BLOC 2.

LA LLENGUA ORAL
Llengua i llenguatge:

- La llengua és el sistema de signes orals o escrits que utilitzem per a comunicar-nos.

- El llenguatge verbal és exclusiu dels éssers humans i és la capacitat d’expressar
pensaments i sentiments per mitjà de la paraula.

Llenguatge verbal: oral i escrit:

El llenguatge verbal es pot manifestar de dos formes:

- Llenguatge oral: és l’expressió

- parlada del llenguatge mitjançant sons (fonemes).
- Involucra dos habilitats: escoltar i parlar.
- Llenguatge escrit: és la representació gràfica dels fonemes mitjançant les lletres o
grafies.
- Involucra dos habilitats: llegir i escriure.

Josep M. Artigal:

- “Les llengües no s’aprenen primer i s’usen després. S’usen i és llavors quan
s’aprenen. És a dir, s’aprèn a parlar parlant”
- És mestre i investigador.
- Va desenvolupar un mètode innovador per a l’aprenentatge de les llengües
estrangeres en l’educació infantil.
- Va observar que el principal problema que presenten els infants quan aprenen un
idioma és l’ús de la llengua.

1
 1. MARC LEGAL

Llei d’ús i Ensenyament del Valencià (1983)

- Article 19: L’alumnat ha d’estar capacitat al final de la seua escolarització a

utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.

Decrets d’Educació Infantil.

- DECRET 37/2008, de 28 març, del Consell, pel qual s’estableixen els continguts
educatius del primer cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. El
primer cicle de l’Educació Infantil va des dels 0 als 3 anys.

- DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableix el currículum

del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. El segon cicle de
l’Educació Infantil va des dels 3 als 6 anys

Decret 37/2008 – Article 3: objectius de cicle:

- F. Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes

d’expressió.

- G. Iniciar-se en les habilitats lògico-matemàtiques, en la lectoescriptura i en el

moviment, el gest i el ritme.

- H. Descobrir l’existència de dos llengües en contacte en l’àmbit de la Comunitat

Valenciana.

Decret 37/2008- Àrea 3. Els llenguatges: Comunicació i representació.

Bloc 2. Aproximació a la llengua escrita (p. 55017):
- L’escolta de narracions i lectures de contes i històries escrites.
Bloc 3. La llengua com a instrument d’aprenentatge (p. 55017):
- La comprensió i escolta de textos senzills (contes, narracions curtes...) com
a font de plaer i d’aprenentatge.
- El recitat de textos literaris molt senzills de caràcter popular o folklòric
(cançons de bressol, retafiles) que el faça gaudir de les sensacions de ritme,
rima...

2
Decret 38/2008 – Article 3: objectius de cicle:

- F. Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes

d’expressió.

- G. Iniciar-se en les habilitats lògico-matemàtiques, en la lectoescriptura i en el

moviment, el gest i el ritme.
- H. Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües que interactuen
(valencià i castellà), que han de conéixer i respectar per igual, i ampliar
progressivament l’ús del valencià en totes les situacions.
- I. Descobrir l’existència d’altres llengües en el marc de la Unió Europea, i iniciar-se
en el coneixement d’alguna d’estes

Decret 38/2008- Àrea 3. Els llenguatges: Comunicació i representació.

Bloc 1: Les llengües i els parlants:
- D. L’interés per l’ús del valencià en qualsevol situació, especialment quan no és la
llengua habitual.
Bloc 2. El llenguatge verbal (p. 55035): Els continguts que integren este bloc són:
- 2.1. Escoltar, parlar i conversar
Bloc 2.1. Escoltar, parlar i conversar (p. 55036):
- La utilització i valoració progressiva de la llengua oral per a evocar i relatar
fets, per a explorar coneixements i aprendre; per a expressar i comunicar
idees i sentiments, per a establir relacions amb els membres de la seua
societat i per a regular la pròpia conducta i la dels altres.
- La iniciativa, l’interés i la participació en la comunicació oral en les situacions
de la vida quotidiana a l’aula, com a mitjà per a establir i mantindre relacions
socials, resoldre un conflicte o planificar una activitat al mateix temps que es
respecten les normes socials que regulen l’intercanvi lingüístic.
- L’ús progressiu del lèxic valencià genuí propi de l’estàndard oral, en
substitució de les formes incorrectes i dels barbarismes incorporats pel
llenguatge col·loquial.
- L’adquisició i utilització en l’àmbit oral, en situacions quotidianes
contextualitzades de les formes genuïnes de la llengua: sons de vocals
obertes i tancades, formes del plural, preposicions, els pronoms adverbials
en i hi, el partitiu de, i l’ús bàsic dels verbs ser i estar.
- L’ús de les construccions lingüístiques genuïnes i de les formes pròpies del
valencià que afavorisquen un domini progressiu dels elements necessaris per

3
 a la comprensió i les produccions orals correctes: discriminació auditiva,
entonació adequada i pronunciació de tots els sons (s sorda i sonora,
distinció b/v, emmudiments, geminació...).
- L’ús progressiu, d’acord amb l’edat, d’una estructuració gramatical correcta,
una entonació adequada i una pronunciació clara.
- La participació i l’escolta activa en situacions habituals de comunicació.
L’acomodació progressiva dels seus enunciats als formats convencionals,
així com l’acostament a la interpretació de missatges, textos i relats oral
produïts per mitjans audiovisuals.
- La utilització adequada de les normes que regixen l’intercanvi lingüístic,
sobretot el respecte al torn de paraula i l’escolta atenta i respectuosa.
- El descobriment i el coneixement progressiu del funcionament de la llengu
oral amb curiositat i interés per l’anàlisi dels aspectes fònics i lèxics.
- L’ús progressiu de les estratègies bàsiques per a la comprensió: escoltar
atentament, conéixer les relacions de causa-efecte que l’ajuden a predir el
desenrotllament de la trama, etc., i connectar el que s’escolta amb les
experiències personals.

Criteris d’ealuació del Decret 38/2008 - Àrea 3. Els llenguatges: Comunicació i

representació.

- Utilitzar les llengües cooficials com a instrument de comunicació, d’expressió, de

representació, d’estructuració del pensament, de gaudi, d’aprenentatge i de
regulació de la conducta, valorant i respectant la diversitat lingüística de la nostra
societat.
- Utilitzar la llengua oral de la manera més convenient per a una comunicació positiva
amb els seus iguals i amb els adults, segons les intencions comunicatives, i
comprendre missatges orals diversos, mostrant una actitud d’escolta atenta i
respectuosa.
- Escoltar, comprendre, recitar i representar diferents textos tradicionals i
contemporanis com a font de gaudi i d’aprenentatge, valorant el llibre i altres suports
textuals i la biblioteca com a fonts d’informació, entreteniment i fruïció.
- L’aprenentatge del llenguatge oral i escrit es realitza a través de l’intercanvi verbal
que els xiquets i les xiquetes realitzen entre ells i amb altres membres de la societat;
per mitjà d’estos intercanvis controlen i regulen els intercanvis socials en contextos
comunicatius diversos.

4
 - Expressar, comunicar, crear, compartir i interactuar en la societat en què viu i
manifestar la sensibilitat i presa de consciència de si mateix en postures, gestos i
accions de la vida quotidiana que formen part del llenguatge corporal.

2. L’APRENENT:

Disciplines del llenguatge infantil:

- Lingüística: investiga l’origen, l’evolució i l’estructura del llenguatge.

- Psicolingüística: estudia com el sistema ment-cervell adquireix el llenguatge.
- Ciència cognitiva: estudia com la llengua pot variar segons el context, la cultura, la
història...
- Educació logopèdia: estudia els problemes en l’adquisició del llenguatge.

Components de la parla infantil:

- Fonètica: estudia els fonemes o sons de la llengua.

- Lèxic: estudia les paraules.
- Morfosintaxi: estudia l’estructura interna dels mots, així com els mecanismes de
generació de frases.
- Pragmàtica: estudia la llengua en relació amb el seu ús i les persones que en són
usuàries.

L’adqusició de la primera llengua (L1):

- Teories de l’adquisició del llenguatge:

- Psicoanalítica.
- Conductista.
- Innatista.
- Constructivista.
- Interaccionista.
- Connexionista.
- Teoria psicoanalista:
- Sigmund Freud (1856-1939), Carl Gustav Jung (1875-1961) i John Bowlby
(1907-1990)
- Va sorgir en el segle XIX quan Freud va desenvolupar la psicoanàlisi.
- Estudia com el comportament humà pot afectar a l’adquisició del llenguatge.
- Freud i Jung vindicaven la relació entre llenguatge i vida afectiva.
- Segons Bowlby, les conductes entre nadó i mare marquen la formació del
vincle afectiu, sense el qual poden aparéixer problemes conductuals.

5
 - Els primers anys de vida són decisius per al desenvolupament d’una
personalitat sana i un aprenentatge òptim al llarg de la vida.
- Teoria conductista:
- John B. Watson (1878-1958), Burrhus F. Skinner (1904-1990) i Albert
Bandura (1925)
- Postulen que l’adquisició del llenguatge respon al condicionament clàssic: per
- repetició o per observació.
- Skinner, en 1957, va explicar l’adquisició del llenguatge des del punt de vista
del condicionament operant.
- El llenguatge s’aprén per associació, com a reacció d’estímul-resposta (reforç
o càstig), per repetició o per imitació.
- Teoria innatista:
- Noam Chomsky (1928)
- Chomsky afirma que la capacitat de parlar és innata i que disposem d’un
Dispositiu d’Adquisició del Llenguatge (LAD).
- Totes les llengües tenen aspectes comuns considerats els universals
lingüístics.
- Els universals lingüístics són principis generals que determinaran les
estructures gramaticals de cada llengua en particular juntament amb el
context.
- Teoria constructivista:
- Jean Piaget (1896-1980) i Lev Vigotski (1896-1934).
- Piaget relaciona l’adquisició del llenguatge amb l’aparició de la funció
simbòlica.
- La funció simbòlica és la capacitat humana de representar-nos mentalment la
realitat.
- La realitat es manifesta mitjançant el llenguatge, el joc, el dibuix i la imitació
diferida.
- La representació mental és prèvia a l’adquisició del significat.
- Vigotsky considera que l’adquisició del llenguatge té lloc en un espai social
compartit entre qui domina eixe llenguatge i qui encara l’està aprenent.
- La interacció entre un subjecte més capacitat i l’aprenent rep el nom de Zona
de Desenvolupament Pròxima (ZDP).
- El desenvolupament del llenguatge no respon al pensament, sinó al medi
social i la comunicació del mateix.
- La intenció de comunicar-se és prèvia a l’adquisició del llenguatge.

6
 - Teoria interaccionista:
- Jerome S. Bruner (1915-2016)
- Bruner pretén conciliar les postures de Piaget i Vigotsky.
- Parteix de la teoria de Piaget perquè pensa que el llenguatge es pot construir.
- Pensa com Vigotski que el llenguatge modifica el desenvolupament del
pensament.
- Per a Bruner el llenguatge és un acte social i posa l’accent en les activitats
quotidianes compartides, sobretot entre mare i fill.
- Teoria Connexionista:
- Estudia les relacions que hi ha entre les connexions neuronals i la producció
del llenguatge.
- Explica que la informació es processa mitjançant patrons de propagació de
l’activació.
- Quan un input d’informació entra en el cervell, les neurones comencen a
activar-se formant un patró concret, el qual produirà un output determinat.
- Això formarà unes xarxes entre les neurones que processaran la informació
de manera ràpida.

Adquisició del llenguatge:

- Períodes. Segons D. Ingram (Comajoan, 2003):

- Prelingüístic: durant el primer any de vida.
- Període d’un mot: des del primer any fins a l’any i mig.
- Primeres combinacions de mots: des de l’any i mig fins als dos anys.
- Frases simples i compostes: al voltant dels tres anys.
- Etapa prelingüística.
- Durant el primer any i mig de vida hi ha una gran activitat social i
comunicativa.
- La interacció social és autoimpulsada i autorecompensant.
- Situacions socials restringides.
- Grau alt d’ordre i sistematicitat.
- Els infants imiten i experimenten (repeticions, variacions, combinacions…) i,
d’aquesta manera, avancen cap a la generativitat.
- Desenvolupament de la referència i el requeriment:
- Negociació del significat.
- Intenció de significar.
-

7
- Desenvolupament fonològic:
- Evolució segons Aparici (2012):
- Desenvolupament de la producció fonològica al període prelingüístic o
preverbal:
- Primers sons vegetatius i plors.
- Primer any: balbotejos.
- Adquisició fonològica en el període lingüístic:
- De l’any a l’any i mig: fonologia de les primeres paraules.
- De l’any i mig als 4 anys: expansió fonològica.
- Segons Laura Bosch (1987), l’adquisició del repertori fonètic català segueix la
següent evolució:
- Vocals: cap als 2 anys.
- Fonemes nasals: al 3 anys (excepte la /ny/ en determinades
posicions).
- Fonemes oclusius:, als 3 anys (menys la /d/ als 4-5 anys).
- Fonemes fricatius: als 3 anys (menys la /S/ als 4-5 anys; i la /g/ i la /z/
als 7 anys).
- Fonemes africats: als 3 anys (menys la /d/ als 7 anys).
- Fonemes líquids vibrants i laterals:
- La /l/ i la /r/ als 3-4 anys.
- La /ll/ als 4-5 anys.
- La /rr/ als 6-7 anys.
- Desenvolupament lèxic i semàntic.
- Protoparaules (formes fonèticament consistents): durant el 1r any.
- Gestos i sons pautats.
- Primeres paraules: dels 12-18 mesos.
- Alguns autors com Nelson (1985) parlen de la fase prelèxica: fins que
els infants produïxen uns 50 mots.
- Comprensió del llenguatge descontextualitzat.
- Expressió referida al context (ara i ací).
- Fase explosió lèxica: 18-24 mesos.
- Quan els infants assoleixen 50-100 paraules comencen a
combinar-les.
- Fase semàntica: 24-30 mesos.
- Primerament, la comprensió de paraules i frases van per davant de la
producció.
- Amb el temps, desfasament comprensió-expressió desapareix.

8
 - A partir dels 3-4 anys el llenguatge dels infants presenta una sèrie de
característiques:
- El seu llenguatge és egocèntric.
- Pregunten constantment “per què?” i necessiten obtindre una
resposta.
- Comencen a explicar fets amb relacions causals i temporals.
- Desenvolupament morfològic i sintàctic.
- Proposta de Tomasello i Brooks, seguint a Aparici (2012):
- Etapa d’un mot o holofràstica (frases d’una sola paraula): dels 12-18
mesos.
- S’utilitza un únic símbol lingüístic.
- Exemple: “Mama” (amb estatus de frases implícites).
- Etapa de combinació de mots o parla telgràfica: dels 18-24 mesos.
- S’utilitza més d’un símbol lingüístic.
- Exemple: “Mama aquí” (es relacionen en una línia entonativa
única).
- Proposta de Tomasello i Brooks, seguint a Aparici (2012):
- Etapa de producitivitat parcial: dels 24-36 mesos.
- S’utilitzen els marcadors morfològics i sintàctics sense
generalitzar-se.
- Ús de la 3a persona.
- Exemple: “La nena juga”, “les nenes juga”...
- Competència adulta: a partir dels 3 anys.
- Comencen a expressar les intencions comunicatives amb els
recursos propis de la competència adulta.
- Cap als 4 anys ja han adquirit la gramàtica bàsica.
- Amb 6 anys es pot considerar completa, a falta de millorar
certs aspectes com la fluïdesa verbal.

Factors que intervenen en l’adquisició del llenguatge

SSAL :

Es refereixen al “Sistema de Suport a l’Adquisició del Llenguatge”. També anomenat

“bastida” o “Zona de Desenvolupament Pròxima”.

És la diferència entre el nivell real de desenvolupament per a resoldre un problema amb

autonomia i el nivell de desenvolupament potencial sota la guia d’un tutor.

9
Aquesta guia permet:

- Ampliar estructures i continguts.

- Intercanviar papers.
- Desenvolupar rutines quotidianes.

Motivacions profundes:

L’objectiu dels infants és:

- Que les seues necessitats bàsiques siguen ateses.

- Ingresar en la pròpia cultura.

Mitjançant l’adquisició del llenguatge es pot crear desenvolupar una activitat conjunta:

○ Posar en comú.

○ Negociar el diàleg.

○ Asimetria dels subjectes.

○ Terreny d’interpretació comuna

Joc simbòlic:

Els infants aprenen jugant, per tant el joc és la cultura de la infantesa.

El joc i el llenguatge presenten similituds:

- Estructura interna.
- Estructura superficial.
- Variable.
- Sistemàtic.
- Transactiu: assignen i intercanvien rols.
- Abstractivitat: superar el context.

10
L’aprenentatge de la L2.

- Input:
- És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en la L2 a partir del qual pot
seleccionar, extraure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incoporant
al seu sistema d’interllengua.
- Ha de tindre dos característiques:
- Quantitat: els aprenents han de rebre una quantitat d’input
considerable (temps d’exposició) perquè puguen adquirir la segona
llengua.
- Qualitat: l’input ha de ser de qualitat (comprensible) perquè els
aprenents puguen adquirir la segona llengua correctament.
- Interllengua:
- És una construcció que integra:
- Les regles de la L1 de l’aprenent.
- Les regles de la llengua que s’està aprenent (L2).
- Les regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són
producte del procés d’aprenentatge.
- L’interllengua és un sistema intrapersonal i autònom, així com estructurat,
aproximatiu i en evolució.
- Intake:
- És l’input que l’aprenent selecciona i assimila. Va augmentant a poc a poc.
- La quantitat i la qualitat de l’input suposa que l’intake augmente o no de
forma significativa.
- Output:
- És el producte lingüístic elaborat per l’aprenent.

- Característiques personals:
- Edat: els 12-13 anys són considerats com el “període crític”.
- Aptitud: representa entre el 25-50% de l’aprenentatge.
- Motivació i actitud: relacionades amb l’èxit d’aprenentatge.
- Personalitat: l’estil cognitiu determina l’aprenentatge de la L2.
- Teoria de les Intel·ligències Múltiples.
- Ús d’estratègies: tècniques que s’utilitzen quan hi ha dificultats.
- D’evitació.
- De paràfrasi.
- De transferència.

11
- Paral·lelismes entre l’adquisició de la L1 i l’aprenentatge de la L2:
- El procés d’aprenentatge de la L2 és pròxim al de la L1:
- Els infants són creatius:
- Elaboren hipòtesis.
- Les contrasten amb la realitat.
- Les modifiquen, si cal.
- Els infants utilitzen construccions sintàctiques típiques:
- Aquestes construccions estan influïdes pel sistema L1 i són
resultat d’estratègies adquirides en la L1.
- Els errors són similars, independentment de la L1:
- Errors de concordança.
- Regularitzacions.

- Diferències entre l’adquisició de la L1 i l’aprenentatge de la L2:

- Com fer descobir una nova llengua (Artigal):

- Una xiqueta diu a sa mare a l’eixida de classe:
- “El profe no sabe hablar, a la silla le llama cadira”.
- La mestra, quan conta un conte, introduïx la paraula papallona i amb gestos
la intenta descriure i la dibuixa a la pissarra. Una xiqueta diu:
- “Es una mariposa”.
- “Sí, és una papallona”.
- “Esta papallona se parece mucho a la mariposa”.

12
3. EL DOCENT

Teories sobre l’aprenentatge de la L2 (1)

- Cuenca, M. J. (1991): Teories gramaticals i l’ensenyament de llengües

- En la filosofia de l’educació hi ha hagut dues tendències, una de caire racionalista i
una altra de caire empirista, les quals preconitzen mètodes diferents.
- El racionalisme incorpora el mètode deductiu, axiomàtic, i agafa les matemàtiques
com a disciplina model.
- Al final del segle XVIII va nàixer el mètode prussià, en què la gramàtica i la traducció
es convertiren en un fi; el docent esdevingué el protagonista del procés educatiu i
l’aprenentatge de la llengua passà a un segon lloc.
- L’empirisme utilitzà el mètode inductiu, experimental, propi de les ciències de la
natura. En la història de l’ensenyament-aprenentatge de les llengües ha estat el
mètode tradicional, natural, viu, directe, humanístic, inductiu-contextual i comunicatiu
en l’actualitat.

Teories sobre l’aprenentatge de la L2 (2)

- Cuenca, M. J. (1991): Teories gramaticals i l’ensenyament de llengües

- Gramàtica-traducció
- Basat en la normativa i la gramàtica de la L2, que s’ensenya en relació a la
L1.
- Prima la memorització i la traducció.
- Lingüística estructural i mètode audolingual
- Proposa una gramàtica descriptiva, implícita i inductiva. .
- Pràctica audiolingual:
- Diàlegs
- Rols
- etc.
- Gramàtica generativa i enfocament cognitiu
- Suposa una base comuna per a totes les llengües.
- Treballa els aspectes diferencials de la L2..
- Lingüística textual, enfocament comunicatiu-humanista i mètode funcional-nocional
- Aprenentatge funcional i significatiu, semblant al de la L1.

13
Cal tenir en compte:

El contacte amb la L2 limitat sovint a l’aula (companys i mestres). L’accés restringit a estils i
registres i que en ocasions, hi ha actituds socials negatives envers la L2. Per això la
importància de la funció compensatòria de l’escola.

Recomanacions:

- Crear un ambient de confiança que afavorisca la comunicació.

- Respectar el ritme d’aprenentatge de cada xiquet
- Exposar a l’alumnat un input comprensible però ric i variat
- Parlar de manera molt contextualitzada (referint-se a l’ara i aci)
- Fer servir mecanismes de suport (visual, gestual, etc.)
- Promoure converses en xicotet i gran grup (espontànies i ritualitzades)
- Corregir amb precaució els errors més rellevants i detectar-ne els progressos
- Incloure activitats significatives i ensenyar frases útils per a mantenir una conversa.
- Introduir xicotetes reflexions metalingüístiques de la L2 per a despertar la
cosnciencia de l’aprenent.

Tractament pedagògic de l’error:

- Visió comprensiva (i positiva de l’error. Indica un temptatiu d’activitat en l’aprenent,

encara que no reexit.
- Convé:
- Seleccionar què corregim (per exemple, allò que ja hem treballat)
- Corregir sense que es note ni dificulte la participació (retornant la informació).
- Intentar que l’aprenent participe de la correcció.
- La correcció immediata sol ser més eficaç.

AVALUACIÓ
- Competència sociolingüística i pragmàtica: S’acomoda a l’interlocutor? Sap la finalitat de la
intervenció?
- Competència gramatical i textual: Organitza discurs segons tipus de text triat? Utilitza
formes lingüístiques apropiades? (segons codi: fònic, morfosintàctic, lèxic)
- Competencia estratègica: Sap usar recursos o estratègies que potencien la comunicació?
- Actitud envers la L2: Participa activament? Inicia i proposa? Utilitza la L2 fora de l’aula?

14
Segons el TERMCAT, l’avaluació és el procés sistemàtic, planificat i rigorós de recollida
d’informació que permet emetre un judici de valor i prendre decisions per a la millora d’un
procés, un programa, etc.

Perquè l’avaluació del llenguatge oral cal considerar quatre aspectes:

1) El component foneticofonològic → la progressiva incorporació segons de la parla
2) La morfosintaxi, que descriu el desenvolupament de l’estructura sintacticogramatical.
3) El component semàntic, que inclourà l'adquisició del lèxic i també les relacions
conceptuals dels diferents signes lingüístics
4) La gramàtica, que comprèn l’aprenentatge de les funcions comunicatives i l’ús del
llenguatge oral segons els diferents contextos i interlocutors.

L’avaluació ha de ser un procés per a la reflexió, per compartir amb mestres i família i així
poder oferir l’ajut pedagògic necessari.
Del llenguatge oral avaluarem: les capacitats o les competències de l’alumne, la
programació, les activitats, els recursos i els indicadors assolits. Caldrà definir a més del
què, el com ho avaluarem i quan.

A partir de l’informe “L’avaluació de les habilitats d’expressió oral en català: tendències i

evolució” s’han formulat les noves tendències de l’avaluació del llenguatge oral:
1) Adaptar l'avaluació de les habilitats lingüístiques orals al Marc Europeu Comú de
Referència de les Llengües del Consell d’Europa
2) Implantar una cultura de l’avaluació en el sistema educatiu mitjançant protocols que
garantisquen que els resultats corresponen a l’objectiu fixat.
3) Innovar pedagògicament en l’avaluació per adequar -se als canvis socioeducatius i
tecnològics actuals P.ex. L’arribada i integració de nouvinguts i la introducció de le noves
TIC als centres educatius

15
Activitats d’escoltar i parlar a l’aula

Conversa:

- Ajuda al mestre a conèixer millor els alumnes (coneixement, dificultats, interessos)

- Possibilitat que l’aprenent s’expresse i compartisca amb la resta de grup-classe
- Ajuda a aprendre a escoltar, demanar paraula, esperar torn…
- Diferents tipus d’interacció (mestre- alumne, alumne- alumne, etc)
- Varietat de temes de conversa: espontanis, organització de la classe, treballs...

Paper del mestre: en recull les aportacions i les interpreta, ha d’animar i dinamitzar el grup,
serà receptiu,-va a les intencions comunicatives de l’alumnat i serà el model de parla de
referència.

Narració:

- Resulta motivadora perquè va lligada a interessos de la vida real / delit personal

- Interès per la comprensió completa del missatge
- Importància de l’especificitat de la parla.

Paper de la mestra: importància de la narració de ficció. Necessitat de la

contextualització prèvia (abans de contar un conte vore que saben de la història, si la
coneixen...), ús d’expressions no estrictament verbals o visuals (utilitzarem la paraula, però
també podem utilitzar titelles, flashcards, escriure a la pissarra, dibuixar, gestualitat,
entonació...)
Xiquet:

- treball de seqüències temporals: importància d’ajudar als xiquets a reconstruir la

història, pensa que ha passat i després contar-la a la resta de companys (saber que
va a pasar i construir i reconstruir la història d’una manera segura).
- Desenvolupament de l’escolta activa: escoltem i procurem comprendre.
- Assimilar el contingut del missatge, assimilem formes lèxiques.

Rutines:

- Son contextos predictibles que permeten practicar unes fórmules i frases fixes
- Permeten crear esquemes mentals sobre propòsits de parla i activitats socials. Amb
açò aconseguim la sensació d’èxit en la parla.

16
Racons:

- Faciliten l’ús espontani de la L2 entre iguals i l’intercanvi de coneixements

- Permeten posar en pràctica l’aprenentatge significatiu
- Potencien la iniciativa (son ells mateixos els que poden proposar el funcionament
del joc) i la responsabilitat (deixar les coses com estaven, seguir unes normes dins
del racó).

Bones pràctiques per a potenciar l’aprenentatge de la L2

El/La mestre/a ha de ser conscient de les diferències principals que hi ha entre la L1 de
l’alumnat i la L2 que està aprenent.

1. El sistema fonològic Caldrà treballar...

- Fonemes diferents: Fonemes vocàlics, com les vocals obertes (mel, mètode,
escola...) i la vocal neutra (Pare, Pere...) i també els fonemes consonàntics com els
fricatius prepalatals (Peix, Xixona, Gerani, Joc...) i els labiodentals (avi, vellesa...)
Caldrà tenir en compte l’adquisició del repertori de fonemes: Vocals – cap als 2 anys;
Nasals – als 3 anys (excepte la ny en determinades posicions); oclusius – als 3 anys
( excepte d als 4 -5 anys); Fricatius – als 3 anys (excepte c als4-5anys,gizals7 anys i
dz als 7 anys); Líquides vibrants – als 3 -4 anys (excepte vibrant múltiple rr als 6
-7anys) i laterals – als 3 -4 anys (excepte la ll als 4 -5 anys).
- Fonemes i sons existents en les dues llengües però en posicions diferents: Finals
consonàntiques senzilles, dobles o triples (Ull, any, anys, Po m, Ga t, Co r , Gro c,
Ca p , Camp, Serp, Risc, Font, Fang, Forn , + totes les anteriors en plorar → + S )
- Altres: Les que tenen tonacitat diferent (Verbs amb -iar, com estudiar, odiar o altres
com cóorer, témer, futbool o xofer) i les sonoritzacions (Les ales; els animals )

Principis didàctics...

- L’ensenyament de la pronúncia es basa tant en l ’audició com en la pronúncia.

- L'audició i la discriminació precedeixen la producció
- La pronunciació s’ha d’integrar en la comprensió i expressió oral.
- L ’aprenent ha d ’escoltar veus variades i de bons qualitat.

17
 2. Sistema morfosintàctic

Caldrà treballar...

A. Morfologia nominal: La formació del plural:

- ... / - s → Mocador / Mocadors

- s/-os→Pis/Pisos

- ç/-os→Braç/Braços

- -ix/-os fluix fluixos

- Vocal tònica /-ns cosí cosins

B. Morfologia verbal

18
C. Morfologia pronominal:
- 1. Pronoms febles no equivalents
- Tens molta fam? No, en tinc ben poca.
- Hi havia una cua de cinc persones.
- 2. Pronoms CD
- Mireu-lo per on ve!
- No sé com ho ha fet.
- 3. Pronoms li / el
- El veig cada dia. *Li veig cada dia.
- Lo veo cada dia. Le veo cada dia.
- 4. Combinació binària CD + CI
- Li done el pastís.
- El done a ell.
- Li’l done.
D. Possesius:
- ma casa - mi casa
- la meua faena - mi profesión
E. Interrogatius
- Quin dia vindràs a casa? ¿Qué día vendrás a nuestra casa?
- De totes les pel·lis, quina voldràs veure? De todas las películas, ¿cuál
querrás ver?
F. Quantitatius:
1. En contextos negatius
- res / gens [nada / cero]
- No fa gens de fred.
- No estudia gens.
- Al calaix no hi ha res.

19
 - No estudia res.
- cap [ningún/a]
- No festege amb cap persona.
- No isc amb cap company.
- ningú [nadie]
- No hi ha vingut ningú.
2. En contextos no negatius:
- ningú - Has vist ningú?
- cap - Si trobes cap solució, m’ho dius?
- mai - Has vist mai nevar?
- res - Coneixes res tan pràctic?
- enlloc - Si el trobes enlloc, xiula!

G. Expressions temporals:

- 1. Parts del dia

- a la matinada / de matinada
- al matí / de matí
- a la vesprada / de vesprada
- a la nit / de nit
- 2. Expressió tradicional de les hores
- 12:15 h Un quart d’una
- 12:45 h Tres quarts per a la una

H. Article personal:

- el / la el Joan i la Maria
- en / na en Joan i na Maria

I.Contracció:

- al / als als carrers

- del / dels dels xiquets
- pel / pels pels pobles
- cal / cal metge
- can / can Rafel

20
Principis didàctics:

- Introduir sempre els elements contextualitzats i no aïllats.

- Agafar exemples del llenguatge viu i usual.
- Relacionar morfosintaxi i elements textuals.
- Relacionar correcció i fases d’elaboració del text, especialment l’escrit.
- Desenvolupar la reflexió sobre el funcionament de la llengua.

3. Sistema lexicosemàntic

Caldrà treballar…

A. Mots iguals o semblants en forma i diferents en significat:

- cama pierna / mueble
- colgar enterrar / suspender de
- llevar quitar / transportar
- traure traer / sacar
B. Camps semàntics diferents:
a. Dos mots en valencià per un castellà
- dinar / menjar - comer
- treball / faena - trabajo
- pinyol / os - hueso
- calaix / caixó - cajón
b. Un únic mot en valencià per dos en castellà
- suc jugo / zumo
- portar llevar / traer
- porc / bacó cerdo / puerco / marrano
C. Adjectius amb coincidència semàntica parcial:
- bo - bueno
- ric - rico
- dolent - malo
- malalt - malo
- gran - grande
- gros - grande/ gordo
D. Verbs amb coincidència semàntica parcial:
- esgarrar [romper] - Esgarra un paper.
- trencar - Trenca un got
- fer malbé [estropear] - Fer malbé un llibre.

21
 - desbaratar - El cotxe s’ha desbaratat.
- dir [decir] - Va dir que hi vindria.
- dir-se [llamarse] - Em diuen Joan.
- cridar [gritar / llamar] - Els xiquets criden al pati. - Ta mare et crida, vol
veure’t.
E. Expressions i fraseologia
- 1. Onomatopeies i expressions
- mèu
- xino-xano
- 2. Frases fetes
- Traure foc pels queixals.
- Estar blau de fam.
- 3. Refranys
- Per Nadal, una passa de pardal.
- Per santa Llúcia, un pas de puça.

22