Resum del Tema 1.

-Jesus Tusn: Patrimoni Natural: Elogi i defensa de la diversitat lingstica, Empuries.

Realitzat per: Morales Amor, Pablo
Zheng, Guang Miao
Grup D. Estudis Anglesos.

Aquest llibre est dividit en 3 parts. La primera part anomenada De l'uniformisme a la diversitat es
tracta d'explicar com les persones, tots homo sapiens, es diferencien.
L'element fonamental que marca la diferencia entre les persones sn les llenges, i existeix 3 raons
per explicar la variaci d'aquestes: l'adopci de la llengua no sempre s la mateixa que la llengua
original, que sempre produeix alguns canvis que s'acumulen de generaci enrere generaci; la
separaci geogrfica; i per ltim, les llenges estan canviant sempre, apareix noves estructures,
sistemes voclics, etc. Grcies a les variacions de les llenges , la majoria de la gent s bilinge,
encara que segueix existint l'anomenat "monolinge militant" i "monolinge natural". El primer
terme defineix aquella persona que solament parla una llengua perqu pensa que s suficient i no te
cap intenci d'aprendre altra, ja que pensa que els bilinges parlar en ell en la seua llengua. I el
segon terme es refereix a aquelles persones que noms parla una llengua perqu no saben que
existeix altres llenges, i la diferncia que tenen amb el "monolinge limitant" s que aquests volen
aprendre altres llenges. Ara l'angls s la llengua dominant, per no perqu s la millor llengua
sin perqu els pasos que parlen l'angls tenen una gran influncia en el mn, como era abans el
llat durant l'imperi rom. I aquesta part termina amb el captol que defendeix que el llenguatge s la
comunicaci que hi ha entre les persones. I s el ram de totes les llenges que hi ha en el mn.
La segona part, anomenada Elogi (i defensa) de les diferncies, comena amb la idea de que les
persones naixen ja amb un "coneixement" de llenguatge, es a dir, un talent natural que t l'sser
hum que ens ajuda en adquirir una llengua em pocs temps. I s per aix per que el nens aprenen a
parlar en 1 o 2 anys, i desprs saben formar sintagmes, etc.
La base fonamental d'aquest element s el so, i quan aquest es queda bloquejat, es utilitza els signes,
per poques vegades s'utilitza el segon medi. Per tant, les llenges fan moltes combinacions

d'unitats vocliques i consonntiques, que amb aquestes es generen noves paraules amb diferents
pronunciacions i nous significats. Totes aquestes combinacions es desplega en les oracions, i tamb
grcies a la sintaxi, les persones poden expressar-se d'una manera o altra.
La tercera part d'aquest llibre es centra en com les llenges es relacionen les unes amb les altres i els
diferents orgens distints que hi mostren. Aquesta part del llibre comena explicant la natura del
verbs i com cada verb hi aporta diferents arguments depenent de la seva natura. Desprs compara
aquest joc d'arguments amb altres llenges hi s'afirma que no hi ha llenges primitives, que totes
tenen un complexe sistema fnic i consonntic.
Tamb hi es parla de la relaci amb altres llenges, destacant que les llenges que provenen d'una
rama distinta (s'exemplifica amb un arbre) ens resulten estranyes i extiques i ens costen
d'assimilar, en canvi, les llenges que pertanyen a la mateixa branca que la nostra, les llenges
romntiques, ens son mes fcils d'assimilar. Tamb es fa un ferra apologia de la diversitat
lingstica, senyalant que un nombre baix de parlants no significa necessriament que aqueixa
llengua estiga en perill de desaparixer. Proporcionant de forma transversal a esta informaci, es
defn el poliglotisme, afirmant que ens ajuda a adquirir una major visi de mn i que suporta el
dialogue i una realitat i un futur plural i mes divers.
Com a menci especial es parla de la historia de la escriptura breument, es diu que la escriptura va
nixer per a millorar el comer i la administraci i que la funci literaria va ser tardana, un reflex de
l'intellecte hum.