Bloc 4.

Psicologia del desenvolupament

Tema 7: El desenvolupament en l’edat de l’Educació Infantil: llenguatge i comunicació; pensament perceptiu-motor. Implicacions educatives.

Tema 7: El desenvolupament en l’edat de l’Educació Infantil: llenguatge i comunicació; pensament perceptiu-motor.

Implicacions educatives.

INTRODUCCIÓ
El present tema aborda les pautes evolutives del desenvolupament físic, motor i afectivo-social des del .........
fins els .........i ofereix una perspectiva global de l’etapa d’educació ........... , centrant-nos especialment en el
desenvolupament de l’infant i les implicacions educatives que en deriven .
Partint del marc normatiu de referència, en el següent tema es parlarà de .......... (posar els aparts del tema ....)
seguint el següent esquema:
1. MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA
MARC TEÒRIC CONCEPTUAL: TEMA XXX. Ti´tol
2. LLENGUATGE I COMUNICACIÓ
2.1. L’EXPLICACIÓ DEL LLENGUATGE INFANTIL
2.2 VARIABLES QUE CONDICIONEN L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE
2.3 EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE
3. EL DESENVOLUPAMENT INTEL·LECTUAL
3.1. PENSAMENT PERCEPTIU-MOTOR:
3.2. ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT:
4. PROPOSTA D’INTERVENCIÓ
5. CONCLUSIONS
6. BIBLIOGRAFIA

1. MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA

Per al desenvolupament del tema s’ha tingut en compte la següent normativa de referència:
▪ Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE).
▪ Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. (LEC).
▪ Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’educació. (LOMLOE)
▪ Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.
▪ DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de
l'educació infantil.
▪ Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària
▪ Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria.
▪ Decret 102/2010 de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

▪ Ordre ENS/108/2018, de 4 de juliol, per la qual es determinen el procediment, els documents i els requisits
formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria
▪ Resolució per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres, i les directrius per a
l’organització i la gestió dels serveis educatius per al curs 2022-2023

MARC TEÒRIC CONCEPTUAL: El desenvolupament en l’edat de l’Educació Infantil: llenguatge i comunicació;

pensament perceptiu-motor.

2. LLENGUATGE I COMUNICACIÓ
Saussure afirma que el llenguatge és una realitat dual, que al·ludeix tant a la llengua com a la parla.
1
 Bloc 4. Psicologia del desenvolupament
Tema 7: El desenvolupament en l’edat de l’Educació Infantil: llenguatge i comunicació; pensament perceptiu-motor. Implicacions educatives.

Defineix:
▪ la llengua, com un sistema de signes, d'un sistema amb estructura formal amb unes unitats i unes normes d'un
instrument Cultural
▪ la parla, l'ús que es fa d'aquest sistema per a comunicar-se
La llengua i la parla són dues realitats diferents però inseparables del llenguatge que realitza una interacció que
suposa una activitat individual i una utilització del sistema.
Parlar no és només aprendre pronunciar i combinar sons i paraules amb significat, sinó que és aprendre a fer-les
servir i entendre-les d'acord amb les circumstàncies físiques, personals i socials.
El desenvolupament del llenguatge, el seu estadi no solament recau en l'estructura gramatica sinó en l'estudi de com
és el desenvolupament de l’ús comunicatiu per part de l’infant.

2.1. L’EXPLICACIÓ DEL LLENGUATGE INFANTIL

▪ Definició de llenguatge: Podem entendre el llenguatge com la capacitat humana per expressar el
pensament i poder comunicar-se mitjançant un sistema de signes. L’adquisició i desenvolupament del
llenguatge és un procés de gran complexitat que comprèn aspectes d’evolució cognitius i socials.
▪ El llenguatge exerceix de mitjancer del desenvolupament social des del moment que s’utilitza com a
regulador de les conductes entre els individus. Com a instrument de comunicació, constitueix una eina
culturalment elaborada amb una utilitat molt concreta: la comunicació en l’entorn social. Però també el
llenguatge exerceix com a mitjancer del desenvolupament cognitiu, ja que actua com a instrument que
estructura el pensament. Desenvolupament del llenguatge i comunicació, desenvolupament social i
desenvolupament cognitiu formen una tríade inseparable en la comprensió del desenvolupament humà.

Determinats autors han teoritzat i estudiat el desenvolupament del llenguatge, com enfocaments psicològics destaca:

Enfocament conductista de Skinner

Skinner considera que el desenvolupament del llenguatge depèn exclusivament dels estímuls externs. Afirma
llenguatge no és més que un conjunt de resposta que el nen Aprèn per condicionament.
Enfocament innatista de Chomsky
Chomsky afirma que el llenguatge es genera a partir d'una estructura innates. Chomsky estableix dos grans
principis:
- el principi d'autonomia, el llenguatge és independent d'altres processos de desenvolupament.
- el principi d’innatisme, el llenguatge és un conjunt d'elements i normes formals què no es pot aprendre pel
procés d'estímuls resposta, és innat.
tots neixen amb uns esquemes innats del llenguatge i és hereditari. LAD (dispositiu d’adquisició del llenguatge)
Enfocament cognitiu de Piaget
L'enfocament de Piaget és mentalista com Chomsky, però també constructivista.
Piaget no va realitzar cap teoria específica del desenvolupament del llenguatge però afirma que el llenguatge és un
producte de La intel·ligència i per tant el seu desenvolupament és el resultat del desenvolupament cognitiu.
Afirma que primer hi ha un llenguatge egocèntric i el nen parla amb sí mateix i després apareix el llenguatge
socialitzat o comunicatiu.

Enfocament sociocultural de Vygotsky

Lev Vygotsky, de la mateixa manera que Piaget, considerava que els nens construeixen de forma activa el seu propi
coneixement i la representació del món que els envolta. La principal diferència està en la importància que atribueix
2
 Bloc 4. Psicologia del desenvolupament
Tema 7: El desenvolupament en l’edat de l’Educació Infantil: llenguatge i comunicació; pensament perceptiu-motor. Implicacions educatives.

Vygotski a la interacció social i a l’efecte de la cultura sobre l’aprenentatge infantil. Per aquest motiu la seva teoria
s’anomena teoria sociocultural cognitiva.
Vygotski considerava que el desenvolupament dels processos psicològics (memòria, raonament..) no es pot analitzar
de manera separada a les produccions culturals, com el llenguatge. El coneixement no es construeix de manera
autònoma, sinó amb interacció de la resta.
Destaquem el seu concepte de Zona de desenvolupament proper: és la distància entre la que un nen no és capaç de
realitzar una tasca de manera independent però si ajudat per una altra persona, és a dir, per a que es produeixi
aprenentatge les instruccions s’han de situar en aquesta zona.

Enfocament pragmàtic de Bruner

Bruner Emfatitza l'ús i la funció del llenguatge alhora d'explicar la seva adquisició.
com és tan important que el nen aprengui a comunicar-se, la societat i ofereix tota una sèrie d'estímuls que
anomena amplificadors externs del desenvolupament, dels quals El més important és la família.
Bruner afirma que aquests amplificadors proporcionen oportunitats sistemàtiques per negociar procediments
lingüístics i significats.

2.2 VARIABLES QUE CONDICIONEN L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

▪ El marc familiar
▪ la maduresa neurofisiològica

▪ la imitació de sons

▪ el marc sociocultural

2.3 EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

Etapa pre-verbal. Primer any
▪ 0-3 mesos: comunicació afectiva.
▪ La comunicació entre adult i nounat és de natura afectiva, i les produccions del nadó són bàsicament
gestuals, presidides pel plor, el somriure i emissió de sons.
▪ 4-6 mesos: tríade adult – objecte –nen.
▪ Les interaccions entre l’adult i el nen són cada cop més complexes de manera que es produeix un
progrés en el domini de la comunicació. Els jocs en què participen ambdós enriqueixen la relació i
afavoreixen l’adquisició del llenguatge. Brunner (1986)denomina aquestes interaccions “format”.
▪ 4-9 mesos: balboteig i joc vocàlic
▪ Les primeres vocalitzacions inclouen sons diferents, o fonemes, i a poc a poc el nadó va exercint més
control. El balboteig juga un paper clau en què els bebès aprenen a utilitzar els sons específics que
són necessaris per dominar el llenguatge dels adults que l’envolten.
▪ 9 mesos: vocals
▪ Als 9 mesos apareixen les primeres vocals clarament pronunciades com la “a” “i” “e”. El terme
“ecolàlia” es refereix les emissions verbals que van donant cabuda, a poc a poc, als sons de la llengua
que aviat començarà a parlar, i que està imitant.
▪ 12 mesos consonants
▪ Al final del primer any ja és habitual la pronunciació correcta de “p” “t” “m”. Ens trobem en els albors
de l’etapa verbal.
Etapes del desenvolupament: Etapa verbal. Segon any
3
 Bloc 4. Psicologia del desenvolupament
Tema 7: El desenvolupament en l’edat de l’Educació Infantil: llenguatge i comunicació; pensament perceptiu-motor. Implicacions educatives.

▪ 12 mesos: del gest a la paraula

▪ Les primeres paraules les pronuncien gairebé tots els nens al final del primer any, i són generalment
paraules aïllades per anomenar noms de persones, animals i coses de l’entorn immediat, tenint la
consideració d’ holofrases: paraules úniques que expressen oracions complexes.
▪ 18 mesos: combinacions de dues paraules, articles, pronoms
▪ Comença l’explosió en el desenvolupament lingüístic, acompanyat per un augment de vocabulari i
aparició de combinacions de dues paraules. El nen s’inicia en la utilització d’articles i pronoms, i
s’estabilitza la producció de les consonants. Brown (1965) denomina aquesta forma de parlar com a
“parla telegràfica”, ja que els nens ometen les paraules menys significatives i inclouen les que
transmeten el sentit primari.
▪ 24 mesos: combinacions de tres o quatre paraules. Dominació semàntica del llenguatge
▪ Apareixen ja combinacions de tres o quatre paraules i s’aprecien grans avenços en el camp semàntic,
sintàctic i fonològic
Etapes del desenvolupament: Dels 3 als 5 anys.
▪ El context social i vivencial del nen li proporciona gran varietat d’escenaris d’aprenentatge lingüístic: família,
escola, joc i interaccions són els àmbits principals d’experiència afavoridors del desenvolupament del
llenguatge.
3. EL DESENVOLUPAMENT INTEL·LECTUAL
3.1. PENSAMENT PERCEPTIU-MOTOR:
▪ Piaget és un dels psicòlegs constructivistes més influents del S XX. Defineix la intel·ligència com la capacitat
que té l’organisme per adaptar-se al medi, i es desenvolupa través d’esquemes de coneixement i es realitza a
través dels processos d’assimilació i acomodació.
▪ Assimilació suposa la incorporació de l’experiència nova a esquemes d’acció o coneixements previs
▪ Acomodació és el procés mitjançant el qual es modifiquen els esquemes previs per assimilar la nova
informació. (reestructuració dels esquemes amb la nova informació).

Piaget planteja l’evolució cognitiva en funció de la superació d’una sèrie d’estadis de desenvolupament. Segons
aquest model, l’adquisició noves capacitats porta al nen a arribar a un estadi superior.

3.2. ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT:

▪ Estadi Sensoriomotor: (0 a 2 anys)
▪ La intel·ligència es basa en els sentits i en el moviment corporal i es caracteritza per ser
fonamentalment pràctica. Els èxits principals són l’accés a la funció simbòlica, les primeres
representacions i l’accés a la funció permanent.
▪ Estadi Preoperatiu: (2 a 7 anys)
▪ El nen comença parlar i té lloc un progressiu desenvolupament dels processos de simbolització.
Encara no integrats a estructures lògiques. Al final del període el nen ja ha après que el llenguatge és
arbitrari i que, una paraula, pot representar un o un altre objecte.
▪ Estadi de les operacions concretes: (7 a 11 anys)
▪ En aquesta etapa el nen comença a pensar de manera lògica, pot classificar les coses, comprendre
conceptes matemàtics i el principi de conservació. Es caracteritza de la superació de l’egocentrisme,
l’aparició de la lògica i la reversibilitat.
▪ Estadi de les operacions formals: (a partir de l’adolescència)
▪ Durant aquesta etapa apareix la lògica formal, és a dir, la capacitat d’operar lògicament amb entitats
lingüístiques, fer-se ideals, entendre metàfores... Els adolescents poden explorar amb totes les
solucions lògiques a un problema. El seu pensament és capaç de fer operacions deductives, anàlisi
teòrics.
4
 Bloc 4. Psicologia del desenvolupament
Tema 7: El desenvolupament en l’edat de l’Educació Infantil: llenguatge i comunicació; pensament perceptiu-motor. Implicacions educatives.

4. PROPOSTA D’INTERVENCIÓ I IMPLICACIONS EDUCATIVES

Educació infantil
En l'aprenentatge infantil conflueixen les següents característiques:
- La importància de l'acció i la interacció com elements bàsics per a l'aprenentatge
- L'activitat lúdica com activitat privilegiada en les primeres edats.
- La necessitat de partir del bagatge d'experiències del nen perquè l'aprenentatge sigui significatiu.
- La imitació, l'observació, la indagació, l'experimentació, l'atenció, la manipulació, l'associació, la memorització,
l'expressió, la fantasia, la imaginació... com processos privilegiats de l'aprenentatge d'aquesta etapa.
-L'estreta relació que ha d'existir entre els aprenentatges que es plantegin i la vida dels nens..
-La globalització com metodologia més apropiada per a poder atendre a aquestes edats a la relació que existeix entre
el desenvolupament relacional, afectiu, emocional, cognitiu i físic en els més petits.
S’ha de tenir present la importància de l’estimulació primerenca com a base del desenvolupament que té com a
objectiu proporcionar experiències d'aprenentatge (oportunitats) que facilitin el seu desenvolupament. El programa
d'estimulació primerenca ha d'incloure el treball amb els pares i familiars en la mesura que constitueixen el medi
natural en el qual el nen es desenrotlla, així com també proporcionar assessorament a les Llars d’Infants i a les
escoles que atenen alumnes en l’etapa infantil (3-6 anys).
Els centres que atenen alumnes de l’Etapa Infantil han de poder ser facilitar que els alumnes adquireixin les
CAPACITATS corresponents a l’etapa.

Per a que el desenvolupament de llenguatge sigui l’adequat hem de tenir en compte aspectes semàntics (significats
de les paraules), morfològics (formes que adopten les paraules) i fonològics (so de les paraules). Al llarg d’aquesta
etapa aflora el llenguatge. Abans de que aparegui la producció del llenguatge, apareix la comprensió, és a dir són
capaços d’entendre ordres molt abans de produir les paraules.
És imprescindible detectar possibles errades d’adquisició del llenguatge o possibles trastorns per a prevenir i
intervenir en cas de que sigui necessari.

Pel que fa al desenvolupament perceptiu-motor des dels 0 als 2 anys els nens i les nenes van desenvolupant el seu
pensament i aprenentatge mitjançant els sentits i les habilitats motores, és dels 2 als 6 anys quan incrementen
aquestes habilitats i apareixen altres com: el pensament simbòlic, ús de conceptes, el raonament... tot i que no
desenvolupin operacions cognitives complexes, aquesta és la base per a que ho facin més endavant.

5. CONCLUSIONS
▪ Al llarg del tema queda clarament exposat que pel desenvolupament de la intel·ligència són de vital
importància factors ambientals i d’estimulació. Caldrà, doncs, proporcionar un ambient ric i variat en
estímuls.
▪ Conèixer les característiques evolutives dels alumnes és primordial en el seu procés
d’ensenyament-aprenentatge per determinar en quin nivell evolutiu es troba l’alumne, prevenir precoçment
possibles dificultats d’aprenentatge, desmotivació i fracàs escolar i poder donar una resposta educativa el
més acurada possible a les seves necessitats.
▪ En l’ edat d’educació infantil el desenvolupament social i cognitiu conformen un tot interrelacionat. La
importància de la família és decisiva en aquets primers anys de vida.
▪ Des de la meva trajectòria professional ........., conèixer les característiques evolutives dels alumnes és
primordial en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge per determinar en quin nivell evolutiu es troba

5
 Bloc 4. Psicologia del desenvolupament
Tema 7: El desenvolupament en l’edat de l’Educació Infantil: llenguatge i comunicació; pensament perceptiu-motor. Implicacions educatives.

l’alumne, prevenir precoçment possibles dificultats d’aprenentatge, desmotivació i fracàs escolar i poder
donar una resposta educativa específica el més acurada possible a les seves necessitats.

BIBLIOGRAFIA
▪ DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de
l'educació infantil.
▪ Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària
▪ Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria.
▪ COLL, PALACIOS, MARCHESI. Desarrollo psicológico y educación. Volumen 1. Psicología Evolutiva, Alianza
Editorial. Madrid, 2004.
▪ Carretero, M; Palacios, J; Marchesi,A (86) "Psicología Evolutiva"

▪ Piaget, J (1983) “Seis Estudios de Psicologia”

▪ Piaget, J y Inhelder (81) "Psicología del niño"

▪ Bergen, k.S (2004) "Psicologia del desarrollo de la infancia y Adolescencia."

▪ Gutiérrez Martinez (1997) "Psicologia evolutiva"