Professional Documents
Culture Documents
- El coneixement com a construcció per part de l’individu. El nen neix sense coneixement.
- Concepció teleonòmica del desenvolupament: existeix una meta que s’assoleix a l’adolescència.
- Les experiències culturals, socials i educatives no poden alterar l’ordre dels estadis evolutius ni les
seves propietats qualitatives, sinò exercir únicament un paper modulador, que podria afectar a
aspectes com el ritme de les adquisicions o els continguts concrets del pensament. Tot allò que és
més diferencial en l’experiència té un caràcter modulador (accelerador/enlentidor) del
desenvolupament.
Una concepció de la persona com a subjecte actiu, organitzador de la pròpia experiència. El coneixement
com a construcció per part de l’individu. Una concepció de la persona com a subjecte actiu, organitzador de
la pròpia experiència. El coneixement com a construcció per part de l’individu.
- El desenvolupament com a procés d’enculturalització. Desenvolupar-se vol dir adquirir tot allò
necessari per poder integrar-se en la societat. Procés lligat al moment sociocultural, fent-lo no
universal.
- Importància de la interacció social per al desenvolupament psicològic humà: ZDP.
- Importància per al funcionament psicològic dels sistemes de signes construïts culturalment. La llei de
doble formació dels processos psicològics superiors i mediació semiòtica, planteja que hi ha una
diferencia entre un funcionament psicològic bàsic o elemental (es pot arribar a partir de la nostra
biologia) i un funcionament psicològic superior. El funcionament psicològic parla de memòria,
atenció, resolució de problemes... El funcionament psicològic superior és el resultat de la incidència
de la cultura i la societat i es possible gracies a la utilització de sistemes de signes
- Rellevància dels contextos socials, històrics i culturals concrets en els quals té lloc el
desenvolupament.
- L’educació, la cultura i la socialització com a motors fonamentals del desenvolupament. Donen
suport, motiven i ajuden.
- Constructivisme social: l’individu és el constructor del seu propi coneixement. Però no és un procés
en solitari, sinó que és un procés on es veuen implicades la interacció social i amb l’entorn.
- No només ens hem de fixar en el que el nen pot fer sol, sinó també en el que pot arribar a fer si li
donem una mica d’ajuda. Amb un petit suport el nen pot avançar i fer coses més complexes de les
que pot fer per si sol.
> Riscos
Una interpretació massa radical d’aquesta concepció del desenvolupament podria comportar perdre de vista
l’activitat interna de l’organisme i els processos universals del funcionament psicològic, caient en una visió
del desenvolupament excessivament culturalista i de fora a dintre (de pura transferència).
El Processament de la Informació (PI) presenta una visió més heterogènia del desenvolupament psicològic
que les teories tradicionals d’estadis, accentuant la importància dels coneixements en dominis específics, de
l’adquisició d’estratègies i del desenvolupament metacognitiu.
El PI posa de rellevància que l’estructura lògica dels problemes no és l’únic aspecte a tenir en compte quan
s’analitza com els subjectes els resolen. Variables com el context del problema, els continguts als quals
remet, el nivell de coneixements que té el subjecte en relació amb aquests continguts, la forma de presentar
el problema... juguen un paper important.
Les teories del PI sovint ofereixen una visió massa fragmentada del desenvolupament psicològic.
⃝ PSICOANÀLISI