Què en diu n'Albert Costa?

1. Quina és la consideració que tenen en Costa i el seu equip de

l'organització del cervell? Considerar el cervell com a circuits, no com a àrees
aïllades. Amb neuroimatges sabem quins circuits s’activen amb la parla
2. Només considera una única definició de bilingüisme? El bilingüisme no
té una definició, sinó casos molt diversos. Sempre que intentem definir el
bilingüisme excloem grups de gent, i per això el que fem és afegir adjectius al
concepte bilingüisme: bilingüisme proficient, d’adquisició simultània, d’adquisició
successiva, no proficient…
3. Segons Costa, quins desavantatges tenen els bilingües? Els bilingües
coneixen menys paraules en cadascuna de les llengües que els monolingües. El
bilingüe li costa més trobar la paraula exacta, té «puntes de la llengua» més
sovint, perquè canvia constantment de llengua, i les pot practicar en un 50-50 o
70-30, mentre que el monolingüe està 100% concentrat en una sola llengua i no
li costa tant recuperar les paraules no usuals. El bilingüisme fa que dediquem
més recursos i gastem més energia en aquest monitoratge lingüístic
4. Segons Costa, quins avantatges tenen els bilingües? controlar dues
llengües i anar focalitzant-ne ara l’una i ara l’altra s’ha vist que és beneficiosa.
bilingües focalitzen millor l’atenció en estímuls, tenen un millor control atencional,
tenen més matèria grisa i connexions neurals en determinades zones, i això els
fa tenir una reserva cognitiva més gran quan són vells: en la gent bilingüe, el
declivi cognitiu és més lent.
5. Quin és l'edat per aprendre a pronunciar, segons Costa? durant el primer
any de vida
6. Quin és l'edat per aprendre'n la sintaxi, segons Costa? d’aprendre de
jove,
7. Quin és l'edat per aprendre'n paraules, segons Costa? no té edat, es fa
tota la vida
8. Segons Costa, el bilingüisme és la norma, o més aviat l'excepció? Sí, el
monolingüisme no és tan comú. A Europa és relativament poc comú, la majoria
de ciutadans europeus parlen més d’una llengua. Una altra cosa és que siguis
bilingüe des del bressol, que això és menys comú, però de contactes entre
llengües n’hi ha moltíssims i arreu del món.
Què en diu en Jon Andoni Duñabeitia? (arxiu: bilingüisme i cervell)
9. Per què és positiu aprendre dues llengües, segons Jon Andoni
Duñabeitia? Perquè estar moguente entre dues llengues
10. Què s’estudia al BCBL? es el Centre Basc d’estudi sobre el llenguatge, la
cognició i el cervell. diferències entre monolingüe i multilingüe
11. Com influeix el fet de tenir més d’una llengua? El cervell canvia
estructuralment
12. L’estructura del cervell canvia lleugerament en bilingües. Vertader
13. Què és un euskaldun? (cercau què vol dir aquest mot). Vasc que xerra
euskeda a la llar.
14. Per què són els euskalduns bilingües? (no es diu, s'ha de raonar una
mica). En principi si, Perque suposam que xerren l’euskeda i l’espanyol
15. Hi ha qualque mena de cost negatiu, segons Jon Andoni Duñabeitia?
Saps menys paraules de una llengua
16. És el cost negatiu important o no, segons Jon Andoni Duñabeitia? No
perque es un canvi estructural petit
17. Són tots els catalanoparlants bilingües? En princi si, perque tenen
coneixement de més d’una llengua. No tots
18. Són tots els castellanoparlants bilingües? No tots, la gent major de la
peninsula on només es xerra castellà i no han tingut contacte amb un altre
llengua són monolingües
19. Què és bilingüe segons Jon Andoni Duñabeitia? Una persona que coneix
mes d’una llengua i treballa en ella mitjanament
20. Per a Jon Andoni Duñabeitia, són tots els bilingües iguals? No, hi ha
diferents tipus de bilinguisme
21. Quins tipus diferents de bilingües menciona Jon Andoni Duñabeitia?
Bilinguisme secuencial
I en Costa (cercau a l'entrevista)? bilingüisme proficient, d’adquisició simultània,
d’adquisició successiva, no proficient…
22. Què és controla millor, la L1, la L2 o ambdues? La L1 perquè es la teva
llengua nativa, es la que millor saps i per això la pots controlar millor.
23. Quin és el límit d’edat per a prendre una llengua? No hi ha limit
 24. Hi ha diferències en la quantitat de paraules entre monolingües i
bilingües? Els bilingües saben menys paraules de cada llengua, però en la
suma en saben més.
25. Com s’ha de mesurar el nombre de paraules en el cas dels bilingües?
Sumant les paraules que sap de cada llengua.
26. Què és una resonància estructural? Ressonància per veure l’estructura
del cervell, com està constituït i quines son les diferents parts
27. Què és una resonància funcional? Ressonància per veure com treballa el
teu cervell quan el poses a fer feina, i podem veure com la informació viatge per
el cervell.

Segons a nota de premsa : El bilingüisme modifica les profunditats del cervell

al llarg de la vida
28. Quines estructures del cervell es veuen afectades? els efectes del
bilingüisme en l'estructura de l'escorça cerebral.
29. Són corticals o subcorticals? els participants bilingües mostren una
expansió significativa en diverses estructures subcorticals (ganglis basals i
tàlem)
30. Què vol dir "subcortical"? ganglis basals i tàlem

Segons a nota de premsa : el cervell bilingüe pren decisions més de pressa

31. Quina és la principal conclusió segons Costa? El bilingüisme exercita el
cervell.
32. De quina zona en particular se n'augmenta la matèria gris? L’escorça
cingulada
33. A què es dedica aquesta zona? Control de diverses funcions cognitives,
com la presa de decisions, l’empatia, el control de l’impulsivitat, les emocions i la
capacitat d’endarrerir les recompenses a les accions que es realitzen.
34. I què hi pot afavorir el bilingüisme? A altres processos relacionats amb la
resolució de conflictes cognitius.
35. El bilingüisme afecta només les tasques no lingüístíques? No
36. Quina mena de situacions resolen millor els bilingües? Capacita de
resolucio de conflictes no lingïstics. Interpretar correctament les indicacions de
diversos senyals de trànsit simultanis, i prendre la desició adecuada.
 37. Què les passa als nins nascuts en entorns bilingües? S’ajusten millor als
canvis ambientals, són més hàbils processant informació diferent, pel sol fet de
rebre estímuls verbals en dos idiomes diferents.

Què en diu Gerard Conesa, neurocirurgià?

38. Què és una resecció (cercau el mot al dicionari)? Operació quirúrgica
que consisteix a llevar una part més o menys extensa d'un òrgan . pròxima a
àrees del llenguatge o motores, hem de localitzar amb precisió on és la lesió per
preservar aquelles funcions essencials.
39. Què fan per a no eliminar parts essencials del llenguatge?
40. Quina és la cèl·lula més abundant del cervell? La glia és la cèl·lula que
més abunda al cervell.
41. Com s'operen les àrees del llenguatge, desperts o adormits? Si operem
àrees de llenguatge, el mantenim despert per estar segurs que no toquem la
parla. Per saber que no està passant res a la seva àrea de llenguatge, el millor
és comprovar-ho en directe, en el moment en què estàs extirpant la lesió.
42. Senten dolor? No. El dolor està de les meninges cap enfora, i això
s'anestesia localment
43. És més senzill en el cas dels bilingües? No, Tot es complica. En el cervell
d'una persona multilingüe hi ha diferències entre les zones que regeixen la
primera i la segona llengua. Han de fer el test de monitorització amb cada una
44. Troben les zones separades, o superposades? hi ha diferències entre les
zones que regeixen la primera i la segona llengua
45. Es pot perdre la capacitat de parlar una llengua arran d'una operació?
Exactament. Jo he atès diversos casos curiosos. Vaig operar un senyor que em
va advertir que a ell li era igual perdre el castellà. Així mateix. Tenia una
metàstasi cerebral. A l'endinsar-nos en el seu cervell i arribar al punt del tumor,
vam mapejar la zona del castellà, després la del català i vam veure que just
sobre el tumor hi havia un àrea cerebral centrada en el castellà. Ho vam
comprovar perquè ell anava parlant mentre traçàvem el mapa. Vam operar, i
després el senyor era incapaç de parlar castellà. No en sabia.
46. Quin temps va trigar en aprendre a parlar castellà el pacient que
esmenta Conesa? Al cap d'un mes i mig, tornava a parlar castellà
Què en diu Núria Sebastián Gallés?
47. Durant quina etapa se'n pot aprendre el vocabulari? Durant tota la vida.
48. Què s'aprèn en els primers mesos de vida? Pronunciació, els sons de la
llengua i les regles de la sintaxi de la llengua materna.
49. Totes les àrees del cervell es desenvolupen al mateix ritme? No, perquè
segons el que aprens hi ha un ritme o un altra i es va modificant segons el que
aprens.
50. Hi ha una edat en la qual deixem d'aprendre un idioma? No, perquè el
nostre cervell es una esponja
51. L'aprenentatge en adults és igual que en infants? No es tan àgil
52. Quina part costa més als adults? La pronunciació
53. Quin canvis són específics del bilingüe? No només té un únic sistema de
sons. Tenen certes parts del cervell encarregades de processar els
sons(fonemes) del llenguatge són majors.
54. Com és el vocabulari del bilingüe? Té menys vocabulari de cada llengua,
pero en la suma de les dues en té més.
55. A què s'associa el bilingüisme als EUA? A nivell sociocultural baix.
56. Què és el fenomen "punta de la llengua"? Quan tenim una paraula que no
ens ve, pero que la sabem.
57. Qui té més fenòmens "punta de la llengua", els monolingües o els
bilingües? Bilingües.
58. Què pot aprendre un infant que sent una llengua a diari, de manera
casual, encara que no l'entengui? Una millor pronunciació.