva posterior desaparició (aproximadament, entre els dos i els quatre
mesos) ens informen que la maduració del sistema nerviós central segueix el camí
correcte.
Un altre aspecte que cal destacar com a avenç el primer any de vida és la
possibilitat d’utilitzar les mans per agafar i explorar objectes. Els nounats tenen
un reflex denominat grasping, mitjançant el qual tanquen la mà quan un objecte
toca la palma. Aquest reflex va desapareixent i gradualment el nounat s’esforça
per intentar dirigir la seva mà cap al lloc en el qual veu un objecte interessant.
Aproximadament als cinc mesos, agafa voluntàriament, amb tota la mà, els
objectes que estan al seu abast i els explora posant-se’ls a la boca amb les mans.
A poc a poc fa moviments més precisos amb la mà, utilitzant només els dits polze
i índex per agafar els objectes. D’aquesta manera adquireix el que es denomina
el domini de la pinça fina, un avenç que li permetrà necessitar més els seus gests,
continuar amb més capacitats els jocs de donar i prendre, llançar i agafar, i posar
i treure, que li seran molt beneficiosos per experimentar les característiques dels
objectes i el resultat de les seves accions i, d’aquesta manera, evolucionar en les
seves capacitats cognitives. Així mateix, cap a la segona meitat del primer any
(aproximadament als vuit mesos) les mans, i en general el cos, comencen a ser-li
útils per representar situacions i comunicar-se: dir adéu amb la mà, moure les
mans tal com es fa en una cançó que coneix per demanar-la, moure el cos per
fer-li entendre a l’adult que li faci saltar, etc.
Cap a l’any utilitza les mans per explorar el seu entorn i el seu cos, i les seves accions
constantment li donen informació sobre el funcionament dels objectes i de les
persones que es troben al seu voltant, la qual cosa l’ajuda des del punt de vista

24
 tema 1

educació infantil

de l’evolució de les capacitats cognitives. Pot coordinar les mans i dissociar-ne els
moviments. En aquesta evolució ha intervingut la maduració del sistema nerviós
central, tot el creixement ossi i muscular, i també les experiències afectives que ha
viscut amb les persones i els objectes de seu al voltant.
El to muscular varia durant el primer any i passa d’una hipotonia total (poca
tensió muscular) una tensió adaptada a la situació. Així, podem subratllar que
durant el primer mes el nounat està estirat tot el dia i encara no pot controlar el
cap: si l’agafem per les mans, el cap li cau cap a enrere. Les extremitats estan molt
flexionades. Gradualment, el seu to muscular va augmentant i també, gràcies a la
maduració del sistema nerviós, aproximadament als tres mesos pot aguantar el
cap si l’agafem. Així mateix, comença a voler aixecar-la, però li costa aguantar-la
si està estirat. A poc a poc, augmenta el to del tronc i entorn dels cinc mesos pot
ajudar quan intentem asseure’l. A aquesta edat aproximadament, intenta canviar
d’actitud quan està estirat. Cap als set o vuit mesos pot mantenir-se assegut per
si sol i pot canviar d’actitud, iniciant així la possibilitat de desplaçar-se (arrossegar-
se, gatejar, etc.). Entorn dels deu mesos sent interès per agafar-se als objectes
que troba per posar-se dempeus i cap al seu primer aniversari és normal que
comenci a fer els primers passos amb o sense ajuda. D’aquesta manera comença
a conèixer no solament les parts que veu i pot tocar del seu cos, sinó també
l’espai proper a ell, que li ofereix una multitud d’experiències possibles.

Quins són les adquisicions més importants en el desenvolupament dels nens i nenes
el seu primer any de vida?

Com a informació complementària, et presentem a continuació unes taules

de desenvolupament per mesos durant el primer any de vida. No obstant això,
cal recordar que cada nen segueix un ritme de maduració personal que pot no
coincidir necessàriament amb les pautes que s’indiquen a les esmentades taules.

25
26
DESENVOLUPAMENT
FÍSIC
Pes: el pes mig en néixer és d’uns
3.500 g els nens i 3.250 g les nenes.
Durant els primers dies disminueix
sempre el pes (entre un 10 i un 12%
respecte al pes del naixement).
Cap als 5 o 6 dies augmenta el pes i
recupera el del naixement entre els
7 i els 12 dies.
Augmenta uns 150-200 g per
setmana.
Talla: en néixer mesuren uns 50
cm aproximadament, i cap als tres
mesos poden mesurar 60 cm
Es tanquen les fontanel·les de la
part posterior
DESENVOLUPAMENT PER MESOS: EL NEN I LA NENA DE 0 a 3 MESOS
DESENVOLUPAMENT
MOTOR
A finals del primer mes aixeca el cap
amb dificultat, només en posició de
cap per avall, i per uns segons.
Reacciona al so del sonall.
Als dos mesos aixeca el cap i
l’esquena, i si està de costat s’ajeu
d’esquena.
Als tres mesos comença a sostenir
el cap en posició vertical, però no la
manté bé fins al quart mes.
En posició de cap per avall s’aguanta
recolzant els avantbraços.
Manipulació:
Amb un mes estreny el dit que li
posem a la mà.
Als tres mesos comença a mirar-se
les mans i posar-se-les a la boca.
Si ens apropem, ens pot tirar del
cabell i pot produir alguns sons.
DESENVOLUPAMENT DESENVOLUPAMENT
DEL LLENGUATGE DE LA SOCIABILITAT
Amb un mes fa sons guturals. Amb un mes, fixa la mirada a la cara
Als 2 mesos fa algunes de l’adult quan parla.
vocalitzacions. Acostuma a deixar de plorar si ens
apropem o ens sent.
Els plors comencen a diferenciar-se
segons la causa que els provoca. Cap als 2 mesos segueix les coses
Als tres mesos parloteja: fa amb la mirada. «Somriure social»
vocalitzacions prolongades. (somriu a les cares familiars).
Comença el balboteig. Es queda quiet i es tranquil·litza
quan li parlem.
Als 3 mesos s’anima quan veu el
biberó o sap que mamarà.
Busca les cares i aprecia la
companyia.
tema 1
educació infantil
DESENVOLUPAMENT
COGNITIU
Al mes utilitza els seus reflexos
innats: en poc temps aquests
reflexos són modificats per
experiències. No distingeix la
realitat pròpia de la de l’exterior.
Desconeixement de la pròpia
persona.
Durant els dos primers mesos
desenvolupa hàbits simples i reaccions
circulars primàries. Conductes que
inicialment han estat realitzades
a l’atzar i a partir de moviments
reflexos, són repetides pel plaer que
li comporta.
Li criden l’atenció els objectes
mòbils i de colors vius.
Tot el que explora ho fa
«accidentalment». No busca, sinó
que s’no troba.

DESENVOLUPAMENT
FÍSIC
Pes: es duplica el pes del naixement:
uns 6 quilos aproximadament.
Augmenta uns 100-150 g per
setmana.
Talla: augmenta uns 2 cm el quart
mes i aproximadament 1 cm per
mes fins als 6 mesos.
27
DESENVOLUPAMENT PER MESOS: EL NEN I LA NENA DE 3 a 6 MESOS
DESENVOLUPAMENT
MOTOR
Cap als quatre mesos estira les
cames en posició de cap per avall.
Gira el cap vers a un crit o so.
Continua un objecte amb la mirada i
de vegades intenta agafar-lo.
Als cinc mesos se sosté bé i gira el
cap.
Somriu quan es veu al mirall.
Agafa un objecte que tingui a l’abast
i se l’emporta a la boca.
Fa moviments de picament de peus.
Als sis mesos es manté assegut una
estona sense suport.
Comença a desenvolupar-se la
coordinació ull-mà.
S’agafa els peus i s’emporta les
joguines a la boca.
Manipulació:
Als 3 o 4 mesos juga amb les seves
mans.
S’ho l’emporta tot a la boca.
Als 4 o cinc mesos agafa coses amb
les mans.
Estira la mà cap a un objecte si li ho
oferim.
DESENVOLUPAMENT
DEL LLENGUATGE
Comença a diferenciar els sons que
ell produeix dels de l’exterior.
Als quatre mesos vocalitza
(balboteja) quan se li parla.
Als 5 mesos dóna crits d’alegria.
Riu i balboteja mentre manipula
joguines.
DESENVOLUPAMENT
DE LA SOCIABILITAT
Als quatre mesos dóna grans
riallades si juguem amb ell.
Als 5 mesos es riu quan veuimatges
reflectides al mirall.
Reconeix les persones que estan
amb ell i respon, amb sons, a la veu
de l’altre.
Cap als 6 mesos pot mostrar por o
angoixa davant de desconeguts.
DESENVOLUPAMENT
COGNITIU
Entre els quatre i vuit mesos es donen
les reaccions circulars secundàries:
interacciona amb els objectes
que l’envolten. Es coordinen nous
models de resposta als estímuls i es
repeteixen intencionadament per
mantenir canvis interessants en el
medi.
Està més obert al món que l’envolta
i comença a explorar allò que li
interessa.
Comença a ser conscient de si
mateix i de l’existència de la mare.
Vers els 5 mesos identifica les cares
conegudes dels que estan amb ell.
educació infantil
tema 1
28
DESENVOLUPAMENT
FÍSIC
Pes: es triplica el pes
del naixement: uns 9 kg
aproximadament.
Augmenta uns 100 g per
setmana durant el tercer
trimestre i uns 70 g durant el
quart trimestre.
Talla: augmenta 1 cm al mes
aproximadament. A l’any pot
mesurar 72 cm
Dentició: apareixen 8 incisius.
DESENVOLUPAMENT PER MESOS: EL NEN I LA NENA DE 6 a 12 MESOS
DESENVOLUPAMENT
MOTOR
Als sis mesos es gira sola estesa
de cap per avall.
S’agafa els peus i juga. Pot
donar-se la tornada.
Als set mesos es passa les coses
d’una mà a l’altra.
Cap als vuit mesos es manté
assegut sense ajuda.
Colpeja dos objectes.
S’arrossega i comença a elevar
l’abdomen (comença a gatejar).
Als nou mesos se sosté dret
amb ajuda o agafat a una cadira
o una barra.
Als nou o 10 mesos gateja.
Als dotze mesos camina agafat
de la mà.
S’ajup per agafar una joguina.
Manipulació:
Als sis o a set mesos es passa
joguines d’una mà a una altra.
Als onze mesos és capaç
d’assenyalar.
Fa el moviment de la pinça amb
l’índex i el polze.
DESENVOLUPAMENT
DEL LLENGUATGE
Entorn dels sis-set mesos
pronuncia sons i síl·labes, que
pot repetir (ma, mama, pa,
papa, etc.).
Encadenament de síl·labes.
Comprèn certes entonacions de
veu d’un adult.
Als nou mesos relaciona algunes
paraules familiars.
Als deu mesos repeteix un so
que ha sentit.
Cap als 12 mesos pot dir dos
o tres noms amb significació:
«holofrase», i assenyala el que
vol.
Dóna una joguina si li ho
demanen.
Comprèn el llenguatge d’un
adult.
DESENVOLUPAMENT
DE LA SOCIABILITAT
Als set mesos entén i ja respon
al seu nom.
Amb vuit mesos participa si
juguem amb ell a determinats
jocs»
Es reconeix al mirall.
Comprèn el to de veu d’un
adult.
La relació amb la mare
s’intensifica i diferencia de les
altres persones.
Cap als nou mesos aprèn a dir
«adéu» amb la mà i comença a
entendre el significat d’algunes
paraules i reconeix alguns jocs.
Als deu mesos comprèn la
prohibició.
Li agrada estar en contacte amb
altres nens i nenes i amb adults.
tema 1
educació infantil
DESENVOLUPAMENT
COGNITIU
Continuen les relacions circulars
secundàries i s’inicia la coordinació
d’esquemes secundaris, que
s’allarga fins als dotze mesos. El
nen construeix nous esquemes
de comportament entorn dels
ja adquirits i els aplica a noves
situacions.
El nen allunya obstacles o utilitza
la mà de l’adult com a mitjà per
aconseguir alguna cosa.
Comença a buscar objectes si
aquests desapareixen.
Comprèn el to de veu de l’adult i
sap si està content o enfadat.
Pot reconèixer melodies i
cançons.
Als vuit mesos plora si els
familiars el deixen amb estranys
(angoixa dels 8 mesos).
Agafa objectes i els llença per
sentir el soroll que fan en caure.
Té ganes de conèixer tot el que
l’volta.
Cap als deu mesos sap trobar
un objecte que s’amaga davant
d’ell.
Comprèn algunes paraules i
busca al seu voltant en sentir-les.
Comprèn el significat del JO.
 tema 1

educació infantil

5 EL PAPER DELS ADULTS

El nen va desenvolupant la seva personalitat a través de les experiències que obté
amb els objectes del seu entorn i a través de les experiències que li proporcionen
les relacions que estableix en les persones que l’envolten, al principi i de forma
pràcticament exclusiva els pares, més endavant els educadors de les institucions
encarregades d’atendre als nens i, finalment, els altres nens i nenes amb els quals
es relaciona.
La informació que obté del mitjà l’ajuda a que les seves capacitats mentals creixin
i a crear-se un coneixement de si mateix referent a l’autoimatge i a l’autoconcepte,
tan importants per al desenvolupament d’una autoestima positiva.

Aquest apartat el trobaràs desenvolupat en el tema 15 del temari. Consulta’lo!

5.1. LA FAMÍLIA

Les formes de criança i de relació pares-fills adopten diferents formats segons

les cultures i els contexts socials. Tanmateix, les funcions parentals, més enllà
d’aquestes diferències, són universals. Els comportaments dels adults cap als nens,
la seva tasca de criança, protecció i transmissió de coneixement, són producte
d’una llarga evolució que constitueix una herència compartida entre les cultures
més dispars.
La funció dels pares és promoure el desenvolupament físic, emocional, social,
cognitiu i lingüístic dels nens, de manera que la seva adaptació al context
sociocultural en el qual viuran i a desenvolupar-se sigui la millor possible. El fet
que alguns progenitors no assumeixin aquest paper per diferents causes de risc
no invalida aquest principi general. Tampoc no ho fan les diferències individuals,
que indubtablement trobem en la intensitat i la capacitat d’expressió d’aquestes
funcions. Així mateix, les funcions parentals adopten determinades característiques
i es concreten en certes activitats segons les necessitats i l’etapa en la qual es trobi
el nen.
En cert sentit, la funció dels pares pot comparar-se a la d’un mestre artesà amb
el seu aprenent. Aquesta coneguda metàfora considera els pares com a mestres
que presenten als seus fills experiències de coneixement, la dificultat de les quals
creix de forma gradual i concorde amb les capacitats del nen/a. Sigui quina sigui
l’habilitat que els nens hagin d’aprendre: caçar, recollir, llegir, programar ordinadors
o comprendre valors i regles socials, els pares subdivideixen la tasca en passos
manejables, oferint el seu suport fins que el nen mostra la seva competència.
Llavors retiren gradualment el suport per a aquesta tasca alhora que li donen
noves oportunitats de coneixement.

29
tema 1

educació infantil

5.2. L’ESCOLA

La llar familiar no és l’únic context en el qual el nen aprèn els significats culturals
de la societat en la qual viu o les normes i valors de comportament que regeixen
els principis del procés de socialització. Existeixen altres àmbits de socialització que
incideixen en el desenvolupament infantil i que, a més es relacionen entre si. Dins
d’aquests àmbits cal destacar el paper de l’escola, l’entrada al món escolar suposa
una verdadera transició social per al nen.
Cal tenir en consideració que el primer curs de l’Educació Infantil suposarà un
període d’adaptació dels nens i nenes a un nou context, que implica una ampliació
del seu món de relacions. És evident que els petits s’inicien, en arribar a l’escola, a
nous papers socials. El nen no actua a l’escola com ho fa dins de l’àmbit familiar. A
més ha d’enfrontar-se a canvis referents a espais, materials, mobiliari, etc., i també
ha d’aprendre a relacionar-se amb altres adults que no coneix, aqueste persones,
d’altva banda, han de tenir cura del període d’adaptació, i junt amb els pares,
aconseguir que l’inici a l’escola infantil sigui el més natural possible. En aquest
sentit, no és adequat que els pares manifestin ansietat, por o desconfiança cap
a l’escola i els educadors, ja que aquests sentiments poden ser transmesos amb
facilitat als petits.
Ha d’existir una estreta relació entre família i escola infantil perquè el nen se senti
segur i no existeixin contradiccions, que donaran lloc a que el nen no sàpiga com
actuar en determinats moments.

5.3. EL MESTRE

El mestre/educador té com a funció orientar als pares en com col·laborar i, respecte

als nens, ha de cobrir les seves necessitats, estimular i potenciar el desenvolupament
de totes les seves capacitats, valors i hàbits, atenent els principis d’actuació
metodològica d’aquesta etapa educativa. Podem assenyalar els següents principis:
„„ Principi de globalització: atendre el desenvolupament de totes i cada una de
les capacitats, fonament de dret que la manera de percebre del nen és global.
„„ Principi d’afecte i relació: oferir al nen un clima afectiu, acollidor i relaxat. Evitar
els canvis tant, de llocs com de persones que els atenen.
„„ Principi d’autonomia: afavorir un clima que propiciï l’acció i l’experimentació
autònoma del nen, en un espai en el qual pugui moure’s lliurement i sense perill.
„„ Principi d’individualització: cal respectar el ritme individual de
desenvolupament dels nens; recordem que cada un té el seu propi nivell de
desenvolupament i que cal confiar en les seves possibilitats, encoratjant-los i
animant-los a les seves accions.
„„ Principi d’aprendre a aprendre: el nen ha de ser capaç de crear els seus propis
aprenentatges significatius, explorant i manipulant els estímuls que trobi en el
seu entorn. Cal ajudar el nen a descobrir i desenvolupar les seves qualitats i
característiques personals.

30
 tema 1

educació infantil

„„ Principi de joc: el joc és la forma natural de comportament del nen en edat

infantil, és per això que es pot aprofitar de forma educativa aquesta tendència
natural.
„„ Principi de coherència educativa: és necessari planificar i organitzar la
intervenció educativa amb uns objectius concrets, en coherència amb el nivell
evolutiu, les necessitats i interessos dels nens; a més cal avaluar tant la posada en
marxa de la planificació com tot el procés per si mateix per fer les modificacions
oportunes.

Quins són els principis d’actuació que ha de seguir el mestre d’Educació Infantil?

31
tema 1

educació infantil

CONCLUSIÓ

A tall de resum, podem afirmar que l’etapa infantil és de gran importància

per al desenvolupament de l’ésser humà; és en aquest període en què
es produiran les primeres experiències de l’individu, que marcaran
el seu desenvolupament posterior i, per tant, la seva existència. És en
aquesta etapa en què tenen lloc processos de gran importància per al
desenvolupament integral del subjecte i, per tant, per a la constitució de
la seva personalitat.
No s’ha d’oblidar el paper fonamental que exerceix l’escola, ja que els
processos de maduració, creixement i desenvolupament tenen lloc en
un context determinat, i aquest entorn ha de presentar els estímuls
adequats perquè el nen i la nena interaccionin de manera adequada
amb el medi i d’aquesta forma se n’afavoreixi el desenvolupament
harmònic.

32
 tema 1

educació infantil

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA REFERIDA

BASSEDAS, E.; HUGUET, T. y SOLÉ, I. (2006): Aprendre i ensenyar a l’educatió infantil. Barcelona:
Graó.
MARSHALL, M. et al. (2001): Psicología infantil. Madrid: Arial.
MERINO, C. et al. (1995): El niño de 0 a 3 años. Guía para padres y educadores. Ed. Escuela Es-
pañola.
PALACIOS, J.; MARCHESI, A. y COLL, C. (eds.) (1996): «Desarrollo psicológico y educación».
Psicología evolutiva. Vol. I. Madrid: Alianza.
PLA I MOLINS, M. (1994): Introducción a la educación infantil. Barcelona: Barcanova.

BIBLIOGRAFIA COMENTADA

BARTOLOMÉ, R. y Otros. (1997): Educación Infantil. Vol. 1. Ed. McGraw-Hill.

En aquesta obra podem trobar desenvolupats de manera senzilla aspectes relacionats amb
el desenvolupament dels nens en edat infantil. És apropiat per a una primera aproximació a
aquest tema.
MORRISON, G.S. (2005): Educación Infantil. Ed. Pearson, Prentice Hall.
El principal objectiu d’aquesta obra és ajudar el professional a posar-se al dia i especialit-
zar-se en Educació Infantil. Es tracta d’un text pràctic basat en idees actuals sobre el que és
ensenyar els nens petits avui en dia. Disposa d’una pàgina web associada al llibre, en la qual
es poden trobar diferents recursos i material de treball. (http://www.librosite.net)
PAPALIA, D.E.; WENDKOS OLDS, S. y DUSKIN FELDAMAN, R. (2005): Desarrollo Humano.
Ed. McGraw-Hill.
En aquesta obra podem trobar un ampli desenvolupament de les diferents etapes evoluti-
ves de la vida humana. És una obra molt completa, amb un plantejament pedagògic molt
interessant.
SADURNÍ I BRUGUE, M. (Coor.) (2002): El desarrollo de los niños, paso a paso. Ed. UOC.
En aquest llibre s’hi descriuen els canvis més comuns que experimenten els nens i nenes als
llarg de la primera i segona infantesa i s’analitzen en les diferents àrees del desenvolupament
sense oblidar que formen part d’un tot integrat. L’obra es completa amb un CD-Rom.

33
tema 1

educació infantil

WEBGRAFÍA

http://www.educared.net
http://www.educaweb.com
http://www.aplicaciones.info
http://aulainfantil.grao.com
http://www.escolar.com

REFERÈNCIES LEGISLATIVES

Consulta la legislació vigent en el document de legislació.

34
 tema 1

educació infantil

RESUM

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL NEN I LA NENA FINS ALS SIS ANYS.

PRINCIPALS FACTORS QUE INTERVENEN EN EL SEU DESENVOLUPAMENT.
ETAPES I MOMENTS MÉS SIGNIFICATIUS.
EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL EL PRIMER ANY DE VIDA.
EL PAPER DELS ADULTS.

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL NEN I LA NENA

FINS ALS SIS ANYS
Un nen és un ésser humà global, sexuado, únic, meravellós, irrepetible, limitat i sotmès
a diferents processos de desenvolupament biològic, psíquic i social, que contribueixen a
la construcció de la seva pròpia personalitat gràcies a la contínua interacció amb el mitjà
social en el qual és immers.

1.1. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

El creixement físic és un procés altament organitzat, molt regular i continu, d’acord amb a
un calendari madurativo.
El seu desenvolupament físic es caracteritza per una variació de les dimensions del cos.

1.2. CARACTERÍSTIQUES MOTRIUS

„„ Psicomotricitat gruixuda.
„„ Psicomotricitat fina.
„„ Esquema corporal.

1.3. CARACTERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES

L’egocentrisme és la característica essencial d’un nen d’Educació Infantil (0 a 6 anys).
Manifestacions:
„„ Animisme.
„„ Artificialisme.
„„ Fenomenisme.
„„ Realisme.
„„ Finalisme.

1.4. CARACTERÍSTIQUES SOCIOAFECTIVES

L’etapa de 3 a 6 anys és la més significativa en la construcció de la personalitat.
Durant el període comprès entre els 2 i 6 anys d’edat el camp d’actuació social s’amplia
considerablement, sobretot si el nen ingressa en un centre escolar.

35
tema 1

educació infantil

2. PRINCIPALS FACTORS QUE INTERVENEN EN EL SEU

DESENVOLUPAMENT

2.1. MODELS DE DESENVOLUPAMENT

XX Model cognoscitiu-evolucionista
La teoria de Piaget. Els models del processament de la informació. Els models socials del
comportament amb la teoria de Vigotsky.
Els nens evolucionen i canvien la conducta perquè es produeixen canvis en el seu
coneixement i capacitat intel·lectual.

XX Model basat en la influència de l’entorn en l’aprenentatge

Anàlisi de la conducta i tipus d’aprenentatge amb Skinner i Paulov. La teoria de l’aprenentatge
social amb Albert Bandura.
L’essència d’aquestes teories consisteix a considerar que una gran part de la conducta
humana, especialment la social, és adquirida més que innata.

XX Model etiològic
Lorenz i Tinbergen. Sociobiologia. Bowlby.
Estudia el desenvolupament des d’una perspectiva evolutiva i intenta explicar els canvis en
la conducta a través de les causes que ho provoquen. Aquestes causes són els determinants
innats i els determinants evolutius.

XX Model ecològic
Brofenbrenner.
Estudia l’evolució dels nens en el context, perquè el desenvolupament d’un nen no es
dóna al laboratori, sinó que té lloc a casa, en la família, a l’escola, amb companys i amb els
mestres, és a dir, dins d’un entorn sociocultural ampli.

2.2. CONCEPTE DE DESENVOLUPAMENT

Seqüència ordenada de canvis quantitatius i qualitatius a nivell físic i psicològic que
influeixen directament en la conducta, en la forma de pensar i de sentir i que estan
subjectes a diferents factors. Els factors que condicionen el desenvolupament poden ser:

XX Factors externs
„„ L’alimentació i la nutrició.
„„ Variables ambientals.
„„ Clima afectiu.
„„ Estimulació i experiències a què se sotmet.

XX Factors interns
„„ Càrrega genètica.
„„ Maduració del sistema endocrí.
„„ Maduració del sistema nerviós.

36
 tema 1

educació infantil

3. ETAPES I MOMENTS MÉS SIGNIFICATIUS EN EL

DESENVOLUPAMENT

3.1. ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

3.1.1. Arnold Gessel

El desenvolupament és progressiu i està determinat per la maduració del sistema nerviós.
Patrons de conducta:
„„ Conducta motriu.
„„ Conducta adaptativa.
„„ Conducta social.
„„ Conducta del llenguatge.

3.1.2. Henri Wallon

Considera l’estudi del nen com una unitat funcional lligada a condicionants fisiològics i
ambientals.
Dominis:
„„ Domini de l’afectivitat.
„„ Domini motor.
„„ Domini del coneixement.
„„ Personal, que seria el nivell més alt de desenvolupament.
Etapes:
„„ Vida intrauterina.
„„ Estadi d’impulsivitat motriu (0 a 6 mesos).
„„ Estadi emocional (6 a 12 mesos).
„„ Estadi sesoriomotor i projectiu (1 a 3 anys).
„„ Estadi del personalisme (3 a 6 anys).
„„ Estadi categorial (6 a 11 anys).
„„ Pubertat i adolescència (a partir d’11 anys).

3.1.3. Sigmund Freud

El desenvolupament, per als psicoanalistes, es considera com el pas d’una situació en la
qual el nen és dominat per les necessitats que n’ha de satisfer una altra en la qual es dóna
un comportament més controlat, que té en compte les limitacions de la realitat.
„„ Fase oral (0 a 1 any).
„„ Fase anal (1 a 3 anys).
„„ Fase fàl·lica (3 a 6 anys).
„„ Fase de latència (6 anys a pubertat).
„„ Fase genital (pubertat).

37
tema 1

educació infantil

3.1.4. Jean Piaget

Aborda el desenvolupament referint-se fonamentalment a l’evolució de la intel·ligència,
entesa aquesta com un procés actiu d’adaptació enmig.
„„ Període sensoriomotor (0 a 2 anys):
−− Reflexos.
−− Desenvolupament d’esquemes.
−− Descobriment de processos.
−− Conducta intencional.
−− Novetats i exploració.
−− Representació mental.
„„ Període preoperatori (2 a 6 o 7 anys).
−− Pensament simbòlic.
−− Pensament intuïtiu.
„„ Període operacions concretes (7 a 12 anys).
„„ Període operacions formals (a partir de 12 anys).

3.1.5. Life-Span
Les teories de cicle vital. Es parteix de la idea que una persona es desenvolupa com a resultat
de les experiències vitals en el context de canvis bioculturales; per tant, pot desenvolupar-
se i créixer en totes les edats i tenint en compte el grau de maduresa física, emocional,
intel·lectual i social del nen.
„„ Etapa prenatal
−− Embrionària.
−− Fetal.
„„ Etapa de lactància (0 a 18 mesos)
−− Neonatal.
−− Lactància.
„„ Infantesa primerenca (1 a 6 anys)
−− Inici de la infantesa primerenca.
−− Preescolar.
„„ Infantesa mitjana (6 a 11 o 12 anys).
„„ Infantesa tardana (11 o 12 fins als 18 anys).
„„ Pubertat i adolescència.

3.2. MOMENTS MÉS SIGNIFICATIUS DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

„„ El somriure: cap als 3 mesos, però alguns nens l’adquireixen abans. Aquest somriure és
la primera manifestació de reconeixement per part del nen.
„„ L’angoixa dels 8 mesos: reconeix i identifica persones conegudes i desconegudes i
reacciona amb por davant d’aquelles que li són alienes.
„„ Els primers passos: entre els 12 i els 18 mesos.
„„ L’aparició del llenguatge.
„„ La crisi d’oposició: poc abans dels 3 anys.
„„ L’abandonament de l’egocentrisme: cap als 5 anys.

38
 tema 1

educació infantil

4. EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL EN EL PRIMER ANY DE VIDA

Durant el primer any de vida es fan una sèrie d’adquisicions molt importants que
seran definitives per al desenvolupament posterior. Es passa d’uns primers moviments
involuntaris al control del moviment; es canvia la posició del cos i comença a poder
desplaçar-se caminant; s’inicia l’agafament amb els dits de la mà i tenen lloc les primeres
adquisicions perceptiu-motrius.

5. EL PAPER DELS ADULTS

5.1. LA FAMíLIA
Les influències exercides des de la família condicionen el correcte desenvolupament
dels nens perquè en el si familiar és on veritablement el nen viu, sent i aprèn els valors
essencials, els usos i costums socials, es descobreix a si mateix, es comunica, construeix els
primers llaços afectius, experimenta el rebuig, aprèn dels diferents estímuls.

5.2. L’ESCOLA
El començament a l’escola suposa per al nen un gran canvi, surt d’un lloc en el qual
s’estableixi protegit i centre d’atenció familiar per introduir-se en un centre escolar on se’l
contempla com un nen més que s’ha de relacionar amb altres en un espai diferent.
Els adults implicats en aquest procés han de cuidar molt aquest període d’adaptació.

5.3. EL MESTRE
El mestre té la funció d’orientar als pares en com col·laborar i respecte als nens, ha de
cobrir totes les necessitats, estimular i potenciar el desenvolupament de totes les seves
capacitats, valors i hàbits atenent els principis d’actuació o metodològics per a aquest tram
educatiu:
„„ Principi de globalització.
„„ Principi d’afecte i relació.
„„ Principi d’autonomia.
„„ Principi d’individualització.
„„ Principi d’aprendre a aprendre.
„„ Principi de joc.
„„ Principi de coherència educativa.

39