TEMA 2.

EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

1. PUNT DE PARTIDA

El llenguatge, com sabem, és una característica de l’espècie, però es desenvolupa gràcies

al contacte amb un codi compartit per la comunitat de parlants que envolta l’infant, i
oralment.
Aquestes dues circumstàncies, la fonació i la interacció, ben aviat es manifesten a la vida
de l’infant, si bé no són més que un començament.

Ø Dos punts de partida: fonació i interacció

La fonologia estudia els sons del llenguatge o fonemes, que són les unitats mínimes del
llenguatge sense significat. És a causa dels fonemes que podem distingir algunes paraules,
com ara entre taula i baula: el canvi del fonema /t/ per /b/ estableix la diferència en el
significat.
Des d’un punt de vista estrictament lingüístic, la fonologia estudia l’estructura dels
fonemes i les seves combinacions per formar paraules que són un conjunt organitzat de
fonemes amb significació pròpia.
Els fonemes es relacionen amb els sons que som capaços d’emetre, però quan parlem la
cadena de sons articulats que podem produir són molt més nombrosos que els fonemes.
En realitat, la quantitat de fonemes de què disposen les llengües és reduïda.
Quan parlem som capaços d’articular una gran variabilitat de sons, molts dels quals són
similars i és l’oient qui els filtra per donar-los-hi significat, (comproveu com de diferent
pot sonar la paraula mama segons la posició dels llavis).
Són condicions prèvies per el desenvolupament del llenguatge humà.

2. LA INTENCIÓ DE COMUNICAR

Però aquestes dues circumstàncies que acabam de veure, no són llenguatge, sinó
condicions prèvies per al desenvolupament convencional del llenguatge natural humà.
<< Quan, però, els ma... ma... ma... pa... pa... pa es converteixen en papa i mamam dotats
de significat? Possiblement quan a més de sons hi ha intenció. Ja hem vist, doncs, dues
coses que intervenen en l’aparició del llenguatge i que incideixen en la posterior evolució:
la intenció i la interacció.>> (Cassany et ak., 1993)

3. COMPETÈNCIA PRAGMÀTICA

Resulta evident de l’observació dels infants que encara “no parlen” en el sentit adult del
mot, que molt abans de demostrar coneixement d’una llengua, el llenguatge es fa present
mitjançant la competència pragmàtica: l’infant aprèn com funcionen els intercanvis
verbals abans de poder-ne fer cap ple de contingut.

La pragmàtica estudia l’ús que es fa del llenguatge en el procés de comunicació.

Mitjançant les regles semàntiques i sintàctiques el parlant pot elaborar el missatge, però
ens hem de situar en el context comunicatiu per poder interpretar aquest missatge de
manera adequada.

S’ha constatat l’aparició d’estratègies pragmàtiques en l’etapa prelingüística, com les

accions de tocar i assenyalar, la direcció de la mirada o els gestos de petició o acceptació,

1
és a dir, l’infant malgrat tenir una capacitat lingüística reduïda pot emprar un cert nombre
de funcions pragmàtiques.
Una de les manifestacions més clares de l’aspecte pragmàtic es dóna durant una conversa;
la comprensió dels missatges entre els interlocutors es produeix gràcies a les condicions
del context que han creat entre ells (acord en el tema per parlar, establiment de torns,
etc.). D’aquesta manera, algú que escolti des de fora una conversa probablement no podrà
fer-se una idea completa del contingut ni de la intenció dels missatges de les persones que
hi participen.

4. PROTOLLENGUATGE

Abans d’adquirir el codi de la seva comunitat, l’infant fa servir el protollenguatge:

facultats comunicatives posades en funcionament sense un codi concret. Les set
microfuncions del protollenguatge segons Halliday són:

- Instrumental: obtenir necessitats materials

- Regulatòria: modificar el comportament dels altres
- Interactiva: dirigir-se a altres persones
- Personal: expressió d’emocions
- Heurística: investigació de l’entorn
- Imaginativa: jocs
- (Informativa: de desenvolupament posterior)

5. ACCEDINT AL CODI: L’ECOLÀLIA

És la parla repetitiva, la imitació de la parla dels grans. Consisteix en repetir el to
entonatiu.
<< Las características rítmicas del habla son incorporades en la competencia lingüística
del niño en la segunda mitad del segundo año, antes de adquirir las primeras palabaras.
Però, además, esta prosòdia es diferente, dependiendo de qué llengua se tarte (Cutler,
1994). Esto es de enorme utilidad para los ninos, ya que reconocer estas características
rítmicas le permitirá segmentar la cadena que recibe vía auditiva y asilar los componantes
(...) para ir formando su léxico>> (Aguado, 1995)

è Principi d’incrementació: començam d’un no res.

Ex. Consonant i vocal: estructura sil·làbica universal, és la primera que desenvolupa el

nin. Pronuncia la síl·laba “ta”. Aviat tendrà crisis de designació perquè veurà que només
li serveix per dir una cosa.
El nin té dos camins:

1. Paraula o increment de l’inventari

2. Puc incrementar l’estructura “tata”, “tat”.
Podrà optar per un camí d’incrementació diferent. El punt final serà el sistema concret de
l’inventari.
Quan l’infant va cresquent, els camins del llenguatge van canviant -> continuïtat lògica.

2
 6. L’ALIAT INTERIOR DEL CODI

Lust et al. (1980) ja va demostrar experimentalment que infants d’edat preescolar

preferien la coreferència (permesa) del segon exemple que no la del primer. Això
s’interpreta com presència de principis sintàctics.

7. EL PRIMER LLENGUATGE

Entre 12 i 18 mesos la parla de l’infant es caracteritza per la persistència de l’ecolàlia, per

les holofrases i per la gramàtica pivot.

- Holofrases= expressions monoverbal amb el sentit pragmàtic d’una oració

completa. Frase sencera a una sola paraula.
- Gramàtica pivot= la que permet fer frases de dues paraules, de les quals una és
d’un inventari reduït i representa un ordre, un verb, un adjectiu o una negació, i
l’altra és d’un inventari més obert.

8. EL DESENVOLUPAMENT POSTERIOR

- Procés universal: no cal explicar com s’ha desenvolupat

- Procés de forma determinada: si s’ha d’explicar com s’ha desenvolupat

«En l'evolució del llenguatge infantil són anteriors els processos generalitzadors a les
restriccions, l'entonació a les distincions fòniques, la sintaxi a la morfologia. Serà
convenient, doncs, que en la programació d'activitats gramaticals es parteixi de les
unitats comunicatives per, més endavant, passar a l'anàlisi dels elements que les
componen» (Camps, 1986)

< TEORIES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE>

1. EL PROBLEMA DE LA PROJECCIÓ

Un argument ha de ser validable o invalidable. La ciència no és pura observació, és de

demanar-se coses.

- La teoria encapçala la pregunta de com és possible que els humans siguem

capaços de saber el que sabem.
- Com és que un infant és capaç de dominar una cosa tan difícil com el llenguatge?
1) Perquè és un llenguatge innat: que l’infant quan neix ja el duu, el duu fixat dins
l’ADN. El llenguatge és la nostra protecció.
2) Llenguatge après: resultat

No hi pensament sense llenguatge i viceversa.

3
 2. TEORIES ASSOCIACIONISTES

- Estímul
- Resposta
- Aprenentatge
- Hàbits

El so és l’estímul inicial de l’emissió vocal. Més endavant els adults condicionen les
respostes dels infants. En la comunicació lingüística els interlocutors reforcen
recíprocament els seus comportaments.

3. TEORIES DE CHOMSKEY I HALLE

Segons aquest autor, els éssers humans som capaços de comprendre i pronunciar
enunciats nous perquè estem dotats d’una capacitat innata per al llenguatge. No
aprenem simplement una acumulació d’enunciats a l’atzar, sinó un conjunt de regles
que apliquem per formar estructures lingüístiques. Són aquestes regles les que ens
permeten produir i entendre un nombre infinit d’enunciats que mai no hem escoltat.

Chomsky postula que totes les llengües tenen aspectes comuns, els anomena universals
lingüístics i són principis generals que determinen les estructures gramaticals de cada
llengua en particular.

Chomsky proposa que la capacitat de parlar està genèticament determinada i els

universals lingüístics estan inscrits en el codi genètic. D’acord amb aquesta teoria,
existeix una capacitat innata per adquirir el llenguatge o dispositiu d’adquisició del
llenguatge o LAD (de l’anglès language adquisition device), un esquema innat
específicament humà i hereditari capaç de rebre la influència lingüística de l’entorn,
influència que s’anomena input lingüístic, a partir del qual deriven les regles
gramaticals universals.

Així doncs, els humans disposem d’un coneixement innat del llenguatge i els infants
adquireixen la gramàtica (les regles del llenguatge) com a fruit de la interacció d’aquest
component innat i la seva experiència lingüística, però sobre la base d’aquesta
predisposició innata
.
Chomsky va ser el primer autor a formular una teoria sobre l’adquisició del codi
lingüístic que va establir les bases de la gramàtica moderna. A partir de les seves idees
es van fer nombrosos estudis sobre el desenvolupament del llenguatge infantil que
n’analitzaven l’estructura gramatical. No obstant això, tant a Chomsky com als seus
seguidors se’ls retreu no haver tingut prou en compte alguns aspectes importants en
l’adquisició i evolució del llenguatge, com la importància dels factors psicosocials i
afectius ni del procés d’ensenyament-aprenentatge en l’adquisició de la llengua
materna.

4
 Ø Gramàtica de corpus: Chomskey diria que és una gramàtica observativament
adequada. Observació.
Ø Gramàtica descriptivament adequada, ja no seria de corpus no bastaria. Positiva,
fan servir peces de la realitat. Coses comprovades. Demanar-se per què existeix
el que existeix, per què no existeix el que no existeix. Entre el possible i
impossible.

Nivell d’adequació explicativa l’assoleixen les teories lingüístiques:

1) Seleccionar gramàtiques observament adequades (gramàtica de corpus)
2) Caracteritza de quina manera el parlant ha après aquest coneixement. MAL:
mecanisme d’adquisició lingüística. Adquireix la llengua i dona lloc a la
gramàtica.

La resposta és el concepte universal, que és un conjunt de principis i paràmetres que són

comuns a tot el món. Són innats. L’infant observa i fa funcionar aquesta gramàtica dins
el seu àmbit on viu.

4. WEXLER

Defensa una proposta més innata que Chomskey:

- Qualsevol nin normal aprèn a parlar la llengua de la seva comunitat
- L’estadi final. És la representació lingüística adulta
- El procés és ràpid pel nin

5. BRAINE

El llenguatge és una cosa que s’aprèn molt aviat

Per molt empirista que sigui, sempre hi haurà alguna cosa innata sigui de l’espècie que
sigui
El debat entre empirisme i innatisme, és un debat fals.

5
 6. TEORIES COGNITIVES (Piaget)

«[Piaget] sosté que la característica més específica de l'home no és pas el llenguatge,

sinó una cosa molt més general, és a dir una capacitat cognitiva superior que fa possible
el pensament conceptual i que és la funció simbòlica, per la qual cosa el llenguatge és
solament una manifestació més d'aquesta funció més general» (Triadó, 1982).

Jean Piaget relaciona l’adquisició del llenguatge amb l’aparició de la funció simbòlica,
capacitat humana de representar-se mentalment la realitat, que no només es manifesta a
través del llenguatge, sinó també del joc o el dibuix. El que és específicament humà és
la capacitat cognitiva o intel·lectual de què el llenguatge és expressió.

Com que el llenguatge és un sistema de signes arbitrari, Piaget diu que ha de partir
prèviament d’una representació mental: primer s’ha de construir la noció d’objecte, que
és el significat, per més endavant adquirir el significant, o sigui la paraula, que permet
l’evocació del significat.

Piaget proposa una teoria constructivista de totes les activitats cognitives, entre les quals
inclou el llenguatge, que té el seu origen en la intel·ligència sensoriomotora que l’infant
aplica als objectes i situacions. Al mateix temps que l’infant perfecciona la seva
habilitat motora, elabora una sèrie de conceptes bàsics, com la noció de permanència de
l’objecte o la noció de causa-efecte, bàsics per a l’adquisició del llenguatge. Cap al final
del segon any de vida apareix el símbol i es produeix una continuïtat entre les imatges
mentals i els signes lingüístics arbitraris. Els significants s’assoleixen per la “imitació
diferida” (en absència del model), que permet adquirir la llengua del grup social en què
s’està immers.

A Piaget se l’ha objectat una certa infravaloració del llenguatge i dels aspectes socials i
comunicatius en general. Els autors amb un enfocament més interactiu li critiquen que
doni escassa importància a les persones de l’entorn, ja que, segons Piaget, l’infant
construeix la seva intel·ligència individualment.

- Defensava que abans de desenvolupar el llenguatge havia de desenvolupar altres

facultats, la simbólica (signes) que és prèvia al llenguatge.
- La parla egocéntrica és el procés de maduració del cervell quan veu que es
comuniquen amb altres sons però no s’entenen.
- El llenguatge seria extern a l’individu i s’ha d’integrar mitjançant la cognitivitat
o la col·lectivitat.

6
 7. TEORIES INTERMÈDIES (BRUNER)

«Les estructures bàsiques se suposa que són aquests arguments de l'acció i les diferents
llengües les expressen de maneres diferents: per mitjà de paraules funció, de morfemes
flexionats com en les terminacions dels casos del llatí, per mitjà de mecanismes
sintàctics com la forma passiva, etc. Les formes gramaticals podrien ser, doncs, les
estructures superficials del llenguatge, l'adquisició de les quals dependria d'haver
comprès prèviament els conceptes semàntics profunds de l'acció, i àdhuc els
protosemàntics» (Bruner, 1983)

- Hi ha unes facultats prèvies necessàries per desenvolupar el llenguatge:

è Disponibilitat mitjans-fi
è Transcionalitat (negociació)
è Sistematicitat (fer el mateix amb objectes diferents)
è Abstractivitat (extreure conclusions)

«Cap d'aquestes facultats no genera el llenguatge [...] Però les hipòtesis lingüístiques
o comunicatives depenen de les condicions que aquestes capacitats permeten»
(Bruner)

«El vehicle principal del Sistema de Suport de l'Adquisició del Llenguatge és el que
hem anomenat format. Un format és un patró d'interacció estandarditzat, inicialment
microscòpic, entre un adult i un infant i que implica uns papers ben delimitats, els
quals, a la llarga, arriben a ser reversibles» (Bruner)

- Amb el sistema de suport a l’adquisició del llenguatge aprenem a avaluar les

actituds dels altres. Aquesta capacitat és prèvia al desenvolupament del
llenguatge.
- Amb el patró comunicatiu microscòpic confirmam la presència de l’adult.
- Les categories que no són lingüístiques són fruit de l’experiència
- Bruner diu que els significats n’hi ha que són més bàsics i per tant podrien ser
naturals, innats.

8. WIERZBICKA

Dues vessants:
1. Base no genèrica: teories empiristes
2. Base genètica: teories innates

(1) – Associacionistes-> estímul/resposta

- Cognitives-> maduració del pensament o amb l’associació
- Intermèdies-> suport de l’adquisició del llenguatge
- Lingüístiques
- Biològiques-> actuen per maduració biològica

Ø TEORIA DELS PRIMITIUS SEMÀNTICSDE WIERZBICKA

- Si el concepte surt aviat, el llenguatge segur que és universal.

7
 9. NIVELLS D’ADEQUACIÓ

Ø La gramàtica observativament adequada és la que dóna compte correctament d’un

corpus determinat de realitzacions lingüístiques.
Ø La gramàtica descriptivament adequada és la que dóna compte correctament de la
competència del parlant.

Molècula semàntica: és un concepte definit a base de primitius que serveixen per definir
altres conceptes.

10. TEORIES BIOLÒGIQUES (WEXLER 1982)

- Qualsevol nin normal aprèn a parlar la llengua de la seva comunitat

- L’estadi final és la representació lingüística adulta
- El procés és ràpid i fàcil per al nin

La maduració neurològica:
És el calendari de maduració de les estructures del sistema nerviós central allò que explica
l’accés a noves competències lingüístiques i el desenvolupament del llenguatge (Felix,
1991, Braine, 1994).

<UNIVERSAL LINGÜÍSTICS I DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE>

- La fonètica i la fonologia té a veure en com pronuncia el nen, per tant ens fixarem
en si pronuncia bé o no.
- La morfologia i la sintaxis té a veure amb les frases que el nen utilitza i compren.
Ens fixarem si estan ben estructurades.
- Quin tipus de paraules formen aquestes frases (substantius, verbs, adjectius,
adverbis...)

- La semàntica té a veure amb les paraules i el seu significat. Ens fixarem en com
es el vocabulari que utilitza i que compren el nen.

- També en si pot relacionar unes paraules amb unes altres.

- Per tant la pragmàtica té a veure amb l’ús social del llenguatge.

La simplicitat de l’estructura són restriccions que estan molt amunt de la jerarquia.

Ø GNANADESIKAN
L’infant començarà a organitzar el seu sistema i llavors anirà baixant les restriccions pe
així començar a parlar o per emetre sons. Les restriccions que queden més amunt són i
seràs les més importants. L’infant va desenvolupant perfectament el llenguatge quan fa
unes certes repeticions, així les restriccions van pujant.

8
 1. ASPECTES METODOLÒGICS

- Dues tècniques:
1. Observació: enregistrament dels actes de comunicació lingüística de l’infant. És
allò que diu la paraula, mirar sense fer res.
2. Experimentació: estimulació de l’infant per obtenir-ne una resposta. Crear les
condicions perquè passi alguna cosa. Sempre implica el comportament de l’altre.

- Dues perspectives:
1. Longitudinal: un sol individu observat diverses vegades.
2. Transversal: una mostra representativa d’individus observats una sola vegada.

n Exemple: el perfil fonològic és una tècnica d’experimentació que consisteix a fer

dir a l’infant, mitjançant estímuls gràfics, mots que contenen el so o la seqüència
que interessa investigar. Els sons s’enregistren i posteriorment es transcriuen i
estudien.
n Condicions d’un perfil fonològic: presència de l’objectiu dins la llista de mots,
pertinença al vocabulari gràfic, respresentabilitat gràfica.

- Alguns problemes:
1. La paradoxa de l’observador (volem observar l’infant quan ningú no l’observa)
Solució: observació participant, sense dir qui ets sinó que ets un més d’allà perquè
així el comportament és natural. L’altre, l’enregistrament camuflat.
2. L’observació no pot ser a temps real
3. Cal refinar el mètode de transcripció i fixar-se no només en la pronúncia, sinó
també en la situació de comunicació.
4. La perspectiva longitudinal exigeix més temps. Un sol individu observat diverses
vegades. Procés d’envelliment.
5. La perspectiva transversal exigeix un bon tractament estadístic. És una mostra
representativa d’individus observats una sola vegada. Han de ser uns quants.

PRINCIPI DE MINIMITAT I INCREMENTACIÓ

Assegura que el començament serà el mínim possible. Al principi només tendrà una
paraula. Aleshores experimenta una crisis i veu que vol dir dues paraules i comença a
separar conceptes.
Té dos camins:
1. Complicar l’estructura: tat/tata
2. Complicar l’inventar: tata/tete
Necessitarà o complicar l’estructura o bé, l’inventari. Així començarà l’experimentació.
Cada nin seguirà la seva pròpia ruta.