CANVIS EVOLUTIUS I EDUCATIUS

RELACIONS ENTRE DESENVOLUPAMENT I EDUCACIÓ

PRÈVIA:

Psicologia del desenvolupament

Es un disciplina que estudia els canvis psicològics en tot el cicle vital.
Posa el focus en 4 àrees bàsiques:
- Àrea biològica: els cabells en l’etapa de l’adolescència
- Àrea sociafectiva: estudi sobre les emocions, personalitat...
- Àrea cognitiva: processo mentals com memòria, atenció, llenguatge.
- Àrea psicosocial: relacionat amb les relacions com poden ser la
família, l’amistat...
Es centra en els canvis d’aquestes àrees en el cicle vital d’una persona.
Com canvia totes aquestes àrees en un cicle vital.

Psicologia de l’educació
Els canvis que produeix una persona gràcies a l’àmbit educatiu. Com pot
ser l’escola, la família...
La psicologia de l’educació es centre en estudiar dues coses:

- Processos de canvi, dins estan els processos d’aprenentatge, de

desenvolupament i socialització
- Factors implicats en els canvis: varien en funció de si les activitats.
Pot ser la família, la cultura el barri...
Algú - ensenya - alguna cosa - a algú - en un context instruccional amb un
propòsit - esperant uns resultats - sovint avaluats
Rol del psicòleg educatiu
Professional de la psicologia que té per objectiu l’estudi i intervenció sobre
el comportament humà en context educatiu. Es el que intervé quan hi ha
alguna persona amb algun problema d’aprenentatge, ha de solucionar
aquell problema i fer que el nen comenci a aprendre. També ha d’orientar
als alumnes en el àmbit acadèmic i professional.
El psicòleg seria el que faria tècniques d’estudi o suport d’altres mestres.
Persona encarregada en que les processos d’aprenentatge surtin be.
Intervé en l’ajut de famílies per a que aprenguin, programes de prevenció.

BLOC I:

Què és el desenvolupament? el canvi que les persones van tenint al llarg

de la seva vida en la forma de pensar o actuar, que afecten també al
ambient.
- El desenvolupament es un procés (té una temporalitat) de cicle
vital, de canvis. Dins dels canvis hi ha físics, cognitius, emocionals,
biològics.

Què el provoca? L’ambient en el que es troba en la seva vida, les persones

que el rodejant i les dificultats o avantatges que es va trobant.
Motivació, relacions, orientació psicològica, vivències, canvis biològics,
dificultats o avantatges que es pot anar trobant.
DESENVOLUPAMENT PSICOLOGIC I PARCTIQUES EDUCATIVES
Les característiques físiques i psíquiques de les persones es modifiquen al
llarg dels anys. Quan s’intenta explicar els processos de canvi evolutiu
apareixen interrogants. Veurem dos tipus de perspectives.

Procés NECESSARI:
Veuen l’educació com un procés NECESSARI per el desenvolupament. És
un procés universal e innat, que succeeixen durant el cicle vital. Des
d’aquest punt de vista les persones discapacitades no podrien aprendre.
Des d’aquesta perspectiva l’educació es de intervenció o NO intervanció,
depèn del nivell de maduració o e desenvolupament que tingui. La
genètica te un pes enorme des d’aquest punt de vista, naixem ja amb els
coneixements i els hem d’anar traient.
Si un nen no progressa el problema sempre serà el nen i no el contingut
vist des d’aquest punt de vista.
- Considera el desenvolupament com un procés de canvis globals en
la conducta de les persones.
- Són canvis irreversibles i duradors al llarg del temps.
- Són canvis comuns a tots els membres de l’espècie humana.
(universals)
- El desenvolupament és natural i espontani i va en paral·lel amb el
creixement físic i orgànic.
 Procés MEDIAT:
Aquest procés es totalment contrari, si no que l’educació no es
obligatòria si no que a partir de les pràctiques socials i culturals
aprenem. Es construeixen els coneixements des del exterior i els anem
aprenen. La intel·ligència es modificable en el temps, no es nega la part
genètica nomes es creu que es modificable.
- Desenvolupament mediat social i culturalment
- El desenvolupament humà comporta l’accés i domini del bagatge
cultural del grup social en el que es creix
- La intenció social té un paper decisiu en el desenvolupament
- Les pràctiques educatives precedeix el desenvolupament són
motors

QUADRE COMPARATIU DE DOBLE ENTRADA: DESENVOLUPAMENT

PSICÒLOGIC

Indicador/dimensió Desenvolupament com a procés Desenvolupament com a procés

necessari mediat

Concepte de desenvolupament El desenvolupament és un procés El desenvolupament està mediat

de canvis globals en la conducta social i culturalment
de la persones.
Es poden modificar els factors que Són irreversibles, duradors al llarg Són canvis modificables, depèn de la
intervenen en el del temps e innat. practica educativa
desenvolupament
Com s’entén el desenvolupament El desenvolupament es natural, De fora en dins, extern en la
psicològic? espontani i intern; de dins en fora interacció
Quin és el paper de la cultura i la Cap, l’evolució millora i amplia les Té un paper decisiu en el
societat? relacions socials. desenvolupament de les persones
Quin és el paper de l’educació? Practiques educatives no poden Les practiques educatives
intervenir en el desenvolupament procedeixen el desenvolupament,
 del individu. són el motor

LA TEORIA DE L’EPISTEMOLOGIA GENÈTIC DE PIAGET:

Epistemologia: estudi que busca d’on surt el seu coneixement
- Era biòleg
- Tractava de saber com les persones passem de coneixements
inferiors a coneixements superiors
- Treballa amb Binet, creador del primer test d’intel·ligència
- Va trobar 4 etapes de desenvolupament observant els seus fills
Per Piaget necessitem 3 tipus de processos per arribar al
desenvolupament:
- La maduració: fa referencia a aspectes de motricitat, coordinació
percepció
- Interacció amb objectes: ho basa en l’acció allò que podem ser
capaços de fer amb el medi, per exemple en l’acció d’agrupar coses
es igual el que ell mirava si el nen podia fer l’acció
- Interacció amb les persones: tot allò que som capaços de fer amb
les persones en funció de les nostres capacitats.
TOTS aquest tipus de processos estan dins del mecanisme d’equilibració,
explica la direccionalitat de l’edat respecte les capacitats que tenim i quins
coneixements em de tindre segons l’edat.

MECANISME D’EQUILIBRACIÓ
- Esquema d’acció: unitat bàsica d’organització de l’acció, com poden
ser els reflexos com: succionar quan som nadons, agafar qualsevol
cosa amb la ma (prensió).
 - Assimilació: aplicació de determinats esquemes d’acció a un
objecte per comprendre’l i interpretar-lo. Per exemple desprès
d’haver agafat varies coses assimiles quines son les coses que
toques.
- Acomodació: incorpores les noves característiques d’aquest objecte
al nostre esquema mental, les peculiaritats d’un objecte.
- Desequilibri: Si una de les coses no les podem agafar em de
reorganitzar els esquemes mentals, o deixar-ho estar per a que tot
estigui equilibrat. Les pertorbacions provoquen el desequilibri.
- Pertorbacions: resistència dels esquemes que impedeixen la seva
capacitat assimiladora.

VYGOTSKY:
- Va néixer a Rússia, va morir molt aviat i no va poder acabar algunes
de les seves teories. Mor per tuberculosis.
- Era psicòleg
- Ca començar estudiar medicina, desprès va fer dret i ja desprès
psicologia
- Va treballar amb Lúryia i Leóntiev
- Li va donar importància las aspectes culturals i als signes que ens
fan possibles el nostres desenvolupament.
- Va coincidir amb Maria montessori, amb la que compartia idees, va
crear un laboratori per nens amb discapacitats.

COM ENTEN EL DESENVOLUPAMENT? Per Vygotsky ell ens ve donat de

fora cap en dins i ens ve entre ments d’una persona a una altre (Parla
egocèntrica (parlar amb vosaltres mateixos)). Sempre parla de dos tipus
de interacció social:
- Indermental: la cultura que tenim interna
- Intramental: com ens incorporem tot el que aprenem a la ment
Es fa a partir de la internalització
LA LLEI DE LA DOBLE FORMACIÓ:
Es l’explicació de com passem de nivells inferiors a nivells superiores.
Explica dos tipus de línies de desenvolupament:
- Línia natural del desenvolupament: factors de caràcter biològic,
capacitats perceptives que venen donades genèticament, donen lloc
al desenvolupament inferior.
- Línia social del desenvolupament: factors del àmbit sociocultural,
que donen lloc al desenvolupament superior transformant les
biològiques.
ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM:
La distancia entre els nivell de desenvolupament real i el potencial.
- El nivell desenvolupament real: es tot allò que les persones som
capaces de fer sense rebre ajuda.
- El nivell desenvolupament potencial: tot allò que podria arribar a
fer amb algú més expert. No es pot determinar a priori.

En aquesta zona es situa l’ajuda educativa.

NDR························NDP
ZDP

La ZPD es l’ajuda que rebem per arribar al desenvolupament el qual no

serà igual per tothom, ja que encara que arribem al mateix
desenvolupament el aprenentatge NO serà igual. També depèn de l’ajuda
que obtinguem tindrem un tipus de desenvolupament o un altre o inclús o
podríem deixar estar. La interacció es dinàmica, va variant per què la
informació la rebem igual però no la processem igual creant així diferents
NDR.

MECANISME SOCIAL D’AJUDA EDUCATIVA

Tot allò que es fa per poder ajudar a arribar al NDP, sense ajuda educativa
no podem desenvolupar-se, sent això només una ajuda ja que ningú pot
aprendre per el individu. Per ser una bona ajuda ha de ser ajustada i
contingent. Ha de ser adaptat per la persona que vol aprendre fet per el
procés de adaptació de cada persona. S’ha de proporcionar ajuda mentre
sigui necessària i amb mes o menys quantitat durant el temps i s’han
d’anar retirant poc a poc un cop ja no siguin necessàries (contingent).

BLOC II: Diferències individuals

QUÈ ENS DIFERENCIA ENTRE ELS ALTRES?

LA MEVA RESPOSTA:

Cada persona ha viscut en un entorn diferent, i tingut unes vivències

diferents als altres; fent així que cada persona sigui diferent.

EL CONCEPTE DE DIVERSITAT ASSOCIAT AL DESENVOLUPAMENT COM A

PROCÉS NECESSARI PER L’EDUCACIÓ

Concepció Innata o estàtica: les característiques que venen donades

genèticament. Les característiques es mantenen relativament estables al
llarg del temps. L’aprenentatge en aquest sentit es marca per la manca o
no de les característiques. No es poden modificar al llarg del temps. Es una
visió molt clínica del individu i es tendeix a buscar característiques, per
veure que no aprenen (buscar graus). Això es una manera de pensar, una
manera d’explicar per que les persones som diferents.

EL CONCEPTE DE DIVERSITAT ASSOCIAT AL DESENVOLUPAMENT COM A

PROCÉS MEDIAT PER L’EDUCACIÓ

Concepció ambiental: expliquen que les persones som diferents els uns
als altres, per causa dels contextos o situacions en la que estem inversos.
Atribueixo la diferencia individual al entorn en el que vivim. La diferencia
individual es pot canviar canviant les característiques en la que ells estan
inversos. Posa els focus en el entorn on les persones estem inverses.

Concepció interaccionista: considera que les persones som diferents per

la interacció de les característiques individuals (la genètica) afegint
l’entorn en que ens envolta. S’ha de buscar un ajust entre les dos i em de
buscar activitats individualitzades. N´hi ha dos tipus de concepció:

- Pura contempla el 100% del individu una interacció entre les dues
característiques ho genètic i ho ambiental

- Falsa contemplem les dues però sempre una té més pes alguna de
les dues característiques o la genètica o l’ambiental.

DIVERSITAT ESTRATÈGIES DE RESPOSTA EDUCATIVA:

 Estratègia selectiva. Per donar resposta a la diversitat, identifica

aquells alumnes amb característiques “no adequades” i el que fan
 es expulsar-los del sistema educatiu. Es una concepció innata.
Exemples:

o Centres d’educació especial. Hi ha alumnes que estan des de

sempre, alumnes que estan als dos tipus de centres o poden
fer-ho en una etapa de transició.

o Aules de educació espacial, espais en escoles ordinàries on va

determinat alumnat van a reforçar allò que mes necessiten i
poden ser individuals o en grup.

o Aules d’acollida, aules on ensenyaven català als immigrants

on tots els nens immigrants aprenien entres ells català.

 Estratègia d’adaptació dels objectius. Ofereix objectius diferenciats

a la resta del grup a les perdones que ho necessiten. Rebaixen el
temari o el limiten. Respon a la concepció estàtica o innata.
Exemples:

o Pla individualitzat, (temporal) es un document que el que fa

es definir quines son les adaptacions dels objectius
diferenciats que té un nen, s’adapta part o una totalitat de
l’assignatura en funció del que pot arribar a fer.

 Estratègia temporal. El que fa es oferir mes temps de permanència

en el centre eductiu, com repetir curs. En principi només es pot
 repetir a final de cicle, amb un màxim de dues vegades. Respon a
una concepció ambientalista. Exemples:

o SEP, propostes educatives que no tenien una assignatura com

a tal llavors es feia una 6 hora.

 Estratègia de neutralització. El que fa es intentar neutralitzar o

compensar aspectes deficitaris en l’alumnat ja siguin qüestions
pròpies, personals, socials o culturals. Un exemple es les persones
que no venen a classe fer una norma per que vinguin. Projectes
singulars que son el alumnat que es creu que no tindran el títol de la
ESO se’ls hi ofereix fer assignatures troncals i practiques en una
empresa. Respon a una concepció interaccionista.

 Estratègia d’adaptació de les formes i els models de l’ensenyament .

El que diu es que no hi ha millor manera d’ensenyar que un altre si
no el que em de fer es tindre un gran ventall de mètodes d’ensenya
¡ment per poder utilitzar-ho segons l’alumne. El que s’ha de fer es
ajustar l’ajuda educativa, podent així ajudar a qualsevol alumne.
Respon a una concepció interaccionista.

ENSANYAMENT ADAPTATIU

- Equitat: donar allò que les persones necessiten a tothom, per

garantir les mateixes oportunitats
 - Coordinació: em de buscar els mateixos objectius tots els agents
educatius.

- Excel·lència: busca el màxim desenvolupament de l’alumne.

- Inclusió: dins del mateix entorn on tothom tingui les

característiques que tingui te dret ha estar en un entorn ordinari.
Presencia, participació i progres.

BLOC III: ELEMENTS PER A UNA CARACTERITZACIÓ CONTEXTUAL I

INTERACCIONISTA DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Quines són les característiques que ha de tenir un (bon) procés

educatiu?

La meva resposta:

- Que sigui just amb tots

- Buscar el màxim desenvolupament d’un alumne

- Inclusió

Resposta:
 - No posar barreres a l’aprenentatge i participació

- Que hi hagi comunicació

- Que sigui motivador el aprenentatge

- Afectiu

- Inclusiu

- Fomentar la autonomia i el desenvolupament

Podem diferenciar 5 tipus de practiques eductives:

- Practiques educatives familiars

- Practiques educatives escolars

- Practiques educatives socials

- Practiques educatives laborals

- Practiques educatives extraescolars

Ecologia del desenvolupament humà

Practiques educatives de mes properes a mes llunyanes. Sistemes

permeables entre ells

ECOSISTEMA: condicions socials

MACROSISTEMA: valors culturals

MICROSISTEMA: relacions de parella

MESOSISTEMA: escola

Característiques d’un procés educatiu:

1. Canviar diferents àrees del desenvolupament personal.

2. Procés continuat en el temps. S’ha de mantenir durant un temps.

3. Els canvis que es busquen provocar a les persones han de ser ho

més estables i amplis possibles. Es a dir, perdura en el temps.

PROCESOS DE PRACTICA EDUCATIVA ESCOLAR

S’entén escolar la pràctica escolar obligatòria i post-obligatòria

1. Tipus de contingut que s’ensenya a l’escola. El contingut es validat i

acceptat socialment, té a veure amb el color polític que i hagi en
aquell moment al govern. La escola ens ensenya com ser un bon
ciutadà, i estarà mogut per el govern.

2. Lloc específic i desvinculat de les activitats quotidianes. La escola

ens prepara per el nostre dia a dia, però en un lloc completament
desvinculat, llavors es fa de maner artificial. El desenvolupament no
es crear en el lloc real si no que es crea un artificial dins l’escola.

3. Planificació i sistematització elevat. L’escola te tots els continguts

estructurats per edats, el contingut te a veure amb la edat
madurativa dels nens. Aquest continguts estan ensenyat
temporalitzats i programets.
 4. Organització social. La organització escolar es molt diferent a la
resta, trobem una organització a veure. Com organitzem a l’alumnat
en cursos i en el desenvolupament de les activitats.

5. Llenguatge com a instrument fonamental. El llenguatge oral i escrit

és el requisit en l’àmbit escolar, tots els aprenentatges es vinculen a
través del llenguatge.

6. Relació afectiva entre qui ensenya i qui aprèn. Ha d’haver un bon

vincle afectiu bo entre alumnat i professor.

FAMÍLIA COM A PRIMER CONTEXT DE DESENVOLUPAMENT

Família = unitat de persones que comparteixen la convivència. Es la

primera practica educativa que es troba un nado quan neix. Te una sèrie
de característiques diferents que les practiques escolars:

1. Escenari amb identitat personal. Molt identificatiu de les creences,

manera de fer, s’organitzen de diferent manera. Creant un escenari
de identitat pròpia.

2. S’aprèn a assumir responsabilitats. La família t’acompanya a traves

del teu procés de desenvolupament, i busquen la teva autonomia i
la manera de fer-ho es assumint responsabilitats.

3. S’aprèn a assumir reptes.

4. Escenari de trobades intergenarcional. Es un dels únics llocs on es

troba un escenari amb persones de diferents generacions.
 5. Xarxa de suport social a la transició de la vida adulta. Ens fan suport
quan passem de la infància a la vida adulta.

FUNCIONS DE LA FAMILÍA

- Assegurar el procés de socialització del fills. Acompanyar-los a

poder inserir-se a la societat.

- Aportar estimulació als fills per relacionar-se activament amb

l’entorn físic i social. Fer veure als nens altres realitats, des d’anar al
parc, anar museus, veure altres entorns.

- Aporta clima d’afecte i suport. La família tindria que ser segur,

emocionalment i afectivament, i que hi hagi acceptació.

- Prendre decisions respecte l’obertura a altres contextos educatius.

Quina escola el posarem etc.

Aquestes funcions es desenvoluparan segons la pauta de criança (la seva

manera de fer, d’educar) de cada família.

PAUTES DE CRIANÇA FAMILIAR

3 tipus de variables: control, comunicació, afecte:

- AUTORITARIS. Control exigència (moltes normes, moltes sense

justificar), poca comunicació (per què ho dic jo), poc afecte (suposa
pèrdua d’autoritat).

- DEMOCRÀTICS. Control, exigència, comunicació, afecte. Punt mig

entres les dues pautes.
 - PERMISSIUS. Poc control (límits inexistents), poca exigència,
comunicació, excessiva protecció (poca tolerància a la frustració,
intenten donar tots els seus desitjos, un corrent que diu no al no).

ALGUNS CRITERIS

- Establiment de normes i límits: processos de negociació. Els límits i

les normes son necessàries els nens i les nenes. Han de saber quins
son els límits i que s’ha de fer i que no, i que s’espera d’ells. No es
tracta de marcar uns límits interminables, sinó buscar els límits més
importants i que no es puguin saltar. Ajuden al desenvolupament i a
viure en la societat. Quan ha un nens els hi dius portat bé, no
expliques bé el que ha de fer. S’ha de dir de manera explicita. Em
de avisar el nen el que farem, per delimitar les coses que pot fer
avanç d’anar al lloc. Han de ser normes que el nen pot abordar, per
no generar-li frustració. S’ha de ser sempre molt consistents.
Controlem els comportaments no desitjats coherentment, em de
prendre decisions de com ens comportarem davant un
comportament no desitjable. Ho hem de fer de manera educativa;
exemple: si tu no vols dinar el que hi ha per dinar quan tinguis gana
t’esperaràs fins el berenar. Podem entrar en processos de
negociació que també es una manera educativa, per exemple: entre
això i això que vols.

- Ús del llenguatge. És important senyalar el fet i no la persona, no

hem d’etiquetar a la persona per un comportament que ha tingut.
Exemple: no hem de dir que impuntual ets, sinó em molesta que
arribis tard i juguis amb el meu temps. No em de fer us de l’efecte
 per aconseguir el que volem. Em de evitar la publicitat, exemple:
vine i explica que has dit avui, que es humiliar-ho. Hem de evitar la
comparació amb els altres germans o qualsevol persona.

- Amenaces i càstigs per conseqüències educatives.

- Coordinació entre progenitors. Es difícil que hi hagi la mateixa

pauta de criança en els progenitors, però seria ho ideal. Un
progenitor no pot desautoritzar a un altre, es complica quan els
progenitors es separen. Evadir la responsabilitat tampoc s’ha de fer,
s’ha de parlar amb el altre progenitor.

UN PROCÉS DE CANVIS GLOBALS EN LA CONDUCTA DE

LES PERSONES