PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT II

ÍNDEX
1. Adolescència i el jove adult
2. Adultesa
3. Vellesa

L’adolescència
Idees clau
Adolescència, derivada de la paraula llatina créixer fins a la maduresa. Això no significa
que només creixem fins arribar-hi ja que sempre hi ha creixement i pèrdues.
El pas de la infància a la vida adulta no és universal, aquest pas depèn molt de la
cultura, per exemple en molts llocs et cases molt jove o treballes molt aviat. Com diu
Margaret Mead, té a veure amb aspectes culturals, depèn de quins països, com per
exemple Àfrica, no hi ha adolescència. L’edat cronològica no és igual que l’edat
psicològica, per tant l’adolescència és una construcció cultural.
Construcció cultural, segons Guillis (1974) l’adolescència és un invent de les societats
industrials.
No és una etapa, és un cicle vital.

No tots els adolescents són iguals, es diferencien en:

- Codi genètic
- Sexe
- Edat
- Diferències interdividuals (entre individus, dos germans bessons)
- Diferències intradividuals (el físic i la cognició no tenen perquè desenvolupar-se
alhora).
- Asincronia, no totes les dimensions es desenvolupen al mateix temps.
- Context històric
- Factors ambientals

És un període d’acceleració dels canvis que afecten al conjunt de l’organisme i a la

persona, estan en un període de continua transformació i adaptació. Descobreixen a
partir de l’experimentació i del risc i es comença a construir la pròpia identitat. No es
una malaltia, no hi ha formules per passar-la.

Diferenciem la adolescència en quatre etapes:

- Inicial: dels deu als catorze anys
- Mitjana: dels quinze als divuit anys
- Tardana: a partir dels 18 anys

Juventut:
- Dels divuit als vint-i-u vint-i-nou
Element diferencial respecte a altres etapes: l’adolescència condueix a la maduresa,
l’adultesa.

Canvis corporals i sexuals

La transformació física és important i els canvis físics són molt observables. Són
característiques individuals de la persona que fan que tots siguem diferents i aquests
aspectes són els que ens diferencien i fan que ens desenvolupem d’una manera o
d’una altre. Aquests aspectes són dintre de la dimensió FÍSICA.

Són canvis que estan molt afectats pel nostre context que és els components genètics i
ens determina tot i que no del tot. El gènere també ens determina i la salut física i
emocional, l’alimentació fa que la maduresa física sigui diferent i ho hem de tenir en
compte ja que es poden observar canvis importants, l’estil de vida també fa que
provoquin canvis ja que per exemple hi ha gent que es obesa per això (pel
sedentarisme), el context cultural i l’educació per exemple podem veure que en els
nostres temps el model anorèxic és el que es porta de moda i per això molts joves
cauen en la malaltia i idealitzen els cossos extremadament prims.

Noies
Les nenes a partir dels 10 anys ja poden tenir la menstruació ja que es
desenvolupen molt abans que els nens. Les diferencies més notòries són
l’augment del pit, la menarquia (regla) aproximadament als 13 anys, el borrissol
púbic, l’acne i el canvi de veu. Les noies que es desenvolupen més ràpid a
vegades tenen més problemes ja que els hi surten abans els pits i no volen o
també anar de colònies amb la regla i no volen que les companyes ho sàpiguen.
Les hormones relacionades amb els canvis físics es diuen: estrògens i leptina,
aquestes ens ajuden a la distribució de la grassa corporal, formant la silueta
femenina (més greix als malucs i als pits). Una altra funció que tenen és la de
influir en el metabolisme dels ossos impedint la pèrdua del calç i mantenint
l’esquelet, també estimulen la libido, és a dir, per tenir una vida sexual
satisfactòria (que hi hagi una atracció física). D’altra banda hi ha un descens de
l’estrogen i afecta al comportament emocional provocant canvis d’humor,
irritabilitat i depressió.

Nois
Els canvis corporals i sexuals en els nois s’inicien aproximadament cap als 12
anys.
Es desenvolupen els òrgans sexuals: els testicles s’engrandeixen, tenen les
primeres ejaculacions cap als 13 o 14 anys, els hi surt el borrissol púbic, tenen
un canvi de veu, els hi surt acne, i comencen a tenir barba.
Els canvis físics van molt lligats amb els canvis psicològics. En la noia la regla és
molt important i en el noi el canvi de veu.
En el cas de la hormona masculina fem referencia a la testosterona que fa que
apareguin pèls a diferents zones corporals, també fa que canviï el to de veu cap
a greu, que canviï la pell, que sigui menys fina i delicada que quan eren petits. A
nivell psicològic actua en la conducta fent-los més agressius, irritabilitat i
depressió.
 Tots aquests canvis fan que els desitjos sexuals siguin molt diferents i
augmentin.

Característica comuna en els adolescents:

La melatonina es una hormona que indueix a la son. Es segrega cada vegada
més tard a partir de la pubertat, i molts joves tenen problemes per dormir si
se’n van aviat al llit. També passar moltes hores davant de l’ordinador amb llum
artificial disminueix la quantitat de melatonina segregada i no senten necessitat
d’anar a dormir. Amb els adolescents, els psicòlegs, hem de treballar els hàbits
bàsics de l’alimentació i la son.

Teoria psicosexual: Freud

Freud és un dels autors que parla més de la sexualitat. Comenta l’etapa genital, que és
l’etapa de maduresa sexual adulta. La zona erògena són els genitals i les relacions
sexuals plenes.

Qui sóc jo? Erikson

Després de tots aquests canvis la pregunta és: “Qui sóc jo?” En la vida sorgeixen un
conjunt de canvis en el teu cos i hem de intentar adaptar-nos a nosaltres mateixos i
acceptar-nos tal i com som.
La diferencia entre autoconcepte i autoestima és que autoconcepte és la idea que tu
tens de tu mateix, a vegades, la imatge és real i a vegades no s’assumeix. L’autoestima
és la valoració que una persona té d’ella mateixa.
Quan parlem d’AUTOCONCEPTE en adolescents és molt important reconstruir la
imatge d’ells mateixos. Quan preguntem als adolescents el què més o menys els
agrada d’ells? Les respostes solen fer al·lusió a l’aspecte físic (cabell o color de ulls). És
el moment de sentir-se observat i de dedicar més temps a mirar-se al mirall.
Erikson estableix 8 crisis i quan parlem d’adolescència estaria lligat a la crisi de
identitat versus confusió de funcions. Erikson diu que hem de buscar un equilibri i que
els canvis es produeixen durant tota la vida.

Identitat vs confusió de funcions

Desig confús d’autoafirmació i al mateix temps por deperdre la poca seguretat i
confiança que només la família pot donar.
Donar sentit a ell i al món que l’envolta
Superació, sentit individual i acceptació social
Fracàs: senyals d’immaduresa.

Identitat
Un noi que es troba en un grup se sent integrat, sent seguretat, i moltes vegades es
deixa portar pel grup i aquest et marca la identitat. Això no està bé perquè et posen
etiquetes, per l’aparença no per la realitat, i perquè la identitat és única. Un dels punts
importants a la adolescència és la construcció de la identitat, i això comença abans de
néixer, gens i ambients, però en la adolescència és una crisi.
La identitat és la representació mental (no és només la aparença, és molt més) que
cada persona construeix (al llarg de tota la vida) basant-se en els seus sentiments,
capacitats cognitives, relacions, ambient, estatus, records i projectes referits a si
mateix. Suposa partir de que ets únic, partir de que no hi ha dues identitats iguals,
dues persones idèntiques, identitat vol dir saber qui ets, acceptant alguns valors
culturals i rebutjant uns altres. La identitat és un concepte que té una vessant
individual (la meva) i grupal, ja que som éssers socials i ens trobem dintre de una
comunitat, d’un grup, outputs que ens ajuden a construir la nostra identitat. La
identitat és personal i social. La recerca de la identitat està relacionada i influenciada
per la personalitat, la criança familiar, el estatus social i econòmic, el gènere,
l’educació... Aquesta identitat és dinàmica, varia al llarg del temps, no és immutable,
canvia.

Marcia i d’altres (1993)

Identitat aconseguida, el noi ja sap més o menys qui és.
Identitat difusa o confusió de rols, aquell adolescent que no sap ben bé qui és,
està a la recerca i no es troba a ell mateix, i això li comporta manca de valors,
compromís, apatia, semblen indiferents al fracàs escolar...
Identitat hipotecada o prestada, segueixen el que els hi diuen, adopta valors
preestablerts i sense qüestionar-los.
Identitat negativa, desafiant i rebel, reactiva.
Moratòria de la identitat, paisa, identitat transitòria no final.

Estatus actius i madurs Estatus passius i immadurs

 Identitat aconseguida  Identitat difusa
 Moratòria  Identitat hipotecada

Alts nivells d’autoestima, Baixos nivells d’autonomia i

autonomia i raonament moral. raonament moral i major grau
de convencionalitat i
conformisme.

Canvis cognitius a l’adolescència (Piaget) – Operacions formals

Com saber si es troba dins la fase de operacions formals?
a) Capacitat d’elaborar i comprendre conceptes abstractes, no tan simples, i
definicions (la justícia, la veritat…). Capaços de pensar, imaginar, parlar... sobre
aquests conceptes no visibles.
b) Capacitat per realitzar operacions formals operar no només allò real i concret
sinó també amb allò possible com;
Raonament hipotètic–deductiu: Pensar com els científics, és a dir, fa un pla per
resoldre el problema. Elaborar un pla per resoldre problemes i posar a prova
diferents hipòtesis, la qual cosa limita considerablement el nombre de
possibilitats, tenen en compte totes les variables a la vegada per tant son
capaços de resoldre els problemes. La diferència amb els infants és que la dels
infants és molt primària, no és el mètode científic, fins a la etapa formal no
podem dir que segueixen un mètode científic.
 Raonament proposicional: Tenir la capacitat de fer operacions sobre
operacions. Pot treballar i fer operacions de operacions, no es queda amb la
simplicitat, el seu pensament es molt elaborat.
Anàlisi combinacional: Amb el qual s’assegura un inventari exhaustiu de totes
les possibilitats.

Piaget assenyala sis tipus de operacions

1.Plantejar i verificar hipòtesis ( construir un esquema i anar més enllà de
l’assaig i error).
2. Cerca propietats comunes o divergents i induir d’elles lleis, teories i
conceptes genèrics en el vocabulari.
3.Concebre la possibilitat de infinit i incomprensible. L’amor, la justícia... són
inabastables.
4.Imaginar suposicions molt elaborades per a discutir-les. La dialèctica ajuda en
aquest sentit.
5.Tenir consciència del seu propi pensament (metacognició, saben quins són els
processos que fan per poder respondre certes qüestions).
6. Tractar les relacions complexes: relació de relacions. Són més elaborades i el
seu pensament és formal.

Hi ha molta gent que es queda en les operacions concretes, i de vegades són tan
simples en les operacions mentals que relacionen una cosa amb l’altre encara que no
tingui relació, per això encara veiem exemples de comportament que no entenem. A
les operacions formals no hi ha prou amb el que són les coses, el que compta més és el
que pot ser, no és concret el seu pensament, és un constant, no és queden amb el que
és. Es té molta més capacitat per tot, per planificar abans de fer, per controlar, per
experimentar, per reflexionar... El seu pensament és complet, és capaç de fer tot un
pensament científic, avaluar, canviar... No només raona sobre la realitat sinó que pot
raonar sobre molts aspectes de la vida que no són tan simples i fins i tot pot raonar
sobre ell mateix, qui sóc jo?

Especular sobre situacions possibles, pensament més idealista i lògic, per exemple
pensen sobre les característiques del món, els fets que encara no han arribat però que
arribaran. Tenen molta més capacitat crítica, donen moltes voltes a les coses. No tots
els adolescents dominen el pensament operacional formal depèn molt de l’ambient,
de l’escolarització.

Egocentrisme – Elkind (1967)

Es creuen el centre del món, els adolescents tendeixen a veure que tothom està
pendent d’ells, es creuen els protagonistes.
Elkind ens parla del auditori imaginari, els joves es creuen el centre d’atenció, és
imaginari perquè en realitat no passa. Està molt relacionat amb la identitat i explica la
constant preocupació per a la seva persona.
Faula personal: història que es creen ells mateixos basada en la creença de què
són molt importants per a moltes persones (auditori imaginari) i que per això
ells són molt especials. La seva vida és especial i única. Per exemple, ningú
 estima tan com jo; mai ningú ha estat tan incomprès…; Per art de màgia esta
protegida de quedar-se embarassada, enganxar-se a les drogues…
El risc que tenen els adolescents és molt més fort que el de les altres etapes.
Exemple ningú estima tant com jo; mai ningú ha estat tant incomprès com jo;
per art de màgia esta protegida de quedar-se embarassada, enganxar-se a les
drogues...
L’egocentrisme va disminuint a mesura que s’estableixen les operacions
formals ( 16.. ) és depèn de la persona

Vinyeta: Egocentrisme, auditori imaginari i faula personal.

Raonament moral de Kohlberg

Nivell 1 Preconvencional:
Les normes són una realitat externa que es respecten atenent les conseqüències
(premi, càstig) o el poder dels qui les estableixen.
ESTADI 1 (infància) obediència i por al càstig.
ESTADI 2 (infància i adults)afavorir els propis interessos. S’assumeixen les
normes si afavoreixen.

Nivell 2 Convencional:
Les persones viuen identificades amb el grup. S’identifica com a bo o dolent allò que la
societat així ho considera.
ESTADI 3 (adolescència -adults) Expectatives interpersonals es mou el
desig d’agradar, de ser acceptats, estimats. Fer el correcte significa complir les
expectatives de les persones a un mateix. Són gent que es deixen porta per els
altres.
ESTADI 4 (edat adulta) Normes socials establertes L’individu és lleial a les
institucions socials vigents. Fer el correcte és complir les normes socialment
establertes per a proporcionar un bé comú. En aquest estadi, comença
l’autonomia moral, i d’altra banda, es compleixen les normes per
responsabilitat.

Nivell 3 Postconvencional:
És el nivell de comprensió i acceptació dels principis morals generals que inspiren les
normes: els principis racionalment escollits pesen més que les normes.
ESTADI 5 Drets prioritaris i contracte social. Tots els éssers humans tenen
dret a la vida i a la llibertat, drets que estan per damunt de totes les institucions
socials o convencionals. Relativitat de les normes. Les lleis legítimes són només
aquelles obtingudes per consens o contracte social.
ESTADI 6 Principis ètics universals. Impera la regla d’or de la moralitat. “Fer a
l’altre el que vull per a mi” i tenir el coratge d’enfrontar-se a les lleis que
atempten els principis ètics universals com el de la dignitat humana o el de la
igualtat.