CATAL

Suficincia
C1 - Marc europeu com de referncia per a les llenges

M. Campoy
J. Esteban
M. Sagrera
 PRESENTACI
El llibre Catal Suficincia (C1) s una proposta dapre-
nentatge per tasques que t en compte les progra-
macions de la Direcci General de Poltica Lingstica
i abasta la totalitat del nivell C1 del Marc europeu
com de referncia per a les llenges.
Shan incls en un mateix volum els tres mduls de
qu consta la programaci del nivell de Suficincia: les
cinc primeres unitats corresponen al primer grau (S1);
les cinc segents, al segon (S2), i les cinc darreres,
al tercer (S3). Daquesta manera, amb un sol volum,
som conscients que prioritzem el concepte de nivell
i apleguem, a manera de compendi, els continguts,
les destreses i les estratgies comunicatives daquest
nivell, fet que facilita el maneig, la consulta i lestudi
de la llengua en els aprenents.
Seguint les indicacions del Marc europeu, aquest
llibre de text parteix de la idea que laprenent s, so-
bretot, un agent social que va creixent en capaci-
tat de participaci i comproms en catal a mesura
que creix tamb en domini lingstic. Aix, en el llibre
Catal Elemental (B1), laprenent ha estat vist com a
company i usuari que t interessos diversos i aprn
a desenvolupar-se en catal en situacions estndards
que el fan ms hbil per relacionar-se socialment.
En lanterior, Catal Intermedi (B2), laprenent s con-
siderat principalment com a collega que comparteix
iniciatives i que aprn a acomplir objectius complexos
en catal que li faciliten actuar en lmbit social.
Finalment, al Catal Suficincia (C1), laprenent s vist
com a persona capa dassumir compromisos i que
pretn assolir la completa competncia en catal per
responsabilitzar-se socialment i participar plena-
ment en la vida ciutadana. Tots ells, doncs, encami-
nats a promoure ls social del catal.
Estructura del llibre
Totes les unitats del llibre segueixen un mateix procs
que es correspon amb les quatre fases que t general-
ment tota tasca complexa, sigui o no lingstica:
plantejament
preparaci
realitzaci
revisi
Dacord amb aix, les unitats sorganitzen segons els
apartats segents i es detallen algunes consideraci-
ons que considerem oportunes per al bon maneig del
manual.
La porta dentrada a les unitats s una pgina que
t tres elements bsics: el ttol de la unitat, una foto-
2
grafia evocadora i illustrativa del tema de la unitat i
unes explicacions breus sobre el treball que shi pro-
posa. Traspassat aquest llindar, cada unitat proposa
litinerari segent:
Parlem-ne
Posa lmfasi en la comprensi i lexpressi orals, ha-
bilitats que conv consolidar en el nivell C1. Les pro-
postes que inclou aquest apartat persegueixen que els
aprenents, en grups de tres o quatre, dediquin una
estona a respondre de manera lliure les preguntes que
es proposen, preguntes que en cap cas constitueixen
un qestionari sin que sn motors de conversa. No-
ms caldria accedir a una pregunta nova si la conversa
decau. El temps de dedicaci a aquesta proposta es
deixa a criteri del professorat i dacord amb les neces-
sitats dels aprenents. s bo destacar que lensenyant
t loportunitat de fer un seguiment de la producci
oral dels aprenents; pot prendre nota de les mancan-
ces i oferir, desprs, eines per superar-les.
Informem-nos
T per objectiu posar-se al dia sobre la tasca enco-
manada, mitjanant la lectura comprensiva de textos
o altres formes dobtenci dinformaci, com ara en-
questes, reculls de dades, etc. s un bon moment per
practicar la lectura en veu alta, si es creu convenient.
El professorat pot considerar la convenincia dafegir-
hi altres fonts dinformaci que consideri de ms ac-
tualitat o ms acostades a la realitat o a les necessitats
dels aprenents. Conv que els alumnes prenguin nota
de tot all que pot ser til per a la tasca; i s molt
recomanable preguntar-los qu nhan tret amb vista a
la planificaci de la unitat.
Posem-nos-hi
s el moment de dissenyar la manera dacomplir la
tasca. Per aix, els aprenents planifiquen la inter-
venci del final de la unitat, preveuen qu els caldr
preparar amb ms detall per fer-ho b i redacten es-
quemticament les decisions preses. Per fer-ho, ser
bo promoure la construcci de graelles, lelaboraci
desquemes o de mapes conceptuals que en facilitin
la redacci.
Ser convenient, en aquest punt, vetllar perqu les
propostes siguin adequades a la formalitat, llargada,
selecci dinformaci, etc., i coherents quant a lordre
i la rellevncia de les idees. s una ocasi ideal per
avaluar les propostes tal com estan redactades i, aix,
donar a entendre que sn un pas molt important del
procs de construcci textual.
 Durant la planificaci que faran els aprenents,
lensenyant pot fer tamb un seguiment individualit-
zat de la producci oral o escrita, suggerint maneres
ms genunes dexpressar-se o corregint incorreccions
que puguin considerar-se inadmissibles ats el nivell
del curs. Els exercicis que sinclouen en aquest apartat
poden ser dajuda efica per a la feina que sencoma-
na a la tasca.
Estudiem-ho
Aqu convidem a aprofundir en detalls rellevants. Si
conv, sexpliquen els criteris gramaticals o textuals
que no quedin clars, i poden obviar-se o ampliar-se els
exercicis segons lxit o la dificultat de resoluci que es
detecti entre els aprenents. Podem comentar i expla-
nar els quadres explicatius que hi ha al marge de la p-
gina, pensats com a suport teric del que sest fent.
Fora activitats que tracten daspectes determinats
de fontica, morfologia o sintaxi es plantegen per ser
resoltes o dites en veu alta perqu considerem que
conv saber expressar oralment una forma o estruc-
tura determinada abans de tractar-la o de produir-la
per escrit.
Som-hi
s el moment de dur a terme la tasca i fra ptim
dotar-la dun carcter ms aviat solemne o formal
perqu far ms significatiu tot el treball que sha-
gi fet fins ara. Hem de tenir en compte que lapor-
taci final dassoliment de la tasca es fa de manera
collaborativa i s per aquest motiu que cal preveure
com es distribueixen les intervencions de manera que
els aprenents estiguin atents a les intervencions dels
companys i no solament a les prpies. Fra ptim que
les aportacions escrites estiguessin a la vista de tot-
hom i, si fos factible, que senregistressin les interven-
cions orals.
Ser til prendre nota tant dels xits comunicatius
com dels punts febles de les produccions, per tal de
fer-ne conscients els aprenents.
Millorem-ho
Conv treure profit del que sha fet i aquest apartat
convida a fer-ho. Caldr, per tant, afavorir la relectu-
ra o laudici de la producci final a fi de copsar-ne
els punts forts i els punts febles. En algunes unitats,
el manual convida els aprenents a avaluar els treballs
dels companys, i pot acabar-se amb la valoraci de
lensenyant, la qual pot corroborar lavaluaci feta o
modificar-la raonadament. Si shan detectat mancan-
ces comunes pot ser un moment propici per repassar
els criteris fallits o, fins i tot, per fer exercicis de refor.
En aquest punt conv fer conscients els aprenents
del procs que comporta tota construcci textual reei-
xida, i que la unitat ha convidat a respectar-lo: disseny,
planificaci, producci (textualitzaci) i revisi.
Comentem-ho
Al llarg de la unitat, els alumnes han anat formant-
se opinions sobre linters intrnsec de la tasca,
la densitat daprenentatge, la facilitat o dificultat
delaboraci textual, el temps esmerat per a cada
qesti, la presncia o absncia daspectes a aprendre,
la metodologia de treball, etc. s hora descoltar-los,
de contrastar opinions i de prendre nota de tot all
que es pugui millorar.
Entre les activitats de caire gramatical, destaca
la prctica de referncia pronominal que recorre
totes les unitats del manual. Lexercici es fa per
parelles i est situat a la secci Parlem-ne, justament
perqu es pretn que els aprenents automatitzin els
pronoms quan parlen, a ms de justificar-ne ls i
lortografia quan els escriuen. Sn exercicis per ser
treballats unitat rere unitat i que es podrien tractar de
manera compacta i intensiva si fos necessari.
En cadascuna de les unitats, dins de la secci
Millorem-ho, hi ha exercicis de precisi lxica
consistents en la tria entre parelles de mots que solen
originar confusions en ls social. La contextualitzaci
dels mots dins del text s la clau que ajuda a encertar
la selecci correcta.
Al final de les unitats hi ha propostes de
producci oral i escrita, de realitzaci breu. La
producci textual sovintejada s la base de lxit en
aquest nivell; per aix el professorat disposa duna
gamma mplia denunciats congruents amb els
propsits i els tipus de text de cada unitat, tot i que
no coincideixin explcitament amb el tema o lmbit
de la tasca.
Finalment clouen les unitats textos breus amb
el ttol Paraules darreu que expliquen lorigen de
diversos mots. Si en els nivells Elemental i Intermedi
es volia posar lmfasi en la perspectiva ldica de ls
de la llengua, en aquest nivell es desvetlla linters per
les paraules i expressions des dun altre punt de vista:
lhistric. Es fa veure la riquesa de la nostra llengua
i la importncia de conservar-ne el bagatge lxic i
expressiu.
El manual disposa dun ndex analtic al final del
llibre, amb la finalitat de facilitar la cerca i consulta de
conceptes gramaticals i textuals.
El manual reprodueix, en annex, els descriptors
illustratius del Marc europeu com de referncia per
a les llenges corresponents als sis nivells de domini
de la llengua pel que fa a la competncia general, la
comprensi lectora, la comprensi oral, lexpressi oral
i lexpressi escrita. Hem considerat que la consulta i la
lectura daquests descriptors poden ser una ajuda i una
referncia per al progrs i millora dels aprenents en el
domini de la llengua.
3
 EL LLIBRE EN DUES IMATGES

Ttol
El ttol presenta el tema de la unitat i sovint pot ser motiu
dinterpretaci. s per aix que, abans de comenar el
treball de la unitat, la lectura i comentari del ttol poden
ser una manera diniciar la feina que proposa la unitat.

Fotografia
Com que la fotografia que presideix la pgina
sol ser evocadora, fra bo de proposar una
lectura atenta de la imatge (qu hi veieu, on us
imagineu que s, quan passa...) i la relaci que
t amb el ttol de la unitat.

Tres etiquetes
Es presenta la tasca que proposa la unitat
atenent el propsit principal, la feina que cal-
dr fer i el que es podr fer posteriorment. Es
poden llegir les tres etiquetes explicatives de
la tasca i engrescar lalumnat a dur-la a terme
amb creativitat.

Posem-nos-hi
Nom de lapartat, que designa la finalitat que es perse-
gueix: comenar a fer la feina que ens han encomanat.

Text de progressi
de color verd
Text en blau, previ a Text breu que tant
lenunciat contextualitza les ac-
Anuncia lobjectiu operatiu de tivitats que es propo-
lactivitat. s bo tenir-lo present sen en lapartat com
perqu permet orientar alerta, versa o pregun-
els aprenents sobre el que ta sobre el contingut i
estan fent. la seva realitzaci.

Marge de teoria i
consulta
Informaci succinta
sobre text, comu-
nicaci i gramtica
de la llengua.

Exemple de resoluci de lactivitat o model

La e significa exemple. No shan estalviat els exemples
que, a ms dexemple, poden funcionar com a models per a
lexecuci de les activitats. Sovint illustren tant el
procediment com lexecuci de lactivitat.

4

Unitat 1 Sabeu qui es casa?
Pg. 9
Portadella
Les cinc primeres unitats estan destinades a treballar, principal-
ment, els textos descriptius i narratius. En aquesta, la imatge
dun espai buit preparat per celebrar-hi una uni matrimonial
permet suggerir als aprenents que sn ells qui han de crear la
parella i imaginar la festa mitjanant la descripci de persones i
dambients, objectiu bsic de la unitat.
Pg. 10
1 
Exercici obert danticipaci. Una autodescripci perso-
nal que serveix, al mateix temps, de presentaci mtua de
nous companys i companyes de curs.
2 
LArnau s un apassionat de la percussi, una mica des-
manegat i no gaire corpulent.
LAndreia s una persona vital, segura della mateixa,
voluptuosa i sensual, bona balladora.
La festa ser principalment musical, amb menjar per a
tots els gustos.
Pg. 11
3 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les
solucions sn a labast del company, ja que estan resoltes
en el llibre. Per llegir-les cal girar el manual.
Pg. 12
4 
LEsteve, fill dun sergent veter de la policia i orfe de mare
des dels setze anys, es va adormir el dia del seu casament
amb la Valentynne, una noia holandesa que va conixer a
la universitat. El nuvi va haver de sortir de casa sense afai-
tar-se i va arribar a lesglsia just a temps. Afortunadament
per a ell, el cotxe de la nvia havia sofert una avaria, amb
la qual cosa encara va arribar el primer. La boda es va cele-
brar a la meravellosa capella dun antic monestir restaurat,
i la nvia, filla de lambaixador holands, va caminar cap a
laltar de bracet del seu pare mentre un petit orgue tocava
la marxa nupcial. Lpat es va servir en una altra estana
del recinte, sobre una taula de fusta deben, envernissada i
lluent, i unes tovalles amb una sanefa cosida a m. Hi havia
les exquisideses ms selectes, dentre les quals sobresortia el
confit dnec amb crema desprrecs. Quan el padr, germ
de la nvia, va llegir el verset en pblic, la noia va comenar
a enyorar-se del seu pas. Aquella nit, va temptejar el seu
marit i, finalment, es va decidir a preguntar-li clarament si
no li guardaria rancor si li demanava danar a viure a Ams
terdam. LEsteve va avaluar la situaci i va sospesar-ne els
avantatges i els inconvenients. I no en va tenir cap dubte.
5 Soluci orientativa:
a) Produeixen el missatge unes persones amigues de lAr-
nau que coneixen lAndreia.
Guia - Solucionari
b) Sadrea a amics i coneguts de la parella.
c) El missatge es difon des dun bloc digital.
d) La comunicaci sestableix entre persones conegudes i
amigues en un entorn virtual.
e) Sembla que sn persones que shan conegut i relaci-
onat a partir duna afici comuna, com la msica o el
ball, ja que aquest s el tema principal de lescrit, a ban-
da de la mateixa parella. Tamb podria ser una relaci
de persones que han fet juntes alguna cosa, com ara
estudis universitaris, treball en una empresa, participa-
ci en una activitat dmbit social, etc.
f) Indicis de proximitat:
Sens casa i no es casa. Aqu el pronom de primera
persona del plural afegit dna un to dafectaci i pro-
ximitat al fet de casar-se.
Expressions colloquials: no ens ho acabem de creure,
qui ens ho havia de dir, etc.
Demandes directes de confirmaci: oi?
Exclamacions: Ah!
Estil colloquial: lescrit s ms la transcripci duna
comunicaci oral que un text reflexionat.
Pg. 13
6 
Durant el curs de suficincia saprofundeix en els aspectes
lingstics i textuals propis de diferents tipus de text: descrip-
tiu, narratiu, expressiu, instructiu i argumentatiu. Lexercici
s una manera de presentar-los, identificar-los i definir-los.
a) descriptiu: C
b) narratiu: E
c) expressiu: A
d) instructiu: D
e) argumentatiu: B
Pg. 14
7 loportunitat / lArgentina
la humitat / de lndia / pel carrer
Lilla / lindret / la intimitat
la higiene / dels llocs / de lhabitaci
per lexterior / del recinte / la asimetria / de ledifici
a lavi / als passatgers / a laparell
8 
A) El millor del viatge...
B) Com a mnim el vostre hotel...
C) ... dall ms espectaculars.
Pg. 15
9 
Activitat oberta de pretextualitzaci esquemtica, de gran
importncia per acomplir la tasca. s bo fer-la primerament
de manera individual i desprs en petit grup per obtenir
propostes ms versemblants i riques de matisos.
10 
La primera s una oraci composta (conviden, tindr lloc) i
la segona s una oraci simple (confirmeu).
11 a) composta
b) simple
5
 Catal Suficincia C1

c) composta exemple, hi ha parelles que opten per casar-se a Las Vegas,

d) composta una ciutat associada als casaments en limaginari collectiu
e) simple de la societat occidental, influda per les sries i pellcules
nord-americanes; o b els nuvis i nvies que decideixen ce-
Pg. 16 lebrar la seva uni en algun indret extic. Des de fa un
12 temps, a ms, tamb prolifera el nombre de bodes a la
platja o a laire lliure en general. I s que s un fet que els
Com a transitiu Com a intransitiu casaments sn un negoci, i per aix cada cop hi ha ms
Dedicar-se a conixer Ser estudiant, no empreses i professionals que es dediquen a organitzar-los.
alguna cosa. treballador productiu.
estudiar En Joan estudia enginyeria En Joan s jove, encara
industrial. estudia. 16 a) Els c) Les
Dedicar-se a millorar una b) les d) Els
Ser treballador.
cosa.
treballar Hem de treballar ms la No podr venir: aquell
dia treballo. 17  Adjectius o subordinades adjectives: jove, polit,
sintaxi. atractiu, prim, frgil, solitari, reflexiu, culte, apassionat
Entonar una pea musical. Emetre sons ms o menys dels llibres, que devora amb veritable passi.
Vaig cantar caramelles, harmnics.
cantar aquesta Pasqua. Els ocells cantaven tot
Figures retriques: prim com un fideu, s una guineu.
el mat. Verbs copulatius: s un home..., s prim..., sembla fr-
Observar, mirar una cosa. Tenir el sentit de la vista. gil..., s solitari..., sembla que no visqui..., s molt cul-
veure Has vist les fotos? Lavi ja no shi veu. te..., s una guineu...
A taula, portar el plat a Ser til.
servir alg. Aquestes alicates ja no Pg. 18
Li serveixo les postres, ja? serveixen.
18 
Activitat que acompleix la tasca. Seria bo posar en lloc visi-
13 Soluci orientativa:
ble els anuncis denllaos. Tamb es podria fer la lectura de
a) Els nuvis celebraran el casament diumenge. les propostes denlla en veu alta.
Admet CD, s transitiu.
b) Recordat de dur el ram a la nvia. 19 
a) per a tota leternitat
No admet CD, s intransitiu. b) en aquell moment
c) Espero que, per una vegada, arribis dhora. c) per a tota leternitat / un any
No admet CD, s intransitiu. d) el dia segent
d) Els cambrers serveixen els plats lentament.
Admet CD, s transitiu. 20 a) enguany d) ben aviat
b) a mitjan e) pels volts de
14  Ei, Anna! Que has vist el germ del nuvi? s que fa c) ara per ara f) aleshores
estona que el busco...
 Diria que s all al fons, al costat de la barra del bar.
Pg. 19
No se nha mogut des de fa estona! Per qu el busques?
s atractiu, no trobes?
21 
Aquest exercici es repeteix en cada unitat. La resoluci
 I ara! Ja te lhas mirat b? A ms, jo hi he parlat un
possibilita comentar el diferent significat de les parelles de
moment i s molt arrogant!
mots, ats que el text ofereix un context on sescau usar-
 Jo tamb hi he parlat abans i mha semblat ben sim-
les. s tamb un moment ptim per a ls del diccionari
ptic. Ho sabies, que ara viu a lestranger? Sest a Lon-
general, ja que sovint cal precisar amb detall les diferncies.
dres.
 No s quines histries et deu haver explicat, per jo no Per fi era el dia del casament, pensava per dintre el nuvi
men refio gens! mentre esperava que la nvia arribs amb el cotxe que ha-
Digues el que vulguis, vaig a parlar-hi. vien llogat especialment per a locasi. Distretament, men-
 Per que no veus que no podr dir ni mitja paraula? Si tre saludava cadascun dels convidats que anaven entrant
est borratxo! a la capella, va mirar el rellotge. Eren dos quarts de dotze,
Fins ara! sacostava el moment. Estava cansat de mirar restaurants,
 Ms aviat fins un altre dia! Jo ja men vaig cap a casa, flors, esglsies... i les mil i una foteses que es necessitaven
que estic molt cansada. Que vagi b! per a aquell esdeveniment. Suposava que cadasc feia el
que volia amb el seu casament, per ell, com que era un
Pg. 17 noi fora zels, ho havia supervisat fins a lltim detall.
Lnic problema era que res era del grat de la nvia: a ella,
15 
La majoria de persones es casa o b en una esglsia o, tot li semblava malament. Havia arribat a un grau de des-
com s cada vegada ms freqent, en un jutjat o un Ajun- contentament que era insuportable! Malgrat aix, tamb
tament. Tot i aix, sempre nhi ha que busquen celebrar es repetia que sestimava amb bogeria aquella noia. Quan
aquest esdeveniment duna manera menys tradicional. Per shaguessin acabat la cerimnia i el banquet, tindrien dues

6

setmanes per relaxar-se, ja que farien una estada en un
balneari noruec. Lestana on sallotjarien lhavia escollida
ell personalment: era una habitaci fora gran amb un llit
circular, vistes exteriors i una llar de foc maqussima. Men-
tre estava absort en els seus pensaments, va sentir un gran
rebombori a lexterior de lesglsia; la nvia ja era aqu.
Quan va entrar, va pensar que sort que no era un noi gels,
perqu mai no havia vist una nvia tan maca. La cerimnia
va transcrrer amb normalitat i, un cop acabada, tots els
convidats van sortir a fora per tirar arrs sobre la parella.
Mentre sortien, sonava una can que va compondre el
seu millor amic especialment per a ells.
> Hi sobra: composar.
22 a) No es pot saber mai qu et passar a la vida.
b) No fer cas del que es diu.
c) Quedar-se solter o soltera.
d) Sorprendres davant alguna cosa inslita.
e) Ser inseparables.
f) Actuar amb tots els mitjans possibles.
g) Fer una despesa excessiva.
Pg. 20
23 
Activitat oberta. La resposta al qestionari pot servir de
base per a un dileg amb tot el grup classe, del qual es pot
extreure informaci rellevant, tant quant a laprenentatge
lingstic o textual, com a la metodologia.
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com-
plementar els aprenentatges de la unitat.
Paraules darreu
Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa-
raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria
universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim-
portant, preservar les paraules i expressions duna llengua.
 Podria ser un text de lectura en veu alta dins de cada
unitat. O es podrien agrupar tots i distribuir-los entre els
aprenents per fer-ne una lectura comprensiva.
Unitat 2 Tancat per reformes
Pg. 21
Portadella
La unitat semmarca en lmbit associatiu i shi treballa la des-
cripci. Cal animar els aprenents a configurar una estana amb
usos mltiples i a detallar el mobiliari i els elements decoratius i
dilluminaci que shi adiguin.
Pg. 22
1 
Activitat destinada a fer present el que els aprenents co-
neixen del mn associatiu. Les preguntes sn motors de
conversa i no tems dun qestionari a respondre. s con-
Guia - Solucionari
venient que la conversa es dugui a terme en petits grups,
de tres o quatre. Un moment apte perqu lensenyant en
valori la qualitat oral i posi lmfasi en la millora daspectes
que caldria haver superat.
Pg. 23
2 Soluci orientativa de grups per aficions:
Lesport competitiu (futbol, handbol, hoquei, bsquet,
atletisme...).
Lesport no competitiu (senderisme, ciclisme, gimnstica,
nataci...).
Lexpressi artstica i cultural (cinema, literatura, pintura,
escultura, msica, fotografia...).
Lautoconeixement i lautocontrol (ioga, tai-txi-txuan,
musicoterpia...).
Les aficions de manipulaci (cuina, puntes al coix, mode-
lisme...).
La solidaritat (pobresa, infants, gent gran, persones mal-
tractades, pasos no desenvolupats...).
Lassessorament (laboral, jurdic, psicolgic, espiritual...).
Pg. 24
3 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les
solucions sn a labast del company ja que estan resoltes en
el llibre.
Pg. 25
4 assortir avorrir-se botifarra bufetada complir
captol cartolina cnsol embotit escapolir-se
escrpol esdrixol muntanya podrir polir
rtol sofrir sorgir sospir subornar
sufocar torr tramuntana triomf turment
5 Cal notar que no s fcil crear oracions amb aquests verbs
en present o imperfet de subjuntiu, ats que sn temps que
susen bsicament en subordinacions. Es podrien recollir les
oracions obtingudes i crear-ne un exercici nic per resoldre
en altres moments del curs.
Soluci orientativa de frases per completar:
Hi ha cerveses a la nevera per a qui en vulgui. (voler)
Tant de bo vosaltres pogussiu fer vacances aquells
dies! (poder)
Fes el que puguis... (poder)
Mencantaria que la Neus volgus venir amb nosaltres.
(voler)
Nosaltres us hi ajudarem si pogussim. (poder)
Ja saps on s casa meva. Vine quan vulguis. (voler)
6 
s possible que hi hagi alumnes que no trobin mots que hi
corresponguin i els calgui lorientaci de lensenyant o la
consulta al diccionari.
Primitiva Derivat Cultisme
concrrer concorregut concurrncia
corba corbar curvatura
7
 Catal Suficincia C1

doble doblegar duplicar Tons de llum

dol endolcir dulcificar tons clars: clar, difan, net, llumins, lluent, radiant, res-
home homenot humanisme plendent, transparent, translcid...
tons foscos: fosc, apagat, opac, tenebrs...
jove joventut juvenil
pols polsera pulsaci
9 Soluci orientativa:
ttol titolet titular
volc volcnic vulcanisme Material
finestra dalumini porta de noguera
tauler de conglomerat esglaons de pedra
Pg. 26 cortina de cot prestatgeria de pi
banc de fusta de faig taula de roure
7 Soluci orientativa: reixa de ferro ampolles de vidre
La informaci s fora objectiva. jersei de llana cistell de vmet
Lorganitzaci per epgrafs numerats en facilita la lectura Estil
i la comprensi. retaule barroc decoraci moderna
No hi ha informacions irrellevants; se suposa que shan moble destil clssic edifici modernista
donat totes les necessries. mobiliari funcional armari rstic
Les informacions i valoracions estan destinades a satisfer llit juvenil
la necessitat de disposar dun espai digne per a s mlti-
Propietat
ple.
superfcie aspra seient incmode
No hi ha marques de subjectivitat i el text es mant en
estil carregs mecanisme lleuger
els parmetres propis dun informe: informar i avaluar
disseny complicat paret llisa
raonadament.
espai confortable sorolls molestos
No hi ha apreciacions amb posicionaments negatius,
terra dur ordre prctic
com serien frases de lamentaci, retret, protesta, etc.
paquet feixuc coixins tous
Fa propostes efectives, tot i que potser no totes les que
caldria per millorar aspectes enumerats. Aspecte
Els noms, adjectius i verbs sn usats amb precisi. figura airosa estana neta
quadre bonic imatge ntida
color escaient persona polida
Pg. 27
regals esplndids ram de flors que fa goig
treball magnfic dibuix vists
8 pllid: blanc bronze: marr violeta: morat

esgroguet: groc caqui: marr cendrs: gris 10 Soluci orientativa:
llimona: groc oliva: verd atzabeja: negre
un cistell de vmet
carbassa: taronja glauc: verd llumins: blanc
una prestatgeria de conglomerat
rosadenc: rosa blavs: blau rogenc: vermell un banc de pedra
cirera: vermell ultramar: blau ataronjat: taronja un paraiger de vidre
> Es poden anomenar aquests altres tons de color, o de un moble de roure
llum: un coix de llana
una finestra dalumini
Tons de color
una cortina de cot
del blanc: llets, blanquins, blanquejat, descolorit, pl
lid, empallidit... Pg. 28
del groc: esgroguet, palls, lleonat, ocre, terrs, canye-
lla, llimona, beix... 11 Soluci orientativa:
del taronja: ataronjat, carbassa, acarbassat... > Primera part de lexercici
del rosa: rosadenc, rosaci, rosat... juxtaposar: juxtaposat, uns armaris
del vermell: vermells, roig, rogenc, escarlata, grana, extreure: extrable, un llit
cirera, magenta, carm... abatre: abatible, una porta
del marr: castany, torrat, bronze, coure, canyella, ca- acoblar: acoblable, unes cadires
qui... adaptar: adaptable, un moble
del verd: verds, oliva, allimonat, maragda, verd mar, superposar: superposat, unes prestatgeries
glauc... apilar: apilable, unes cadires
del blau: blavenc, blavs, blau cel, blau mar, blau tur- girar: girador, un suport
quesa, ultramar... estendre: extensible, una taula
del morat: moradenc, morads, violeta, violat, lila... moure: movible, un llum de peu
del gris: griss, grisenc, cendrs, ploms, cans, canut... desmuntar: desmuntable, una taula
del negre: ennegrit, fosc, antracita, atzabeja, carb... reclinar: reclinable, un respatller

8
 Guia - Solucionari

plegar: plegable, una cadira c) Shi pot veure un llum de formes extravagants, per
regular: regulable, un llum molt flexible i amb una estructura fora resistent.
cargolar: cargolable, un vis d) La sala s destil fora modern, est molt ben illuminada
> Segona part de lexercici i lespai dna sensaci damplitud.
raconer: rac
funcional: funci Pg. 30
rober: roba
cantoner: cant 17 a) oraci simple f) oraci composta
moblat: moble b) oraci composta g) oraci composta
artificis: artifici c) oraci composta h) oraci composta
encoixinat: coix d) oraci composta i) oraci simple
modular: mdul e) oraci simple j) oraci composta
llumins: llum
 18
12 Soluci orientativa:
Frase Tipus Nexe Nexe alternatiu
Tort: que fa corba o sinclina ms cap a un costat que no a) coordinada aix doncs per tant
cap a laltre. b) subordinada tot i que encara que
Adossat: recolzat desquena contra una cosa.
c) coordinada no obstant aix per
Anivellat: posat a la mateixa alada o nivell.
d) subordinada tan bon punt quan
Fixat: enganxat de manera que no pugui desplaar-se.
coordinada punt i coma punt
Falcat: immobilitzat amb una falca. e)
juxtaposada
Apasat: de figura rectangular amb la base ms gran
que laltura. Pg. 31
Plegat: posat en doble una o ms vegades.
Recolzat: que descansa sobre un suport. 19 a) noms femenins: amargor, anlisi, aroma, calor, dent,
Apilat: collocat sobre altres coses formant una elevaci. olor, postres, resplendor, resta, sndrome, xocolata
 noms masculins: afores, caf, dilluns, sabor, dubte,
Pg. 29
nus, senyal, amor, cami, embs, sif, espinacs, comp-
te, focus, bistur, globus, tipus, cactus, deute, llapis, ri-
13 
Lactivitat pot fer-se de manera molt completa o es pot sim-
tus, sof
plificar enumerant accions de reforma. Per exemple:
b) clamor, mar
Reposar lescala daccs a la sala. c) afores, postres
Renovar les cadires amb defectes. d) cactus, dilluns, espinacs, focus, globus, llapis, ritus, tipus
Acordar els motius dels quadres de les parets. e) camions, sifons
Renovar la installaci elctrica. f) embussos, nusos
Collocar un dispositiu dalarma. g)  amargors, amors, anlisis, bisturs, cafs, calors, cla-
mors, comptes, dents, deutes, dubtes, mars, olors, res-
14 
s un exercici complementari fet per consolidar el lxic dels plendors, sabors, senyals, sndromes, sofs
elements treballats. Cal valorar la necessitat de fer-lo.
Nota:
15 
Soluci orientativa: Els plurals acabats en -s de sof (sofs), caf (cafs) i bistur
(bisturs) sn poc usuals, ja que habitualment els mots aca-
a) Creiem que seria molt positiu disposar dun projector.
bats en vocal tnica fan el plural amb -ns, com s el cas de
b) No veiem necessari posar aire condicionat a la sala, ja
cami o sif.
que...
c) La nostra associaci no far s de lescenari, per aix
20 
Activitat oberta. Sen podria delimitar la llargada (300 pa-
creiem que no s un element essencial.
raules, per exemple).
d) Des de la nostra associaci es fa la proposta de pintar de
blanc les parets.
21 
Lactivitat pressuposa que prviament hi ha hagut un acord
e) Lassociaci veu imprescindible crear un calendari ds
general de les reformes que cal fer (ex. 2 i 13). Si no ha
de la sala per evitar possibles conflictes a lhora dusar-
estat aix, nhi ha prou amb lexposici oral per grups.
la.
f) Valorem molt positivament la compra dun equip de
Pg. 32
msica nou.
22 Soluci orientativa:
16 Soluci orientativa:
Manca dapartats que ajudin a distingir clarament els di-
a) s una cadira metllica, dalumini, pintada dun to verd
ferents continguts.
poma, i que es pot plegar.
 s dexpressions poc objectives: s superimportant o jo
b) Hi ha una taula de fusta clara que, a ms de ser rstica,
tamb penso que...
es pot estendre.

9
 Catal Suficincia C1
Imprecisi expressiva: Proposem el color groc (quin?); Re-
visar lelectricitat, els focus i tot aix.
 Imprecisi lxica: arreglar les humitats, destrossar les pa-
rets, electricitat.
 Construccions poc gils o incorrectes: les parets de la ma-
teixa, han de ser comprats per part de direcci, destrossar
les seves parets.
23 Proposta dactivitat avaluativa entre els aprenents.
24 Exercici de precisi lxica.
a) mitja i) mesurar
b) mitjana j) pujar
c) cristall k) apujar
d) vidre l) abaixar
e) tauler m) baixar
f) taulell n) fonament
g) amidar o) doblar
h) ciment p) doblegar
Pg. 33
25 
Activitat oberta. La resposta al qestionari pot servir de
base per a un dileg amb tot el grup classe, del qual es pot
extreure informaci rellevant, tant quant a laprenentatge
lingstic o textual, com a la metodologia.
Pg. 34
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com-
plementar els aprenentatges de la unitat.
Paraules darreu
Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes
paraules catalanes, conixer punts de referncia de la his-
tria universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns,
dimportant, preservar les paraules i expressions duna llen-
gua.
 Podria ser un text de lectura en veu alta dins de cada
unitat. O es podrien agrupar tots i distribuir-los entre els
aprenents per fer-ne una lectura comprensiva.
Unitat 3 Tot un personatge!
Pg. 35
Portadella
En aquesta unitat els aprenents elaboren narracions i descripci-
ons biogrfiques i ho fan a partir de lobservaci de persones
del propi entorn. La imatge suggestiva de Dal possibilita el re-
cord i la referncia a persones amb trets dignes de ser comen-
tats per la seva singularitat.
Pg. 36
1 
Lexercici pretn despertar, a partir duna mostra, el record
de personatges que hagin influt en lentorn personal, aca-
10
dmic o social dels aprenents. Shi podria donar un format
de tertlia, o es tamb es podria demanar als alumnes que
responguin les preguntes per escrit i comentin les respostes
en grups, etc. Seria bo que apareguessin fora exemples de
persones dignes de ser descrites per algun perfil singular.
2 
Es compta amb la capacitat de lalumnat per esquematitzar
una proposta com aquesta. La resposta succinta als tems
presentats pot ser una manera fcil de posar les bases a
una descripci textual.
Pg. 37
3 
Qui no plora no mama: per obtenir una cosa sha de
demanar. (Refrany)
De xiquet es cria larbre dret: leducaci s essencial
per a la vida. (Refrany)
Treure el ventre de pena: saciar la fam. (Frase feta)
Tal fars, tal trobars: rebem all que promovem. (Re-
frany)
Fer mans i mnigues: esforar-se per un objectiu. (Frase
feta)
Tenir un os a lesquena: ser gandul, dropo. (Frase feta)
sser una bleda assolellada: ser una persona no gens
espavilada. (Frase feta)
Qui t boca sequivoca: lerror s inevitable. (Refrany)
Gallina vella fa bon brou: no sha de menystenir una
persona per ledat avanada. (Refrany)
Tenir mala jeia: suportar malament les accions moles-
tes. (Frase feta)
Portar un pa sota laixella: sser afortunat o afortuna-
da. (Frase feta)
Al pot petit hi ha la bona confitura: la magnitud no
s criteri de qualitat. (Refrany)
> Propostes noves:
Tenir llana al clatell: ser una persona ignorant, crdula.
(Frase feta)
Nedar i guardar la roba: ser una persona prudent. (Fra-
se feta)
4 Exercici de morfologia verbal. Les solucions sn en el ma-
teix exercici.
Pg. 38
5 Gaud, un geni de larquitectura
Tota una vida de creacions
Antoni Gaud va nixer en una famlia de calderers, en qu
observava les feines que feien als tallers. Grcies als passe-
jos amb mula va poder observar la natura detalladament.
De jove ja va mostrar un gran talent arquitectnic fent una
maqueta ben original.
 El 1870 va anar a estudiar arquitectura a Barcelona.
Dos anys desprs va guanyar un premi que li va permetre
viatjar i veure noves tendncies en la construcci. La idea
de fer mosaics li va venir quan va trencar un gerro acciden-
talment.
 Va dedicar lltima etapa de la seva vida exclusivament
a la Sagrada Famlia, emps per un profund sentiment reli-
 Guia - Solucionari

gis. Antoni Gaud va morir trgicament el 1926, atropellat Pg. 42

per un tramvia.
9 
Un pas ms cap a la textualitzaci: es passa de lesquema
Una imaginaci insuperable
de lexercici 2 a un esborrany de text que podria ser avaluat
Gaud, que de ben petit destacava per la seva gran imagi-
per lensenyant en aquest punt previ a la redacci defini-
naci, va aconseguir combinar aquesta imaginaci amb
tiva, i que podria servir tamb de gui en una explicaci
enginy. Aquest fet li va permetre projectar la majoria de les
oral als companys, els quals podrien suggerir millores de
seves obres amb formes arquitectniques molt originals.
contingut i de forma (ex. 16).
Aquest arquitecte va demostrar que, amb esfor i cons-
tncia, es poden obtenir fites realment fantstiques. s per
10 
Seria bo assegurar prviament que es coneix el significat
aquest motiu que recomanem a tots els lectors i lectores de
de tots els adjectius referits a persones. Poden ajudar a la
La llntia de Digenes que imiteu la constncia daquest
redacci les indicacions i suggeriments dels exercicis 5 i 6
gran artista perqu segurament podreu arribar ben lluny si
de la unitat 8. Lensenyant hauria de controlar que les des-
us ho proposeu.
cripcions corresponguin als adjectius definits. Tamb es pot
fer el control de la idonetat de les definicions acarant-les
Pg. 39 amb les que dna el diccionari.

6 Llista 1 11 
A ms de treballar adjectius per a la descripci de perso-
Maria 3 tieta 3 miol 2 capicua 4 nes, lexercici facilita un reps sobre variaci morfolgica
suarem 3 pues 2 suor 2 pronunciar 4 (accents: desprs despresa o temerari temerria; vocals:
tendre tendra, per xerraire xerraire; invariables: impar-
ortografia 5 prdua 3 riallera 4 estudio 4
cial, arrogant, etc.)
carruatge 4 fluor 2 cueta 3 estudies 4
A B C
continuo 4 continues 4 continuaria 6 estudiarem 6
afable dola obstinada
afligida eixerida pacient
A la llista 1 no hi ha cap diftong.
agraciada encisadora perseverant
Llista 2 animosa ensopida polida
arrogant erudita puntual
aguantar 3 iot 1 obliqes 3 pasqes 2 assenyada escrupolosa rebel
ionosfera 4 quantitats 3 cinquanta 3 iodar 2 auda espontnia reflexiva
guant 1 ien 1 Iolanda 3 iac 1 austera esquerpa reservada
paraiguot 3 guardarem 3 gual 1 quota 2 brusca generosa responsable
combativa hbil riallera
ianqui 2 quan 1 qurum 2 pirages 3
compassiva honesta romntica
competent imparcial seductora
Totes les paraules de la llista 2 contenen un diftong creixent.
coratjosa impetuosa sensata
cordial incrdula sensible
7 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les
desconfiada indecisa servicial
solucions sn en el mateix exercici.
despresa ingnua temerria
rancorosa insolent tendra
Pg. 40 i 41 dinmica jovial tolerant
distreta mentidera tossuda
8 
Soluci orientativa: divertida modesta xerraire
a) s un text molt descriptiu, amb fragments narratius de tmida cortesa altruista
costums.
b) No segueix lestructura tpica de les narracions. 12 1. eixerit
c) La narradora s protagonista del relat. 2. esquerp
d) No hi ha dilegs, sin descripcions generals del tipus de 3. rialler
converses que fa el personatge descrit. 4. servicial
e) No hi ha ordre cronolgic.
f) Verbs atributius: la seva veu era... la dolcesa sembla... Pg. 43
Verbs situacionals: hi havia dues places... estava ben
al davant... Verbs de percepci: la seva veu recordava 13 a) de sobte e) a punta de dia
el vent... en evocar-la, sem fan presents temps... b) fa ben poc f) al vespre
g) Comparacions: una veu gil com una flauta..., silencis c) lendem g) de seguida (que)
densos com tassons plens a vessar, etc. d) denguany
h) Metfores: Sabia endurir-se i tenir reflexos de metall...
feia olor donada i tenia gust de llimona amargant... 14 En el quadre explicatiu hi ha un exemple de cada modalitat.

11
 Catal Suficincia C1

15 Soluci orientativa:  S i hagus plogut sovint als mesos destiu, shaurien

a) La Maria va dir: No vindr pas!. evitat molts incendis forestals.
b) Estava enfadat perqu en Pere li havia dit que no els C)  Si viatgssim per tot el mn, ens adonarem de la plu-
calia la seva ajuda. ralitat de costums.
c) Confesso que mai no havia vist una cosa semblant.  Si hagussim viatjat per tot el mn, ens haurem ado-
d) La Clara ens ho ha confirmat: He tingut ms de deu nat de la pluralitat de costums.
mil alumnes. D)  Si consults la informaci meteorolgica i fes bon
e) I sha aixecat i ha dit que ja nhi ha prou de discutir i que temps, faria una sortida a la muntanya.
s hora dactuar.  Si hagus consultat la informaci meteorolgica i ha-
f) En aquell moment vaig pensar que o mespavilava o de- gus fet bon temps, hauria fet una sortida a la mun-
pendria dels altres per sempre. tanya.
E) Si tingus pacincia, agafaria lautobs i no un taxi.
16 Activitat oral que recull el gui de lexercici 9.  Si hagus tingut pacincia, hauria agafat lautobs i
no un taxi.
Pg. 44 F) Si calculessis les despeses, no demanaries un prstec.
 Si haguessis calculat les despeses, no hauries demanat
17 un prstec.
Frase A-S-P Temps verbal G)  Si dorms les hores convenients, no madormiria al vo-
passat anterior perifrstic lant.
Quan va haver llegit la carta A
dindicatiu  Si hagus dormit les hores convenients, no mhauria
que li havia escrit en Joan, A plusquamperfet dindicatiu adormit al volant.
ho va entendre tot. A passat perifrstic dindicatiu
Estava equivocada. S imperfet dindicatiu Pg. 46
No havia estat un rampell la
A plusquamperfet dindicatiu
seva decisi danar-sen, no. 20 Soluci orientativa:
Era una decisi ferma i AiS imperfet dindicatiu
A) Ahir em vaig trobar amb un noi que havia conegut en
no tornaria mai ms; P condicional
un viatge.
ara nestava ben segura. S imperfet dindicatiu
B) Ahir em va tocar la loteria. Havia comprat el nmero a
En aquell precs moment va
S passat perifrstic dindicatiu ladministraci del barri.
comprendre
que si no shagus comportat C) La Irene est molt disgustada: ha perdut el rellotge que
A plusquamperfet de subjuntiu fa uns dies li havia regalat un amic.
de manera tan intransigent,
les coses haurien anat duna D) Vaig tenir temps de fer-ho tot perqu mhavia llevat
A condicional perfet
altra manera, molt dhora.
hi hauria hagut possibilitats
A condicional perfet
de retrobament. 21 Soluci orientativa:
Qu calia fer, doncs? S imperfet dindicatiu preguntar
Va dir-se a si mateixa S passat perifrstic dindicatiu  Simultnia: Em va preguntar si duia crema protectora.
que li convenia asserenar-se i S imperfet dindicatiu  Anterior/posterior: Em va preguntar si duria crema
que no prendria cap decisi P condicional protectora.
fins que no sho hagus suposar
P plusquamperfet de subjuntiu
rumiat una mica ms. Simultnia: Va suposar que tenia temps desmorzar.
Ho consultaria amb el coix. P condicional Anterior/posterior: Va suposar que tindria temps
desmorzar.
Pg. 45 demanar
Simultnia: Vam demanar-li si tenia habitacions lliures.
18 a) vindrs e) vindrs Anterior/posterior: Vam demanar-li si tindria habita-
b) vindries f) vindries cions lliures.
c) vindrs g) vindries explicar
d) vindries (o vindrs) Simultnia: Vaig explicar-los que hi havia molta gent a
la festa.
19 Soluci orientativa: Anterior/posterior:Vaig explicar-los que hi hauria
A)  Si fssiu ms nets i polits, us estalviareu diners en molta gent a la festa.
serveis de neteja.
 Si hagussiu sigut ms nets i polits, us haureu estalvi- Pg. 47
at diners en serveis de neteja.
B)  Si plogus sovint als mesos destiu, sevitarien molts 22 
Una ocasi per comentar els criteris editorials darticles, re-
incendis forestals. vistes, etc., quant a la llargada, lestil i el contingut.

12
 Guia - Solucionari

23 
Exercici de precisi lxica. La resoluci possibilita comentar Negatiu: la impossibilitat de fer-ho en un dia.
els diferents significats de les parelles de mots, ats que el A qui va dirigit: persones amb inters per la histria
text ofereix contextos on sescau usar-les. s tamb un mo- del pas.
ment ptim per a ls del diccionari general, ja que sovint Andorra
cal precisar amb detall les diferncies. Positiu: la singularitat de lexperincia i de les visites
panormiques a qu saccedeix.
Fa uns dies, arran de les festes nadalenques, la meva filla
Negatiu: una experincia inconvenient per a persones
Cristina va venir de lescola amb un bon nombre de nme-
amb vertigen.
ros de loteria per vendre. Com sempre, em toca a mi en-
A qui va dirigit: gent avesada a lalta muntanya.
dur-mels a la feina per vendrels als dependents del cen-
Alt Peneds
tre comercial. Cada any amb penes i treballs aconsegueixo
Positiu: varietat dofertes per a interessos i possibilitats
desempallegar-men. Per tinc els meus truquets: els conto
diverses.
que he somiat que tocaria, que segur que ser la grossa,
Negatiu: no recomanable per a abstemis convenuts.
que no podran ni comptar els diners que els arribaran, que
A qui va dirigit: s una oferta per a mltiples destina-
es convertiran en persones famoses, que podran tenir un
taris, dedats i aficions diverses.
iot propi i que no caldr que vagin sempre amb el mateix
cotxe perqu el podran canviar depenent de la situaci.
Pg. 51
Sha danar a larrel de la qesti: la gent va pel mn afa-
mada de diners.
2 
Lensenyant podria suggerir, en aquest punt, ventalls de
llocs dignes de ser visitats, extrets de publicacions ad hoc.
Pg. 48
3 Soluci orientativa:
24 
Moment avaluatiu de la unitat. Shi podrien fer tamb valo- a) contrada / indret / pas...
racions metodolgiques sobre tipologia dexercicis, lentitud b) paratge / indret / espai...
o apressament del ritme de treball, distribuci ponderada c) territori / zona / rea...
de les habilitats, etc. d) zona / rea / pas...
e) rac / llogaret...
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com- Pg. 52
plementar els aprenentatges de la unitat.
4 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les
Paraules darreu solucions sn a labast del company o companya ja que
Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa- estan resoltes en el llibre.
raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria
universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim- Pg. 53
portant, preservar les paraules i expressions duna llengua.
 Podria ser un text de lectura en veu alta dins de cada 5 A) fals D) fals
unitat. O es podrien agrupar tots i distribuir-los entre els B) veritable E) fals
aprenents per fer-ne una lectura comprensiva. C) fals

Pg. 54

Unitat 4 Coneixeu la nostra terra? 6 

El GR-11 s un sender de gran recorregut que travessa pel
sud tot el vast conjunt de muntanyes que formen la ser-
Pg. 49 ralada pirinenca. Aquest conjunt de muntanyes forma la
frontera nord de la pennsula Ibrica, una porci de terra
envoltada daigua per tots cantons excepte per una part,
Portadella
anomenada istme, que la uneix al continent europeu. El
No s difcil que cadascun dels aprenents tingui predilecci per GR-11 comena a la vasta extensi daigua salada de loce
un indret digne de ser visitat. s el moment de suscitar el desig Atlntic i arriba fins a la mar Mediterrnia, tot connectant
de fer-ne una ressenya i convidar els companys a fer-hi cap. la porci de mar que sinterna a la terra del golf de Biscaia
amb el cap de Creus, que s la punta dels Pirineus que entra
Pg. 50 mar endins. Al llarg del seu recorregut podem passar a tocar
de petites acumulacions daigua situades en una depressi
1 Soluci orientativa: a linterior de terra ferma, com lestany de Sant Maurici o
Noguera i Pallars Juss el de Ratera; escalar fins al capdamunt de monts i arribar al
Positiu: proximitat geogrfica, se centra en un perode cim de muntanyes tan importants com el Puigmal o el Mon-
concret de lpoca medieval, el descompte a les tres tardo, i baixar per depressions allargades de la superfcie
visites. terrestre, com la vall Ferrera o la de Salenques.

13
 Catal Suficincia C1

7 Soluci orientativa: habitual: comuna

Objectiu de la carta: ampliar la informaci sobre un extensa: ampla
itinerari al parc nacional dAigestortes. colpidors: sorprenents
Interessos i expectatives: la persona que escriu la carta obligada: forosa
mostra inters per fer excursions a peu de curta distn- singulars: peculiars
cia i per allotjar-se en un lloc tranquil i familiar, preferi- agosarades: audaces
blement una casa rural en qu un mateix pugui cuinar
Pg. 57
el menjar.
Informaci concreta: se sollicita informaci sobre al-
12 
Canvien de significat sol i rar.
guna excursi de menys de 8 km, propostes dallotja-
una sola noia / una noia sola
ment i el preu destar-shi quatre dies i tres nits durant la
en rares ocasions / en ocasions rares
segona quinzena de maig.

Pg. 55 Pg. 58

8  uilmetres: km
q  issabte: ds.
d 13 Soluci orientativa:
dilluns: dl. diumenge: dg. Per anar de la Sagrada Famlia a la casa Mil ho teniu bas-
dimarts: dt. euros: tant fcil. Un cop sigueu al carrer de Provena, seguiu-lo
dimecres: dc. tot terrenys: TT tot recte, en direcci descendent dels nmeros de les cases.
dijous: dj. telfon: tel. Al cap de cinc o sis travessies us trobareu amb lavinguda
divendres: dv. Diagonal, que haureu de travessar per continuar el mateix
carrer de Provena fins a arribar al passeig de Grcia. La
9 Soluci orientativa: casa Mil hi fa cantonada.
Hola, Slvia,  Si voleu anar de la casa Amatller al Palau de la Msica us
caldr baixar pel passeig de Grcia fins a la plaa de Catalu-
Grcies per confiar en lagncia de viatges Totfet.
nya. No cal que la travesseu; podeu tombar a m esquerra i
En el requadre segent trobars els preus de la casa rural
seguir la ronda de Sant Pere. A quatre passes teniu la plaa
Petit Estany, situada a tan sols 3 km del parc nacional dAi-
dUrquinaona, que tampoc no sha de travessar ja que us
gestortes i estany de Sant Maurici. A part, et faig arribar
caldr continuar baixant cap a mar per la via Laietana fins
un trptic on podrs veure les installacions de la casa, aix
que trobareu una entrada de metro. All, a m esquerra i a
com diverses fotografies. Els preus que veurs sn per a
tocar, trobareu el Palau de la Msica, visible des de la ma-
quatre persones (dos adults i dos menors de setze anys) du-
teixa via Laietana.
rant les dates que has demanat. El preu inclou allotjament
i mitja pensi, ja que malauradament no oferim lopci de
14 Soluci orientativa:
cuinar en els nostres establiments.
a) Cal pagar...
dl. dm. dc. dj. dv. ds. dg. b) Deuen fer descompte...
170 165 165 170 195 210 180 c) ... i vam haver de caminar...
Com pots comprovar, el preu varia en funci dels dies d) Cal que porteu...
de la setmana. Per calcular el cost total, noms has de su- e) La visita deu durar tot el mat.
mar les tres nits que vulguis passar en el nostre establiment.
En els arxius adjunts, a part del trptic de la casa, tad- Pg. 59
junto un altre document amb algunes excursions a peu que
es poden fer per aquesta zona, i aprofito per informar-te 15 Soluci orientativa:
que tamb oferim la possibilitat de llogar diversos vehicles, 1) b, i, k
com ara TT i bicicletes. 2) a, c, g
Ja saps que resto a la teva disposici per a qualsevol 3) b, d, j
dubte o aclariment. 4) b, f, h, j
Fins aviat, 5) e, l
Montse
16 DEACB
Pg. 56
Pg. 60
10 
Activitat oberta, apta per fer-ne un seguiment, tant durant
lelaboraci (planificaci, redacci) com amb els textos ja 17 Soluci orientativa:
redactats (adequaci, coherncia, correcci, cohesi...). Grup dinters: un grup destudiants nrdics.
Llocs a visitar: runes gregues i romanes dEmpries.
11 importants: emblemtiques Conixer la influncia del mn grec i del mn rom a
nombrosos: abundants la Hispnia i la Gllia antigues pot ser important per a
accessible: visitable ciutadans de territoris que no van tenir aquesta colonit-

14
 Guia - Solucionari

zaci poltica, econmica i cultural. Aquests estudiants Pg. 62

podrien haver visitat anteriorment, per exemple, les res-
tes grecoromanes de Marsella. 21 
A ms de valorar aspectes gramaticals, seria bo comentar el
progrs assolit en les microhabilitats prpies del fet de des-
18 
Activitat central de la unitat. Si els llocs sollicitats no sn criure, treballades en aquesta unitat i en anteriors: definir,
coneguts, caldr recollir prviament informaci per fer-ne situar, comparar, mesurar, caracteritzar, etc.
la ressenya. Es podrien presentar unides, en un lloc visible,
les sollicituds dinformaci i les ressenyes corresponents. Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com-
19 plementar els aprenentatges de la unitat.
Proximitat Llunyania
Paraules darreu
a dos dits daqu a les quimbambes Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa-
tocant on Sant Pere va perdre lespardenya
raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria
a labast a laltre cap de mn
a tret de can als confins de la terra
universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim-
a les envistes a la quinta forca portant, preservar les paraules i expressions duna llengua.
a quatre passes qui sap on  Podria ser un text de lectura en veu alta dins de cada
davant dels nassos unitat. O es podrien agrupar tots i distribuir-los entre els
aprenents per fer-ne una lectura comprensiva.

Pg. 61

20 
Exercici de precisi lxica. La resoluci possibilita comentar
el diferent significat de les parelles de mots, ats que el text Unitat 5 Contem contes
ofereix contextos on sescau usar-les. s tamb un moment
ptim per a ls del diccionari general, ja que sovint cal
precisar amb detall les diferncies. Pg. 63

Dimecres al vespre vam reunir-nos tota la colla per decidir Portadella

qu farem el cap de setmana. Com que no tenem una
La imatge facilita remarcar la importncia del conte, tant din-
idea clara, vam acordar que cadasc portaria una proposta
fants, com dadults. s un moment propici per valorar la prc-
i farem una posada en com. En Joaquim va comentar
tica de la lectura en veu alta i prendre conscincia de la intrn-
que no podria venir perqu operaven la seva mare de ca-
seca relaci existent entre domini sintctic i lectura en veu alta
taractes, per que comptssim amb ell a la propera sorti-
entenedora.
da. La Laura va suggerir que tornssim a casa loncle den
Joan, a Palams, per en Joan va respondre que no era
Pg. 64
possible, ja que el sostre havia caigut i la casa era plena
de runa. Ell havia pensat que podrem anar al zoo amb els
1 
Sn preguntes esquer destinades a promoure una conversa
nens, perqu havia sentit a dir que feien un espectacle de
anticipativa de la unitat. Seria bo fer lactivitat en grups re-
dofins molt entretingut. La Maria, per, shi va mostrar en
duts. Lensenyant t llibertat absoluta per conduir-la, cosa
contra, perqu no volia anar a veure animals engabiats.
que li permetr fer un seguiment personalitzat de les ha-
Com que s historiadora, la seva proposta era visitar les
bilitats expressives dels alumnes i detectar aspectes lxics,
runes romanes de Tarragona, transitar pels carrers de la
fontics o sintctics que convingui millorar.
poblaci i assistir a una xerrada dun conegut arqueleg
que discorre sobre el passat rom a Catalunya. LEnric
Pg. 65, 66 i 67
shi va negar rotundament, ja que va fer veure a la Maria
que lltim cop ja vam fer una sortida cultural; per aix,
2 
Els textos presentats podrien tenir una mplia explotaci en
aquest cop creia que el millor era una excursi per gaudir
aquest moment o en altres:
del nostre medi natural. LEnric coneixia un indret pla i
elevat a mig cam de la vall de Bo i recordava que, a tocar Lectura en veu alta i atenta a lentonaci segons la sinta-
daquest planell, hi havia un rierol ple de petites casca- xi i segons les modalitats oracionals.
des, ideal perqu els nens shi refresquessin si feia un dia Anlisi de diferents maneres de fer les citacions textuals.
calors. A ms, sabia dun bonic hostatge on tractaven Dictat de fragments entre alumnes.
molt b els seus hostes, i des don podrem veure la posta Etc.
de sol tot sopant. A tots ens va semblar una bona idea: ja
noms calia decidir amb quin mitj de transport hi anir- Pg. 68
em i aconseguir un plnol de la zona per no perdrens.
3 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les
> La paraula de la llista que hi sobra s delf (prncep hereu solucions sn a labast del company ja que estan resoltes en
dun regne, especialment de lantic regne de Frana). el llibre.

15
 Catal Suficincia C1
Pg. 69
4 
Aquest exercici pretn incidir en la importncia de laccent
diacrtic per determinar significats diferents a mots que ses-
criuen igual. Trobareu les solucions en el mateix exercici.
Pg. 70
5 
Es treballen mots que sovint no es pronuncien dacord amb
la normativa.
M ots aguts: handbol, hoquei, futbol, elit, Tibet, radar,
ibers, tiquet, ampit.
Mots plans: atmosfera, Marrqueix, acne, vkings.
Mots esdrixols: olimpades, Himlaia, Etipia, Hlsinki,
perodes.
6 Soluci orientativa:
a) El gran cartgraf: lsser hum ha dadaptar-se al
medi i no forar que el medi sadapti a ell. Frases on es
manifesta: va engegar un gran pla dadaptaci del pas
al mapa i no a linrevs / Pel pes, lilla de Magnlia Ori-
ental va enfonsar-se al mar. I amb lilla, el seu monarca.
b) En un temps lluny: lhomnid anomena Pasos Cata-
lans la terra que trepitja.
c) Larbre domstic: apareix un arbre al bell mig del men-
jador de la persona que narra el text. Les autoritats no
ho volen fer pblic i ho consideren un assumpte dinte-
rs nacional.
d) Viatge al poble de tota la pena: les persones que
apareixen en aquesta histria ploren per totes les des-
grcies que passen en el mn.
Pg. 71
7 Soluci orientativa:
 Larbre domstic
Mostra de fragment en estil indirecte:
[...] Em va rebre el capit [...]. Li vaig dir que hi era per
fer-li saber que en el menjador de casa meva hi havia
nascut un arbre de deb, al marge de la meva voluntat.
Viatge al poble de tota la pena
Enumeracions:
No hi havia ni un jard, ni una flor, ni un tristssim
arbre.
 Shi podien veure o endevinar bsties: ocells, pei-
xos, senglars, algun crvol, conilles esverades, guilles
pudents, rates de bosc, marquineldes resignades i
algun mussol meravellat...
Ploraven, es veu, pels que feien les guerres, pels as-
sassinats, per totes les injustcies, etc.
En un temps lluny
Mostra de fragment en passat perifrstic:
[...] lhomnid es va alar sobre les dues potes del darrere
i va mirar...
El gran cartgraf
Mostra de resum:
 El nou rei duna illa sentesta a fer que el seu pas sajusti
exactament a la imatge que en dna latles que consul-
16
ta. Per aix, comena a pintar-hi les lnies frontereres, a
situar-hi els punts que apareixen en el mapa i, fins i tot,
hi colloca enormes lletres que formen el nom del pas
all on indica el plnol. Al final, lilla sassembla al mapa,
per la gent en marxa perqu no hi cap. Amb el pes de
les lletres, lilla senfonsa, i aix desapareix el pas. (86
paraules)
8 
Lobjectiu s recollir en poques paraules els elements neces-
saris per presentar o introduir la lectura dun conte. Tant la
graella proposada com qualsevol altre sistema esquema,
mapa conceptual, gui breu, etc. poden ser mitjans idonis
per fer-ho.
9 
En el llibre de lalumne es mostra un exemple de presentaci.
Pg. 72
10 Nota: Shi destaquen tant els tems que duen diresi com
les excepcions.
La histria estableix un parallelisme entre les vides de dos
joves que aparentment no tenen res a veure: lun s un noi
europeu, egoista i desagrat, que ha estat acomiadat de
la feina i que intenta, amb tots els mitjans possibles, rein-
corporar-shi; laltre, un jove orind dun poblet allat del
nord dfrica, que desitja que la seva vida canvi i per aix
recorre nombrosos pasos, buscant una feina que lompli.
Els camins dels dos nois sencreuaran, gaireb sense voler,
i sels plantejaran situacions en qu hauran de decidir si
lambici personal, que els pot conduir a lxit professio-
nal, justifica la traci a aquelles persones que, en un mo-
ment o altre, els han ajudat.
11 A) El punt i coma s adequat, ja que separa dues oracions
independents per que tenen una relaci estreta.
B) El punt i coma no s adequat, ja que es tracta duna
enumeraci simple; amb comes nhi ha prou.
C) Els punts i coma no sn correctes, ja que es tracta dun
incs que ha danar entre comes.
D) Els punts i coma sn correctes, ja que es tracta duna
enumeraci amb incisos intercalats.
E) El punt i coma s adequat, ja que se sol fer servir davant
de les conjuncions per o sin quan loraci precedent
t comes internes.
12 Soluci orientativa:
A) no obstant aix [tamb s vlida amb els nexes per o
tot i aix]
B) i
C) per tant
D) ni / ni
Pg. 73
13 
Seria bo prviament dassajar la lectura del conte, ja que
s molt dens i variat pel que fa a estructures sintctiques
(incisos, dilegs, punts suspensius, etc.) i a modalitats ora-
cionals.

Pg. 74
14 
Lactivitat serveix per confirmar que les lectures han estat
entenedores. Sen podria fer un assaig amb textos nous,
com ara els segents:
Els qui no tenen res
Sabeu que haureu de treballar com un esclau i compor-
tar-vos com un ermit, que haureu de ser humils, nets i ms
treballadors que els altres. Sabeu que haureu de passar un
calvari per tenir papers de residncia i de treball. Sabeu que
us explotaran. Tot i aix, voleu progressar, no us resigneu a
tenir uns fills que visquin en la inpia. Amb la vostra famlia,
comenceu a estalviar. Us veneu tot el que teniu, renuncieu
a qualsevol minscul luxe. Aix recolliu els centenars deu-
ros que us cobrar qualsevol mafis que es dedica al trfic
dels esclaus moderns. Li ho doneu tot. Ell us deixa tirats
en una costa, on sobreviviu amb prou feines. Aconseguiu,
grcies als compatriotes que us han precedit, arribar a un
poble i formar part de les cues dimmigrants que pidolen
qualsevol mena de feina. El poble s Piera, on sou ben aco-
llits. Amb altres deu trobeu refugi en una casa, on viviu
en condicions miserables. Vindran temps millors, us dieu.
Ara es tracta daguantar, de resistir, perqu el pitjor ja ha
passat. La meta s tenir papers, feina i sostre. El mnim que
garanteix la Carta de Drets Humans. Trobeu feinetes, pssi-
mament pagades, i treballeu fins a rebentar. I ve el ramad.
Vosaltres sou uns bons xicots, educats en el respecte a la
religi i, tot i la vida miserable que porteu, dejuneu quan
pertoca. Les nits del divendres us reuniu amb compatriotes
per fer lpat nocturn plegats. I aleshores sensorra la casa.
Moren cinc persones. I ara recordeu com han viscut aquests
cinc joves. Mai no han tingut res de res. I han mort sense
res. Res.
Isabel-Clara Sim (17-10-2005)
La primera vegada
ndia si men recordo del primer dia, tu; i tant! Com si fos
ara. Encara no havia tocat la sirena grossa, que ja era a la
porteria, jo, escolta! No es veia ni una nima, tu. Noms
una rata grossa com un conill, vaig veure. ndia, tu, quina
por! Es va ficar en una escaleta i jo cames ajudeu-me, amb
el cabs i la bata. Sort que ja era a la vora i la rata es va
ficar a lescaleta, tu. I arribo a la porteria i tot tancat. Una
quietud... I jo: rrriiinnnggg! Estava nerviosa, tho juro. On
vas a parar, en aquella hora de la nit! I rriiinnnggg! Doncs
res, tu, com si sentissis ploure. Segur que dormia, el porter.
Sempre dorm, en aquella hora; es veu que el director li t
dit que no obri fins que hagi tocat la sirena grossa; un quart
abans, mentens? Sort que era pel juny i no feia fred. Faig
els anys el dia 17, jo. Catorze en tenia aleshores, maco. Ets
molt saberut. I, escolta, no es veia ning, i jo no gosava
tornar a tocar el timbre. I tot plegat, UUUUUUU!! la sirena.
ndia, tu, quin espant! Mig minut, toca, per jo no lhavia
sentida mai en aquella hora. Fa impressi la primera vega-
da, tu, tho asseguro. I torno a tocar el timbre i ve el porter
a obrir. I jo dic: Bon dia tingui. I ell, que em penso que
s de Vilanova i fa una cara densopit que espanta, em diu:
Nena..., tho asseguro que ho va dir, dall, nena, no
tests de res; i em va dir que massegus en un banc que
Guia - Solucionari
hi ha davant de la bscula, perqu es veu que el director els
t prohibit de deixar entrar gent a la porteria.
Miquel Mart i Pol
15 
Acompliment de la tasca. Lactivitat podria prendre un caire
formal i convertir-se en una mena dacte pblic de lectura
de textos, com es fa en molts mbits socials.
Pg. 75
16 
Els acudits sn seqncies narratives curtes que reclamen,
per aconseguir la hilaritat, un grau dhabilitat expressiva en
els qui els expliquen. Fra bo promoure una estona dexpli-
caci dacudits i adonar-se de la importncia dels elements
que shan enumerat en lexercici 13.
 Per raons despai, en el manual noms nhi ha un. Se
nofereixen altres dos, amb les propostes dexplicaci oral
directa.
> Proposta dexplicaci de lacudit del llibre en estil
directe:
Un home i una dona que no es coneixen es troben al ma-
teix compartiment del vag llit dun tren.
Passat un primer moment de situaci incmoda, cadas-
c es fica a la llitera que li correspon: lhome a la de dalt i
la dona a la de baix.
A mitja nit, lhome treu el cap, mira la dona que dorm a
sota, la desperta i li diu:
Senyora, em sap greu molestar-la, per tinc un fred ter-
rible. Em podria passar una altra flassada, sisplau?
La dona sacosta al lateral de la llitera, sel mira i picant-li
lullet li diu:
Tinc una idea millor. Noms per aquesta nit, vost i jo
podem fer com si estigussim casats. Qu li sembla?
Lhome, encantat, li respon:
Dacord! Perfecte!
Llavors la dona li diu:
Doncs, agafa-te-la tu mateix, tros dintil!
> Altres acudits en estil indirecte i directe:
Indirecte
Un vellet de 90 anys demana el compte en acabar les-
tana de tres dies en un hotel amb la seva dona. El jove
de recepci li diu que sn 450 euros, per el vellet no
ho accepta, ja que el preu convingut per dia era de 50
euros. El jove li indica que li cobra 300 euros ms per ls
de les pistes de tenis i bsquet de lhotel (100 per dia).
El vell protesta dient que no han usat les pistes, per el
jove li fa saber que els ho cobra pel dret a fer-les servir.
Aleshores el vellet li reclama 300 euros al recepcionista
per haver dormit amb la seva dona. Davant la resposta
del jove sorprs, que li diu que no ha estat amb la seva
dona, el vellet li retreu que hi tenia tot el dret... Li paga
els 150 euros convinguts i sen va.
Directe
Un vellet de 90 anys demana el compte en acabar les-
tana en un hotel.
Miri, sn 450 euros li diu el jove de recepci.
No pot ser. Hi ha dhaver algun error. He estat aqu
tres dies. A 50 euros per dia sn 150, no?
17
 Catal Suficincia C1
S, senyor; per ls de les pistes de tenis i de bs-
quet puja 100 euros diaris. 300, en total.
I vost creu que, a la meva edat, puc posar-me a fer
esport? Vost est de broma!
Ho sento, senyor. Si vost no ha usat els serveis es-
portius deu ser perqu no ha volgut...
Ah! Ja ho entenc. Miri, per anar-sen al llit amb la
meva dona, vost em deu 300 euros. s el preu.
Que sha tornat boig? Com vol que men vagi al llit
amb la seva dona? Si fos ms jove, potser... i encara...!
Doncs la tenia ben b a la seva disposici. Si no hi
ha dormit ha estat perqu no ha volgut. Aqu t els 150
euros de lestada. Estem en paus. Bon dia...!
Indirecte
Dos amics afeccionats a la pilota basca es pregunten
si al cel hi haur frontons per jugar-hi. Un dells, Patxi,
diu que, si el cel s perfecte, nhi hauria dhaver; laltre,
Julen, no nest tan segur i no li agradaria passar una
eternitat sense jugar-hi.
Fan un pacte: el primer que mori comunicar a laltre
si al cel hi ha frontons o no nhi ha. Un dia en Julen sent
la veu llunyana del seu amic Patxi, des del cel. Desprs
de saludar-se, Patxi li diu que t dues notcies, una de
bona i una altra de dolenta. La bona s que al cel hi ha
uns frontons de cal Du i la dolenta, que lendem Julen
juga a les onze. I sacomiada amb un Fins dem!.
Directe
Dos amics afeccionats a la pilota basca es pregunten si
al cel hi haur frontons per jugar-hi. Un dells, Patxi, diu:
Home, el cel s perfecte; nhi ha dhaver, que no
ho veus?
Laltre, Julen, no nest tan segur:
No s, no s... Per, caram!, no magradaria passar
una eternitat sense jugar-hi...
Fan un pacte: el primer que mori comunicar a laltre
si al cel hi ha frontons o no nhi ha.
Un dia Julen sent una veu llunyana:
Ep, Julen, sc Patxi. Et crido des del cel!
Ah! I com shi est, per aqu?
B. Molt b. Per cert, the de donar dues notcies:
una de bona i una altra de dolenta. La bona s que hi ha
uns frontons de cal Du. La dolenta s que dem jugues
a les onze. Fins dem!
17 
Exercici de precisi lxica. La resoluci possibilita comentar
el diferent significat de les parelles de mots, ats que el text
ofereix contextos on sescau usar-les. s tamb un moment
ptim per fer servir el diccionari general, ja que sovint cal
precisar amb detall les diferncies.
Com va comenar a escriure?
Crec que el fet de dedicar-me a lescriptura va ser una
mica inevitable. Ja de ben petita, sem va desvetllar linte-
rs literari i devorava qualsevol llibre que sem posava al da-
vant; per, de fet, ara que hi penso, potser encara podrem
anar ms enrere, quan encara no sabia llegir. Sempre mha
aterrit la foscor i noms era capa dadormir-me quan em
contaven una histria abans danar a dormir; s clar que
no podia ser una histria de por, ja que el dia que em van
18
explicar la llegenda del comte Drcula vaig tenir malsons
tota la nit. I s que solia somiar amb les histries que sentia:
les vivia i nimaginava finals diferents. Al mat el record del
somni era molt difs, gaireb imperceptible; per, segons
com, es podria considerar que aquestes van ser les meves
primeres creacions.
Ha comptat mai quantes histries ha escrit?
No, i ara! Moltssimes, aix segur; per la majoria no
shan publicat mai, evidentment.
Les seves novelles de relats breus shan difs per tot el
mn. Ens podria revelar el secret del seu xit?
s difcil saber per qu una obra triomfa, per jo diria
que la clau s que els meus contes tracten de temes uni-
versals; per aix moltes persones shi deuen sentir identi-
ficades.
El seu darrer llibre ha rebut molts premis i, de fet, avui
recull un dels guardons literaris ms importants del pas.
Com ho viu, tot aix?
Sempre dic que cal anar amb molt de compte amb
els elogis i per aix procuro no creure-mels gaire, tot i que
en el fons els agraeixo, ja que sento que es valora la meva
feina. Pel que fa als lliuraments de premis, no magraden
gaire, per no dir gens, ja que mai no vull ser la protagonista
de la histria; quan gaudeixo s quan en sc la narradora.
I quan he de parlar en pblic ho passo malament; per
respiro fondo i dono les grcies tan breument com puc.
> A la llista, hi sobra el mot aterrar (arribar a terra un avi).
Pg. 76
18 
Valoracions diverses sobre el fet de la lectura en veu alta.
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
Sn propostes de producci oral o escrita que poden com-
plementar els aprenentatges de la unitat.
Paraules darreu
Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa-
raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria
universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim-
portant, preservar les paraules i expressions duna llengua.
 Podria ser un text de lectura en veu alta dins de cada
unitat. O es podrien agrupar tots i distribuir-los entre els
aprenents per fer-ne una lectura comprensiva.
Unitat 6 Qu fem amb la roba?
Pg. 77
Portadella
Les unitats 6, 7, 8, 9 i 10 es dediquen a textos de carcter di-
rectiu, com ara instruccions, receptes, consells, suggeriments,
normes, etc. En tots cal posar atenci a una triple marca de qua-
litat: precisi i concisi de contingut, i adaptaci al destinatari. La
imatge daquesta unitat facilita una primera reflexi sobre qu
fem i qu haurem de fer amb la roba, i la tasca se centra en uns
destinataris concrets de les instruccions: els adolescents.

Pg. 78
1 
Lactivitat es podria convertir, simplement, en una conversa
general del grup classe que tingus per objecte omplir la
pissarra de noms de peces de vestir o complements. Lense-
nyant podria restar atent a la correcci i precisi lxiques.
Soluci orientativa:
Sortir de viatge turstic durant una setmana. Recan-
vis de roba interior, sabates, vestits, jerseis, pantalons,
bruses, barrets o gorres per al sol, pijames, vestits de
bany.
Passar un dia a la platja. Vestit de bany, tovalloles, es-
tora, barret o gorra per al sol, xancletes, para-sol.
Fer exercici en un gimns. Tovallola, vestit de gimnsti-
ca, calat apropiat, roba de recanvi, cinta dessuadora.
Practicar la nataci en una piscina pblica. Casquet
de bany, vestit de bany, tovallola, xancletes.
Menar un hort. Roba de vestir lleugera i resistent, bar-
ret per al sol, calat lleuger.
Construir un mur. Roda de vestir resistent, calat amb
protecci, casc, ulleres i guants protectors.
Pintar una estana. Roba de vestir lleugera i resistent,
calat poc valus.
Ballar sardanes. Espardenyes, vestit cmode i lleuger.
Ser convidat en un casament. Vestit danar mudat i
calat nou.
Ser diable dun correfoc. Vestit ajustat al cos i no infla-
mable, roba que cobreixi el cap, ulleres i guants protec-
tors.
2 Soluci orientativa:
llana: Si alg la porta al clatell, vol dir que s un ignorant.
elstics: Blaus i suats, fan fstic (els elstics, segons un
embarbussament).
bot: Portar-ne vint-i-un vol dir anar mudat.
arromangat: Hi vas si et decideixes a fer molta feina i a
ms, feixuga.
vellut: Si reps un cop de puny a lull s probable que se
thi posi (un ull de vellut).
3 Aixecar la camisa: enganyar.
Anar amb una sabata i una espardenya: vestir de ma-
nera descurada.
Anar conill: no portar gens de roba.
Anar de vint-i-un bot: anar molt mudat o mudada.
Anar-sen a fer punyetes: fer-se malb una cosa, desa-
parixer.
Canviar de camisa: variar radicalment de manera de
pensar.
Estirar ms el bra que la mniga: fer despeses per
damunt de les possibilitats.
Fer mans i mnigues: esforar-se.
Haver-hi roba estesa: haver-hi gent que no ha de sentir
el que es diu.
Quedar-se per vestir sants: quedar-se solter o soltera.
Ser una casa de barrets: ser un prostbul.
Viure de gorra: no haver de pagar les despeses que
alg genera.
Guia - Solucionari
Pg. 79
4 
Les preguntes pretenen mostrar els mltiples aspectes que
pot tenir ls de la roba i shan dentendre solament com a
motors de conversa. Cal subratllar la convenincia danotar
criteris dadquisici, tractament i destinaci de la roba, tils
per redactar instruccions i consells. s tamb un moment
oport per fer un seguiment de la qualitat de lexpressi
oral dels alumnes.
Pg. 80
5 Soluci orientativa:
a) No. Grcies, no en necessito pas, de sabates.
b) No hi he pensat. No saps pas lhora que obren?
c) No en tinc pas gaire, de roba vella. Ja ten donar a final
de temporada.
d) No tho creguis pas. Jo diria que no en tenen cap.
e) No. No ho sn pas. Sn duna marca ben coneguda.
6 A) alguna cosa D) algun lloc
B) alguna sabata E) algun cop
C) algun temps
Pg. 81
7 a) ning f) Ning no
b) enlloc g) gens
c) Res no h) res
d) Enlloc no i) mai
e) cap j) Mai no
8 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Tro-
bareu les solucions en el mateix exercici.
Pg. 82
9 Grup, plantaci: bestiar, campanar, etc.
Ofici: conductor, ferrer, professor, etc.
Mecanisme, eina: calador, condensador, amplificador,
etc.
Verb infinitiu: prmer, conduir, saludar, etc.
Pg. 83
10 
Lexercici s oport per a les zones on es fa lemmudiment
de la r final.
11 
Soluci orientativa:
a) Exhaureix recursos de la Terra.
Augmenta la contaminaci.
Mant la discriminaci entre pasos del nord i del sud.
b) Realment necessito comprar aquesta pea?
 Puc arreglar peces que encara estan prou b i transfor-
mar-les en peces noves?
Puc cuidar ms la roba que tinc perqu em duri ms
temps?
c) Botigues de segona m.
Intercanvi de roba entre coneguts.
19
 Catal Suficincia C1

 Que la roba de confecci nova sigui de productors lo- c) Han comprat els pantalons en una boutique de Pars.
cals i materials naturals. d) Han recollit roba i lhan portada a una associaci hu-
 Roba de comer just. manitria.
e) Els has cosits tu, aquests adornaments? Que bonics!
Pg. 84 f) Quines disfresses ms originals! On les heu compra-
des?
12 1) b
2) c Pg. 86
3) c
4) b 17 a) plovent, escrivint, bevent, movent, convivint, vivint
b) caient, seient, veient
13 Soluci orientativa: c) estenent, encenent, prenent, venent
d) cabent, volent, sabent, podent. El verb dir afegeix la ter-
Q u s ms important a lhora de comprar roba: la co-
minaci (dient) i riure fa caure la u (rient).
moditat, loriginalitat, la qualitat, la moda, les marques,
e) Cap. Les formes -quent i -guent no sn correctes.
lestil propi...?
Creus que seria bo que les botigues de moda femenina
18 Les solucions sn en el mateix exercici.
oferissin talles ms grans de les que normalment oferei-
xen?
Pg. 87
Ests dacord que en alguns llocs (sales de festa, hotels,
centres...) no shi pugui entrar si no es va vestit duna
19 a) vestida: abillada
determinada manera?
elegant: distingida, refinada n cursi, carrinclona, or-
Qu sha de fer amb la roba usada? Es podria destinar
dinria, vasta
la roba usada, ms del que es fa actualment, a finalitats
socials? On hi ha organismes que se nocupen? b) ensenyar: mostrar, exhibir n amagar, ocultar, celar
Qu suggereixes que fem quan anem a comprar roba roba: vestuari
de vestir? Quedar-nos a la primera botiga que trobem? c)  guarnides: ornades
Acudir a la botiga don som clients habituals? Resseguir-  virolades: vistoses, multicolors, bigarrades n mono-
ne moltes per comparar preus? cromes, llises, grises
Qu sha de tenir en compte per planxar b la roba? d) duia: portava
Qu cal tenir al cosidor per cosir estrips, descosits, bo- arrugada: rebregada n planxada
tons...? sortida: emergida, rescatada, eixida, sorgida
Com sha destendre la roba? Qu es pot fer per assecar-
la en dies humits i plujosos? Ens aconselles de tenir una 20 
Es podria fer lexercici cronometrant el temps que es neces-
mquina assecadora? sita per enumerar tots els antnims sense cometre errors.
Quins avantatges reporta ordenar i desar amb cura la
A B
roba que no es fa servir?
indefinit desabrigat
illgic imprecs
Pg. 85 immillorable immoderat
irreversible irrellevant
14 
Una activitat necessria per acomplir la tasca final. Les pre- impacient incapa
guntes elaborades a lexercici anterior faciliten la redacci descalat incomplet
de mltiples instruccions breus. Els alumnes podrien dis- despentinat indivisible
tribuir-se els tres temes generals relacionats amb la roba: impropi desendreat
adquisici, cura i conservaci. Lensenyant pot controlar la incert impersonal
precisi i concisi dels textos instructius i suggerir maneres imperfecte descordat
de crear eslgans que sintetitzin els missatges dels cartells. desvestit descosit
desencertat irreal
15 D eclarativa: Cada ciutad llena una mitjana dentre 7 i irracional illegal
10 kg de roba cada any...
Interrogativa: No us sembla que cal fer-hi alguna cosa? Pg. 88
Exhortativa: Dipositeu la roba que no useu als conteni-
dors de les organitzacions solidries, si us plau. 21 
Activitat final de la unitat. Cal recuperar el treball dels exer-
Exclamativa: Donar nova vida a la roba s molt fcil! cicis 13 i 14. Tant la instrucci escrita com el cartell podrien
consistir en una enumeraci de consells.
16 a) Si que lhe feta bona! Se mha descosit la vora dels
pantalons! 22 
Es tracta de millorar la redacci prvia dels cartells feta en
b) Thas fixat en la faldilla que porta? Lha dissenyada ella lexercici 14. La unitat es podria cloure amb lexposici dels
mateixa! cartells en un espai idoni, a la vista de tothom.

20
 Guia - Solucionari

23 
Exercici de valoraci dels textos instructius elaborats. Pg. 92

Pg. 89 1 
Una activitat oral per fer principalment en petits grups i
recollir idees per a mens i receptes originals.
24 Soluci orientativa:
1) Gimns: Local on hi ha els aparells adients per fer exer- Pg. 93
cicis gimnstics.
 Gimnstica: Conjunt dexercicis per desenvolupar la 2 Soluci orientativa:
fora, lagilitat i la flexibilitat del cos. Fa, un arrs de conill per a tota la famlia?
2) Assecar: Llevar la humitat (duna cosa). S, vinga, som-hi. Quants som, avui?
 Eixugar: Assecar (una cosa mullada) passant-hi quel-  Avui hi som tots, si no falta cap vailet. Hem de comptar,
com que semporti la humitat. pel cap baix, amb una dotzena de boques, que sempre
3) Ficar: Fer entrar dins un lloc. pot aparixer algun amiguet de les nenes a darrera hora...
 Posar: Fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc  Tinc ms dun quilo de conill. El trossejo. Creus que nhi
determinat on no era. haur prou?
4) Espatlla: Part superior i lateral del cos a cada costat del  I tant! Surt a ms de cent grams per cap. I els avis, amb
coll. prou feines, menjaran mig plat, que ja els conec. I a la
 Esquena: Part posterior del cos hum des de les espat- Margarida no li agrada gens el conill. Lanir passant amb
lles a la cintura. la forquilla cap al plat del marit, ja mho dirs, si no! Hem
5) Muscle: Part superior i lateral de lespatlla de les perso- de calcular, si fa no fa com laltra vegada, que ens va sortir
nes. rod.
 Mscul: rgan carns contrctil que serveix per produir  Tenim tot aquest sofregit de tomquet i ceba. Com ho
el moviment de les diferents parts del cos. veus?
6) Vestidor: Lloc destinat a vestir-se.  Jo diria que nhi ha massa. En sobrar. Amb un parell
Vestuari: Conjunt dels vestits que t una persona. de cullerots de menys s suficient.
7) Gran: De dimensions superficials, de capacitat, en quan  Apa, doncs, anem per feina!
titat, dintensitat, considerables.
Gros: Que t un volum considerable. 3 Soluci orientativa:
8) Regna: Corretja que, formant parell amb una altra, ser-
Nota: alguns aliments i quantitats sn intercanviables.
veix per governar el cavall.
una cabea dalls
 Renda: Profit peridic, especialment en diner, que ret
un grapat de pinyons
un actiu material o financer.
un polset o polsada de pebre
Pg. 90 un raig doli doliva
un rajol de licor
25 
Les valoracions que es proposen tenen ple sentit si shan una branca de roman
elaborat realment els cartells instructius. un gra de mostassa
una picada dametlles i avellanes
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules una fulla de llorer
Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com- un tros de patata
plementar els aprenentatges de la unitat. un boc de bitxo
una tassa de farina
Paraules darreu un got de llet
Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa- una rodanxa de llimona
raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria una llesca de pa
universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim- un filet de llu
portant, preservar les paraules i expressions duna llengua. una cullerada de sucre
una rajola de xocolata

Pg. 94
Unitat 7 Un sopar multicolor
4 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les
Pg. 91 solucions sn en el mateix exercici.

Portadella
La imatge suggereix un tast. Lensenyant podria suscitar lin-
ters perqu el treball de la unitat doni peu a un intercanvi de
tradicions culinries entre els alumnes, mentre fan atenci als
elements quantitatius de les receptes, a la caracteritzaci dels
ingredients i a ls de verbs i frases usuals en el mn culinari.
Pg. 95 i 96
5 bava avorrir fava canvi governar taverna
bolcar haver rebentar espavilar basc savi
berruga gravar biga rebolcar sivella nvol
almvar esvelt arribar llavi avortar cavall

21
 Catal Suficincia C1

corb dbil calvcie cerebral cervell labial 11 Soluci orientativa:

acabar treballar baf mbil prova trobar Si depengus de mi, cada nit menjaria noms fruita.
covard verns rave avet trvol advocat Taconsello que molguis ms caf, que desprs no tin-
devem calba curvatura cubeta dbit improbable drem temps.
Estigues atent a la carn, que no es cogui gaire, que la
6 Hi ha receptes escrites en diverses varietats dialectals. volen poc feta.
Parts: nom del plat, ingredients i preparaci. Dem fars tu el dinar. Fes-nos un men que coneguis b.
Marques lxiques: lordre s important, ja que les re- Dimarts, quan vinguin els avis, els prepararem un plat
ceptes instrueixen sobre un procs temporal. Usen ex- de bacall. Els agrada dall ms.
pressions dordre, com ara primerament, desprs, tot
seguit... 12 Soluci orientativa:
Maneres de redactar: conceptual (fregir, salpebrar...); a) Coeu b les verdures.
declarativa objectiva (es fregeix); declarativa personal b) Beveu-vos el suc de taronja!
(fregim...); exhortativa (fregiu...). c) Traieu la salsa de la nevera.
Zona lingstica i marques dialectals: Arrs en tonyi- d) Dueu les postres.
na i verdures (valenci): una tomaca, un pebre roig, es e) Apareixeu amb els convidats que vulgueu!
sofrig..., xicotets, es llaven, en llima, junt en la tonyina, f) Veneu fruita madura!
safig. Sofrit pags (balear): sofrit, juvert, bestiar (be), as-
secam, passam, picam, incorporam, deixam. Carquinyo- Pg. 99
lis (central): barregeu, afegiu, poseu...
Smbols: g (grams), min (minuts), h (hores). 13 No porten guionet: agredol, aiguardent, allioli, capi-
Sigles: DO (Denominaci dOrigen). pota, coliflor, escuradents, llevataps, rentaplats, obre-
llaunes.
Pg. 97 Porten guionet: bleda-rave, gira-sol, plats-i-olles (sense
guions no sonaria sonora la primera s [plat-si-o-lles]).
7 
Activitat oberta. En el llibre de lalumne es facilita una mos-
tra que pot guiar sobre el contingut i la llargada dels mens 14 Soluci orientativa:
que cal elaborar. a) Aquest vi en t molt, dalcohol!
b) Les taronges naporten molta, de vitamina C.
8 
Lactivitat es pot fer de manera conjunta, per parelles, etc. c) La sndria no en t gaires, de calories.
Fra bo disposar de diccionaris generals per consultar els d) Els fruits secs naporten molta, denergia.
termes desconeguts o dubtosos. e) Els llegums en tenen molta, de fibra.
f) A les verdures, els en posen molts, de pesticides.
Pg. 98
15 Soluci orientativa:
9 retirar-la, treure-la a) Ho podeu acompanyar amb vi, tant de rosat com de
rectificar-lo, salar-lo blanc.
deixatar-lo b) Hi podeu posar una cobertura de xocolata, tant de
ratllar-lo, triturar-lo, trossejar-lo blanca com de negra.
remenar-la, remoure-la c) Ho podeu servir amb una crema, tant de verdures
refredar-lo com de llegums.
netejar-los, rentar-los d) Ho podeu decorar amb fruita, tant de fresca com de
dessalar-lo confitada.
escalivar-los
Pg. 100
10 Soluci orientativa:
16 
Activitat central de la unitat. Seria molt convenient exposar
arrs al punt prssec gusts
les receptes en un lloc visible.
brou calds mel lquid
sucre cremat gelat mels Pg. 101
farinetes cremoses rostit molt fet
pastanaga crua pebre picant 17 
s un exercici davaluaci entre aprenents. Tamb seria
crispetes cruixents pernil salat molt convenient una valoraci de lensenyant acompanya-
pasts dol fruita seca da de suggeriments de millora.
ou dur menjar slid
bistec eixarret salsa suau 18 
Exercici de precisi lxica. La resoluci possibilita comentar
pollastre eixut pa torrat el diferent significat de les parelles de mots, ats que el text
carn feta tomquet tou ofereix contextos on sescau usar-les. s tamb un moment
llu flamejat coca resseca ptim per a ls del diccionari general, ja que sovint cal
patates guarnides precisar amb detall les diferncies.

22
 Guia - Solucionari

Quin dia, al restaurant! Vam seure en una taula de quatre,
ben parada... Per comenar, lAnna, la petita, que estava
distreta amb el gosset de la taula del costat, va abocar la
gerra daigua al got fins a vessar. Canvi destovalles i un
somriure educat del cambrer. A mig dinar, son germanet, el
Marc, va avanar de sobte el puny cap al mig de la taula per
amenaar sa germana per no s qu, amb tan mala fortuna
que va fer caure a terra, amb el colze, lampolla de vi. Tren-
cadissa i mullader. A la mare li va semblar cmica lescena
i, per un moment, va riure, per va empassar-sel de cop en
arribar dos cambrers, inexpressius, amb galleda, escombra
i recollidor... Per acabar-ho dadobar, a les postres ens van
portar, cosa ben original, un cistellet ple davellanes i un
trencanous. Jo les anava esclafant i repartint. Tot duna
vaig fer un xiscle: mhavia pessigat la pell amb aquell apa-
rell en forma dalicates i mhavia sortit una bona butllofa.
Estvem una mica avergonyits, entre tanta gent formal i
seriosa que ens envoltava. Vaig demanar el compte, el vaig
abonar en metllic i vaig deixar cinc euros de propina al
platet. No el vaig veure b, per em sembla que el cambrer
feia cara de mala llet, i amb ra, perqu els havem aixafat
ben b la guitarra, amb tants retops.
> A la llista, hi sobren dos mots: esclafir (emetre un soroll fort
en riure, plorar, etc.) i aparat (pompa, grandiloqncia, etc.).
Pg. 102
19 Valoraci daspectes gramaticals. Resposta oberta.
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
Sn propostes de producci oral o escrita que poden com-
plementar els aprenentatges de la unitat.
Enigmes: 1) No podien saber el temps que faltava per
la vinguda de Jess. 2) Les patates van arribar a Europa
desprs del descobriment dAmrica. 3) Al sud de lAr-
gentina, a lagost, fa un fred que pela.
Anagrames: A) Reus, B) Girona, C) Sort, D) Manresa.
Paraules pont (solucions proposades): 1) mar-mal-mel-
cel. 2) neu-peu-pl-gel. 3.) dit-pit-piu-peu.
Pg. 107
3 Soluci orientativa:
a) s una bona definici, ja que no omet cap aspecte dis-
tintiu i aporta un sinnim de la paraula per clarificar
encara ms.
b) No s una bona definici perqu omet aspectes distin-
tius i no clarifica gens.
c) No s una bona definici, ja que no classifica la paraula
amb lhipernim joc, i aporta elements irrellevants.
d) s una bona definici; s la que proposa el DIEC (Dicci-
onari de lInstitut dEstudis Catalans).
4 Soluci orientativa:
Una poca s un perode de temps llarg, amb unes
caracterstiques determinades.
Un instant s un perode de temps molt breu, quasi
imperceptible.
Un lustre s un perode de temps de cinc anys.
Les sabates sn un calat amb sola de cuir, que no passa
del turmell i cobreix tot el peu.
Les sandlies sn un calat amb una sola assegurada al
peu amb cordons, tires de cuir, etc.
Les xancletes sn un calat lleuger, sense tal.

Paraules darreu 5 Soluci orientativa:

Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa- illa: porci de terra que est voltada de mar per totes
raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria bandes. (Descriptiva)
universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim- volc: formaci muntanyosa originada per lemanaci
portant, preservar les paraules i expressions duna llengua. de magma de linterior de la Terra. (Generativa)
forquilla: cobert que, en un pat, susa per punxar els
aliments. (Usual)
quadrat: rectangle de costats iguals. (Essencial)
Unitat 8 La fira de lenginy
Pg. 108
Pg. 103
6
Portadella
1 2 3 4 5 6 7 8
La tasca t com a horitz ls ldic de la llengua, assequible
quan ja sen t un domini suficient. Els aprenents escullen jocs 1 P E R E S A T
lingstics, en redacten normes, organitzen un concurs, preve-
2 E L A A L I
uen lespai on es far segons el temps atmosfric i lanuncien.
3 P I C A D A E
Pg. 104, 105 i 106
4 M O R I R A S
1 
Activitat oral danticipaci, que es pot fer amb el grup clas- 5 D I A C T E
se a tall dintroducci.
6 O N A D A R A
2 Endevinalles: A) lluna, B) blat, C) paraigua. 7 R E I A M I L
Jeroglfics: oriental, facil, va lent, dits, Romania, en
8 S U D C O S A
tren, de Sitges, de tu res.

23
 Catal Suficincia C1

Pg. 109 Desig

tant de bo
7 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les seria desitjable
solucions sn en el mateix exercici. no aniria malament
voldrem
8 
Cal fer notar que hi ha alguns usos socials daquests mots que Temor
sonoritzen errniament les esses o les ce, ci, que sn sordes. es tem
ning no voldria
Pg. 110 i 111
15 Soluci orientativa:
9 1) c 3) a 5) b
Seguretat: Es dna per fet que la participaci al concurs
2) b 4) a 6) c
ser altssima!
Probabilitat: Tot indica que el nostre equip s el ms
10 
Seria bo fer una llista prvia de jocs per distribuir-los i obte-
preparat.
nir aix una pluralitat dinstruccions ds.
Desig: Tant de bo tothom sho passi b a la gimcana!
Pg. 112 Temor: Ning no voldria que plogus...

11 precipitacions: nuvolada 16 
Soluci orientativa (hi ha altres possibilitats, sobretot pel
pluja: gelada que fa als fins a i cap a):
lluna: llamp a) Com a
vent: llampec b) Com
c) fins als / cap als
12 
Activitat de selecci de jocs per a un concurs que ocupi un d) cap
mat o una tarda. Fra bo que en preveiessin per a diferents e) fins
edats i gustos.
Pg. 114
13 
Conv recordar als aprenents quins elements componen un
bon anunci: 17 xino-xano no-violncia
informaci sobre qu shi fa, qui hi pot participar, on i penya-segat sud-americans
quan es fa; gira-sols cama-secs
exhortaci a participar-hi.
18 a) coma d) coma
Pg. 113 b) gui e) gui i parntesi
c) parntesi f) coma
14 Soluci orientativa:
Els mots encreuats, que tamb es coneixen amb el nom de
Seguretat
mots enreixats, poden ser molt diversos. Des que es van
no hi ha dubte
inventar a comenament del segle xx (el 1913 el New
es dna per fet
York World en va publicar el primer model) shan anat po-
amb tota seguretat
pularitzant, diversificant i especialitzant. Des daquest bloc,
tal com estava programat
avui us volem recomanar que us animeu a resoldre mots
se sap del cert
encreuats creatius, que van ms enll de les simples de-
Probabilitat
finicions de diccionari. s cert que per fer-ho calen dues
tot indica
qualitats indispensables: tenir un bon domini de la llengua
es calcula
i posar fora imaginaci i s en aquesta qesti on creiem
segurament
que rau la grcia de lencreuat a lhora dinterpretar les
sespera
definicions. O sigui que, si tagraden els dobles sentits i els
es veu a venir
jocs de paraules, estem segurs que tho passars dall ms
Possibilitat b resolent mots encreuats creatius! Anima-thi!
no seria estrany
s possible 19 
La tasca es podria materialitzar tamb amb lelaboraci
es pot donar el cas dun fullet dentreteniments amb les corresponents instruc-
pot ser cions ds.
potser
possiblement Pg. 115
Condici
tret que 20 Vine, a resoldre jeroglfics!
en cas de Aquest primer text no t coherncia en el tractament ni la
si no s que persona gramatical, i cont errors ortogrfics i de puntuaci.

24
 Guia - Solucionari

> Soluci orientativa: Paraules darreu

Vine a resoldre jeroglfics! Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa-
Tesperem a la plaa Major dissabte a les 16 h. raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria
Qui resolgui ms jeroglfics en menys temps guanyar! universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim-
Animat a participar-hi! portant, preservar les paraules i expressions duna llengua.

X Concurs denigmes
Aquest segon text no t coherncia en lestil de les infor-
macions (a vegades verbal, a vegades nominal), no s con-
Unitat 9 Vet aqu un gos, vet aqu un gat...
cs (hi ha informaci irrellevant i repeticions) i podria ser
ms precs.
Pg. 117
> Soluci orientativa:
X Concurs denigmes Portadella
Tagrada jugar amb la llengua?
Cal fer atenci a la situaci que es presenta al capdavall de la
Ara tens loportunitat de demostrar la teva percia i el teu
pgina: els aprenents sn convidats a participar en un wiki per
enginy proposant enigmes i resolent-los!
descriure la relaci que tenen amb els animals de companyia,
Tesperem divendres a les 19 h al teatre municipal. No tho
opinar sobre el fet de tenir-ne o no tenir-ne i aconsellar sobre
perdis!
aquesta qesti.

21 
Exercici de precisi lxica. La resoluci possibilita comentar
Pg. 118
el diferent significat de les parelles de mots, ats que el text
ofereix contextos on sescau usar-les. s tamb un moment
1 
Les preguntes abasten mltiples aspectes del tracte amb
ptim per a ls del diccionari general, ja que sovint cal
animals domstics. Parlar-ne en petits grups possibilita
precisar amb detall les diferncies.
prendre notes de les tipologies que es demanen en la uni-
Un vespre de tardor, just desprs que shagus post el sol, tat: descriptiva o narrativa, argumentativa i instructiva. La
lEdelmir, jugador empedret, era a la taverna llegint el dia- xerrada en petits grups permet a lensenyant copsar aspec-
ri. Va fullejar rpidament les informacions sobre immigrants tes de millora oral, tant fontica com lxica i sintctica.
que arribaven al pas amagats a la bodega dels vaixells i
va anar directament a la secci deconomia. Havia jugat Pg. 119
a la borsa i li havia sortit tan rendible que ara buscava
noves inversions. Des del tamboret de la barra estant, se 2 
A partir de la pluja didees que es desprn de lexercici 1 es
sentia com un rei assegut en el seu tron, amb capacitat pot demanar ja aquesta aportaci expressiva sobre el gust
per decidir el curs dels esdeveniments. Haver apostat per o disgust pel que fa als animals de companyia. La llargada
una petita empresa just quan comenava a despuntar va de lexemple s de 100 paraules. A lensenyant correspon
ser una gran troballa i ara volia fer un pas ms i reunir-se que sigui ms extensa.
amb el president. Per aix, shavia posat en contacte amb
els responsables i lendem tenia una trobada programa- 3 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les
da. Va pagar la cervesa, es va posar la jaqueta i va agafar solucions sn dins del mateix exercici.
la bossa. Quan sortia per la porta, una pedrada va trencar
el vidre i la pedra de poc no li encerta el cap. El cambrer va Pg. 120
comenar a cridar i a insultar els nois que lhavien llanada,
per lEdelmir amb prou feines es va immutar. Tenia altres 4 
Lexercici, com ha succet en la unitat anterior, t per objec-
coses ms importants en qu pensar! Mentre anava cap a tiu contrarestar usos socials erronis pel que fa a la sonoritat
casa gaireb no va sentir el tro eixordador que anunciava de les esses.
una forta tempesta. Quan va arribar al seu pis, es va ador-
mir de seguida, i no va sentir tampoc la forta pedregada Pg. 121
que queia al carrer. Era un home feli. Se sentia afortunat.
> De la llista, hi sobra rentable (que es pot rentar). 5 bsics
dispositius
previsi
Pg. 116 dipsit
revisar
22 Resposta oberta. quinzenalment
gasos
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules residus
Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com- enfonsats
plementar els aprenentatges de la unitat. senzill
zoologia

25
 Catal Suficincia C1
6 basalt
7 Soluci orientativa:
El Diari Oficial de la Generalitat ha publicat un projecte de
decret per crear el Catleg de Fauna Amenaada, que con-
tindr una relaci de les vuitanta-quatre espcies en perill
dextinci i de ms de cent setanta de vulnerables.
 El document parla de tretze espcies de vertebrats ja
desaparegudes des del segle xix. El catleg actualitzar la
llista despcies que cal protegir, dictar criteris i normes
respecte de la conservaci o reforament despcies, i exi-
gir estudis de viabilitat previs a qualsevol reintroducci. A
ms, fomentar la participaci ciutadana. El llop ser afegit
a la llista danimals protegits.
Pg. 122
8 Activitat oberta, amb dues mostres de text.
9 a) la seva absncia (substantiva)
b) les persones bocamolles (substantiva)
c) anomenada (adjectiva)
d) en el seu temps lliure (adverbial)
e) al teu gust (adverbial)
f) robador de bicicletes (adjectiva)
g) nostra antiga casa (adjectiva)
h) silenciosament (adverbial)
i) larribada dels assistents (substantiva)
j) a la sortida del sol (adverbial)
Pg. 123
10 Soluci orientativa:
Subordinades substantives
es diu que el Bobby va ser present al funeral (text 1)
els habitants de la ciutat van decidir fer una escultura
del gos i situar-la al davant del cementiri. (text 1)
s ben sabut que els animals de companyia tendeixen
a assemblar-se als amos (text 2)
sembla clar que el carcter i la manera de ser duna
persona influeix enormement sobre el seu animal de
companyia. (text 2)
Subordinades adjectives
El gos va esdevenir el company inseparable del policia
John Gray, a qui acompanyava cada dia durant la seva
ruta. (text 1)
fins al cementiri, on va fer gurdia dia i nit durant ca-
torze anys (text 1)
si fssim una prova en qu shagus de relacionar cada
gos amb el seu amo (text 2)
sn les persones que tenen ms a prop, amb qui con-
viuen, les que els eduquen i en tenen cura. (text 2)
Subordinades adverbials
durant catorze anys, fins que va morir sobre la tomba
del seu antic amo. (text 1)
11 Soluci orientativa:
a) Vaig comprar-me el gos on hi ha la botiga ms propera,
just aqu davant.
26
b) A mi mencanten els gossos que no aixequen un pam
de terra.
c) Els qui tenen el costum darribar sempre tard no sado-
nen gaire que causen enuig.
d) Anirem on guarden animals de companyia per veure si
hi trobem un gos que ens agradi.
e) Van lliurar obsequis als qui havien acceptat la invitaci
dassistir a lacte.
f) No podem dormir pels lladrucs del gos que estava esta-
cat en un magatzem que era ben a prop.
Pg. 124
12 Soluci orientativa:
Mantingueu els animals en bones condicions higienico-
sanitries, de benestar i seguretat.
Doneu-los latenci veterinria bsica per garantir-los la
salut.
Faciliteu-los lalimentaci necessria.
Eviteu lagressi fsica i qualsevol prctica que els produ-
eixi sofriments o danys fsics o psicolgics.
Procureu que les substncies que els administreu no els
causin alteracions de la salut.
Tingueu-los sempre amb vosaltres.
Tingueu-los en installacions adequades des del punt de
vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat.
Desestimeu les mutilacions, llevat de les intervencions
fetes en cas de necessitat teraputica.
Defugiu el guany comercial, fora dels certmens o des-
tabliments de venda i de cria autoritzats.
Descarteu lexhibici de lanimal com a reclam.
Eviteu-los els treballs inadequats pel que fa a les seves
caracterstiques i les condicions higienicosanitries.
Mantingueu-los tan lliures com pugueu i concediu-los
sovint el moviment que els s necessari.
13 
Activitat oberta, amb un exemple aclaridor dall que es
demana.
Pg. 125
14 
s una activitat complementria, de lectura expressiva i
comprensiva, que es pot fer extensiva als altres textos dels
exercicis 8 i 13, o es pot ometre, segons el criteri de lense-
nyant.
15 ase: bramar
cavall: renillar
colom: parrupar
elefant: bramular
gallina: escatainar
gat: miolar
gos: bordar
lle: rugir
llop: udolar
oca: clacar
pollet: piular
rossinyol: refilar

vaca: mugir
porc: grunyir
gripau: raucar
16 A) especificativa explicativa
B) explicativa especificativa
C) especificativa explicativa
Pg. 126
17 1) que t aquell gos tan gros [ la noia
2) amb qu el jurat valora els gossos [ els criteris
3) on es fan certmens canins [ poblacions catalanes
4) amb les quals pentinava desprs les seves mascotes [
laques i cremes
18 Soluci orientativa:
La meva mare, a qui/a la qual no agraden gens els ani-
mals, no mha deixat mai tenir cap gos. I mira que li ho he
demanat vegades! Per sempre em diu que no sc prou
responsable per tenir-ne cura, que un animal requereix de-
dicaci. A ms, afegeix, vivim en un pis massa petit, on/
en qu/en el qual lanimal no tindria gens despai per
moures. Malgrat tot, com que sc una mica pesat, fa unes
quantes setmanes vaig aconseguir tenir un animal de com-
panyia: s una tortuga que em va regalar la meva tia. La
tortuga, que/la qual es diu Lenta, no fa altra cosa que
dormir i menjar, cosa que/fet que/la qual cosa fa que
cada dia sengreixi ms. Jo volia un gos amb qui/amb el
qual poder jugar, i tinc una tortuga que s una gandula.
Pg. 127
19 a) pronom relatiu
b) pronom relatiu
c) pronom interrogatiu
d) pronom relatiu
e) conjunci
f) pronom relatiu
20 
Lacompliment de la tasca comporta interactuar en el wiki.
Per aix es proposa, en aquest exercici, fer-hi una aportaci
mostrant acord o desacord en lapartat Explicat escrit
per un company o una companya.
21 
Pel mateix motiu que en lexercici anterior, aqu tamb es
demana una collaboraci per penjar al wiki, consistent en
alguna puntualitzaci referida a lapartat Suggereix es-
crit per un company o companya.
Pg. 128
22 a) Persona que senfada i crida molt per, al final, no fa res.
b) Persona que segueix submisament alg, que ns el ser-
vidor.
c) Barallar-se constantment.
d) Enganyar.
e) Truc, motiu ocult.
Guia - Solucionari
f) Persona que ha patit un dany i procura no tornar-lo a
patir.
g) Persona amb molta experincia.
h) Poques persones.
i) Persona que t molt de poder.
j) No saber gaire dun tema, no haver estudiat a fons al-
guna cosa.
k) No tenir les idees definides.
l) Estar molt a gust, trobar-se a plaer en algun lloc.
Pg. 129
23 
Exercici de precisi lxica. La resoluci possibilita comentar
el diferent significat de les parelles de mots, ats que el text
ofereix contextos on sescau usar-les. s tamb un moment
ptim per fer servir el diccionari general, ja que sovint cal
precisar amb detall les diferncies.
La Maria es va llevar molt dhora, aquell mat. Tenia molta
feina per endavant, ja que havia dacabar el trasllat aquell
mateix dia. Deixava el seu pis destudiant per anar a viu-
re amb la seva parella en una casa amb jard. Com cada
dia, el seu gat la va esgarrapar suaument perqu li poss
menjar. Un cop ms, el gat havia dormit a sobre del llenol
i lhavia deixat ple de pls. Desprs dun bon esmorzar,
va acabar dendrear les quatre coses que encara tenia
escampades: va ficar cada parell de sabates dins la seva
capsa i tots els llibres i revistes dins duna caixa de fusta
ms gran. Per acabar va agafar el gerro de les flors que li
havia regalat la seva mare aquell Nadal. Quan va acabar,
en Roger ja era al seu costat per baixar-ho tot i carre-
gar-ho a la furgoneta.
 Abans danar a la casa nova, van trobar-se amb lan-
terior propietari perqu els lliurs les claus. Quan hi van
arribar, van veure que la casa estava molt bruta. Abans de
poder-hi entrar tots els paquets, haurien de fer una bona
neteja, perqu tant per a en Roger com per a la Maria la
netedat era molt important. La Maria suava molt, i per
no tenir tanta calor es va lligar els cabells amb una cua.
Es van organitzar molt b: en Roger passava lescombra i
desprs la Maria venia al darrere amb la galleda i fregava
el terra. Abans de dinar, la casa ja havia quedat neta. Sha-
vien deslliurat de la tasca ms pesada! Mentre en Roger
feia el dinar, la Maria acostava les caixes del trasllat cap a
la porta. Van voler dinar al jard; per, noms entrar-hi, en
Roger es va esgarrinxar les cames amb un petit esbarzer.
El jard estava molt deixat, per no ho podien pas fer tot en
un dia. Van continuar entrant les coses fins que tot va ser
al seu lloc. Havia estat un dia extenuant, per per fi podien
ajeures al llit amb la satisfacci de tenir la feina feta.
Pg. 130
24 Valoraci dels aprenentatges. Activitat oberta.
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com-
plementar els aprenentatges de la unitat.
27
 Catal Suficincia C1

Paraules darreu 8 Ser clar

Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa-
raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria
universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim-
portant, preservar les paraules i expressions duna llengua.
Unitat 10 Famlia educadora
Pg. 131
Portadella
La imatge suggereix la importncia de la formaci dins de la
famlia, motor de la unitat.
Pg. 132
1 
Activitat darrencada de la unitat, que comporta la lectura
en grup de les propostes de blocs, temes i detalls de la
graella, i una pluja didees per triar un tema digne de ser
exposat, el qual, juntament amb els altres, formar part del
conjunt de temes de la unitat. Aqu sn fora importants
els suggeriments que pugui fer-hi lensenyant.
2 
Caldria comenar per la quarta bafarada de la pgina 133 i
continuar per les altres.
ser clar i catal: quan alg explica molt b les instruc-
cions per fer una tasca complexa.
parlar sense embuts: quan a la feina alg es queixa
obertament dun problema i no nestalvia detalls per
por o prudncia.
dir les coses pel seu nom: quan en una reuni fami-
liar alg expressa de forma directa, clara i contundent
la seva opini sobre lactitud duna altra persona.
dir al pa, pa; i al vi, vi: quan alguna persona ens fa insi
nuacions o ens parla a mitges i li demanem que sigui clar.
Ser atractiu
tenir ganxo: quan sentim una msica nova que ens
agrada.
entrar pels ulls: quan triem un menjar en un restau-
rant perqu el veiem a la taula del costat.
donar bo de sentir-ho: quan ens pregunten si ens
agrada una msica de fons que hi ha a la sala.
fer pea (a alg): quan ens fan una proposta i ens
agrada.
Ser curs
mirar-shi: a lhora dentregar un treball.
posar els cinc sentits (en una cosa): quan posem
molta cura en alguna tasca.
parar esment: quan ens fixem en algun aspecte que
ens interessa.
estar al cas: quan estem atents en una reuni.

Pg. 137
Pg. 133

3 Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les 9 pregunta esquer: F
solucions sn en el mateix exercici. titular periodstic: H
efecte sorpresa: A
Pg. 134 i 135 ancdota inicial: G
citaci o refrany: B
4 
Petit exercici que recull els altres fets en lactivitat 8 de la pregunta retrica: E
unitat 8 i en la 4 de la unitat 9. referncia a un interlocutor: D
complicitat amb lauditori: C
5 Soluci orientativa:
10 Soluci orientativa:
-essa -essor -essi -missor -missi
sacerdotessa agressor expressi emissor readmissi Definicions: Lesclafit s el soroll que fan les castanyes
quan es torren al foc i peten; lesclat s ms que un es-
poetessa opressor escissi transmissor dimissi
clafit: una castanya que esclata no te la pots menjar de
metgessa repressor progressi retransmissor emissi tan feta miques com ha quedat.
alcaldessa compressor regressi neurotransmissor retransmissi Analogies: Educar s com treballar el camp: cal sembrar
bones llavors, regar-les durant el creixement, desbrossar
6 Introducci: f el terreny de males herbes i esperar que la planta doni el
Primera part: ---- fruit que espervem.
Segona part: d, c Exemples: s fcil tenir detalls que ajudin a lharmonia i
Tercera part: a bon humor a la famlia; per exemple, cultivar flors i plan-
Quarta part: e tes, posar msica agradable, compartir feines domsti-
Tancament: b ques, conservar lordre i la netedat, fer els pats junts,
disposar despais individuals, conversar...
Pg. 136 Reformulacions: s bo aficionar-se a la msica, s a dir,
a tocar un instrument o escoltar peces musicals.
7 
Lactivitat cont una proposta de soluci amb qu els alum- Citacions: Feu fora amics. Recordeu qu deia Quintili:
nes poden comparar el seu escrit. Les riqueses sn on sn els amics.

28

Pg. 138
11 
s una activitat important de planificaci pretextual que re-
querir possiblement el guiatge expert de lensenyant.
12 prefix no-: no-violncia, no-belligerncia, no-alineament
manlleus no adaptats: ex-libris, dalai-lama, agnus-dei
mots especials: abans-dahir, adu-siau, qui-sap-lo, des-
ps-ahir
sintagmes lexicalitzats: bar restaurant, conferncia col
loqui, gall dindi, baix relleu
13 a) Aquest context s un calc del castell; en catal usem el
pronom tothom per expressar totes les persones.
b) En aquest cas estem usant el pronom cadasc (tota
persona sense distinci) quan, de fet, cal que usem
ladjectiu cadascun / cadascuna (tota persona o tota
cosa de les que formen part dun grup o duna col
lectivitat).
c) Contrriament a la frase anterior, en aquest cas haur-
em dusar lexpressi cadasc o lestructura parallela ment les produccions successives dels exercicis 1 (pluja didees),
cada u, ja que aqu s que ens referim a totes les perso-
nes.
d) Qualsevol s singular, cal que usem qualssevol per refe-
rir-nos a ms duna disfressa.
e) Dems significa a ms a ms. En aquest cas cal que
usem la resta per referir-nos al grup de gent restant.
Pg. 139
14 Les solucions sn en el mateix exercici.
Pg. 140
15 
Posada en prctica de lexposici oral. Fra bo donar-li un
caire formal.
16 Activitat oberta.
17 Les solucions sn en el mateix exercici.
Pg. 141
18 a) completa f) aclarit
b) necessari g) precs
c) esborrador h) sassenti
d) sasseguin i) esborrany
e) complert j) clarejava
Pg. 142
19 Valoraci general de la unitat.
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com-
plementar els aprenentatges de la unitat.
Paraules darreu
Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes
paraules catalanes, conixer punts de referncia de la his-
Guia - Solucionari
tria universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns,
dimportant, preservar les paraules i expressions duna
llengua.
Unitat 11 Civisme, si us plau!
Pg. 143
Portadella
Tot al llarg de les unitats 11 a 15 es proposen tasques per opi-
nar, justificar, valorar, convncer, etc. Hi destaca lactivitat ar-
gumentativa amb textos orals o escrits propis daquest tipus de
discurs. Aqu es demana als aprenents que reflexionin sobre la
convivncia social i escriguin cartes a la direcci dun diari.
Aquesta unitat possibilita una reflexi sobre el procs gene-
ral delaboraci textual. Es podria fer recollint en un sol docu-
2 (formulaci temtica), 10 (planificaci), 11 (esborrany), 22
(textualitzaci) i 23 (revisi).
Pg. 144
1 
Activitat oberta danticipaci i pluja didees. Per tal de con-
vertir-la en una avaluaci diagnstica de lexpressi oral,
fra bo fer-la en petits grups, cosa que permetria a lense-
nyant copsar el grau de competncia i detectar aspectes de
millora.
2 
Continuaci de lactivitat anterior. La formulaci de pre-
guntes ajudar fora al disseny i a la planificaci de la carta
a la direcci.
Pg. 145
3 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Tro-
bareu les solucions en el mateix exercici.
Pg. 146
4 
Dins dactivitats principalment orals, shi inclou un exercici
de lectura de frases amb sons que demanen atenci espe-
cial pel que fa a la pronncia.
5 Soluci orientativa:
Joan Sol, en aquest article, vol que ens adonem que les de-
ficincies ms importants dels escrits fets en catal no rauen
en lortografia o la correcci lxica, sin en la construcci de
frases que diguin planerament all que lescriptor vol dir.
O tamb:
Joan Sol, en aquest text, ve a dir que limpediment prin-
cipal per escriure b en catal no radica en el coneixement
de la gramtica, sin en una falta dhabilitat comunicativa
general: els textos es fan incomprensibles perqu hi ha fra-
ses mal construdes, cosa que succeeix tant en una llengua
com en una altra.
29
 Catal Suficincia C1
Pg. 147
6 Soluci orientativa:
Parts del text
Introducci: Ja fa temps que observo una actitud incvi-
ca en diverses persones i madono que, malauradament,
no es tracta dun fet allat, sin que s una conducta
fora generalitzada, que es repeteix massa sovint.
Tesi: Em refereixo al fet de llenar les escombraries on no
toca.
Raonament: Duna banda, podria entendre que la gent
llencs les deixalles al primer contenidor que troba per
manca dinformaci; per, de laltra, surto al carrer i veig
els diferents contenidors, cadascun dun color diferent, i
madono que especifiquen clarament qu shi pot llenar
i qu no. Llavors, em pregunto, per qu s tan difcil fer-
ho b? Hem de creure all que es diu que el que s de
tots no s de ning? s que, si no veiem un profit per-
sonal clar en alguna cosa, ens nestem, tot i que el gest
de llenar cada deixalla on correspon s ben senzill i no
ens costa res?
Conclusi: Potser s que s cert que, en general, ens cos-
ta molt assumir responsabilitats en all que s com, que
reporta un b per a tothom. Per magradaria pensar que
no s aix i que encara som a temps de posar-hi remei.
Comparaci de dos fets contraposats
Duna banda, podria entendre que la gent llencs les dei-
xalles al primer contenidor que troba per manca dinfor-
maci; per, de laltra, surto al carrer i veig els diferents
contenidors, cadascun dun color diferent, i madono que
especifiquen clarament qu shi pot llenar i qu no.
Referncia a la cultura tradicional
Hem de creure all que es diu que el que s de tots no s
de ning?
Pg. 148
7 Text A: b, c, d
Text B: a
8 Soluci orientativa:
Soroll insuportable constant
Escric aquesta carta per denunciar pblicament el soroll que
pateixo, dia i nit, els 365 dies de lany, per culpa del bar que
hi ha a sota de casa. El problema no ve pas dels clients de
lestabliment, sin de les mquines refrigeradores que tenen
al magatzem. Vaig mirar de parlar amb els propietaris, per
no shi pot dialogar; he trucat diverses vegades a la gurdia
urbana i han vingut a comprovar que el soroll que se sent des
del meu pis s insuportable; tamb han inspeccionat el local
per presumptes irregularitats amb la llicncia i, tot i que no
se nha tret laigua clara, no els han tancat lestabliment. Ja
no s qu ms he de fer per poder dormir b i viure tranquil.
Els agents no noms multen
Voldria aprofitar aquest espai per fer pblic el meu agra-
ment als agents municipals per la seva bona tasca a lhora
dajudar els ciutadans. Fa aproximadament una setmana el
30
meu gos es va perdre. Sc una persona gran que viu sola, i
el Trapella s lnic que em fa companyia. Per aix em vaig
espantar tant quan el vaig perdre. Vaig buscar-lo per tot el
barri, per no el vaig trobar. Qui vaig trobar, per, van ser
dos agents que, en veure el meu estat de nerviosisme, em
van preguntar molt amablement qu em passava. Els ho
vaig explicar i em van acompanyar fins a casa i em van dir
que no pats. I al cap duna hora es van presentar amb el
meu Trapella! Moltes grcies, agents, per ser al servei dels
ciutadans!
9 a) diccionari de locucions i frases fetes
b) diccionari bilinge
c) diccionari general
d) diccionari enciclopdic
e) diccionari de sinnims
f) diccionari ortogrfic i de pronncia
Pg. 149
10 
Activitat de planificaci textual amb una pauta delaboraci
i un exemple.
11 Activitat oberta.
12 
Al pati ning no havia trobat a faltar lAntoni Porta. Era
un xicot ms aviat tmid, que sasseia sempre a conversar
en un rac descala amb altres companys tmids com ell.
Segurament el fet de ser persona a qui agradava passar
desapercebuda el va ajudar a escapolir-se de lescola entre
classe i classe. Fins que la mestra no va passar llista, ning
no va constatar que la cadira daquell noi tan discret era
buida. Tampoc no hi havia pistes don podia haver anat
un adolescent vist per tots com un sser sense histria, un
company amb ben poques referncies: LAntoni Porta. S,
home, el xaval que seu al costat de lEva Mateu.
Pg. 150
13 Soluci orientativa:
A) Des de fa uns dies, el meu carrer s intransitable: les
obres que hi han comenat a fer shan sumat als vehi-
cles que gaireb sempre hi ha estacionats al mig de la
via pblica!
Estic farta del teu quisso! A veure si et comportes cvi-
B) 
cament i reculls els excrements del teu gos. Ah, i pensa
que li has de posar morri quan el duguis a passejar pel
parc.
C) No tolero les persones que es colen en el metro. Ofe-
reix un servei, oi? Doncs el ms natural s que es pagui!
Aix s, els preus del transport pblic han de ser rao-
nables i assequibles; per, aprofitar-se dels qui paguen,
ho trobo molt injust.
14 a) 4 d) 3 g) 1
b) 5 e) 7 h) 2
c) 6 f) 8
 Guia - Solucionari

Pg. 151 Pg. 153

15 Soluci orientativa: 21 Soluci orientativa:

a) ... com els convingus. Nota: En verd les comes obligatries amb la justificaci en-
b) ... mentre duri lestiu. tre parntesis i cursiva. En vermell, comes opcionals.
c) Quan sigui mitjanit... Anar segurs a lescola
d) ... on sencreuen els carrers.
En una aula duna escola del Poblenou, unes mares en-
e) ... a la plaa que hi ha davant de casa.
senyen unes imatges als alumnes de tercer. La primera s
del segle xvi shi veuen nens jugant al carrer. La segona
16 Soluci orientativa:
s del segle xx, (indica lmits entre clusules) dels anys se-
a) Causal: Com que estan construint un tnel per al me- tanta. Tamb shi veuen nens que juguen al carrer. La ter-
tro, a les set del mat ja comena el soroll eixordador. cera s de fa poc, i shi veuen nens jugant, (indica lmits
Consecutiva: Estan construint un tnel per al metro, entre clusules) per en aquesta ocasi en un petit recinte
aix que a les set del mat ja comena el soroll eixorda- tancat, (indica lmits entre clusules) amb un nombre sem-
dor. blant dadults que els vigilen.
b) Causal: Ats que les voreres sn per als vianants, les  La iniciativa Cam escolar - espai amic t com a objec-
bicicletes no hi haurien de poder circular. tiu principal permetre que els nens i nenes puguin tornar a
Consecutiva: Les voreres sn per als vianants; per tant, jugar al carrer i, sobretot, (marquen un incs) tornar-los el
les bicicletes no hi haurien de poder circular. carrer. Aix ho expliquen les mares de diverses escoles del
c) Causal: Grcies que cada cop hi ha ms controls i re- Poblenou, (marca un incs o explicaci) on aquesta campa-
visors en el transport pblic, cada cop shi colen menys nya ja sha aplicat plenament amb tota la metodologia en
persones. una primera fase.
Consecutiva: Cada cop hi ha ms controls i revisors en
Festa dinauguraci
el transport pblic; en conseqncia, cada cop shi co-
len menys persones. L11 de novembre passat, a travs duna gran festa amb
rua i actuacions musicals, (marquen un incs) es va fer saber
17 A) Hi escauen: perqu, ja que, ats que. Sn conjuncions o als vens del Poblenou que els seus nens i nenes ja podien
locucions conjuntives causals. anar segurs a lescola. La celebraci era la culminaci de
B) Hi escauen: doncs, per tant, consegentment, en con- quatre anys de treball, (marca un incs o explicaci) en qu
seqncia. Sn conjuncions o locucions conjuntives els representants de les AMPA, (enumeraci) els docents,
consecutives. (enumeraci) els responsables de lInstitut Municipal dEdu-
caci i representants del districte de Sant Mart han elabo-
rat, en una macrocomissi, (marquen un incs) un projecte
Pg. 152
en qu sha estudiat metre a metre cada pas, (enumeraci)
cada semfor, (enumeraci) cada vorera, (enumeraci) per
18 a) Doncs poder facilitar als ms petits lautonomia necessria per po-
b) perqu der fer possible que puguin anar sols a escola.
c) Doncs  El resultat s, segons han explicat les mares a aquest
d) perqu diari, (marquen un incs) molt millor del que mai haurien
e) perqu pensat. Els seus fills demanen poder recrrer el cam tot
sols, (indica lmits entre clusules) i alguns ja hi han po-
19 a) per qu f) per qu sat part de sofisticaci, com s el cas de lescola de la Vila
b) perqu g) per a qu Olmpica, (marquen un incs) on una gran majoria de nens
c) per qu h) perqu i nenes arriben amb patinet. Els professors els permeten
d) perqu i) perqu penjar lestri amb labric.
e) perqu j) perqu
Un espai amic
La Itziar, (enumeraci) la Sara, (enumeraci) lEva i lEster,
20 Soluci orientativa:
quatre de les moltes mares que shan implicat en el projecte
Incisos i complements explicatius i han aconseguit animar docents i Administraci, (marquen
Va tornar al restaurant i, sense pensar-sho gaire, es va un incs) expliquen que els camins verds sn molt ms que
dirigir al cambrer, que el va mirar bastant sorprs. simples circuits segurs. Tamb pretenen convertir-se en un
Ja feia temps, de lany dos mil fins ara, que no lhavia vist espai amic, (marquen un incs) on linfant es desenvo-
i anava acompanyada dun home que devia ser el marit. lupi entenent uns valors de civisme i respecte envers els al-
Elements elidits tres i envers la prpia ciutat, (indica lmits entre clusules)
Per resoldre temes dhoraris, dirigiu-vos a la secretaria; explica la Itziar.
per a altres qestions, a direcci.
A casa meva tenim quatre dormitoris i a casa dels meus Lnima del barri
pares, tres. Per lEster, (es podria considerar un canvi en lordre dels

31
 Catal Suficincia C1
elements de la frase) els camins constitueixen un entorn
amable, (indica lmits entre clusules) mentre que per
la Sara sn un espai de convivncia. LEva parla de fer
millors ciutats per a un mn millor, (indica lmits entre
clusules) i totes coincideixen a remarcar que els camins re-
fermen el concepte de barri i ajuden a fer que aquesta idea
arribi als ms petits. El Poblenou sha caracteritzat sempre
per haver mantingut el que molts dels seus habitants defi-
neixen com una nima prpia. El traat de camins verds,
on nens i nenes es reuneixen en diferents punts de trobada
per anar junts a lescola, (marquen un incs) sha transfor-
mat en un altre dels pilars daquesta nima de qu presu-
meixen els seus vens.
Pg. 154
22 
Activitat de textualitzaci. Es podrien recollir les cartes a la
direcci i presentar-les juntes simulant ser la secci dopini
dels lectors duna publicaci local.
23 Activitat oberta, pautada amb preguntes.
24 
Activitat per millorar la precisi i variaci lxica. Amb lexer-
cici es vol fer conscient lalumnat dels matisos que pot ad-
quirir una paraula i de la possibilitat de copsar-los mitjan-
ant la consulta al diccionari.
Sortir
a) 5 d) 4
b) 6 e) 3
c) 1 f) 2
Cantar
a) 4 c) 2
b) 1 d) 3
Es poden consultar en un diccionari normatiu els diferents
significats dun verb (per exemple de beure, dormir, ballar,
passar, saltar, caure, entrar, matar, crrer) i comentar, des-
prs, quins coneixements aporta la lectura completa i deta-
llada dentrades del diccionari normatiu.
Pg. 155
25 Modal: com, de manera que
Temporal: fins que, tan aviat com, mentre, den que
De lloc: all on, on, per on
Comparativa: tal com, com ara, digual manera que
Consecutiva: fins al punt que, per tant, doncs
Condicional: si, en cas que, sempre que
Concessiva: encara que, tot i que, malgrat que, per ms
que
Causal: perqu, ja que, ats que
Final: perqu, a fi que, per tal que
26 
Exercici de precisi lxica. La resoluci possibilita comentar
els diferents significats de les parelles de mots, ats que el
text ofereix contextos on sescau usar-les. s tamb un mo-
ment ptim per a ls del diccionari general, ja que sovint
cal precisar amb detall les diferncies.
32
Com a president de lAssociaci de Vens del barri Tranquil,
escric aquesta carta amb el fi de manifestar pblicament la
nostra satisfacci perqu a la fi la justcia sha pronunciat
al nostre favor i far tancar la discoteca de la plaa, que
durant anys ens ha portat tants maldecaps. Ja fa molt de
temps que vam assenyalar els problemes i les illegalitats
del local, per ning no en feia cabal. Vam organitzar ma-
nifestacions, vam recollir signatures... per tot va fallar;
res no va servir de res. Finalment, i grcies a lesfor de
moltes persones, vam poder presentar dades concloents
que demostraven que les nostres queixes tenien fonament.
Consegentment, vam portar el cas als tribunals i, a parer
nostre, el jutge ha obrat conseqentment i, en la data
davui, ha anunciat la sentncia que obliga a tancar lesta-
bliment. No cal dir que per a lassociaci aquesta sentncia
t una importncia cabdal i s per aix que ens en felici-
tem.
> A la llista, hi sobra senyalar, que vol dir fer o posar un
senyal en alguna cosa.
Pg. 156
27 
Activitat per valorar el decurs de la unitat. Va b de fer-la en
grup per facilitar lintercanvi dopinions.
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com-
plementar els aprenentatges de la unitat.
Paraules darreu
Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa-
raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria
universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim-
portant, preservar les paraules i expressions duna llengua.
Unitat 12 Hi ha canvis a lempresa
Pg. 157
Portadella
En aquesta unitat es promou el desenvolupament discursiu pro-
pi duna presa de decisions en un entorn laboral. Al peu de la
pgina es detalla una situaci que determina les circumstncies
en qu es basaran els arguments.
Pg. 158
1 
Activitat oral que podria fer-se en petits grups que es repar-
tirien els temes plantejats i posarien en com els comenta-
ris fets. O es podria dur a terme de manera conjunta, fent
una pluja didees que es van anotant a la pissarra.
Pg. 159
2 
Lacompliment de la tasca comporta presentar un conjunt
de raons que avalen una decisi. Per aix s convenient
 Guia - Solucionari

constituir, en aquest punt, grups homogenis pel que fa a quematitzar qestions que poden ser complexes, com es
lopini sobre aquestes qestions laborals. veu en lexemple.

3 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les 9 Avantatge: pausa (no pot referir-se a avantatge)
solucions sn en el mateix exercici. Desavantatge: desenlla (no se sap si s avantatjs o
no)
Pg. 160
Pg. 164
4 
Com en lexercici 4 de la unitat anterior, es tracta de confir-
mar que es pronuncien amb prou correcci els sons de les 10 G o J
paraules destacades en color. 1)  gerent, engegar, projecte, objectiu, injectar, suggeri-
ment, jerrquic
5 A) fals D) veritable 2) trajecte, garatge, jeure
B) veritable E) veritable
IG o TX
C) veritable F) fals
1) sondeig, capritx, rebuig

2) despatx, blanqueig
Pg. 161
X o IX
1) arxivar, queixes, teixits, caixes,
6 O
 pini 1
2) ganxo, enganxar, coix
Arguments a favor de la vaga. Cal protestar contra
les retallades, fer valer els drets dels treballadors, fer
11 Soluci orientativa:
perdre diners a lempresa.
Arguments en contra de la vaga. Es descomptar un Iniciar una intervenci: per comenar..., en primer
dia de sou als treballadors. lloc..., dentrada..., primerament..., abans de tot..., dan-
Arguments de lalternativa: ------- tuvi...
Reprendre un tema: quant al que he dit abans..., reco-
 pini 2
O
llint el fil..., pel que fa al tema de..., com ja us he indi-
Arguments a favor de la vaga. s la manera de cridar
cat..., tornant a la qesti de..., abans havem dit..., com
latenci de lempresa.
ja sha esmentat abans...
Arguments en contra de la vaga. Els treballadors
podem perdre-hi diners.
Arguments de lalternativa. Lempresa tindr sobre- Pg. 165
producci i perdr diners, els treballadors no perdran
diners perqu aniran a treballar. 12 Soluci orientativa:
Opini 3 Per b que en aquesta empresa guanyar ms diners,
a) 
Arguments a favor de la vaga. ------- haur de canviar de residncia.
Arguments en contra de la vaga. No servir per a res Malgrat que mofereixen una feina a lestranger, no
b) 
perqu lendem les coses continuaran igual. lacceptar perqu no vull estar lluny dels meus.
Arguments de lalternativa. ------- Admeto que loferta de feina s molt atractiva, per
c) 
haur de renunciar a tenir els caps de setmana lliures.
Pg. 162 Entenc en part el teu punt de vista sobre la vaga, en-
d) 
cara que jo penso diferent.
7 Soluci orientativa:
13 a) frase correcta
Resum 1: s adequat perqu sintetitza les idees princi-
b) frase correcta
pals, s precs i concs, i clar i cohesionat.
c) frase incorrecta. Hauria de ser: Ahir devien ser les pri-
Resum 2: no s adequat perqu inclou informaci irrelle-
meres a plegar, la Joana i la Pilar, oi?
vant, repeticions, etc.
d) frase correcta
Esquema 1: no s adequat perqu no s visual, sin que
e) frase correcta
s un redactat textual, i no evita les frases senceres.
f) frase incorrecta. Hauria de ser: Es veu tot molt tancat.
Esquema 2: s adequat perqu presenta una estructura
No deu haver arribat ning, encara./Es veu tot molt
visual, no s un redactat textual i evita, en la mesura que
tancat. Possiblement encara no ha arribat ning.
sha pogut, les frases senceres.

14 a) amb/a
Pg. 163 b) a/en
c) a/amb
8 
s un moment important en qu lensenyant respondr les d) a/en
preguntes o dubtes plantejats per lalumnat a lhora des- e) amb/a

33
 Catal Suficincia C1

Pg. 166 Pg. 167

15 Soluci orientativa: 17 A) Bona pensada!

B) S, s aix mateix.
Ens informen del mal moment de lempresa. (Seguit
C) Ni de bon tros!
dun nom).
D) Jo no diria el mateix.
Ens informen que lempresa va malament. (Seguit
duna frase).
18 
Activitat dassaig oral. Cal disposar despai suficient perqu
Pensava en la meva sortida. (Seguit dun nom).
no hi hagi interferncies entre els grups.
Pensava que havia de sortir. (Seguit duna frase).
Mamenacen amb lexpulsi. (Seguit dun nom). 19 Seria bo fer lactivitat a lestil de les assemblees reals.
Mamenacen que mexpulsaran. (Seguit duna frase).
Confio en la veracitat de la informaci. (Seguit dun Pg. 168
nom).
Confio que la informaci sigui vera. (Seguit duna frase). 20 
Activitat destinada a la millora de la pronncia de mots que
Des del final de les vacances. (Seguit dun nom). sovint es realitzen errniament.
Des que van acabar les vacances. (Seguit duna frase).
acne diptria intrfon omplat rubola
Teniu dret a una compensaci. (Seguit dun nom).
atmosfera futbol interval perode txtil
Teniu dret que us compensin. (Seguit duna frase).
aurola handbol medulla radar xandall
El convencien de la importncia del tema. (Seguit dun
cautx iber olimpada rptil czema
nom).
El convencien que el tema era important. (Seguit duna 21 Soluci orientativa:
frase).
cremar oli = doblegar lesquena: esforar-se, treballar
Tinc inters en laugment de sou. (Seguit dun nom).
girar full = mudar de bandera: canviar de tema, didea
Tinc inters que augmentin el sou. (Seguit duna frase). fer calaix = fer lagost: guanyar diners, treure profit
Sadonar del problema existent. (Seguit dun nom). escapar-se de les mans = posar els dits i deixar-hi les
Sadonar que hi ha un problema. (Seguit duna frase). ungles: perdre, fracassar
Comptem amb els teus diners. (Seguit dun nom). deixar amb un pam de nas = caure lnima als peus:
Comptem que tu tamb pagars. (Seguit duna frase). decebre
Recordat del meu bon consell. (Seguit dun nom). aixecar la camisa = donar garsa per perdiu: enganyar
Recordat que the aconsellat b. (Seguit duna frase). posar-li la mel a la boca = encendre-se-li els ulls: de-
Estava segur del seu retorn. (Seguit dun nom). sitjar, anhelar, esperar
Estava segur que tornaria. (Seguit duna frase).
Pg. 169
16 Soluci orientativa:
22 
Exercici de precisi lxica. La resoluci possibilita comentar
A) Factible: Acceptar que em redueixin el sou sempre el diferent significat de les parelles de mots, ats que el text
que massegurin que mantindran el meu lloc de treball. ofereix contextos on sescau usar-les. s tamb un moment
Hipottica: Acceptaria que em redussin el sou noms ptim per fer s del diccionari general, ja que sovint cal
si masseguressin que mantindrien el meu lloc de tre- precisar amb detall les diferncies.
ball.
Lempresa t la intenci de traslladar-se a una antiga fbrica
B) F actible: Rebrem una paga extra si augmentem la pro-
abandonada, situada als afores duna vila duns cinc mil
ducci.
habitants. Al primer pis hi haur les oficines. A baix, una
Hipottica: Ens han dit que rebrem una paga extra en
nau central. A ms, tamb t un soterrani, que servir de
cas que augmentssim la producci.
magatzem. Una mica ms avall de la fbrica, al final dun
C) Factible: Farem vaga sempre que tots els treballadors hi caminet, hi ha una bonica villa, on havia viscut el director,
estiguem dacord. i que ara ser el despatx dels peixos grossos de lempresa.
Hipottica: Farem vaga si tots els treballadors hi esti- Aquesta casa tenia la caracterstica que es comunicava amb
gussim dacord. la nau a travs dun passads subterrani.
D) Factible: Si lempresa tanca, haurem de buscar una  Els treballadors vam endur-nos una gran sorpresa
nova feina. quan ens van informar del trasllat. La majoria, per, va va-
Hipottica: En cas que lempresa tanqus, haurem de lorar positivament el canvi de poblaci i el fet destalviar-se
buscar una nova feina. els embussos de cada mat. Aix s, durant els primers me-
E) F actible: Canviar de feina noms si em milloren les sos, haurem de dur la carmanyola cada dia, ja que no hi ha
condicions laborals. cap cafeteria ni restaurant a prop.
Hipottica: Canviaria de feina a condici que em millo- > A la llista, hi sobra la paraula embut (estri de metall, vidre
ressin les condicions laborals. o material plstic que t la forma dun con buit invertit).

34

23 Valoraci dels aprenentatges assolits en la unitat.
Pg. 170
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com-
plementar els aprenentatges de la unitat.
Paraules darreu
Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa-
raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria
universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim-
portant, preservar les paraules i expressions duna llengua.
Unitat 13 Lvia no es pot valdre
Pg. 171
Portadella
No solament els escrits ben planificats contenen argumentaci-
ons. Les relacions quotidianes sn plenes de justificacions, ex-
cuses, retrets, raonaments, valoracions... s el que es destaca
en aquesta unitat, que ens situa en unes circumstncies prou
freqents en la vida familiar.
Pg. 172
1 
En aquest punt caldr que els alumnes, en petits grups,
escullin una de les quatre situacions proposades.
Pg. 173
2 
Caldr que els grups sadjudiquin rols familiars, vincles,
edat, residncia, horaris de treball i crrega familiar.
 Es demana, doncs, una bona disposici per representar
un paper fictici. Si, duna banda, aix pot representar alguna
dificultat a algun aprenent (no magrada fer teatre), de
laltra, actuar de manera fictcia li permetr expressar-se de
manera colloquial en qestions que sovint van acompa-
nyades de crrega emotiva.
3 Soluci orientativa:
Actuacions mdiques: transfusi, operaci, tracta-
ment, medicaci, sutura, immobilitzaci, exploraci, in-
cisi...
Proves diagnstiques: bipsia, radiografia, endoscpia,
colonoscpia, ressonncia magntica, anlisi sangunia,
ecografia, mamografia
4 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les
solucions sn en el mateix exercici.
Pg. 174
5 
Prctica de lectura de mots amb sons oclusius en posicions
diverses.
Guia - Solucionari
Pg. 175
6 Soluci orientativa:
a) La situaci s insostenible tant econmicament, com
afectivament i sanitriament.
b) Fragments que denoten malestar:
A nosaltres encara ens falten dies per pensar en ves-
tits de bany... (insinua que no est precisament pen-
sant en les vacances, atesa la situaci que t a casa).
Em fa lefecte que la conversa que vam tenir per tel-
fon no et va deixar gaire clara la nostra posici (cons-
tata que la germana no la va comprendre).
... les idees maqussimes que tenies sobre aquest
tema es desmunten com un castell de cartes (aquest
tenies es pot entendre com a referncia general o
com a referncia directa a la germana, amb ironia en
dir maqussimes).
... fas vacances, oi? (sembla que li retreu que no
aprofita les vacances per visitar la mare).
No s si aix s possible (tant pot ser que dubti de la
vinguda en temps de vacances com de la capacitat de
canvi de parer de la germana).
... no ens pots catalogar, com fas al teu correu, sense
haver viscut aquesta situaci (reclama que no se li
facin judicis previs).
c) Expressions sinnimes proposades:
ahir al vespre a anit
anem al gra a concretem
no hi s tota a no actua com a persona conscient
de cop i volta a de sobte
no sen sortien a no eren eficaces
costs el que costs a tant s com no
si no fem alguna cosa a si continuem aix
es desmunten com un castell de cartes a es desfan
en un tres i no res
ten faries una idea molt diferent a canviaries de parer
Pg. 176
7 a) Que no sc la seva tia? / Nosaltres som els seus pares.
b) La Giulianella s lnica persona daquesta casa que,
quan parla, sap el que diu perqu ha estudiat...
c) Peppino, si tu escrius intelligent amb jota i nima amb
hac.
d) ... des de quan, per vendre camises, samarretes i corba-
tes, es necessita la llicenciatura en filosofia i lletres?
e) ... mossegat la llengua i deixa parlar els qui saben enfi-
lar ms de quatre paraules seguides.
f) I, tu, qu? Que ets doctorada en cincies?
g) Com a mnim, un llibre mel llegeixo, i em cultivo. Pago
una quantitat ridcula al mes i leditor em posa al dia
de les publicacions. Aix no quedo com una analfabeta
quan he de conversar amb persones civilitzades.
Pg. 177
8 a) torracollons c) cagadubtes
b) tabalot d) dropo
35
 Catal Suficincia C1

e) busca-raons i) escarransit dels homes a les tasques de cura.

f) bocamoll j) caragirat
g) baliga-balaga k) bandarra
h) milhomes l) bleda assolellada
9 Soluci orientativa:
a) Haurem de procurar treurens la feina de sobre una
mica ms rpid.
b) No em sembla bo queixar-se sempre en veu alta. Seria
bo de posar per escrit el que no ens sembli adequat.
c) No s el moment de parlar daquest tema. Deixem-ho
per quan estiguem ms tranquils i parlem-ne amb cal-
ma.
d) La seva conducta s totalment inadmissible.
e) Cal mantenir una mica ms la serietat i parlar amb un to
de veu ms baix per mantenir bon ambient de treball.
f) Em sembla que, aquesta qesti, ja lhem tractada en
altres ocasions i ja ha quedat resolta.
Pg. 178
10 
Activitat de planificaci que pot requerir lajut o lorientaci
de lensenyant.
11 
Continua lactivitat de planificaci textual. Cal fer notar
que servir perfectament de guia en la intervenci final de
la unitat.
Pg. 179
12 Soluci orientativa:
Aportar lexperincia personal
Lexperincia prpia em demostra que no shan de perdre
els nervis en situacions complicades.
Basar-se en idees o veritats acceptades per la societat
Feu cas de la saviesa popular, que diu que val ms prevenir
que curar.
Mostrar oportunitats o circumstncies favorables
Com que diuen que ara ens donaran ajuts, omplir de se-
guida els formularis.
Aix mateix, shaurien de donar oportunitats a grups nous
(migraci, joves...) per canviar el paper tradicional i nic de
la dona com a cuidadora.
A ms a ms, shaurien de desenvolupar serveis dinfor-
maci i formaci per als cuidadors amb lobjectiu diden-
tificar els cuidadors informals amb elevades crregues per
oferir-los suport des dels serveis socials aix com tamb
caldria desenvolupar programes dinformaci i suport als
cuidadors informals.
Igualment, la preferncia pel suport econmic, en lloc del
servei directe, mostra un gran potencial per a intervencions
de baix cost i respecte a la capacitat de decisi dels ciuta-
dans per a autoorganitzar-se.
Pg. 180
15 Soluci orientativa:
a) No admetem de cap manera que calgui obligar els
avis a formar part dels casals o daltres iniciatives sem-
blants, tot i que siguin aconsellables per a molts. Avui
dia, molta gent gran es troba amb possibilitats de de-
senvolupar activitats autnomes i lliures durant molts
anys.
b) Alguns consideren que els avis no es poden fer crrec
dels seus nts, per nosaltres pensem que s, ja que
sn experts cuidadors, i diversos estudis demostren els
beneficis daquesta prctica tant per a joves com per a
grans.
c) Contrriament a lopini generalitzada, sn molts
els fills que cuiden els seus pares, aix que no estem
dacord amb aquells que diuen el contrari.
d) Discrepem daquells que pensen que els avis no poden
viure sols i han danar a casa dels fills, ja que, com tots
sabem, hi ha molts avis capaos de valdres per ells ma-
teixos i que noms necessiten ajudes puntuals.
e) Dissentim duna afirmaci com aquesta, ja que hi ha
molta gent gran independent i que no suposa cap pes
per a ning.
16 Les solucions sn en el mateix exercici.

13 Soluci orientativa: Pg. 181

a) I tu, qu hi pintes en tot aix?
b) Qu tempatolles, ara?
c) I tu, qu nhas de dir, daquesta qesti? Mira el setci-
ncies!
d) No veus que aix no va enlloc?
e) O us aclariu, o pleguem!
f) Doncs, ms clar, laigua!
g) I un be negre! / Ah, no, de cap manera!
h) Mira qui parla!
i) Sabeu qu? Que ja us ho fareu!
j) Aquesta no la sabia!
k) Ep! Para el carro! Ja nhi ha prou!
14 Soluci orientativa:
 entrada pensem que shaurien de dissenyar poltiques
D g) Els comensals, que surtin al jard!
educatives per consolidar la tendncia a la incorporaci
17 
Lvia volia esbrinar els fets. Volia saber el cam dels nens, la
forma dentrada a les golfes, els informadors de lamagatall
dels regals, els instruments dobertura de larmari i la pre-
sncia dalgun testimoni. El secret dels tres Reis Mags havia
de durar uns quants anys ms!
18 Soluci orientativa:
a) Els nois, que li portin fruita.
b) La Martina em va dir la bona notcia.
c) Estava pensant en el curs de geriatria.
d) Ja no es recordava del convidat.
e) Lvia no sabia la causa de la caiguda.
f) Vaig pensar en la utilitat del caminador.
h) A la una van arribar les visites.

36
 Guia - Solucionari

i) Per ser un bon cuidador, cal una bona organitzaci. prendre / treure
j) No sabien la soluci. Ahir el dentista em va treure el queixal del seny.
El Miquel sempre em pren el pl!
Pg. 182
23 Activitat avaluativa de la unitat.

19 
Activitat dassaig amb el suport dunes pautes indicades en
Pg. 184
el llibre de lalumne.
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
20 
Activitat oberta. Cal vigilar el desenvolupament de lexercici
Sn propostes de producci oral o escrita que poden com-
i vetllar per la bona pronncia.
plementar els aprenentatges de la unitat.

21 Correctes Paraules darreu

abortiu garsa Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa-
alfil millsim raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria
atmosfera trvol universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim-
avet biga portant, preservar les paraules i expressions duna llengua.
avortar estru
cabs esvelt
dansa orquestra
diptria Unitat 14 Conducci i circulaci responsables

Incorrectes
austriac a austrac Pg. 185
butifarra a botifarra
cstic a cstig Portadella
esglsia a esglsia Tant les notcies dels mitjans de comunicaci com els testimonis
globo a globus viscuts personalment fan que tothom tingui molt a dir pel que
impresi a impressi fa a aquesta qesti. No ser difcil engrescar lalumnat perqu
jovenil a juvenil reflecteixi les seves opinions en un article.
llabi a llavi
rfaga a rfega Pg. 186
resplandor a resplendor
sufrir a sofrir 1 
Activitat danticipaci temtica que pot ser aprofitada per
turrons a torrons obtenir una llista de temes de debat sobre circulaci i mo-
znit a zenit bilitat.
bofetada a bufetada
Pg. 187
nadar a nedar

2 
No es tracta de redactar un article, sin dexpressar breu-
Pg. 183 ment per escrit quin s linters del tema escollit, palesar
els motius que porten a desenvolupar-lo, justificar el ttol
22 Soluci orientativa: previst, etc.
vaig / vinc
Ets a casa la teva mare? Doncs esperat que ara vinc a 3 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les
parlar amb tu. solucions sn en el mateix exercici.
Vaig a comprar i torno.
Pg. 188
maldecap / mal de cap
Aquesta dona que cuida lvia em porta ms malde-
4 a) Sonoritzaci de la s de les (obres).
caps que no pas ajuda.
b) Assimilaci de la t de setmana per una m.
Tens cap medicament pel mal de cap?
c) Assimilaci de la t dametlles per una ll.
assegut / assentat d) Sensibilitzaci de la t de vint i de la t de sant.
Mhe assegut al costat de la Marta per fer-li companyia e) Sonoritzaci de la x de mateix.
una estoneta. f) Sonoritzaci de la s de tots.
Hem assentat les bases de lacord. g) Sonoritzaci de la s de pots.
llanat / llenat h) Sonoritzaci de la p de cap.
Ha llenat a les escombraries lanell dor sense ado- i) Assimilaci de la d dadquirir per una k.
nar-sen! j) Emmudiment de la primera s daquests.
Van discutir i li va llanar lanell de casament als peus. k) Assimilaci de la b de submar per una m.

37
 Catal Suficincia C1

Pg. 189 La ra principal per la qual la Generalitat es compromet a

reduir la mortalitat a les carreteres s levidncia i espec-
5 Les sensibilitzacions estan marcades en el mateix exercici. tacularitat de les dades negatives que els diaris han fet
pbliques.
Pg. 190 La perillositat dels passos de vianants est justificada per
les distraccions de conductors i vianants.
6 Soluci orientativa: Les rotondes fan ms fluida la circulaci. s cert. Lexpli-
Perills en la conducci, en dies de pluja caci ms clara s labsncia de semfors.
Quantitat daigua sobre el paviment, que pot provocar La senyalitzaci horitzontal s molt important, ja que
bassals. queda situada en la zona on es dirigeix constantment la
Insuficient adherncia als pedals del cotxe si la sola del mirada del conductor: a sota i davant.
calat del conductor s mullada. s bo dur els llums encesos fins i tot de dia; daquesta
Limitaci de la visibilitat. manera, els conductors dels altres cotxes sadonen amb
Retencions. ms claredat de la meva presncia.
Major imprudncia dels vianants (pressa per creuar el
carrer). Pg. 193
Conducci general ms tensa.
Major enlluernament amb els llums dels cotxes que v- 11 Soluci orientativa:
nen en direcci contrria (sobretot, si el parabrisa s
a) Cada any es fan campanyes de trnsit amb lobjectiu
brut o entelat).
de reduir la mortalitat a les carreteres. Malgrat tot, el
Recomanacions per als conductors en dies de pluja nombre de morts en accidents de trnsit continua sent
Fer un bon manteniment dels pneumtics. molt alt.
Tenir en compte ladherncia del sl. b) Prcticament tots els vehicles nous poden arribar als
Tenir en compte la fora de laigua i no travessar guals 200 km/h. Ara b, el lmit mxim de velocitat a les car-
o rieres quan plou. reteres s de 120 km/h.
c) Cada cop hi ha ms casos datropellament de vianants
Pg. 191 a les ciutats. Tanmateix, s cert que moltes persones
creuen per on no toca o no respecten els semfors.
7 
Activitat oberta. Cal escriure un comentari breu sobre la d) A les grans ciutats augmenta any rere any el nombre du
qesti seleccionada en lexercici 1. Lexemple dna una suaris del carril bici, per no disminueix el nombre de
idea de la llargada i de lestil del comentari que es penjaria ciclistes que circulen per les voreres.
al bloc digital. e) Es permetr que els conductors novells puguin circular
a ms de 80 km/h. Aix no implica que shagi de re-
8 a) embragatge h) tub descapament
baixar la cura per una conducci especialment atenta
b) amortidor i) greixar
durant els primers mesos de conducci.
c) vianant j) gual
f) Loperaci sortida de vacances explica laugment
d) avanament k) drecera
daccidents a les carreteres en aquests dies. Tanmateix,
e) vorera l) marrada
que ho expliqui no significa que estiguin justificats.
f) crulla m) embs
g) Les velocitats mximes que indiquen els senyals shan
g) trencall, bifurcaci
de respectar de manera estricta; tot i aix, hi ha lmits
de velocitat que no sn gaire comprensibles.
Pg. 192 h) La confiana i serenitat del conductor s un element
clau de seguretat. Ara b, aix no vol dir que no hagi
9 
Cal que els aprenents prenguin conscincia que lactivitat destar atent i amatent.
demana la planificaci de larticle collectivament: s tal
com sovint es dissenyen articles en moltes redaccions de 12 
Laltre dia, a mitjanit, vaig ser testimoni dun accident. En
publicacions peridiques locals. sortir de lautopista, vaig veure com un vehicle que circu-
lava a molta velocitat envestia un motorista. Sempre havia
10 Soluci orientativa: sentit que, en un accident, el ms important s actuar amb
Molts conductors es distreuen conduint perqu volen es- el cap clar. I vaig intentar fer-ho. El cotxe que havia atro-
tar atents a altres coses que no sn la conducci mateixa: pellat el motociclista va fugir, per vaig poder anotar-ne la
el telfon, la conversa amb els passatgers, etc. matrcula. Vaig aparcar el meu cotxe en un lloc segur i vaig
El nombre daccidents de moto s molt elevat i el motiu posar els triangles en un punt ben visible i a la distncia
s doble: hi ha moltes ms motos que abans i els moto- adequada. Rpidament vaig trucar a lambulncia i, quan
ristes no tenen la protecci que dna la carrosseria. va arribar, em vaig dirigir a la comissaria ms propera per
Lobligaci de passar la ITV es fonamenta en el perill que denunciar linfractor. Lendem, a primera hora del mat,
comporta, per a si mateix i per als altres, ser descurat en vaig acostar-me fins a lhospital per visitar el ferit. Lhavien
la conservaci del vehicle. operat durant la nit i ja era en una habitaci recuperant-se.

38
 Guia - Solucionari

Pg. 194 amb parsimnia

com una carraca
13 Soluci orientativa: xino-xano
a) Vaig treurem el carnet de conduir tan bon punt vaig
fer divuit anys. 19 
Exercici de precisi lxica. La resoluci possibilita comentar
b) Per on passem ara s on vaig tenir laccident. el diferent significat de les parelles de mots, ats que el text
c) Al barri on ens trobem hi ha carrers molt perillosos. ofereix contextos on sescau usar-les. s tamb un moment
d) Abans darrencar, cordat el cintur. ptim per usar el diccionari general, ja que sovint cal preci-
e) Sortint de la ciutat, ja vaig sospitar que trobarem ca- sar amb detall les diferncies.
ravana. He llegit al diari que el Govern vol endegar (engegar) una
f) Des don som ara es coordinen tots els semfors de la campanya amb lobjectiu de reduir els accidents de trnsit
ciutat. que es van registrar lany passat. Han assegurat que hi de-
dicaran ms mitjans i que augmentaran els controls. Trobo
14 a) Indica una causa. que s una bona notcia, tot i que s evident que els ciuta-
b) Indica una pregunta. dans tamb haurem de posar el nostre granet de sorra per
c) Indica una finalitat. contribuir-hi.
d) Forma part dun relatiu (el qual, la qual...).  Parlant dexperincies personals, quin trfec que vaig
e) Fa de nom. passar laltre dia! Tornava de la feina i la policia em va fer
f) Indica una finalitat i una pregunta alhora. aturar. Vaig pensar que es tractava dun control rutinari,
per van comenar a escorcollar el meu vehicle i jo no
15 a) Per a qu: indica una finalitat i una pregunta alhora entenia res de res. Finalment, els agents es van disculpar
b) perqu: indica causa i em van dir que mhavien confs amb alg altre. Resulta
c) perqu: indica causa que es pensaven que em dedicava al trfic de drogues!
d) perqu: fa de nom Desprs de lensurt, vaig engegar el cotxe i vaig continu-
e) per qu: indica una pregunta ar el meu cam, per uns quilmetres ms enll vaig ser
f) per qu: forma part dun relatiu testimoni dun accident: un cami que transportava grans
g) Perqu: indica finalitat peces de granit va bolcar enmig de la carretera. Jo i altres
conductors que passaven per all ens vam abocar sobre el
Pg. 195 camioner, que estava lleument ferit i ens va confessar que
lhavia venut la son i shavia adormit al volant. A causa
16 
Cal insistir en la necessitat de redactar un esborrany previ a de laccident, shavia vessat greix sobre la calada i havia
la redacci definitiva. quedat relliscosa i intransitable. No vam poder circular fins
que lasfalt va ser net. Desprs de dues hores de retencions,
17 Causa: agent, base, fonament, font, gnesi, germen, vaig arribar al carrer de casa. Per encara men va passar
mare dels ous, mbil, motiu, motor, origen, ra. una altra: vaig estar a punt datropellar una dona grassa
Conseqncia: conclusi, deducci, efecte, resultat, se- que travessava el carrer per on no tocava! Per sort, tot va
qela, torna. quedar en un ensurt. Aix s, desprs de tantes emocions,
aquella nit em va costar molt agafar el son.
Pg. 196 > A la llista, hi sobra la paraula medis (elements o substn-
cies que envolten una cosa).
18 De pressa
anar a cent per hora Pg. 197
a tot gas
a tota castanya 20 
La unitat ofereix un itinerari delaboraci textual; aqu els
a tota marxa alumnes en poden ser conscients i copsar maneres de mi-
amb un coet al cul llorar el propi procs descriure.
cagant llets
21 Valoraci general dels aprenentatges fets en la unitat.
cames ajudeu-me
com un esperitat
Pg. 198
com un gat entre brases
com un llamp
Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules
com una bala
Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com-
com una llebre
plementar els aprenentatges de la unitat.
A poc a poc
a pas de bou Paraules darreu
a pas de formiga Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa-
a pas de tortuga raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria

39
 Catal Suficincia C1

universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim- Llista2

portant, preservar les paraules i expressions duna llengua. illusi
entremaliat fallera
collecci alev illustre
escapolir gorilla element
Unitat 15 Per la natura... Fem-hi alguna cosa!
collegi tel installar
collisi hellnic xalet
teler idilli intelligncia
Pg. 199 illegal metllic
collocar
cala illcit elegia
Portadella coliflor millmetre
destillar
La imatge possibilita comentaris introductoris a una unitat on es allegar illgic mortadella
proposa als alumnes que argumentin amb claredat i que, a ms, malenconia illuminar alegria
convencin amb eficcia. excellent maluc polsera

Pg. 200
Pg. 204

1 Soluci orientativa:
A) A la vora de les carreteres encara hi ha molts abocadors
de deixalles sense controlar.
Hi ha molts arbres afectats de malures que sestenen al
conjunt del bosc.
B) Visitar llocs amb iniciatives ecolgiques reeixides.
Participar en una jornada de sensibilitzaci.
C) Descobriment diniciatives interessants.
Motivaci per millorar el nostre entorn.
Pg. 201
2 
Exercici important, ats que demana concreci en la pro-
posta dactivitat ecolgica. Les pautes permeten detallar
lacci i faciliten lelaboraci darguments per promoure-la.
3 
Exercici, tant oral com escrit, de referncia pronominal. Les
solucions sn en el mateix exercici.
6 
Activitat oberta, que permet la lectura en veu alta i fer re-
flexions sobre els arguments utilitzats i la fora de convicci
que aporten els textos.
Pg. 205
7 Soluci orientativa:
1) Els hbits ecolgics shan convertit en habituals per a
bona part de la poblaci.
2) ... la conscincia ambiental actual s molt superior a la
que hi havia a Catalunya fa deu o quinze anys.
3) Hi ha una certa banalitzaci dels missatges [ecolgics].
4) ... les persones madures i la gent gran tenen ms cons-
cincia ecolgica [que els joves].
5) ... en la nostra societat, vetllar per lentorn ha de ser,
tamb, fer sostenible el medi tecnificat.
Pg. 206

Pg. 202 8 Soluci orientativa:

Estratgies
4 
Exercici de prctica oral. Com els altres exercicis dunitats Mostra circumstncies favorables (Justament el mes
anteriors (11-14), faciliten la detecci daspectes fontics que ve...).
que cal millorar. Remarca aspectes negatius daltres opcions (... sense
cap empenta, pot tardar dcades i dcades a comple-
Pg. 203 tar-se totalment...).
Fa concessions parcials (Encara que, certament, tal
5 Llista 1 com diu la regidora de Medi Ambient...).

mollusc regalimar apellar Arguments

melodia pupilla liga El bosc perdut era de gran riquesa ecolgica.
novella satllit impellir Sol, el bosc tardar molt de temps a regenerar-se.
oscillar sllaba ills Cal mantenir present el desastre ecolgic.
maleta milanesa illimitat La presncia de molta gent ajudar a pressionar les
collega sollicitar mula autoritats per tal que es preocupin pel medi ambient.
pllid tilla colliri
parallel tranquillitat aquarella 9 Soluci orientativa:
alemany allrgia bllic Hi trobem la implicaci de lemissor (per exemple, far un
parcella medulla calligrafia any del desastre ecolgic que vam patir...), el qual bus-
pala collaborar eludir ca credibilitat (... segons el Departament de Biologia de
pellcula allicient ills la Universitat Autnoma...), i busca la implicaci del re-

40
 Guia - Solucionari

ceptor (Recordareu que lincendi...). Lemissor pretn que
tothom vagi a lacte, aix que ell mateix es mostra implicat
i abraa els oients per tractar-los com a iguals en la volun-
tat de defensa del propi territori. Al mateix temps busca
la credibilitat amb fonts dautoritat per demostrar que el
que diu no s fruit noms de la seva prpia implicaci o
passi.
Pg. 207
b) El Sr. Ricard Angls far la presentaci del seu nou llibre
a lHotel Imperi i hi assistir lalcaldessa de Manresa, la
senyora Marina Portell.
c) LExcellentssim i Magnfic Rector de la Universitat, el
senyor Mart Miquel, presidir lacte dinauguraci del
curs acadmic.
d) El Sndic de Greuges de Catalunya investigar les de-
nncies dun grup de ciutadans interposades a diversos
departaments de la Generalitat.

10 Soluci orientativa: 15 a) per a / per a i) Per

El text B usa un llenguatge positiu que anima els vens a b) per / per j) per / per a / per
participar en la conservaci del parc, mentre que el text c) per / per k) per / per
A els fa sentir culpables per com el tracten. En general, es d) per / per l) per a / per
considera que el segon fullet seria ms efectiu amb vista a e) per m) pel / per a
lacci. f) Per / per als / per n) pel / Per
g) per a / per o) per / per a / per
h) per / per als p) per / pel
11 
Activitat oberta i amb molts aspectes que cal tenir en
compte, cosa que reclamar possiblement latenci i guia
Pg. 210
de lensenyant.

Pg. 208 16 
Activitat que clou la unitat i acompleix la tasca. Es podrien
collocar els fullets junts i en lloc visible. Les exposicions
orals es podrien dur a terme mitjanant un acte formal que
12 
Els tems de lexemple proposat estan formulats en infini-
dons rellevncia al contingut i permets mostrar la ver-
tiu, s a dir, en forma dobjectius operatius o de propsits
semblana de la tasca.
comunicatius. Pot ser una bona manera dobtenir un gui
eficient per a una exposici oral.
17 Valoraci de les intervencions orals.
13 Introduir el discurs
pel que fa a... 18 A) ficar-sel a la butxaca
 quant a... B) fer caure la balana
en relaci amb aquest punt... C) tenir al corrent
en referncia a... D) passar-sho bomba
si ara ens preguntem per a qu...
Pg. 211
Posar exemples
per exemple...
19 fullet
vet aqu uns casos concrets...
capdavant
vegem-ne unes mostres...
anomenat
heus aqu uns exemples...
entesa
fixeu-vos en aquests detalls...
taula
Expressar la finalitat arrabassar
per tal de... rgan
a fi que...
amb lobjectiu de... 20 a) Mar pot ser femen o mascul.
b) Interrompre s de la segona conjugaci, per tant: inter-
Resumir o sintetitzar
rompo.
en poques paraules...
c) Les dues formes sn correctes en el present de subjuntiu.
lessencial s...
d) Les dues formes sn correctes.
doncs...
e) Prou, perqu s invariable.
finalment...
f) Terraqi.
noms cal insistir en...
g) El paraigua, perqu s singular.
tot plegat es pot resumir...
h) Les dues sn correctes: el verb escollir pot ser incoatiu o
Pg. 209 no.

14 a) El prncep Felip passar uns dies de vacances a Barcelo- Pg. 212
na i visitar les obres de reforma del Museu dHistria
de Catalunya. 21 Valoraci dels aprenentatges de la unitat.

41
 Catal Suficincia C1

Si en voleu ms... 3 minuts o 150 paraules

Sn propostes de producci oral o escrita, que poden com-
plementar els aprenentatges de la unitat.

Paraules darreu
Sn textos que ajuden a descobrir letimologia de moltes pa-
raules catalanes, conixer punts de referncia de la histria
universal i, en conseqncia, adonar-se de com ns, dim-
portant, preservar les paraules i expressions duna llengua.

42