CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1
La importncia
de la conscincia
fonolgica

Formaci Psicopedaggica

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

AUTORIA
Obra derivada de la llicncia destudis de lEnriqueta Garriga, Ladquisici de la lectura
en el nen sord: cal saber parlar per poder llegir?

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

NDEX
Introducci

1. Qu s la conscincia fonolgica?

2. Conscincia fonolgica i conscincia fonmica

3. La naturalesa de la conscincia fonolgica

4. Per qu s tan difcil aprendre la conscincia fonolgica

de forma natural?

10

5. Qu diuen els estudis sobre la conscincia fonolgica?

11

6. Per qu s tan important la conscincia fonolgica?

12

7. Tres pilars del desenvolupament del llenguatge escrit

16

8. La conscincia fonolgica s clau per aprendre a llegir i a escriure

19

9. Entrenar la conscincia fonolgica prev

possibles dificultats en la lectura

21

10. En resum

23

11. Referncies bibliogrfiques

24

Darrera modificaci: 10 de juny de 2015

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

Introducci
El terme conscincia fonolgica ha esdevingut un dels que ms sonen en educaci
aquests darrers anys, concretament al voltant de lensenyament de la llengua escrita en els
nostres temps. El descobriment ms interessant producte de la investigaci (1) s que els
seus nivells crtics es poden desenvolupar mitjanant un ensenyament molt ben planificat
i que aquest desenvolupament t una influncia molt significativa en laprenentatge de la
lectura i de lortografia (2). Aix, els nens que tenen conscincia dels fonemes es mouen amb
ms facilitat en laprenentatge de la lectura i, a linrevs, els nens que no tenen conscincia
dels fonemes presenten un alt risc de fracassar en laprenentatge de la lectura. Els mestres
que treballen explcitament la conscincia fonolgica de forma estructurada i planificada
han accelerat el desenvolupament de les habilitats de lectura i escriptura de tota la classe i
han redut el nombre de nens amb retard en lectura. I, finalment, prestant atenci a la conscincia fonolgica dels nens, els mestres tamb han eliminat els exercicis mecnics i repetitius per dominar el principi alfabtic i lhan fet interessant i am per als alumnes.

En aquests moments, en el nostre pas, la conscincia fonolgica s un dels conceptes que

semblahaver-seposat de moda. Molts professionals vinculats al camp de la docncia
sestan preguntant qu s exactament i si no ser una altra etiqueta per denominar activitats que ja es feien per adquirir la mecnica lectora. Possiblement aquesta recana de
molts professionals est justificada davant dun dels aprenentatges el de la lectura que ha
estat sotms a ms variacions, a vegades per modes i influncies des de diferents camps
que han presentat com a bones o com a nefastes determinades formes de llegir (sense que,
per cert, la defensa o atac de certs mtodes o estratgies densenyament tingus uns fonaments massa ferms). En aquest sentit, sovint sha produt en els mestres un cert desconcert
i inseguretat sobre si la seva prctica, que generalment funciona, s la ms adequada o no,
sobretot amb els alumnes que no progressen en laprenentatge i que tenen greus dificultats
lectores.

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

En aquest sentit exposarem qu sentn per conscincia fonolgica i el paper que aquesta
t en el desenvolupament de la lectura, per qu els nens presenten diferncies en la seva
adquisici, i com sels pot ajudar a desenvolupar les habilitats fonolgiques a travs de programes densenyament.

Actualment, quan existeix un cos slid de coneixements sobre qu sentn com a lectura,
quines sn les condicions sota les quals sha de promoure el seu ensenyament, i quins sn
els processos que estan implicats en el seu aprenentatge (un dels quals s la conscinciafonolgica),la millor manera de fer avanar els alumnes que presenten dificultats s, ms que
plantejar-nos qu fer amb ells, qestionar-nos per qu i per a qu (causa i finalitat)
fem les coses. Daltra banda, i centrant-nos ara en la conscincia fonolgica, a menys que
els docents no entenguem el concepte i el seu paper en el desenvolupament de la lectura,
podem caure fcilment aensenyar-lode manera que representi pocs beneficis per als nens.

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

1. Qu s la conscincia fonolgica?
Per entendre el concepte de conscincia fonolgica cal que primer coneguem qu s un fonema. Un fonema s la unitat de so ms petita del llenguatge que pot produir diferncies en
el significat. En catal (i en totes les llenges) les paraules estan compostes per cadenes de
fonemes que permeten als parlants crear totes les paraules que puguin necessitar utilitzant
les combinacions de noms uns 35 sons de la parla diferents.

Els cientfics han descobert que el cervell hum est especficament adaptat per processar
diferents classes dinformaci lingstica, i una part daquesta dotaci biolgica permet als
humans processar la complexa informaci fonolgica en la parla sense que sigui necessari
ser conscient de cadascun dels fonemes individuals. Aquesta habilitat humana s la que permet que la parla pugui ser adquirida com un procs natural, de manera que els humans de
tot el mn poden aprendre a parlar la seva llengua amb molt poques instruccions directes.
No obstant aix, com que en les llenges escrites alfabtiques els fonemes estan representats per lletres, aprendre a llegir requereix que els nens siguin conscients dels fonemes
com a segments individuals en les paraules.

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

La conscincia fonolgica es defineix comunament com la sensibilitat o la conscincia explcita de lestructura fonolgica de les paraules en una llengua. Concretament, implica
lhabilitat per notar, pensar o manipular els sons individuals en les paraules.

Un dels primers signes que apareixen sobre la sensibilitat per a lestructura fonolgica de les
paraules s lhabilitat per fer rimes. Per trobar dues paraules que rimin, el nen cal que presti
atenci als sons de les paraules ms que no pas al seu significat. A ms a ms, cal que centri
la seva atenci noms en una part concreta de la paraula, ms que en els sons com un tot.

A mesura que el nen desenvolupa la conscincia dels fonemes de les paraules, esdev capa
de valorar si les paraules tenen el mateix so inicial o final i, ms endavant, aprn a identificar
els sons intermedis o medials de les paraules. En el nivell ms alt del desenvolupament, la
conscincia dels fonemes individuals de les paraules es mostra per lhabilitat per pronunciar
separadament els sons en paraules polisillbiques o per dir exactament en qu es diferencien paraules com disc i dics (lordre dels dos darrers fonemes).

La capacitat que t cada persona de reflexionar entorn als sons de la seva prpia
llengua implica la manipulaci deliberada dels sons del llenguatge, s a dir, de les paraules, sllabes i fonemes.

SLLABA
+
SLLABA

FONEMA
+
FONEMA

Paraula

Sllaba

FONEMA

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

Adquirir conscincia fonolgica actualment comporta adquirir dos tipus de coneixements

sobre el llenguatge:
1. Aprendre que les paraules es poden dividir en segments ms petits que les sllabes.
2. Aprendre a identificar els fonemes alladament.

Quan el nen adquireix ms i ms coneixements conscients sobre els trets distintius dels fonemes (com sonen dintre de les paraules o com se senten quan sn pronunciats), esdev ms capa didentificar-los alladament i de saber quina posici ocupen dins de la paraula.

2. Conscincia fonolgica
i conscincia fonmica
El terme conscincia fonolgica t un sentit diferent del terme conscincia fonmica,
tot i que tendeixen a utilitzar-se indistintament. El primer terme (conscincia fonolgica)
s ms general i global i sutilitza quan es fa referncia a tots els nivells de conscincia de
lestructura fonolgica de la paraula. El segon terme (conscincia fonmica) sutilitza freqentment per descriure tasques o activitats daprenentatge que se centren especficament en els fonemes individuals de les paraules. Nosaltres utilitzem generalment el terme
conscincia fonolgica perqu s ms general, encara que sovint fem referncia al treball
a nivell de fonemes (conscincia fonmica).

La distinci entre la conscincia fonolgica general i la conscincia fonmica ms especfica

s actualment important perqu les tasques que valoren un nivell ms global de la sensibilitat fonolgica (s a dir, la conscincia de sllabes o la sensibilitat per a les rimes) no sn tan
predictives del desenvolupament de la lectura com les mesures que valoren la conscincia o
la sensibilitat cap als fonemes individuals en les paraules (3).

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

3. La naturalesa de la conscincia
fonolgica
Abans que els nens puguin donar algun sentit al principi alfabtic, ja poden comprendre
que aquests sons que es poden representar amb les grafies sn els mateixos sons de la
parla. Per alguns de nosaltres, que ja sabem com llegir i escriure, aquesta conclusi sembla molt bsica, quasi transparent; malgrat aix, diferents investigacions assenyalen que
la noci que el llenguatge parlat consta de la seqncia daquests petits sons no es dna
amb facilitat ni de forma natural en el desenvolupament de les persones.

Les petites unitats de la parla que corresponen a les lletres de lalfabet en el sistema escrit
sn el que sanomenen fonemes. Per aix, la conscincia que el llenguatge es compon
daquests petits sons es denomina conscincia fonolgica. Les investigacions assenyalen que, sense un suport densenyament directe, aproximadament el 25% dels alumnes
de primer de cicle inicial de classe mitjana, i encara un percentatge ms alt daquells que
provenen de contextos pobres en llenguatge escrit, no tenen conscincia fonolgica. A
ms a ms, aquests nens evidencien serioses dificultats en laprenentatge de la lectura i
de lescriptura (4).

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

4. Per qu s tan difcil aprendre

la conscincia fonolgica
de forma natural?
En gran mesura, el problema que sigui tan difcil aprendre la conscincia fonolgica de forma natural s degut al fet que les persones no presten atenci als sons dels fonemes mentre parlen o escolten. El que fan, en canvi, s processar els fonemes de forma automtica i
dirigir la seva atenci activa al sentit i a lentonaci de les produccions globals. El repte, per
tant, s trobar camins perqu els nens notin els fonemes i descobreixin la seva existncia
i la possibilitat de separar-los. Afortunadament, algunes de les activitats que impliquen rimes, ritmes, escoltar i jugar amb els sons i que entusiasmen els petits de letapa deducaci
infantil sn ideals per aconseguir aquest propsit. De fet, si ens ho plantegem, totes aquestes activitats poden ser utilitzades de forma efectiva per ajudar els nens a desenvolupar la
conscincia fonolgica.

Les autores Adams, Forman, Lundberg i Beeler (5) han demostrat que els nens de letapa
infantil que han fet activitats de rimes, de ritmes, descoltar, de jugar amb els sons, etc.,
poden desenvolupar les habilitats per analitzar paraules en sons de forma significativament millor que els nens de letapa infantil que no nhan fet. I aquesta habilitat per analitzar les paraules en sons s exactament lhabilitat que garanteix lxit en la lectura a
cicle inicial.

10

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

5. Qu diuen els estudis sobre

la conscincia fonolgica?
Tot i que es pressuposa que es necessita un gran nombre de diferents classes de conscincia
lingstica en els dilegs i en les activitats que es fan als inicis de laprenentatge de la lectura,
sha vist que la conscincia dels fonemes en nens dedat preescolar (s a dir, la correspondncia, encara que no de forma precisa, entre els sons de la parla i cadascuna de les lletres)
t un singular poder predictiu, estadsticament validat en ms dun 50%, de la competncia
lectora dels nens quan acaben el primer grau (6) (7) (8) (9).

A ms a ms, de cara a lescriptura alfabtica, el nivell de conscincia fonolgica en entrar

a lescola es considera com un dels determinants ms potents de lxit que el nen pugui
tenir en laprenentatge de la lectura (o, contrriament, en lindicador que el nen fracassar) (4) (8).

Valorar el nivell de conscincia fonolgica en els nens de preescolar pot ajudar a predir el seu
xit futur en laprenentatge de la lectura; aix ha estat demostrat no tan sols amb nens anglesos, sin tamb de Sucia (10), Noruega (3), dEspanya (11), de Frana i Blgica (12), dItlia
(13), de Portugal (14) i de Rssia (15).

Les valoracions de lhabilitat destudiants per discriminar i manipular fonemes demostren

una gran correlaci amb lxit en la lectura durant lESO (16).

Un desenvolupament pobre de la conscincia fonolgica distingeix els alumnes de preescolar econmicament menys afavorits dels seus companys ms avantatjats (17) i sha assenyalat com una de les caracterstiques dels adults amb problemes amb la llengua escrita als
Estats Units (18), a Portugal (19), a Anglaterra (20) i a Austrlia (21).

11

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

6. Per qu s tan important

la conscincia fonolgica?
La conscincia fonolgica s important perqu s necessria per entendre com es representen per escrit les paraules de la nostra llengua. Quan els nens aprenen a llegir,
cal que adquireixin dos tipus dhabilitats: la didentificar les paraules impreses i la de
comprendre el material escrit. El seu repte ms gran quan entren a lescola s aprendre
a identificar les paraules escrites, i aix els comporta encarar-se amb el principi alfabtic. El catal s un llenguatge alfabtic, la qual cosa vol dir que en catal les paraules
estan representades per escrit aproximadament al nivell de fonemes. Diem aproximadament perqu, per exemple, la paraula gat t tres fonemes i utilitzem tres lletres
per representar-la, per la paraula que t dos fonemes ([k] [@]) i utilitzem tres lletres
per representar-la.

En catal, el principi alfabtic presenta dues dificultats daprenentatge importants per

als nens:
1. Els fonemes individuals no sidentifiquen amb facilitat com a segments individuals en la
parla normal. Quan nosaltres sentim la paraula gos, per exemple, els fonemes se superposen un amb laltre (es coarticulen) de tal manera que, ms que tres segments individuals, el que nosaltres sentim s noms una explosi de so. Coarticular els fonemes en
paraules (en la paraula granota comencem a pronunciar el segon fonema [Q] mentre
encara estem pronunciant el primer fonema [g]) dna fludesa a la parla, per, alhora, la
coarticulaci fa que pels nens sigui complicat prendre conscincia dels fonemes com a
segments individuals de sons en les paraules.

12

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

2. No sempre hi ha una correspondncia biunvoca entre les lletres i els fonemes. Aix, un
fonema pot ser representat per ms duna lletra (per exemple, el fonema [s] es pot representar amb les lletres /s/, /c/, /ss/ o //) o dos fonemes poden ser representats per una
sola lletra ([Z] i [g] es poden representar amb la lletra /g/).

Si la comprensi i utilitzaci del principi alfabtic per llegir les paraules comporta tantes dificultats per als nens, la pregunta bvia que shan estat fent i es fan al llarg daquests anys els
professionals s si cal que els nens entenguin i dominin aquest principi de cara a esdevenir
bons lectors.

En aquest sentit, i basant-nos en les investigacions daquests darrers vint anys relacionades
amb el desenvolupament i ensenyament de la lectura, actualment la resposta a la pregunta
s clarament afirmativa: els nens que han comenat aviat a entendre les relacions entre les
lletres i els fonemes i que han aprs a utilitzar aquesta informaci com a ajut per identificar
paraules escrites, esdevenen sens dubte millors lectors que els nens que tenen dificultats
per adquirir aquestes habilitats (22).

6.1 Tres raons de pes de la importncia de la conscincia fonolgica

Hi ha almenys tres raons per les quals la conscincia fonolgica s important per adquirir de
forma precisa les habilitats per llegir paraules:

a) La conscincia fonolgica ajuda els nens a entendre el principi alfabtic.

Sense almenys una iniciaci a la conscincia fonolgica, els nens no tenen manera
dentendre com es representen per escrit les paraules de la seva parla. A menys que
entenguin que les paraules tenen segments de sons a nivell de fonema, no poden treure
profit de conixer lalfabet per escrit (23). Tampoc estan preparats per entendre la lgica
daprendre el so de les lletres individuals, i, per tant, lestratgia habitual de fer articular

13

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

separadament el so de les paraules quan inicien laprenentatge de la lectura no t cap

sentit per ells.
b) La conscincia fonolgica ajuda els nens a percebre els mecanismes pels quals les lletres representen els sons en les paraules.
Si els nens perceben tots quatre fonemes en la paraula parlada plat, aix els ajuda
a entendre que les lletres en la paraula escrita corresponen als sons. Aquesta habilitat
per percebre laparellament entre les lletres i els sons en les paraules t dos beneficis
potencials per al nen que aprn a llegir: el primer, refora el coneixement de la correspondncia individual lletra-so, i el segon, refora la memoritzaci de la paraula global,
de manera que el nen la podr reconixer de forma precisa quan la torni a trobar escrita.
Les investigacions demostren que els nens que estableixen associacions entre totes les
lletres i tots els sons en les paraules arriben a la representaci ortogrfica, que s la base
per tenir una lectura fluida.
c) La conscincia fonolgica permet generar diferents opcions per trobar paraules desconegudes a partir de sons coneguts que encaixin en el context.
Si per exemple un nen de primer de primria es troba amb una frase com /el pare de la
Mar posa la bicicleta al cotxe/ i no pot reconixer la paraula /bicicleta/, un nivell relativament inicial en conscincia fonolgica facilita buscar en un diccionari mental paraules
que comencen amb sons similars. Aix, si el nen coneix el so representat per la lletra /b/,
seguit de la vocal, mentalment pot buscar paraules que comencin per aquests sons i encaixin en el context. A mesura que els nens adquireixen ms coneixements daquestes
correspondncies grafema-so i les identifiquen en les paraules, fan cada vegada de forma ms rpida i precisa la recerca de paraules amb fonemes similars.

14

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

Com pot haver quedat clar daquesta anlisi, la conscincia fonolgica t un impacte primari
en el desenvolupament de la lectura a travs del seu efecte en lhabilitat del nen per descodificar a nivell fonmic les paraules en un text. Tot i que les habilitats de descodificaci fonmica mai poden ser considerades lobjectiu final de la lectura, la recerca demostra que per
a molts nens aquestes habilitats sn un pas crtic al llarg del cam per aconseguir habilitats
efectives de lectura.

Els resultats duna recent investigaci amb una mostra de 200 alumnes americans de primer
grau (equivalent al nostre primer curs de cicle inicial) assenyalen que aquells que en finalitzar
primer presentaven un nivell baix en conscincia fonolgica, quan van finalitzar cinqu (cicle
superior) el seu nivell didentificaci de paraules i de lectura comprensiva era de tres graus
per sota que el dels seus companys (corresponia a un nivell de segon grau, i no de cinqu).

s important recordar que la conscincia fonolgica no s, per, lnic coneixement o habilitat requerit per aprendre a llegir. Nhi ha altres que influeixen en ladquisici de lhabilitat
per descodificar i adquirir fludesa en la lectura; aix, una bona competncia lingstica, coneixements generals sobre el mn, una bona capacitat de raonament i linters per la lectura sn clarament importants per desenvolupar la comprensi lectora.

15

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

7. Tres pilars del desenvolupament

del llenguatge escrit
Seguint OConnor, Notari-Syverson i Vadasy (24), veiem que la llengua escrita es fonamenta
en tres pilars del desenvolupament, els quals hem de conixer. Els desgranem en els punts
segents.

7.1 Primer pilar: el llenguatge comprensiu i expressiu

No oblidem que la llengua escrita s un sistema de representaci de segon grau del llenguatge oral. Afortunadament, s un aspecte del llenguatge que es desenvolupa gaireb
de forma natural. Adquirim el llenguatge i el desenvolupem en general, sense planificacions detallades, entrenaments formals o llions organitzades amb molta cura, sin per
impregnaci social en contextos en els quals es parla i on altres interlocutors ms capaos
volen interaccionar amb els joves aprenents. Per establir els dos altres pilars va bastant
ms enll de les demandes a lentorn. En absncia de condicions especials i organitzades,
no es desenvolupa cap daquests pilars o, si no s en condicions ptimes, es desenvolupen
insuficientment.

La llengua escrita s artificial, no natural. Per tant, per adquirir-la es requereix un aprenentatge conscient i, complementriament, que laprenent estigui sotms a un procs
densenyament.

16

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

7.2 Segon pilar: la conscincia i comprensi de lestructura

de lescriptura i de les seves funcions
Els nens que han adquirit aquesta comprensi sadonen que lescriptura s llenguatge escrit
i que les paraules parlades tamb poden aparixer en les pgines dels llibres, a les parets
dels edificis, en els rtols de les botigues, en els paquets de moltes de les coses que mengen,
a les monedes, a les pantalles de televisi, en samarretes, etc. Lescriptura s a tot arreu.
I nosaltres la utilitzem per a tota classe de propsit: fem llistes com un recurs memorstic
per recordar-nos de coses que hem de fer o comprar; veiem escriptura en els diaris, guies
televisives, adreces, programes i horaris per rebre informaci i prendre decisions; utilitzem
lescriptura per enviar i rebre missatges en aquells casos en qu la comunicaci oral no s
possible o s suficient; i a vegades, el que s ms important, utilitzem lescriptura com a
distracci i font de plaer.

Desenvolupar una conscincia de lescriptura i apreciar-la (sabent mirar els llibres, adonantnos que unes paraules sassemblen a unes altres, veient com les paraules es componen de
lletres, reconeixent que hi ha espais en blanc entre les paraules, i discernint que el llenguatge en els llibres s similar al que utilitzem quan parlem per que no s el mateix llenguatge)
sn aspectes que facilitaran un posterior aprenentatge de la llengua escrita. Desenvolupar
conceptes sobre lescriptura depn de la naturalesa i la qualitat de les experincies que els
nens tinguin amb la lletra impresa. En aquest sentit, i des daquesta perspectiva sociocultural i funcionalista de la llengua escrita, hi ha hagut valuoses aportacions i propostes pedaggiques que sens dubte han millorat les condicions de laprenentatge de la llengua escrita
dels nostres alumnes.

17

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

7.3 Tercer pilar: el desenvolupament de la conscincia fonolgica

No succeeix el mateix amb el tercer pilar de la llengua escrita, la importncia del qual ha estat oblidada fins fa relativament poc temps.

Els nens desenvolupen la conscincia fonolgica quan la seva atenci es pot centrar en el
sons del llenguatge, ms enll de focalitzar-la en el significat. Molts nens presenten dificultats a lhora de descobrir les convencions del principi alfabtic de forma natural, sense
un suport densenyament directe. Si tenim en compte aix i que, per una banda, les investigacions assenyalen que les diferncies individuals en conscincia fonolgica sn ms predictives del grau dxit al comenament de la lectura que qualsevol altra habilitat cognitiva
o de llenguatge, i, per laltra, que amb un suport densenyament adequat es pot millorar la
conscincia fonolgica dels infants i, per tant, les seves condicions daprenentatge per a la
lectura i escriptura, podem afirmar que el treball sistemtic en conscincia fonolgica s
clau per aprendre el llenguatge escrit.

18

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

8. La conscincia fonolgica s clau

per aprendre a llegir i a escriure
Efectivament, en el cas dels llenguatges alfabtics, aquells lectors que sn competents, invariablement tenen conscincia fonolgica, mentre que aquells que presenten una mancana
en la conscincia fonolgica, tamb invariablement tenen dificultats (8) (25) (26) (27) (28).

Sabent que molts nens presenten una mancana en la conscincia fonolgica i que la conscincia fonolgica s necessria per aprendre a llegir i a escriure en llenguatges alfabtics,
comencem a veure la importncia del fet que tingui un paper en lensenyament i formaci dels
futurs lectors. De fet, la investigaci demostra clarament que la conscincia fonolgica pot ser
desenvolupada a travs dinstruccions i, a ms a ms, que fent-ho aix sacceleren de forma
significativa els progressos en lectura i escriptura (29) (30) (31) (32) (33) (34) (35) (36) (37) (38) (39).

Tant els estudis a qu ens hem referit fins ara com altres estudis de recerca assenyalen que
s possible estimular el desenvolupament de la conscincia fonolgica amb programes
especfics (29) (37). Les recerques tamb indiquen que lefectivitat de lentrenament de la
conscincia fonolgica en el llenguatge oral s especialment significativa si en el mateix
moment de lentrenament sajuda els nens a aplicar aquests nous coneixements directament en tasques senzilles de lletreig i lectura (31). Per exemple, els nens que han aprs uns
quants sons de lletres i que estan als inicis del nivell de la conscincia fonmica estan preparats per identificar la primera lletra duna paraula quan la senten. Tamb ho estan per substituir diferents lletres inicials de paraules per crear-ne de noves. I fins i tot per pronunciar
separadament els sons de les lletres i tornar-los a combinar en forma de paraula.

Molts dels programes per desenvolupar la conscincia fonolgica comencen amb activitats
de llenguatge oral. No obstant aix, molts acaben ensenyant als nens a aplicar lhabilitat
de la conscincia fonolgica en activitats de lectura i lletreig noms perqu aprenguin a

19

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

distingir els fonemes de les paraules en aquestes activitats concretes. Aquest s un punt
important!: lestimulaci de la conscincia fonolgica no pot ser mai considerada com un
programa allat que sacaba en ell mateix.

Lestimulaci de la conscincia fonolgica pot ser molt til com una part del currculum de
lectura si es combina amb instruccions i experincies en qu sutilitzin les correspondncies
lletra-so per llegir i lletrejar paraules. La recerca assenyala que els programes densenyament
especfic en aquesta rea han danar ms enll dels nivells inicials de la conscincia fonolgica cap a activitats que requereixin latenci en els fonemes en paraules. Aix, programes
per ensenyar noms la conscincia en rimes i sllabes no sn tan efectius com aquells que
ajuden els nens a ser conscients dels fonemes individuals en les paraules (3).

Malauradament, per, en aquesta rea de la instrucci de la conscincia fonolgica encara

hi ha importants preguntes sense resposta (40) que deixen oberta la porta a futures investigacions. Per exemple, encara no hi ha informaci precisa sobre quin nivell de conscincia
fonolgica s lptim per iniciar laprenentatge de la lectura. Es podria pensar que com
ms, millor, per concentrar massa esforos a desenvolupar ms conscincia fonolgica
que la necessria per iniciar laprenentatge en lectura pot implicar perdre un temps valus
per fer aquest aprenentatge. Tampoc est massa clar quina s la millor combinaci de les
activitats. Tot i aix, sembla que les activitats en qu sutilitzi el llenguatge oral poden estimular el desenvolupament de la conscincia fonolgica i que les instruccions directes sobre
la correspondncia so-lletra tamb desenvolupen aquesta rea.

20

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

9. Entrenar la conscincia fonolgica

prev possibles dificultats en la lectura
Un altre aspecte important s si lentrenament en conscincia fonolgica a linici de
laprenentatge de la lectura pot prevenir importants dificultats en aquest camp. Un entrenament en conscincia fonolgica amb la classe o en petit grup millora les habilitats lectores
del grup de nens en general. No obstant aix, tots els estudis en aquest sentit coincideixen
a demostrar que hi ha moltes diferncies en la resposta als programes densenyament especfic i que molts nens tenen dificultats en el desenvolupament de la conscincia fonolgica
quan es treballa a nivell de classe o en petit grup (41).

s evident que un programa per desenvolupar la conscincia fonolgica a nivell de classe,

per ell mateix, no s suficient per prevenir possibles dificultats en laprenentatge de la lectura en nens que tenen serioses mancances en el processament fonolgic. Aquests nens
requereixen instruccions ms intensives, detallades i explcites per arribar als nivells necessaris de conscincia fonolgica per tenir xit en el desenvolupament de la lectura. Un dels
programes que ha estat utilitzat amb xit per estimular la conscincia fonolgica en nens i
adults amb dificultats per llegir els ajuda a descobrir els moviments de la boca i a fer servir
gestos articulatoris que estan associats a cada fonema (42). Un dels objectius daquest mtode dinstrucci s facilitar als individus una via per notar, sentir, els sons de les paraules
al mateix temps que els escolten.

Com a conclusi dels resultats de les diferents recerques, podem afirmar que un programa de qualitat per a lestimulaci de la conscincia fonolgica hauria de formar part de
laprenentatge de la lectura per a tots els nens. El programa que presentem en aquest curs
pot accelerar el desenvolupament de la lectura en tots els nens, i sembla vital per almenys
el 20% de nens que tenen dificultats per adquirir les habilitats lectores. Per tamb s evident que aquestes instruccions noms formen una petita part de tots els processos que

21

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

intervenen en ladquisici de la lectura. Si es vol aconseguir un aprenentatge consistent en

lectura, cal que es combini un bon entrenament en conscincia fonolgica amb instruccions
sistemtiques, directes i explcites en fontica (correspondncia so-grafia), aix com amb
experincies riques en llenguatge que estiguin contextualitzades i tinguin significaci per
al nen. I, a ms, cal facilitar als nens que ho requereixin un context daprenentatge on sigui
possible fer ajustaments per facilitar-los el suport necessari depenent de la seva resposta al
programa.

22

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

10. En resum
1. Tenir conscincia fonolgica vol dir entendre com el llenguatge oral es pot dividir de diverses maneres en unitats ms petites i com aquestes unitats es poden manipular.
2. La conscincia fonolgica s lhabilitat de detectar les unitats lingstiques sonores (com
els fonemes, les sllabes, les parts de les sllabes, les paraules, etc.), de pensar en elles i
doperar amb elles.
3. La conscincia fonmica s una part de la conscincia fonolgica, concretament lhabilitat
de detectar els sons individuals de paraules parlades (majoritriament fonemes), de pensar en ells i doperar amb ells.
4. Lhabilitat dels nens de letapa deducaci infantil en tasques de coneixement fonolgic
es correlaciona, anys ms tard, amb laprenentatge de la lectura.
5. Les habilitats fonolgiques en els nens poden ser incrementades a travs de
lensenyament, lestimulaci i lentrenament, la qual cosa pot afavorir i millorar el seu
aprenentatge de la lectura i de lescriptura.
6. La conscincia fonolgica s un coneixement necessari per no suficient per esdevenir
bon lector. En aquest sentit, s noms una part dels processos que faciliten ladquisici
de la lectura.
7. Finalment, la major part dels nens amb dificultats en laprenentatge de la lectura (coneguts sota letiqueta no sempre encertada de dislctics) tenen problemes en la conscincia fonolgica. Per aix, si sinstrueix aquests nens en les habilitats de segmentaci
(separaci de les paraules en les seves unitats ms petites, sllaba i fonemes), desenvoluparan una conscincia segmental adequada i milloraran en lescriptura.

23

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

11. Referncies bibliogrfiques

1. Chard, D. J.; Osborn, J. Suggestions for examining phonics and decoding instruction in
supplementary reading programs. Austin: Texas Education Agency (1998).
2. OConnor, R. A.; Jenkins, J. R.; Leicester, N.; Slocum, T. A. Teaching phonological
awareness to young children with learning disabilities, dins Exceptional Children nm. 59,
pg. 532-546 (1993).
3. Hoien, T.; Lundberg, I.; Stanovich, K. E.; Bjaalid, I. Components of phonological awareness,
dins Reading and Writing. An Interdisciplinary Journal nm. 7, pg. 171-188 (1995).
4. Adams, M. J. Beginning to read. Thinkingand learningaboutprint. Cambridge: MIT Press
(1990).
5. Adams, M.; Foorman, B.; Lundberg, I.; Beeler, C. Phonemic awareness in young children.
A classroom curriculum. Baltimore: Brookes (1997).
6. Blachman, B. A. Getting ready to read. Learning how print maps to speech, dins J. F.
Kavanagh [ed.], The language continuum. From infancy to literacy, pg. 41-62. Timonium,
Maryland: York Press (1991).
7. Juel, C. Beginning reading, dins R. Barr, M. L. Kamil, P. B. Mosenthal i P. D. Pearson [ed.],
Handbook of reading research, pg. 759-788. New York: Longman (1991).
8. Stanovich, K. E. Matthew effects in reading. Some consequences of individual differences in
the acquisition of literacy, dins Reading Research Quarterly nm. 21, pg. 360-406 (1986).
9. Wagner, R. K.; Torgesen, J. K.; Rashotte, C. A. Development of reading-related
phonological processing habilitis. New evidence of bidirectional causality from a latent
variable longitudinal study, dins Developmental Psychology nm. 30, vol. 1, pg. 73-87
(1994).

24

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

10. Lundberg, I.; Olofsson, A.; Wall, S. Reading and spelling skills in the first school years
predicted from phonemic awareness skills in kindergarten, dins Scandinavian Journal of
Psychology nm. 21, pg. 159-173 (1980).
11. Manrique, A. M. B.; Gramigna, S. La segmentacin fonolgica y silbica en nios de
preescolar y primer grado, dins Lectura y Vida nm. 1, pg. 4-13 (1984).
12. Alegra, J.; Pignot, E.; Morais, J. Phonetic Analysis of Speech and Memory Codes in
Beginning Readers, dins Memory and Cognition nm. 10, pg. 451-456 (1982).
13. Cossu, G.; Shankweiler, D.; Liberman, I. Y.; Tola, G.; Katz, L. Awareness of phonological
segments and reading ability in Italian children , dins Applied Psycholinguistics nm. 9, pg.
1-16 (1988).
14. Cardaso-Martins, C. Sensitivity to rhymes, syllables, and phonemes in literacy acquisition
in Portuguese, dins Reading Research Quarterly nm. 30, pg. 808-828 (1995).
15. Elkonin, D. B. U.S.S.R., dins J. Downing [ed.], Comparative reading, pg. 551-579. New
York: Macmillan (1973).
16. Calfee, R. C.; Lindamood, P.E.; Lindamood, C. H. Acoustic-phonetic skills and reading.
Kindergarten through 12th grade, dins Journal of Educational Psychology nm. 64, pg.
293-298 (1973).
17. Wallach, L.; Wallach, M. A.; Dozier, M. G.; Kaplan, N. E. Poor children learning to read
do not have trouble with auditory discrimination but do have trouble with phoneme
recognition, dins Journal of Educational Psychology nm. 69, pg. 36-39 (1977).
18. Liberman, I. Y.; Rubin, H.; Duques, S.; Carlisle, J. Linguistic abilities and spelling
proficiency in kindergartners and adult poor spellers, dins D. B. Gray i J. F. Kavanagh
[ed.], Biobehavioural measures of dyslexia, pg. 163-176. Timonium, Maryland: York
Press (1985).

25

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

19. Morais, J.; Cary, L.; Alegra, J.; Bertelson, P. Does awareness of speech as a sequence of
phonemes arise spontaneously?, dins Cognition nm. 7, pg. 323-331 (1979).
20. Marcel, A. Phonological awareness and phonolgical representation. Investigation of a
specific spelling problem, dins U. Frith [ed.], Cognitive processes in spelling, pg. 373-403.
New York: Academic Press (1980).
21. Byrne, B.; Ledez, J. Phonolgical awareness in reading disabled adults, dins Australian
Journal of Psychology nm. 35, pg. 185-197 (1983).
22. Share, D. L.; Stanovich, K. E. Cognitive processes in early reading development. A model
of acquisition and individual differences, dins Issues in Education: Contributions from
Educational Psychology nm. 1, pg. 1-57 (1995).
23. Liberman, I. Y.; Shankweiler, D.; Liberman, A. M. The alphabetic principle and leaming to
read, dins D. Shankweiler i I. Y. Liberman [ed.], Phonology and reading disability. Solving
the reading puzzle, pg. 1-33. Ann Arbor: Univetsity of Michigan Press (1989).
24. OConnor, R. E.; Notari-Syverson, A.; Vadasy, P. F. Ladders to literacy. A kindergarten
activity book. Baltimore: Brookes (1998).
25. Foorman, B. R.; Francis, D. J.; Beeler, T.; Winikates, D.; Fletcher, J. M. Early interventions
for children with reading problems. Study designs and preliminary findings, dins Learning
Disabilities. A Multidisciplinary Journal nm- 8, pg. 63-71 (1997).
26. Foorman, B. R.; Francis, D. J.; Fletcher, J. M.; Winikates, D.; Mehta, P. Early interventions
for children with reading problems, dins Scientific Studies of Reading nm. 1, vol. 3, pg.
255-276 (1997).

26

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

27. Foorman, B. R.; Francis, D. J.; Shaywitz, S. E.; Shaywitz, B. A.; Fletcher, J. M. The case
for early reading interventions, dins B. Blachman [ed.], Foundations of reading acquisition
and dyslexia. Implications for early intervention, pg. 243-264. Mahwah, New Jersey:
Lawrence Erlbaum (1997).
28. Tunmer, W. E.; Nesdale, A. R. Phonemic segmentation skill and beginning reading, dins
Journal of Educational Psychology nm. 77, pg. 417-427 (1985).
29. Ball, E. W.; Blachman, B. A. Does phoneme awareness training in kindergarten make a
difference in early word recognition and developmental spelling?, dins Reading Research
Quarterly nm 26, pg. 49-66 (1991).
30. Blachman, B.; Ball, E.; Black, S.; Tangel, D. Kindergarten teachers develop phoneme
awareness in low-income, inner-city classrooms. Does it make a difference?, dins Reading
and Writing. An Interdisciplinary Journal nm. 6, pg. 1-17 (1994).
31. Bradley, L.; Bryant, P. Rhyme and reason in reading and spelling. Ann Arbor: University
of Michigan Press (1985).
32. Byrne, B.; Fielding-Barnsley, R. Evaluation of a program to teach phonemic awareness to
young children, dins Journal of Educational Psychology nm. 83, pg. 451-455 (1991).
33. Byrne, B.; Fielding-Barnsley, R. Evaluation of a program to teach phonemic awareness to
young children. A 1-year follow-up, dins Journal of Educational Psychology nm. 85, pg.
104-111 (1993).
34. Byrne, B.; Fielding-Barnsley, R. Evaluation of a program to teach phonemic awareness
to young children: A 2- and 3-year follow-up and a new preschool trial, dins Journal of
Educational Psychology nm. 87, pg. 488-503 (1995).

27

CONSCINCIA FONOLGICA: ACTIVITATS I JOCS PER A LAULA

Mdul 1. La importncia de la conscincia fonolgica

35. Castle, J. M.; Riach, J.; Nichsolson, T. Getting off to a better start in reading and spelling.
The effects of phonemic awareness instruction within a whole-language program, dins
Journal of Educational Psychology nm. 86, pg. 350-359 (1994).
36. Cunningham, A. E. Explicit versus implicit instruciton in phonemic awareness, dins Journal
of Experimental Child Psychology nm. 50, pg. 429-444 (1990).
37. Lundberg, I.; Frost, J.; Peterson, O. Effects of an extensive program for stimulating
phonological awareness in pre-school children, dins Reading Research Quarterly nm. 23,
pg. 263-284 (1988).
38. Wallach, M. A.; Wallach, L. Helping disadvantaged children learn to read by teaching
them phoneme identification skills, dins L. A. Resnick i P. A. Weaver [ed.], Theory and
practice of early reading vol. 3, pg. 227-259. Hillsdale, New Jersey: Lawrence Erlbaum
(1979).
39. Williams, J. P. Teaching decoding with a special emphasis on phoneme analysis and
phoneme blending, dins Journal of Educational Psychology nm. 72, pg. 1-15 (1980).
40. Blachman, B. A. Early intervention and phonological awareness. A cautionary tale, dins
B. Blachman [ed.], Foundations of reading acquisition and dyslexia. Implications for early
intervention, pg. 409-430. Mahwah, New Jersey: Lawrence Erlbaum (1997).
41. Torgesen, J. K.; Davis, C. Individual difference variables that predict response to training in
phonological awareness, dins Joumal of Experimental Child Psychology nm. 63, pg. 1-21
(1996).
42. Lindamood, P. E.; Lindamood, C. H. The Lindamood phoneme sequencing program for
reading, spelling, and speech. Austin, Texas: PRO-ED (1998).

28