TEMA 15

LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN LA REFLEXIÓ SISTEMÀTICA SOBRE EL

LLENGUATGE EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA EN RELACIÓ AMB LES
CONDICIONS D’ÚS: EL CONTEXT COMUNICATIU, ELS ÀMBITS D’ÚS I EL
TEXT. L’ADQUISICIÓ DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA.
 GUIÓ

INTRODUCCIÓ

Q.1 LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN LA REFLEXIÓ SISTEMÀTICA SOBRE EL

LLENGUATGE EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA EN RELACIÓ AMB LES
CONDICIONS D’ÚS: EL CONTEXT COMUNICATIU, ELS ÀMBITS D’ÚS I EL
TEXT.

1.1 Conceptualització i contextualització del llenguatge.

1.2 Context comunicatiu

1.3 Text, elements i característiques

1.4 Àmbit d’ús

1.5 Regles de construcció de paraules i oracions

1.6 Intervenció educativa

Q.2 L’ADQUISICIÓ DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA.

2.1 Concepte de lectura i escriptura

2.2 Etapes d’adquisició de la lectura i la escriptura

2.3 Mètodes d’ensenyament.

CONCLUSIÓ
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFÍA
INTRODUCCIÓ (ELABORACIÓ PRÒPIA)

Q.1 LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN LA REFLEXIÓ SISTEMÀTICA SOBRE EL

LLENGUATGE EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA EN RELACIÓ AMB LES
CONDICIONS D’ÚS: EL CONTEXT COMUNICATIU, ELS ÀMBITS D’ÚS I EL
TEXT.

1.1 Conceptualització i contextualització del llenguatge.

Per tal de començar el temari cal fer una aproximació conceptual de llenguatge, tal i
com diu Carlos Lomas el llenguatge és un conjunt de signes, tant orals com
escrits, que a través del seu significat i la seva relació permeten l'expressió i la
comunicació humana. (O FER UNA PRÒPIA)

Sense desmerèixer, altres aprenentatges i coneixements que es desenvolupen a la

escola, i que el docent porta a terme, l'ensenyament formal emfatitza el
desenvolupament del llenguatge oral i escrit perquè són pilars per als aprenentatges
i ensenyaments posteriors.

L’aprenentatge del llenguatge contribueix al desenvolupament totes les

competències clau degut al seu caràcter global i interdisciplinari però de manera
més especifica, atenent al Real Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel que
s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Primària a l’article 2 on ens
plasma el nom de les set competències, cal fer referència a la competència en
comunicació lingüística.

La importància d’aquesta competència, es degut a que doten en l’alumnat un

conjunt d’estratègies i habilitats per a tindre una bona fluïdesa verbal a l’hora de dur
a terme la practica de la lectura i l'escriptura, i desenvolupen una adequada
expressió oral i escrita.

En relació amb els blocs de continguts relacionats amb la numeració, atendrem al

Decret 108/2014 de 4 de juliol pel qual s’estableix el currículum bàsic i es
desplega l’ordenació general de l’educació primària a la Comunitat Valenciana,
on trobem els continguts de l’àrea de llengua castellana i literatura formats per 5
blocs temàtics dels quals cal fer referència al bloc de continguts nº 4 que tracta del
Coneixement de la llengua, on es planteja com l’aprenentatge progressiu i aplicat
a l’ús de les habilitats lingüístiques a partir del coneixement i la reflexió són
necessaris per a apropiar-se de les regles gramaticals i ortogràfiques,
imprescindibles, per a parlar, llegir i escriure correctament en totes les esferes de la
vida. Este bloc té un caràcter transversal a les destreses lingüístiques, per esta raó,
s’ha optat per incloure habilitats d’autoregulació, la planificació de tasques i
l’aprenentatge cooperatiu, així com aquells relacionats amb la interacció en mitjans
digitals.

L'enfocament per treballar aquest bloc de continguts, ha de ser competencial,

funcional, es a dir, que es puga aplicar en diferents situacions de la vida real,
manipulatiu fent que l'aprenentatge siga significatiu, interdisciplinari per tal de poder
aplicar en diferents àrees i finalment gradual, ja que l’aprenentatge d’uns continguts
es fonamenten amb la resta tenint en compte el desenvolupament evolutiu de
l’alumnat. Els continguts s'aniran introduint a poc a poc atenent al grau maduratiu
dels alumnes i s'aniran ampliant en funció d'aquest.

Des d’eixe bloc de contingut, es contribueix directament a l’objectiu general d’etapa,

establert en l’article 7 del Reial Decret 126/2014 del 28 de febrer, a l’objectiu “e”:
Conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si n'hi ha, la llengua
cooficial de la comunitat autònoma i desenvolupar hàbits de lectura.

Al tractar en aquest apartat, el desenvolupament de les competències i els blocs de

continguts, podem relacionar-lo amb el tema 14 del temari d’oposicions els qual
tracta sobre l’àrea de Llengua i Literatura Castellana.

1.2 Context comunicatiu

En parlar de context ens referim a la situació en què es desenvolupa la

comunicació. L'acte comunicatiu està compost per uns elements: un emissor que
envia un missatge al receptor a través d'un canal utilitzant un codi i en un context
determinat. El context és tot el que envolta a l'acte comunicatiu: la relació entre
l'emissor i el receptor, l'assumpte del missatge, el moment i el lloc en què es
produeix la comunicació, els coneixements previs del receptor pel que fa al
missatge, és a dir , la situació que conforma tot l'acte comunicatiu.

A l'aula hem d'exposar els alumnes a contextos reals, en què la comunicació flueixi i
se sentin còmodes, sense coartar la seva expressivitat. El joc simbòlic és un recurs
molt útil per treballar el llenguatge en contextos que simulen situacions reals des
d'un enfocament comunicatiu com converses per telèfon, programa de ràdio, etc….

1.3 Text, elements i característiques

Segons Palmer un text és tota manifestació verbal i completa que es produeix en

qualsevol context comunicatiu, és a dir, des d’una redacció de l’alumnat, una tanca
publicitària o una explicació del docent. (O BUSCAR UNA DIFERENT)

Les característiques que ha de complir el text són les següents:

1. L'adequació: És saber reconèixer el grau de formalitat i el registre de

llenguatge d'una situació. Per a treballar-la hem d'ampliar el vocabulari de
 l'alumne i ensenyar a reconèixer i usar els diferents registres, formal, informal
entre altres. Per això podem fer activitats com: Fer llistes d'expressions
col·loquials i passar-les a la seva equivalent formal, representar converses en
diferents registres en situacions adequades (entre dos amics al parc, al
director del col·legi o parlant amb el teu avi, etc)

2. La coherència: Fa referència a la claredat d'un text, un text es coherent quan

la informació que ofereix no es repeteix i no quan no inclou informació
irrellevant. Algunes activitats per desenvolupar la coherència són: extraure les
idees principals d’un text, ordenar frases per construir un text o realitzar
resums d’un text entre altres.

3. La cohesió: Assegura la relació entre paraules i idees evitant la repetició

d'elements (usant sinònims o pronoms). Els principals mecanismes de
cohesió són la anàfora, la deixi, connectors, l’entonació (comunicació oral) i
signes de puntuació. Una activitat interessant per a aquest aspecte és que a
partir d'unes oracions simples s'elabori un text.

4. L'estilística: Analitza en quin grau un text és ric i precís. La manca de

riquesa se sol notar en la utilització de paraules comodí o massa col·loquials,
la de precisió quan s'usen oracions massa extenses. Els recursos retòrics
(metàfores, ironies, hipèrboles) s'usen per embellir el text i afavorir la
comunicació. Una activitat seria fer us de poesies senzilles per tal d’analitzar
aquets recursos estilístics.

5. La presentació: És l'última propietat que té el text, té a veure amb la manera

en que es presentarà el text al receptor, si és oral es posarà atenció en
l'entonació de la veu, les pauses, gesticulació o la mirada, si és escrit en els
marges, neteja, lletra llegible, ús de majúscules i minúscules, entre altres.
Això és una convenció social i hem de crear l'hàbit, per això podem: Utilitzar
debats per practicar l'expressió oral correcta, fer exposicions orals o realitzar
tot tipus d'activitats de cal·ligrafia, format i tipografia entre altres.

Per tant, els textos seleccionats per a treballar en classe han de tractar temes que
motiven als alumnes, utilitzant textos de diverses característiques (autors, registres,
temàtiques) i propers a ells, l’alumnat tindrà més possibilitat de desenvolupar la
seua competència comunicativa.

1.4 Àmbit d’ús

Per estudiar l'adequació, vista en l’apartat anterior, és important tenir definits els
diferents àmbits de les converses, Cassany al seu llibre “Ensenyar llengua, 1993”
va fer una classificació de textos segons l'àmbit d'ús, trobem:

Àmbit personal: Són els textos que només va a llegir o escoltar un mateix (els
monòlegs, apunts o diaris íntims )
Àmbit familiar i d'amistats: Usen un llenguatge col·loquial o poc formal (les
converses telefòniques, missatges al mòbil, publicacions en xarxes socials,
dedicatòries dels regals, notes)

Àmbit acadèmic: Es produeixen a l'escola i tenen més tendència a la formalitat

(exàmens, lectures en veu alta, redaccions ).

Àmbit laboral: Presenten un llenguatge específic i formal relacionat amb el món

laboral (els currículums, cartes, entrevistes de treball ...)

Àmbit social: Són textos públics per audiències nombroses i heterogènies (debats,
articles de premsa, intervencions en actes públics ...)

Àmbit gregari: Estan relacionats amb entitats públiques o privades escrits en

llenguatge especialitzat (lleis, instàncies ..)

Àmbit literari: Textos relacionats amb l'oci, amb llenguatge i temes variats
(pel·lícules, novel·les o acudits)

1.5 Regles de construcció de paraules i oracions

Pel que fa a l’estudi de la llengua, la base de la gramàtica ha sigut estudi de les

regles de morfologia i sintaxi. A més, també hi són important el lèxic, la fonètica, la
fonologia i l’ortografia. No obstant, s’hi parla de morfosintaxi, doncs és necessari
estudiar la paraula des de i en la seua funcionalitat a dintre de l’oració i sempre, a
dintre d’un context comunicatiu que conega l’alumnat. Ja que, de no ser així, es
podrien produir errades com anacoluts (oracions incompletes), frases inacabades,
reiteracions en l’ús de connectors, frases mal puntuades, etc.

Per anar esmenant aquests errors la classe de llengua ha d'esdevenir un espai

comunicatiu, partint de les estructures que l'alumne coneix per anar ampliant i
definint, manipulant formes lingüístiques per aprendre a ordenar, classificar o
substituir per adaptar els seus coneixements a la situació comunicativa real. Les
anàlisis d'oracions gramaticals no són els únics que ens poden ajudar a aprendre la
sintaxi, també podem relacionar columnes de sintagmes segons la seua
concordança, afegir adjacents a una frase, escriure frases iguals a l'original en
nombre de paraules o estructura però canviant el tema , fondre diverses frases en
una o fragmentar una frase, reescriure correctament frases que contenen errors,
entre altres.
 1.6 Intervenció educativa

CARRIL METO

Finalment, per tal de desenvolupar la meua tasca docent també tindré en compte
l’article 19 de la LOMLOE el qual tracta sobre principis pedagògics i ens indica en
aquesta etapa es posarà especial èmfasi en garantir la inclusió educativa; en
l’atenció personalitzada de l’alumnat i a les seues necessitats d’aprenentatge,
participació i convivència; en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge i en la
posada en pràctica de mecanismes de reforç i flexibilització, alternatives
metodològiques o altres mesures adequades tan prompte com es detecten aquestes
dificultats.

D’altra banda també tindrem en compte l’article 10 el qual es troba en el Reial

Decret 126/2014 del 28 de febrer d’aquesta llei, el qual tracta sobre elements
transversals, ens indica que la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la
comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació i
l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional es treballaran en totes les àrees.

Per tindre una clara visió del que serà la meua intervenció educativa, faré al·lusió a
unes propostes que es poden dur a terme en els sis nivells de l’etapa d’educació
primària, al primer i segon treballarem la lectura i la escriptura mitjançant
________, al tercer i quart nivell fomentem la lectura i escriptura ________ i
finalment per a cinquè i sisè nivell ho treballarem amb __________.

L’activitat que desenvoluparé com a mostra d’intervenció educativa serà dirigida

concretament per a ________.

Q.2 L’ADQUISICIÓ DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA.

2.1 Concepte de lectura i escriptura

Tal i com diu Gómez (2010), la lectura i la escriptura són elements inseparables
d’un mateix procés mental, ja que quan llegim, anem desxifrant els signes i aquets,
poc a poc, van formant paraules. Per a comprendre correctament la idea de
lectoescriptura, definirem per separant el concepte de lectura i d’escriptura. Segons
Joao la lectura és una activitat complexa que parteix de la descodificació dels
signes escrits i acaba en la comprensió del significat de les oracions i els textos,
d’altra banda, el mateix autor ens diu que l’escriptura és una forma d’expressió per
mitjà de signes i codis de manera ordenada

(O ELABORAR UNA PRÒPIA)

Totes dues són aprenentatges molt complexos i de gran importància per a l'alumne
ja que suposen un abans i un després en la seua relació amb el llenguatge.

Autors com Miralles afirmen que el nen aprèn a parlar de forma espontània, però
per llegir i escriure és necessària la intervenció del mestre. La NV dóna molta
importància a la lectoescriptura. En l'àrea de LCL i LVL li dediquen dos blocs de
continguts: el bloc 2: comunicació escrita: llegir i el bloc 3, comunicació escrita:
escriure. A més, en els objectius generals d'etapa, en concret en l'e) s'especifica
que un dels èxits que els alumnes han d'assolir és desenvolupar els hàbits de
lectura.

Hem de tenir en compte l'edat dels alumnes i en quina fase de l'aprenentatge de la

lectoescriptura es troben per aplicar una correcta intervenció pedagògica, aquestes
fases seran analitzades en el següent apartat.

2.2 Etapes d’adquisició de la lectura i l'escriptura

Perquè l’inici de la lectoescriptura comence i finalitze amb èxit, és necessari que els
infant hagen adquirit un cert nivell de maduresa, nivell que cronològicament se situa
entorn als 5 ó 6 anys d’edat.

No obstant, aquest nivell ve determinat per certs factors com són: el domini del
llenguatge oral, capacitat de simbolització, el desenvolupament de la psicomotricitat,
el desenvolupament de la percepció i l’equilibri emocional i socio afectiu.

Una vegada els infants compten amb aquestes condicions, pordrà començar amb
l’aprenentatge de l’escriptura, la qual té les següents fases:
→ De 4 a 8 anys.

L’escriptura es troba en la fase precaligràfica i la lectura en canvi en la fase de

preparació i iniciació lectora.

Realment podríem parlar d'un estat anterior que correspon a l'educació infantil, als
tres anys els nens fan gargots que progressivament van diferenciant els destinats al
dibuix i a un intent d'escriptura. Al voltant dels 5-6 anys poden copiar algunes
paraules molt lentament, lletra a lletra i mirant de vegades el model, es quan
comença la fase pròpiament precaligràfica. Als 6-7 anys entenen la correspondència
entre so i representació, però encara els resulta molt difícil fer dictats. L'escriptura és
desigual i no es respecten línies ni marges.

→ De 9 a 11 anys.

L'escriptura es troba en la fase cal·ligràfica i la lectura en canvi en la fase de

desenvolupament lector.

Els nens ja escriuen fàcilment dictats i les paraules són més rectes, apareix la
rotació de la mà al voltant del canell el que millora molt la seua psicomotricitat fina,
el problema que planteja està etapa és l'ortografia que encara és insegura, l’objectiu
d’aquesta fase és automatitzar l'escriptura coneixent les regles ortogràfiques i
regularitzant els traçats.

→ De 12 a 13-14 anys.

L'escriptura es troba en la fase postcaligràfica i la lectura en la fase de

perfeccionament lector.

Als 11-12 anys l'escriptura ja s'ha automatitzat però les exigències escolars
continuen (sobretot la velocitat), l'escriptura cal·ligràfica infantil és massa lenta per
prendre apunts i traduir el pensament, així que unifica i modifica la cal·ligrafia per
fer-la més funcional. Açò es fa possible perquè el xiquet/a s'independitza de les
exigències cal·ligràfiques. Els comentaris de texts escrits, ara, seran activitats
fonamentals.

2.3 Mètodes d’ensenyament.

A partir de les aportacions d’autors com Schafer, Piaget o Vigotsky i d’altres molts
estudis psicològics i pedagògics existeixen dos enfocaments possibles per abordar
l’ensenyança de l’escriptura i la lectura, junt a un tercer enfocament que seria
producte de la combinació dels dos primers.

El primer enfocament sèria el sintètic que parteix de les estructures mínimes,

primer l'alumne ha d'aprendre les lletres, el so que els correspon i després les
combina amb consonants i vocals per arribar a la paraula i les frases, oracions i
textos. Les varietats d'aquesta modalitat podem agrupar-les en:

- Mètode alfabètic: Es comença per l'aprenentatge de l'alfabet i després es

segueix la metodologia abans exposada, el problema que planteja és que
 l'alumne se li exigeix llegir de manera diferent a com li ha ensenyat a
identificar el signe.

- Mètode Fonètic: tracta de solucionar el problema anterior començant amb la

pronunciació de les lletres per arribar a les síl·labes i seguir els passos
normals del mètode sintètic.

- Mètode Sil·làbic: Es parteix de la síl·laba ja que és la unitat que percebem i

distingim.

Aquests enfocaments poden obviar la percepció global del nen exposada per Piaget
i Decroly, per ser abstractes i no motivar a la comunicació.

D’altra banda, trobem l'enfocament analític és l'oposat a l'anterior, a l'alumne se li

ofereix un text conegut (com els seus propis noms), es llegeixen les paraules en veu
alta i poc a poc va reconeixent paraules iguals. A partir d'aquestes paraules s'aïllen i
reconeixen elements idèntics, que poden trobar-se en paraules desconegudes. Així,
es passa a desxifrar i inclòs a composar paraules noves. Aquest mètode s'inicia
sobretot amb Decroly. Té l'avantatge d'atendre al procés psicològic de l'infant i el
valor de la lectura i escriptura però descuida en part les percepcions auditives i limita
molt els textos i la necessitat de comunicació del nen.

- El Mètode global natural de Freinet dóna una nova expansió als mètodes
analítics, considera la lectura com a mitjà de comunicació i per això tracta de
motivar els alumnes perquè a partir d'activitats de tipus oral s'estableixi un
text entre tots, es copia i analitzen les semblances per anar descobrint les
paraules, síl·labes i sons.

I finalment, per últim trobem:

Els enfocaments mixtos intenten agafar els avantatges dels dos mètodes
anteriors. Parteixen de la concepció global posant a l’alumne en contacte amb textos
més o menys familiars però atenent a l'aprenentatge simultani dels fonemes. Se
solen utilitzar onomatopeies, cançons, mímica entre altres.

- Els mètodes mixtes més coneguts són els anomenats fonètics o fonològics,
que es basen en el reconeixement dels sons d'un enunciat i estableixen
després la relació dels seus grafemes corresponents.

Com a propostes per treballar la lectoescriptura a l'aula a mode d’exemple i partir

d'interessos del nens i gradualitat dels aprenentatges destaquem:

- Composicions escrites: contes, vivències quotidianes, descripcions. Realitzar

activitats per tal de fomentar la lectura a nivell de centre:
- Bon dia llegim, cada setmana un alumne es prepararà a casa juntament amb
el seus pares un fragment d’un llibre escollit per ell voluntàriament. L’alumne
ha de recitar-lo oralment i preparar diverses preguntes per a la resta de la
classe per tal de comprovar si han estat atents. Finalment, els alumnes faran
una valoració crítica aspectes que ha fet bé i aspectes que pot millorar
l’alumne sobre la lectura.

- Apadrinament lector on cada alumne de cicle superior te assignat un alumne

de 5 anys i 1r. Els llibres que llegiran seran escollits per l’alumnat de primer,
per tal, que siguin del seu agrado i del seu nivell.

· Ús d’aplicacions o recursos digitals com: Hocked, aplicació amb històries

breus que. Les històries es presenten amb l'aparença d'un diàleg entre els
seus protagonistes i en fer clic podem anar seguint-la com si d'una conversa
en un xat. Leemos, una plataforma adreçada a docents, familiars i alumnes
on disposaràs de llibres digitals, recursos educatius i guies didàctiques que
us ajudaran a fomentar la lectura. Alphabet Board reuneix en una mateixa
aplicació la pràctica del traç de les lletres amb el so de les mateixes. Presenta
explicacions gràfiques de com realitzar un determinat traç i diferents
tipologies de lletres per practicar. School writing és una app molt completa.
Permet treballar des del traç de les lletres fins paraules i frases o story cubs
joc per a crear conjuntament històries amb els elements que ens donen els
daus. També mitjançant la plataforma Aula on mitjançant forums podriem
treballar la lectura i escriptura.