ADQUISICIÓ I PROCESSAMENT DEL LLENGUATGE

Aproximacions teòriques a la psicolingüística

Com entenem el llenguatge des de la Psicologia cognitiva?

Comunicació funció del llenguatge

Estructura mental
Comunicació
(capacitat cognitiva)

Llenguatge

Definicions de llenguatge NO aprendre // el llenguatge es exclusivament humà

Funcions del llenguatge TORNAR A LLEGIR

1. Funció d’evocació de la realitat (posar etiquetes). Podem fer càlculs, desenvolupar

tecnologies... representació interna de la realitat.
a) Representació del món
b) Vehicle per a les representacions internes
2. Funció de comunicació
a) Subfunció descriptiva (representativa) Enunciat per descriure situacions parcial
o total de la realitat. Ex: “avui està plovent”, “em pica la gola”
b) Subfunció conativa (instrumental o regulativa)
 Demandes d’acció: “pots tancar la porta?”
 Demandes d’informació: “teniu alguna pregunta?”, “tens hora?”
 Demandes de confirmació: “ho heu entès?”
c) Subfunció performativa (només és possible amb el llenguatge). Ex: “yo os declaro
marido y mujer”, “declaro oberta la sessió”, “s’obre la sessió”
d) Subfunció afiliativa i de solidaritat (integració) de reconèixer alguna cosa
e) Subfunció metallenguatge Amb el llenguatge es pot parlar de llenguatge,
lingüística, psicolingüística...

TRETS CARACTERÍSTICS DEL LLENGUATGE

Hockett 1968 (versió de Aichison, 1992)

- [Ús del canal auditiu-vocal]: canal que es fa servir en molts sistemes comunicatius
animals.
- Arbitrarietat: no hi ha relació entre els objectes i la paraula que es dona. No hi ha cap
raó especifica. (els animals això NO ho poden fer)
- Semanticitat: donem significat a allò que diem “tenen una carrega semàntica”. (els
animals SI que ho poden fer)
- Transmissió cultural: (SI ho poden fer els animals, ex: ocells)
- Ús espontani (independència respecte l’estímul): el llenguatge SI que es espontani.
(els animals costa que puguin fer, ex: els primats superiors)
- Ús de torns al parlar: (més característic al llenguatge HUMÀ) es dels inicis de la vida
ex: quan un bebè crida el pare el contesta de seguida. (entre animals també passa)
- Desplaçament: podem parlar de coses que no estan davant nostre o coses que no
existeixen.
 - Dualitat: hi ha diferents nivells de representació en el llenguatge. Ex: mones verdes.
Podem combinar sons per crear altres significats.
- Dependència de l’estructura: 1. No totes les combinacions son possibles 2. El significat
variarà segons la manera en que combinem.
- Creativitat: esta a uns nivells molts baixos. Ex: quan dic una paraula l’estic creant de
nou.

García-Albea 1992 Les úniques característiques humanes serien: arbitrarietat (per García es
solament humà)// funció simbòlica (semanticitat) // compositivitat (dualitat) // sistematicitat
(dualitat) // productivitat-creativitat

El llenguatge com a capacitat cognitiva

El llenguatge com a capacitat de domini específic. Capacitat de domini específic?

l’arquitectura modular de la ment (Fodor, 1983). La nostra ment esta composada de diferents
mòduls.

Propietats dels sistemes modulars:

- Especificitat de domini
- Encapsulament informatiu
- Obligatorietat
- Rapidesa
- Superficialitat computacional
- Innatisme
- Compacitat neuronal
- Pautes de deteriorament específiques

Que vol dir capacitat de domini específic o modular?

Autonomia de processament i de representació:

- Llenguatge VS altres processos cognitius

- Entre determinats components del llenguatge
o Sintaxi VS Semàntica
- Els sistemes modulars exhibeixen un patró de desenvolupament ontogenètic
(maduració propi individu) determinat per pautes específiques de maduració
biològica.

Aproximacions teòriques al llenguatge

Marcs teòrics: Formalisme

El llenguatge és un SISTEMA Objecte d’estudi: el Discontinuïtat evolutiva:

FORMAL
Ex: un llenguatge és un
conjunt finit o infinit
d’oracions, cadascuna
d’aquestes de longitud finita
o construïda a partir d’un
conjunt finit d’elements
(Noam Chomsky 1957).
formalisme (la sintaxi)
- Descriu quins paràmetres
son importants i quines
regles governen el seu
funcionament.
- Les regles determinen
quins sistemes de
comunicació son llenguatge
o no.
“paradoxa de la continuïtat”
- El llenguatge es fruit d’una
mutació genètica.
Caràcter innat del llenguatge
(LAD) capacitat humana
d’adquirir un llenguatge.
- La ment humana ha
evolucionat gracies a
l’aparició del llenguatge.
Marcs teòrics: Funcionalisme

El llenguatge és un sistema Objecte d’estudi: el significat Continuïtat evolutiva

COMUNICATIU
– Interacció amb l’entorn – Es genera dinàmicament - El llenguatge va evolucionar
físic i cultural mitjançant l’ús del filogenèticament per afavorir
– Interacció de les capacitats llenguatge la comunicació, i s’aprèn
cognitives en el - Importància de l’element ontogenèticament per
desenvolupament de l’infant referencial en la afavorir la comunicació
comunicació (Tomasello 1998)
- La diferencia amb altres
sistemes de comunicació
animal es Quantitativa
- El llenguatge és complex
perquè la ment humana ho
és

Resum marcs teòrics

El llenguatge com una capacitat de domini específic

1. Arguments i dades relacionades amb l’adquisició del llenguatge

- La pobresa de l’estímul consisteix en defensar que l’estímul que rep un nen petit es
massa pobre perquè els nens puguin desenvolupar el llenguatge
- La creació del llenguatge

Pidgins (Bickerton) una llengua pidgin és una llengua simplificada que es desenvolupa com a
mitjà de comunicació entre dos o més grups que no tenen una llengua comuna. Un cas del
pidgin Hawaià: (Derek Bickerton estudi històric) persones segrestades d’Àfrica se’ls va
trasllada a Hawaii i per comunicar-se van començar a crear una llengua nova a partir de
paraules del hawaià.

Un sistema per comunicar-nos, dos persones poden tenir cadascun idiomes diferents però per
comunicar-se entre ells es crea una de nova per així poder-se entendres.

Llengües criolles (Bickerton)

- Els pidgins esdevenen llengües criolles quan una generació de nens aprenen un pidgin
com a llengua materna (L1).
 - És un procés que regularitza la variació dependent del parlant en la gramàtica
- Les llengües criolles poden substituir la barreja de llengües existent per convertir-se en
la llengua nativa d’una comunitat
- El chavacano de Filipines, el krio de Sierra Leone, el papiamento de Curaçao i el tok
pisin de Papua Nova Guinea en són alguns exemples.
- No tots els pidgins esdevenen llengües criolles; un pidgin pot morir abans d’arribar a
la fase de criollització.

La llengua de signes de Nicaragua

- Cas de Nicaragua (estudi empíric): Com els nens ‘creen’ una llengua (la llengua de
signes de Nicaragua) a partir de tenir un sistema pidgin com a input. Cas extrem de
‘pobresa de l’estímul’

LA CREACIÓ DEL LLENGUATGE

Explicacions teòriques possibles:

- Innatista (formalisme): Dispositiu d’adquisició del llenguatge (LAD) suposen que venim
amb un llenguatge ja innat
o Els infants estan preparats per a (i necessiten) que el llenguatge tingui
estructura. Si no la troben en l’input que reben, la creen (gracies al Language
Acquisition Device i la Gramàtica Universal)
o Això només passa en els infants (no en els adolescents), ja que són els que
encara estan dins del període crític
- Interaccionista (funcionalista): sistema de suport per l’adquisició del llenguatge
(Language Acquisition Support System “LASS”) Aquesta forma de comunicació actua a
manera de guia per al nen i li permet captar l'estructura i els principis bàsics del
llenguatge
o Els infants sords van estar en contacte per primer cop amb un gran nombre
d’altres infants, alguns molt petits i en fase d’adquisició, la qual cosa va
proporcionar un entorn propici per la interacció

2. Dobles dissociacions entre llenguatge i cognició durant el desenvolupament

Ex de Doble dissociació (es dissocien 2 àrees): síndrome de Williams VS Trastorn Específics del
Llenguatge (TEL)

- Síndrome de Williams (es preocupen molt per els altres)

o Característiques coeficient intel·lectual (cognitiu) molt baix però un
vocabulari molt desenvolupat (ex: angles perfecte), una forma diagnostica es
el dibuix
o Critiques a l’argument des d’altres estudis/perspectives
- Trastorn Específic del Llenguatge
o Característiques tenen afectació en el llenguatge però a nivell cognitiu no
tenen cap problema.
o Models explicatius

Casos de dissociació (però no doble): “infants salvatges” ex: Genie; Afàsies; “Savants”...

Hipòtesis des dels dos marcs teòrics (Síndrome de Williams)

 - Formalisme la SW aporta proves empíriques per la independència i la modularitat
dels aspectes computacionals del llenguatge.

(Pinker, 1999; Clahsen & Almazen, 1998; Clahsen, 1999; Pléh et al, 2003)

- Funcionalisme els afectats per la SW mostren una adquisició atípica del llenguatge,
amb produccions heterogènies dels individus.

(Karmiloff-Smith et al, 1997;2001; Volterra et al, 1996; 2003)

Estudi empíric interllengües

Judy Reilly i Josie Bernicot: Italià, Francés, Anglès

- Italian with S. Vicari:

o 16 children/adolescents with WS (10;1-16;09 years)
o 28 Typically Developing children (3;07-8;00) matched for Mental Age (TD MA)
- French with J. Bernicot
o 12 children/adolescents with WS (6;6-18;0 years)
o 12 Typically Developing children (3;4-9;4) matched for Mental Age (TD MA)
o 12 Typically Developing children matched for Chronological Age (TD CA)
- American with U. Bellugi:
o 32 children with WS (5;1-10;0 years)
o 24 Typically Developing children (3;9-8;00) matched for Mental Age
o 60 Typically Developing children matched for Chronological Age (TD CA)

Primeres observacions

Si el domini de la morfosintaxi fos una característica definitòria del Síndrome de Williams,

s’hauria de trobar de manera comparable en diferents llengües i diferents persones.

En canvi es troba:

- Variabilitat individual respecte l’ús de estructures morfosintàctiques específiques

- Variabilitat dins una mateixa llengua (anglès)
- Variabilitat entre llengües.
o Exemple: El grup Francès té el mateix nivell o millor que els controls, però els
d’Italià i Anglès són significativament pitjor que els controls.

Conclusions

- És sorprenent la variabilitat que es troba en la morfosintaxi dels afectats per la

síndrome de Williams.
- En canvi, quan s’avaluen els trets socials, es troba que aquests són més prevalents en
els SW que en els controls, en totes les llengües i les cultures.
- També es troba que els SW produeixen molts errors espacials (el llenguatge reflexa
característiques neuropsicològiques)
- Aquests resultats suggereixen que el tret més definitori del llenguatge dels nens i
adolescents amb SW és l’ús del llenguatge amb objectius socials, és a dir: fer servir el
llenguatge per atreure el contacte i l’atenció social.
- Conclusió funcionalista que en el SW com tenen motivació tan gran de socialitzar
el llenguatge es l’eina que els hi permet complir aquest objectiu.
Trastorn específic del llenguatge (TEL o SLI)

Nens amb un significatiu trastorn del llenguatge en absència de:

- Retard mental
- Trastorn auditiu
- Dèficits neurològics
- Desordres socials/emocionals significatius (autisme)

Però sempre en qualsevol test de llenguatge estaran sempre per sota de la mitjana.

Normal començaria a partir de l’any (diuen 1res paraules) “explosió lèxica” 4 anys
estructures bàsiques adquirides.

Un nen amb TEL tenen un inici tardi amb el nivell de la parla tot i que al voltant dels 2 anys
comença a parlar molt! Retard del llenguatge evolucionen poc a poc i amb intervenció
logopèdia milloren (mai al 100%). Trastorn (específic) del llenguatge parlen lo mínim (4
anys)

Models explicatius del TEL

- Dèficit de processament auditiu (Tallal et al. 1996)

o Dificultat en processar característiques temporals de senyals acústics que
canvien ràpidament
- Dèficit en el processament de la informació (Gathercole i Baddeley, 1990)
o Dèficit en els recursos cognitius generals per processar llenguatge
- Dèficit específic de la gramàtica (van der Lely et al. 1998)
o El dèficit és específic de la gramàtica, independent de les capacitats no-
lingüístiques.

Recerca amb Eye Tracking en TEL (seguiment de la vista que fan els nens al buscar una paraula)

- Els nens que tenen TEL sembla que no tenen una organització lèxica.

RESUM DE SW I TEL

Les persones afectades per la síndrome de Williams, tot I tenir un QI baix, tenen un llenguatge
sorprenentment complex.

- Segons els Formalistes: tenen preservat el mòdul del llenguatge

- Segons els Funcionalistes: tenen una gran motivació per les relacions socials i això
genera els seu interès pel llenguatge.

Els infants afectats pel Trastorn Específic del Llenguatge mostren un dèficit permanent en el
seu desenvolupament del llenguatge, tot I tenir un QI normal.

- Segons els Formalistes, el mòdul del llenguatge està afectat, i és una alteració de caire
genètic.
- Segons els Funcionalistes, l’explicació pot estar relacionada amb el processament de la
informació.

3. Relacions entre el llenguatge i el pensament

- Llenguatge i pensament: dues entitats separades?
 o Traducció
- Excepcions/matisos d’aquesta idea:
o Lèxic: una llengua pot tenir més peces lèxiques que altres per designar certs
objectes, estats...
o Gramàtica: una llengua pot ser més especifica que d’altres en certs aspectes.
(tu i vostè)

Aquestes distincions són superficials i a més, el fet que no tinguem certes peces lèxiques o
estructures gramaticals en certes llengües per descriure certes coses, aquestes coses es poden
explicar, igual que expliquem a un anglès quina és la distinció entre el tu i el vostè i aquest ho
sap aplicar. Actualment existeix consens sobre el fet que les diferencies en el pensament que
estarien condicionades pel lèxic o la gramàtica son superficials.

HIPÒTESI DE SAPIR-WHORF Whorf es va basar en aquestes diferencies per argumentar que

el nostre pensament està condicionat en certa mesura per la llengua que parlem. A la seva
obra s’han identificat almenys 2 versions de la hipòtesi que el llenguatge modula el
pensament:

- Determinisme lingüístic. Les representacions semàntiques determinen aspectes de la

representació conceptual. Les categories lingüístiques determinen aspectes del
pensament de les persones.

Versió forta (hi ha termes que no es poden traduir perquè no s’entendrien). L’adquisició d’una
o altra llengua determina la forma en què pensem i percebem el món. Això condueix a la
hipòtesi implausible que la traducció entre llengües és impossible. Cada llengua te les seves
pròpies representacions.

- Relativisme lingüístic. Les diferents llengües utilitzen sistemes de representació

semàntica que no són informacionalment equivalents. Algunes llengües afavoreixen
un tipus de cognició més que d’altres.

Versió dèbil (Una determinada llengua pot facilitar algun tipus de procés de pensament en
comparació amb altres llengües. Aquesta hipòtesi és la que ha guiat la major part de la
recerca)

LÈXIC I PROCESSAMENT LERA BORODITSKY: “llenguatge i pensament” Com el llenguatge

modela la nostra forma de pensar?

Una de les seves conclusions més interessants és que la majoria de les investigacions en
neurociències són fetes en estudiants universitaris que parlen anglès. Si tenim en compte que
el llenguatge afecta les nostres habilitats cognitives, la nostra perspectiva, els nostres
coneixements, etc., entendrem la limitada validesa que tenen els resultats d'aquests estudis
per conèixer millor com funciona el nostre cervell.

ALTRES CATEGORIES LÈXIQUES

El lèxic dels nombres

- Les llengües xineses, la coreana i la japonesa segueixen un sistema de numeració que

explicita la base 10 12=> deu dos // 40=> quatre deu
- Estudi de Miura (1987): infants americans i infants japonesos (tots residents a USA)
o Tasca: representar nombres emprant cubs de joguina (vermell= desena //
negra= unitat)
 CANÒNICA: emprar cubs d’un color per a les desenes i altres per unitat (JAPONESOS)
NO CANÒNICA: emprar cubs d’un color per a les desenes però no sempre
UN A UN: emprar 36 cubs per representar 36 unitats (AMERICANS)
L’autora va trobar 3 estratègies de resolució del joc

Conclusió

- Els infants parlants de llengües asiàtiques comprenen millor el valor numèric com a
resultat de la manera amb la qual les seves llengües representen els nombres.

Rèplica posterior del treball:

- Miura, Okamoto, Kim, Chang, Steere, Fayol (1994). Comparisons of Children's

Cognitive Representation of Number: China, France, Japan, Korea, Sweden, and the
United States, International Journal of Behavioral Development, 17(3), 401-411.

Sempre sortien resultats coincidents

CATEGORIES GRAMATICALS

Llengua i estalvi (Keith Chen)

Els parlants de llengües que tenen formes estructurals de marcar el futur (temps verbals)
mostren menys conductes estalviadores que els parlants de llengües que marquen menys el
futur.

A què donaria suport la investigació de Chen: al relativisme lingüístic: la llengua que parlem
pot tenir uns efectes no només en la nostra forma de pensar, sinó també en la nostra forma
d’actuar, en el nostre comportament.

Conclusions

Els estudis per provar les hipòtesis whorfianes han estudiat sobretot el lèxic del color i alguns
aspectes gramaticals.

- Versió forta: no s’ha pogut demostrar, i de fet sembla incoherent, perquè estrictament
no permetria fer comparacions entre llengües.
- Versió dèbil: sembla coherent, però resulta difícil de demostrar  és molt difícil
separar les diferències lingüístiques de les diferències culturals.

En l’entorn social i cultural, llenguatge i cognició interactuen i s’influeixen mútuament.

Certes maneres de pensar poden resultar més naturals per als parlants d’una llengua
determinada, però de cap manera són impossibles per als parlants d’altres (tot i que poden ser
més difícils d’aprendre passada la infantesa).

4. El llenguatge, és una capacitat exclusivament humana? (llenguatge i comunicació

animal)

El llenguatge es una evolució comunicativa. El llenguatge, és una capacitat exclusivament

humana amb una dotació genètica específica?

- No s’ha trobat cap forma de comunicació animal que presenti totes les
característiques formals del llenguatge humà.
o Continuïtat/Discontinuïtat evolutiva
 Possibles excepcions: llegua piraha // els micos Cammpbell
 - És possible que les capacitats cognitives d’una altra espècie permetin l’aprenentatge
del llenguatge?
o Experiments amb primats superior i llenguatge humà:
 Washoe
 Kanzi
 Altres: Lana, Koko

Sistemes simples de comunicació animal

Formigues:

- Deixen rastres de feromones per localitzar els punts d’aliments

- Alliberen feromones quan són esclafades que criden altres formigues
- Intercanvien informació sobre els membres de la colònia (grups de treball)

El sistema de comunicació de les abelles (Karl R. Von Frisch) l’angle: direcció // durada:
distancia.

Resum: Sistemes simples de comunicació animal

- Trets característics dels sistemes de comunicació en insectes socials:

o No arbitrarietat (o arbitrarietat instintiva)
o Instintius (sense transmissió cultural)
o Holístics (sense Compositivitat ni Sistematicitat)
o Estereotipats (sense creació)

Comunicació animal en mamífers socials

(comunicació en llops)

- Comunicació multisensorials so, olor, postures

- El significat està modulat per la situació comunicativa
- Comunicació vocàlica:
o Sons harmònics “perquè sonen millor”(gemecs, queixes, lladrucs) conductes
d’aproximació amistosa
o Sons forts (lladrucs forts, grunys) contextos agressius
o Senyals a llarga distància (aullidos) contacte amb membres llunyans,
evitació d’altres manades, de solitaris per l’aparellament.

(comunicació en elefants)

- Femelles i joves viuen junts, mascles en solitari

- Comunicació vocal: crits estridents, roncs, xiscles, grunys, rugits...
- Infrasons: Sons entre 1 i 20 Hz que es transmeten a Km lluny amb funcions de
localització: mascle/femella; individu/grup

(Mamífers marins) dofins i balenes = LA GRAN INCÒGNITA

(els crits dels primats)

- Mones Verdes crits d’alerta específics

- Micos Campbell proto-sintaxi?
- Alguns micos modifiquen els seus crits en funció de qui hi ha a prop per sentir-los
(tomasello, zuberbühler, 2002)
Conclusions sobre sistemes de comunicació animal

- Els animals que viuen en grup empren sistemes de comunicació.

- Aquests sistemes poden ser simples i amb un repertori limitat (insectes), o complexos
(mamífers).
- Els mamífers que viuen en manada tenen diferents senyals acústics per comunicar-se.
- Malgrat això, no s’ha pogut establir de manera clara que aquests senyals tinguin els
trets de Compositivitat i Sistematicitat.

Llenguatge humà i animals

Podem ensenyar llenguatge humà als animals?

- Paraules // regles sintàctiques

Ex: El lloro Àlex Va aprendre unes 80 paraules en 13 anys. // Podia produir i entendre frases
curtes // Podia classificar objectes segons color i altres conceptes // Comptava fins a 6.

Critiques: capacitats sintàctiques reduïdes: no combinava les categories sintàctiques segons les
regles // coneixia poques paraules-funció // coneixia pocs verbs

(Les dofines Phoenix i Akeakamai)

- Aprenen un llenguatge artificial (gestos) // Es valora la comprensió, no es pot avaluar

la producció // Els autors defensen que hi ha comprensió semàntica i sintàctica

(primeres experiències amb primats)

- VIKI Hayes & Hayes, criança a casa, llegua oral

- WASHOE Gardner i Gardner. Llengua de signes
- LANA Rumbaugh i Savage-Rumbaugh. Sistema de teclat, codi
- NIM Terrace. Llengua de signes
- KOKO goril·la (penny)

Kanzi i Panbanisha i Lana taula de simbols