Sofía Cardozo García

11 de febrer 2020

LA PRIMERA LLENGUA ÉS SEMPRE DIFERENT A LES ALTRES

La primera llengua és aquesta que s'aprèn en el perìode crític, que es dóna durant
una l’etapa del desenvolupament i les possibilitats d’adquisició declinen a partir dels 12
anys. Qualsevol altre llengua adquirida després d’aquesta edat, es considera que s'aprèn
artificialment. Considero que la primera llengua és sempre diferent de les altres pels motius
que esmentaré a continuació:

Per una part ens trobem amb els fets biològics. Estudis demostren que la teva
capacitat d’aprenentatge d’una llengua segona depèn de la semblança a la teva llengua ja
que aquesta, al ser la primera i aprendre aquesta de manera natural, marca el teu cervell i
dicta com pensar. A part d’aquesta influència, també la primera llengua és més emocional
mentre que les altres son més racionals. Amb això vull dir que, la primera llengua influeix en
la manera en la que veiem el món ja que hem après a viure amb la llengua matera i ens
crea un lligam emocional que una llengua adquirida voluntàriament. A una persona nativa
anglesa li emociona més escoltar “mother” que no pas “pare”, per exemple.

En canvi, tenim excepcions per deixar de banda la part científica i fixar-nos en l’àmbit
social. Hi ha dos conceptes: un anomenat llengua inicial, que es la primera llengua que es
parla (no la que s’escolta), i l’altre llengua d’identificació, que es la llengua en la que
s’identifica més una persona independentment de la teva llengua inicial. Amb això vull
explicar que per molt que tinguis una primera llengua en la ment gravada no ha de ser la
més important en la teva vida. La que realment fas servir i amb la que t’identifiques és la
més important.

Un cop exposades les dos cares de la moneda, sota el meu punt de vista crec que la
primera llengua sempre marca d’una manera o un altre la vida social d’una persona. És a
dir, a part de les grans evidències científiques que tenim avui en dia, abans de néixer ja
escoltes la llengua materna al ventre, un cop surts el que escoltes és la veu de la teva mare,
comences a viure experiències amb la parla de manera que imites al teu entorn… els teus
primers anys de vida t’envoltes del que serà la teva primera llengua i això crea, com he dit
abans, un lligam emocional que també queda marcat al cervell.