Translator: Aleth Martí

Reviewer: Carla Pavia Fayos

¿Hablas español? Parlez-vous français?

你会说中文吗？

Si has contestat, "sí", "oui", o "是的"

i estàs llegint això en Català,

pot ser que formis part del

món dels bilingües i els multilingües.

I a més de tenir-ho més fàcil quan viatges

o mires pel·lícules en versió original,

saber dos o més idiomes

vol dir que el teu cervell

pot semblar i funcionar diferent

que el dels teus amics monolingües.

Què vol dir realment

saber un idioma?

L'habilitat en un idioma es mesura

en dues parts actives: parlar i escriure,

i dues parts passives:

escoltar i llegir.

Mentre que un bilingüe natiu

té les mateixes habilitats

en qualsevol dels dos idiomes,

la majoria dels bilingües del món

saben i utilitzen els seus idiomes

en proporcions que varien.

En funció de la seva situació

i com han après cada idioma,

es poden classificar en tres grans grups.

Per exemple, agafem la Gabriella,

la seva família es va traslladar als EUA

des de Perú quan tenia dos anys.

Com a bilingüe simultània,

la Gabriella desenvolupa dos codis

lingüístics a la vegada,

a través d'un únic grup de conceptes,

aprenent anglès i castellà

a la vegada que comença a processar
el món del seu voltant.

El seu germà adolescent, en canvi,

serà un bilingüe consecutiu,

treballa amb dos grups de conceptes,

aprèn anglès a l'escola,

mentre continua parlant en castellà

a casa i amb els amics.

Per últim, és probable que els pares

de Gabriela siguin bilingües d'edat adulta

que han après un segon idioma

mitjançant la seva llengüa materna.

Com que qualsevol bilingüe pot arribar

a ser competent en tots els seus idiomes

malgrat l'accent o la pronunciació,

la diferència pot no ser aparent

per un observador qualsevol.

Però avenços recents

en la tecnologia d'exploració cerebral

han permès entendre als neurolingüistes

com els aspectes específics de

l'aprenentatge d'un idioma

afecten al cervell bilingüe.

Se sap que l'hemisferi esquerre

del cervell és més dominant

i analític en processos lògics,

mentre que l'hemisferi dret és més actiu

en processos emocionals i socials,

encara que no es tracta

d'una divisió absoluta.

El fet que el llenguatge implica

el dos tipus de funcions

mentre que la lateralització es va

desenvolupant amb l'edat,

ha contribuït a la hipòtesi
del període crític.
D'acord amb aquesta teoria,

els nens aprenen idiomes més fàcilment

perquè la plasticitat dels seus cervells

els permet fer servir els dos hemisferis

en l'adquisició del llenguatge,

mentre que en la majoria dels adults,

el llenguatge es limita a un hemisferi,

normalment l'esquerre.

Si això és veritat, aprendre un idioma

durant la infantesa

pot aportar una comprensió holística

dels contexts socials i emocionals

de cada persona.

Contrariament, estudis recents

han demostrat

que les persones que han après

una segona llengua durant l'edat adulta

mostra menys parcialitat emocional

i un enfocament més racional

quan afronten problemes

en la seva segona llengua

que en la seva llengua nativa.

Però independentment de quan

s'aprenen nous idiomes,

ser multilingüe suposa uns avantatges

considerables per al cervell.

Alguns són visibles,

com l'elevada densitat de la matèria gris

que conté la majoria de les neurones

i sinapsis del cervell,

i més activitat en certes regions

quan es dedica a una nova llengua.

L'entrenament intensificat que rep

el cervell bilingüe durant la seva vida

també pot ajudar endarrerir l'inici de

malalties com l'Alzheimer i la demència

per més de cinc anys.

La idea de tenir més beneficis cognitius
al ser bilingüe

pot semblar evident avui en dia,

però hauria sorprès als primers experts.

Abans del 1960, el bilingüisme

era considerat un desventatge

que alentia el desenvolupament del nen

perquè l'obligava a gastar massa energia

distingint els dos idiomes,

una visió basada en estudis amb defectes.

I mentre que estudis més

recents demostren

que els temps de reacció o els errors

augmenten

per alguns estudiants bilingües

en tests interlingüístics,

també demostren que l'esforç

i l'atenció requerides

per canviar d'idioma

desencadena més activitat,

i enforteixen potencialment
l'escorça prefrontal dorsolateral.

Aquesta és la part del cervell

que juga un paper important

en funcions executives, resolució

de problemes, canviar de tasques,

i en la capacitat de filtrar
informació irrellevant.

El bilingüsime no necessàriament
et fa més intel·ligent,

però fa que el teu cervell estigui més sa,

complex i actiu,

i encara que no hagis tingut la bona sort

d'aprendre una segona llengua de nen,

mai és massa tard per fer-te

un favor a tot mateix
i fer un salt lingüístic
des del "¡Hola!"

fins al "Hello","Bonjour" o "您好".

Perquè quan es tracta del nostre cervell

una mica d'exercici pot servir-nos molt.