TEMA 1: LLENGUA I SOCIETAT

Índex

TEMA 1: LLENGUA I SOCIETAT 3

La llengua: Un fet social 3
El sistema comunicatiu 4
Les funcions del llenguatge 5
Els codis 5
Referent i signe 6
La doble articulació 6
La comunitat lingüística 7
Diversitat cultural 7
Diversitat cultural i lingüística 7
L’ús lingüístic 7
Tipus de varietats lingüístiques 7
Gràfic de l’ús lingüístic 8
La sociolingüística 9
El contacte lingüístic 9
Els fenòmens de contacte: Bilingüisme 10
Els fenòmens de contacte: Diglòssia 11
Els fenòmens de contacte: Conflicte lingüístic 12
Els fenòmens de contacte. Dinàmiques de contacte 12
Llengües del món 12
La diversitat lingüística del món 13
Ecolingüística 13
Classificació de les llengües 13
Criteris lingüístics 13
Criteris d’ús 14
Unificació lingüística 15
SITUACIÓ ACTUAL DE LES LLENGÜES 15
TEMA 1: LLENGUA I SOCIETAT

La llengua: Un fet social

● El llenguatge permet als éssers humans conèixer de manera diferent la

realitat, en expressar emocions i sentiments, absorbeix aquests valors propis
de tal manera que arriba a representar el món particular de cada comunitat.

● Cada grup social introdueix a la llengua que parla, les peculiaritats del seu
entorn: els coneixements, però també els seus valors i les seves creences.

● Les comunitats d’una llengua han construït un teixit propi de relacions que
s’expressa en una llengua determinada i, en desaparèixer aquestes llengües,
no només desapareixen les paraules, desapareix tot una cultura, tota una
manera de veure el món.

● Totes les espècies s’han de relacionar per sobreviure. → Ens basem en el

llenguatge com a mètode de relació.

● Cap individu és capaç de sobreviure sòl i sense relació.

● Per afrontar el dia a dia i diversos problemes els individus han de:
➢ Col·laborar
➢ Agrupar-se
➢ Crear estratègies

● Cal que els individus es relacionin per afrontar l’entorn

La llengua és fruit de la cooperació entre els individus.

- La major part de les espècies són éssers socials i viuen en col·lectivitat.
- Necessiten compartir informació i creen un llenguatge basat en signes.
El sistema comunicatiu

Diferències entre el llenguatge humà i el llenguatge animal:

- Animal: Canals i signes de comunicació diferents segons les seves
característiques fisiològiques. Es comuniquen amb missatges senzills.
- Humà: Llenguatge articulat amb els 5 sentits que permet expressar
tant el sentit primari com sistemes complexos de pensament i
expressar sentiments. L'home ha evolucionat gràcies a la llengua.
- Comparació: La capacitat dels humans de parlar ens diferencia dels
animals, que només es transmeten missatges primaris (menjar,
perill…), són incapaços de filosofar o qüestionar-se les coses.

→ SISTEMA COMUNICATIU
Per a que hi hagi una comunicació entre dos individus cal un emisor i un receptor.
Els dos han de conèixer el mateix codi de comunicació. (el llenguatge no verbal,
també forma part del llenguatge)

Emissor: És qui transmet la informació

Missatge: Contingut que envía l’emissor
Codi: Llengua oral o gestos que el receptor i l’emissor han d’entendre per igual
Canal: Medi per on es transporta el codi. (SI EL CANAL NO FUNCIONA, NO HI HA
COMUNICACIÓ)
Receptor: Qui rep el missatge
+Referent: De que parles, està a l’entorn (El tema de conversa/Realitat de la que
estàs parlant/imatge que tenim cadascú de la realitat)
NOTA: Cadascú té la seva imatge d’un referent →
Exemple: Si jo li dic “banc” al meu pare, jo puc parlar d’un banc per a seure i
ell pot pensar en un banc com a entitat financiera.
Les funcions del llenguatge
Funció bàsica del llenguatge → Informar

Els codis
→ Tots els codis (llenguatges) s’articulen a partir de signes:
Hi ha 3 tipus de signes:
- Indicis → Signes naturals, lligats a l’objecte: (relació directa informació-signe)
→ Cortina de fum (lligat a un incendi)
→ Olorar un pollastre (lligat a un lloc on cuinen pollastre)
→ Sorolls dels motors (lligat amb els vehicles)

- Icones → Senyals generades artificialment (senyals visuals) (relació

similitud/semblança amb allò que fan referència)
→ Veus l’icone del Gmail “ ” (lligat a que t’ha arribat un Gmail o

😂😍🤤
l’aplicació de Gmail)
→ Emoticons del WhatsApp “ ​ ​ ​” (lligats a l’expressió de sentiments,

⛔🚳🚸
emocions o estats d’ànim visualment)
→ Cartells a la carretera “ ​ ​ ​” (lligats al dibuix que indica cada cartell)

- Símbols → Signe arbitrari inventat per l’humà, hem inventat tant el referent
com el codi. (no té relació amb res) (Ex: Hem decidit que als semàfors, el color

👍
verd permet passar i el vermell indica aturar-se)
→ Fer “ ​” indica “SÍ” o “BÉ”
 👏
→ Que donar palmes ( ​) vol dir que t’agrada alguna cosa
→ El llenguatge que escrivim i parlem
___________________________________________________________________

Referent i signe
Tots els signes estan formats per un significant i un significat.

La doble articulació

El llenguatge és un instrument que ha permès als éssers humans conèixer de manera

diferent la realitat, comunicar-se entre ells i expressar emocions i/o sentiments. Sense
llenguatge no hi ha cultura. L’agrupació de fonemes i monemes ens ha permet crear un
llenguatge concret i complex.
La comunitat lingüística
El nostre vocabulari és molt ric i complex gràcies a les 2 articulacions. Ens ha permès
evolucionar com a espècie i ha generat la cultura. És esencial, pensem a partir del
llenguatge. Quan més reduïm el nostre llenguatge, més reduïm la nostra capacitat.

Diversitat cultural
El llenguatge depèn i s’adapta a l’entorn.
Cada grup social s’adapta a les peculiaritats de l’entorn.
- El llenguatge genera:
➔ Coneixements: informacions objectives.
➔ Valors: criteris útils per a la vida del grup. allò que està bé i allò que
està malament.
➔ Creences: interpretació de l’ésser humà en relació a l’univers.
Els grups socials tenen unes necessitats i un llenguatge i generen diversitat cultural i
lingüística.

Diversitat cultural i lingüística

Cada grup, com a resultat d’un procés dinàmic d’evolució, ha construït un teixit propi de
relacions que s’expressa en una llengua determinada i que és una eina per a la vida del
grup.

L’ús lingüístic
La societat crea la llengua per cobrir les seves necessitats de comunicar-se. Aquesta
interacció del grup social es realitza en diferents contextos, que és el que anomenem “ús
lingüístic”.
L’ús lingüístic és, doncs, el conjunt de manifestacions verbals (orals o escrites) que
s’emeten en una comunitat en un entorn determinat.

Els usos lingüístics ens permeten estudiar el funcionament de la llengua en el grup social

Tipus de varietats lingüístiques

1- Es realitzen en un espai geogràfic: varietats geogràfiques.

2. Evolucionen al llarg del temps: varietats històriques.

3. S'emmarquen en grups socials: varietats socials.

4. Es duen a terme en diferents àmbits socials: varietats funcionals o registres.

- registres formals
- registres informals

Les varietats lingüístiques segueixen unes normes i es transformen

Gràfic de l’ús lingüístic
La sociolingüística
La sociolingüística és una disciplina que estudia l’ús de la llengua amb relació al seu ús en
la societat, analitza les relacions que hi ha entre les llengües i l’ús que en fan els parlants:
- La diversitat de l'ús lingüístic
- Fenòmens de contacte
- Processos de canvi

La lingüística es distingeix de la sociolingüística quant a finalitat, matèria d’estudi i

perspectives de treball:

El contacte lingüístic
Aquestes relacions entre grups socials que parlen diferents llengües origina els
contactes lingüístics i aquests contactes originen canvis i adaptacions del codi per
part d’un o dels dos grups.

El pindgin és una varietat lingüística sorgida de la necessitat de comunicació entre

membres de dues comunitats lingüístiques diferents que creen una llengua mixta i,
generalment, senzilla. Els pidgins solen ser producte de situacions colonials o
comercials. Per exemple, entre xinesos i anglosaxons a les costes d’Àsia.
Quan els pidgins són transmesos com a llengua materna en una comunitat
determinada, sorgeixen els criolls.

L’estudi del fenomen de contacte ha donat lloc a un conjunt de conceptes que

permeten explicar les relacions que es produeixen entre varietats d’un mateix
territori:

- Bilingüisme. Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en

un grup social. Alguns autors prefereixen el terme de multilingüisme, que
abraçaria un nombre indeterminat de llengües en contacte. (persona que
parla i entén les 2 llengües, té els 2 codis)
 - Diglòssia. Situació sociolingüística en què un idioma o parlar alt (A) és usat
per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i en la majoria dels
usos escrits, enfront d’un idioma o parlar baix (B), d’ús informal (comunicació
íntima, familiar o espontània, etc.) i generalment oral. (una llengua és més
“formal” i l’altre més “informal”)

- Conflicte lingüístic. Conflicte intergrupal en què les diferències idiomàtiques

esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme.

Els fenòmens de contacte: Bilingüisme

Els fenòmens de contacte: Diglòssia

La diglòssia dóna compte de l’ús social tenint en compte la jerarquia de funcions.
És la situació de dues llengües en contacte en què els parlants fan servir una per a usos
formals i una altra per a usos informals:
Els fenòmens de contacte: Conflicte lingüístic

Els fenòmens de contacte. Dinàmiques de contacte

Com es poden connectar dos llengües:

- Intercanvis comercials
Necessitat d’establir relacions comercials entre pobles que no comparteixen el
mateix codi.
 - Les conquestes militars
Les influències depenen de:
→ les característiques dels pobles (colonitzador i autòcton)
→ la distància entre les llengües en contacte
→ la durada de la conquesta
- Desplaçament de poblacions
Reorganització de la manera de viure de les comunitats en adaptar-s’hi

Llengües del món

Tots provenim d’Àfrica, els africans es van anar “movent” i es van anar diversificant les
llengües. Hi ha 6.000 llengües del món aproximadament.

Les llengües poden ser diferents i en cada una d’elles, formar-se un dialecte:
España → Llengües: Castellà, català, euskera etc…
Dialectes → Català de lleida, català de tarragona, castellà d’andalusia etc…

La diversitat lingüística del món

Ecolingüística
- diversitat lingüística: protecció de diferents espècies vives, quan parlem de
ecolingüística, és la coexistència de diverses llengües del món.
- dinamisme de les llengües: una llengua no eś només una manera de
comunicar-se, és una identitat d’un poble, conté el valor cultural
- tendència de la desaparició: quan perdem una llengua, perdem una manera
d’entendre el món, de viure i de cultura. Perdem el dret individual de cadascú a
mantenir i defensar la seva cultura.
- ecolingüística:

Classificació de les llengües

Les llengües es poden classificar segons els criteris lingüístics o els criteris d’ús.

Criteris lingüístics
- característiques lèxiques: depèn del vocabulari. Totes les llengües del món
s’articulen a partir de famílies. Una família vol dir que s’analitzen les llengües actuals
amb les antigues i ens adonem de les similituds i relacions. Estudiant–les,
coincideixen moltes paraules amb les llengües romàniques.
EX: català → romàniques (protollengua) → Indoeuropeu
subgrup família
Hi ha fins 17 famílies.
 - característiques morfològiques: depèn de l’estructura dels mots, de com es
construeix la paraula.
(hi ha 3 grups)
→ aïllants: paraules sempre iguals, invariables (xinès)
→ aglutinants: en una paraula s’acomulen morfemes gramaticals i lèxics que van
generant i modificant. són molt variables. (alemany)
→ flexives: tenen una part fixa (lexema) i un morfema (morfema) que indiquen la
informació gramatical.

- característiques sintàctiques: depenen de l’ordre en què apareixen els elements:

SVO (subjecte-verb-complements) → català
SOV (subjecte-complements-verb) → llatí, japonès…
VSO (verb-subjecte-complements) → galès

Criteris d’ús
- Estatus:
- oficials
- cooficials →(2 llengües oficials a un territori)
- sense regulació →(llengües que no son oficials com pot ser el català al
franquisme)

- Vitalitat: (segons el nombre i la distribució de funcions de cada llengua)

- normalitzada
- procés de normalització
- procés de substitució
- extingides
 -Nombre de parlants:
- majoritàries → la parla molta gent
- monoritàries → la parla molt poca gent
- minoritzada → està en procés d’extinció, subordinada
- Codificació:
- codificades
- no codificades
La codificació d’una llengua és una qüestió tècnica, una tasca de laboratori. Estableix les
normes ortogràfiques, fixa la morfologia i les regles sintàctiques i confegeix l’inventari del
lèxic.

- Tipus d’escriptura
- logogrames: conceptes
- sil·labaris: síl·labes
- alfabets: sons

Unificació lingüística
Edat Moderna i Contemporània

1. Consolidació dels estats moderns

- Els estats són estructures centralitzades de poder
- Nació-Estat
- la unitat política s’identifica amb unitat lingüística
(una sola llengua)
- la varietat del poder s’identifica amb la llengua nacional
2. El progrés tecnològic
3. El creixement de les ciutats
4. L’alfabetització obligatòria
SITUACIÓ ACTUAL DE LES LLENGÜES

Els estats europeus són majoritàriament plurilingües: hi conviuen diverses

comunitats lingüístiques:

- es promou una sola llengua, oficial, regulada i d’ús en tots els àmbits;
- es gestiona el plurilingüisme, amb un reconeixement d’igualtat jurídica o de
desigualtat jurídica.
- Portugal - Islandia - Albania → Es parla UNA sola llengua
Llengües d’europa
- Elements que fan que una llengua sigui internacional→ prestigi, comerç, quantitat
d’individus que parlen la llengua i l’expansió del territori.

- Les llengües d’Europa no es corresponen amb els seus estats.

- No totes les llengües d’Europa gaudeixen del mateix estatus.

Origen de les llengües europees

Totes tenen similituds, a partir de l’estudi de les similituds, s’adonen que venen de la
mateixa família → INDOEUROPEU

HISTÒRIA DE L’INDOEUROPEU:
Les llengües estepes russes (es parlaven fa 5 milions d’anys), es van començar a moure:
MOVIMENTS:
- van arribar a Grècia, es van instal·lar i van crear civilitzacions. Va sorgir la
democràcia.
- A la península Itàlica va passar igual
- Els Cèltics i Germànics se’n van anar cap a l’oest.
- Els últims van ser els Germànics que fins que no va caure l’imperi Romà, no es van
moure.

EL LLATÍ (L’imperi Romà va durar des del s. I a. C fins el s.V.)

s. I a.C. els Romans comencen a extendre la seva cultura i allà on van imposen la seva
llengua. Al imposar el llatí, van començar a substituir la llengua dels altres pobles ja que era
la llengua de l’imperi.
- El cristianisme va ser la font de difusió, és a dir, va ajudar a difondre el llatí.
- El llatí que acaba arribant a les zones conquerides no és el llatí clàssic, és el llatí
vulgar que prové d’Itàlia.
- Quan cau l’imperi Romà, l’església i el cristianisme es manté i es parla el llatí clàssic.
(llengua de cultura fins el s.XIX)

LES LLENGÜES VULGARS

- llatí vulgar: esdeveneix una llengua romànica nova i diferent.
- Caiguda de l’Imperi Romà: 476 dC
- Fragmentació dels territoris europeus

- Concili de Tours, 813 dC

El Conocili de Tours va ser “algo” que va fer l’església; van decidir que les
mises havien de deixar de fer-les en llatí, les havien de fer en vulgar ja que la
gent no entenia el llatí.
Això vol dir que cap al s. IX-X, van aparèixer les llengues romàniques ja que
la gent no entenia i llatí i parlaven altres llengües.
Per tant: s.IX-X: aparició de les llengües romàniques
s.XII-XIII: primers textos escrits en llengua romànica

- Les llengües vulgar tenen un caràcter oral.

 - La llengua llatina: llengua escrita i de cultura, accessible a una minoria (hebreu, àrab
i grec)
- la resta tenen un caràcter ora fins que al s.XII-XIII comencen a ser escrites

- Edat Moderna, definició de les llengües vulgars:

- les llengües vulgars volen desplaçar el llatí dels àmbits d’ús;
- les llengües vulgars volen assolir un estatus superior a les altres.

Consolidació de les llengües vulgars

De totes les llengües vulgars de l’edat moderna, guanyen prestigi: català, castellà,
portugués, aragonès…
causes:
Per factors polítics
- Península ibèrica:
Reconquesta (S. XII-XV): els castellans comencen a reconquerir territori i allà
on conquereixen, implanten el castellà
- França:
llengua d’oïl/llengua d’occ
Croada dels càtars (albigesos, SXIII)

Per factors literaris

Itàlia: literats renaixentistes

Per factors religiosos

Alemanya: traducció de la Biblia de Luter