(http://p.ara.cat/5c/ara.cat/home/1501521105/Position1/default/empty.gif/557a7454556c61466442734141665a48?

x)

La llengua materna saprn abans de nixer

Un estudi indica que els fetus en lltim trimestre de gestaci reconeixen lidioma de la mare
DAVID BUENO ACTUALITZADA EL 16/06/2017 22:30

3K 13

La llengua materna saprn abans de nixer / GETTY

Les persones naixem amb la capacitat biolgica dadquirir un o ms dun

idioma. Ho demostra el fet que tothom aprn la llengua materna de forma

DAVID BUENO gaireb automtica, per contagi cultural i per imitaci, i que
(/FIRMES/DAVI
D_BUENO/)
aproximadament la meitat de la poblaci mundial s bilinge. Normalment,
els infants comencen a dir les primeres paraules amb significat i de forma
conscient entre els 9 i els 12 mesos, la qual cosa indica que han dhaver
adquirit prviament les caracterstiques lingstiques bsiques, entre les
quals destaquen els sons i els ritmes propis de cada idioma. Per, quan els
comencen a adquirir i a reconixer?

Un treball realitzat per Utako Minai i els seus collaboradors, de la Universitat

de Kansas, publicat a NeuroReport, indica que aprenem a distingir el ritme
de lidioma matern abans de nixer, durant el tercer trimestre de gestaci.
Aix concorda amb altres treballs previs que indiquen que durant els ltims
mesos de desenvolupament el cervell fetal incorpora aprenentatges que
provenen de lexterior, la qual cosa emfasitza la importncia de lambient
extern per afavorir un desenvolupament cerebral correcte.

Els experiments

En estudis anteriors, altres grups de recerca havien assenyalat que pocs

dies desprs de nixer els nadons ja sn capaos de reconixer la llengua
materna i de distingir-la daltres idiomes. Els experiments que ho demostren
sn molt simples. Es fa escoltar als nadons gravacions de converses en
lidioma matern i en altres idiomes, i se nobserven les reaccions. Quan
senten lidioma matern, els nadons mostren un increment datenci molt
evident, que no es produeix en els altres casos.

En aquest treball, Minai i els seus collaboradors van analitzar si durant el

tercer trimestre de gestaci els fetus ja comencen a adquirir un cert
coneixement idiomtic, i es van fixar en els ritmes lingstics, que sn propis
de cada idioma. Van escollir els ritmes per un motiu molt simple: la paret
uterina i la musculatura abdominal que lenvolta esmorteeixen els sons
exteriors i fan que alguns puguin ser inaudibles per al fetus, que a ms t
 loda interna encara immadura. Aix no passa amb el ritme. Les vibracions
acstiques prpies de cada ritme es transmeten molt b fins a loda interna
del fetus i la fan vibrar. El que fins ara no se sabia s si aquestes vibracions
tenen algun efecte sobre el cervell fetal, s a dir, si el fetus pot aprendre a
reconixer-les.

Per comprovar-ho, els cientfics van examinar lactivitat cardaca dels fetus
de 24 dones embarassades dentre 35 i 39 setmanes de gestaci amb una
tcnica no invasiva anomenada magnetocardiografia. Aquesta tcnica
permet monitoritzar els batecs cardacs a travs dels petits canvis
magntics que acompanyen els fluxos elctrics procedents del cervell. Es va
triar aquesta tcnica perqu se sap que el processament cognitiu provoca
canvis en el ritme cardac. Daquesta manera, si un fetus reconeix els ritmes
lingstics i el seu cervell els aprn, quan percebi que es canvia de la seva
llengua materna a una altra experimentar un canvi en els batecs del cor.

Les 24 mares de lestudi eren monolinges de parla anglesa. En primer lloc, a

totes sels va fer escoltar uns textos gravats en angls, lidioma matern dels
seus fetus. Divuit minuts desprs, a la meitat de les mares sels va fer
escoltar una altra gravaci tamb en angls, i a la resta una gravaci en
japons. Totes les gravacions havien estat fetes per la mateixa persona,
bilinge en angls i japons, per evitar la interferncia que podria provocar
el canvi de timbre, propi de cada persona. Aix, lnica influncia sobre els
fetus era el canvi de ritme.

El resultat va ser concloent: els fetus que havien sentit els dos textos en
angls no presentaven canvis significatius en el ritme cardac entre la
primera i la segona audici. En canvi, en els que havien sentit el primer text
en angls i el segon en japons, el ritme cardac shavia alterat
significativament la segona vegada, la qual cosa indica que eren capaos de
reconixer el canvi. Aix implica que els fetus ja estaven aprenent el ritme
propi de lidioma matern, i en conseqncia, que lambient influeix en la
construcci del cervell fetal, que adquireix els primers aprenentatges a
travs de la interacci amb lexterior. David Bueno s investigador de
gentica de la UB i divulgador cientfic.

LAPRENENTATGE DE DUES LLENGES

En el cas de mares bilinges, t sentit preguntar si els fetus ja aprenen a

distingir els dos ritmes o b els confonen. I si, quan neixen, els tenen
integrats de manera equivalent o en prefereixen un. En un treball realitzat
amb mares gestants bilinges que parlen habitualment angls i tagalo
-lidioma majoritari a les Filipines-, sha vist que, un cop han nascut, els
nadons distingeixen perfectament els dos ritmes lingstics quan senten
parlar en qualsevol dels dos idiomes. En canvi, ignoren altres llenges, com
tamb fan els nadons de mares monolinges amb qualsevol idioma que no
sigui el matern. El bilingisme, per tant, ja es pot comenar a adquirir durant
les ltimes setmanes de gestaci.

Comparteix a facebook (https://www.facebook.com/sharer/sharer.php? Comparteix a twitter (http://twitter.com/share?

u=http://ara.cat/_6c3e3e19?s=f) url=http%3A%2F%2Fara.cat%2F_6c3e3e19%3Fs%3Dt&via=ARAciencia&text=La%20llengua%2

Subscriu-t'hi (https://subscripcions.ara.cat/)

Accedeix (https://www.ara.cat/login.html?backURL=http%3A%2F%2Fwww.ara.cat%2Fsuplements%2Fciencia%2Fllengua-materna-sapren-

neixer_0_1816018457.html)
 () ARA Manifest fundacional (/manifest_fundacional.html) Qui som (/qui_som.html) Publicitat (/publicitat.html) Avs legal (/avis_legal.html) Contacte

(/contacte.html) (http://presidencia.gencat.cat/ca/)