TEMA 1.

GRAMÀTICA,
SOCIOLINGÜÍSTICA I
APLICACIONS DIDÀCTIQUES

22102 – Llengua Catalana

Grau d’Educació Primària Universitat de les Illes Balears
INDEX:
1. Tema 1. Gramàtica, sociolingüística i aplicacions didàctiques
1.1 L’estudi de la llengua: lingüística, gramàtica. Pag. 1
1.2 Gramàtica descriptiva, gramàtica normativa. Pag. 2
1.3 Variació lingüística: variació geogràfica, social,
cronològica i funcional. Pag. 3
1.4 Plurilingüisme i pluriculturalitat: les llengües a l’escola. Pag. 4

2. Bibliografia. Pag. 5

0
1.1 L’estudi de la llengua: lingüística, gramàtica.
Lingüística:
El DIEC diu que és “la ciència que estudia el llenguatge i s’interessa per descriure
i explicar l’estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües”.
En una altra entrada del DIEC ens diu “Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües
i a la lingüística”.
La lingüística es classifica en diferents parts com per exemple:
- Antropològica: estudia com es relaciona la cultura i el llenguatge.
- Cognitiva: la llengua és com una capacitat cognitiva.
- Computacional: a través de tècniques informàtiques elabora comprensions i
produccions.
- Contrastiva: estudia diferències entre llengües per un millor aprenentatge
d’altres idiomes.
- Diacrònica: el que estudia sobre l’evolució de les llengües.
- General: elaboren mètodes d'anàlisis a qualsevol llengua.
- Sincrònica: estudia la llengua en un moment determinat de la seva evolució.

Gramàtica:
Segons el DIEC és “la ciència que estudia i descriu l’estructura de les llengües o
d’una llengua en particular”. També es pot llegir al DIEC “conjunt de normes relatives a
l’estructura d’una llengua que s’han de seguir per parlar-la i escriure-la correctament”.
Aquestes són dues de les definicions que es poden trobar al DIEC.
La gramàtica es classifica en diferents parts com per exemple:
- Descriptiva: basada en usos lingüístics sense el grau de correcció.
- Històrica: branca que estudia els canvis de la llengua en el temps.
- Estructural: està centrada en l’estructuralisme.
- Oracional: té com a unitat d’anàlisis l’oració.
- Textual: descriu els fets lingüístics de l’oració.

1
1.2 Gramàtica descriptiva, gramàtica normativa.
La gramàtica descriptiva:
La gramàtica descriptiva ens explica les constants i els principis que regeixen una
llengua. A través del mètode inductiu, duu a terme anàlisis de les produccions
lingüístiques. Està vinculada sempre a una estructura i té certes limitacions, com per
exemple que està vinculada a una entitat estàtica.

La gramàtica normativa:
La gramàtica normativa diu quina és la forma correcta o incorrecta d’una llengua.
Determina quines són les normes per diferenciar les paraules de culte o les paraules
estàndard d’una llengua. Té uns inconvenients com que parteix d’una unitat estàtica i
està basada en la llengua escrita.

2
1.3 Variació lingüística: variació geogràfica, social, cronològica
i funcional.
Les llengües tot i parlar de la mateixa forma evoluciona i va canviant segons la
geografia, l’entorn social, el temps o les funcionals.
En la variació geogràfica, segons on viuen els parlants d’aquesta llengua pot
canviar d’un punt a un altre. En el català tenim dues variants geogràfiques:
- Oriental: on trobem el rossellonès, alguerès, central i balear.
- Occidental: on trobem el lleidatà (o nord-occidental) i el valencià.
Aquestes variants s’anomenen dialectes.
En la variació social, aquest fet es pot donar per les relacions en què les persones
s’envolten. Com per exemple la forma de parlar de cada individu si són pagesos o de
ciutat. També es pot donar el cas que una mateixa persona pugui parlar de diferents
maneres en moure's per diferents grups socials.
En la variació cronològica es pot observar en quin moment històric pertanyen, ja
que no és el mateix escriure com ho feien fa cent anys que avui dia. També amb la forma
de parlar de les diferents generacions com els avis i els seus nets.
En la variació funcional marquen el registre que s’ha d’utilitzar en cada moment
com per exemple:
- El tema: no és el mateix parlar de futbol que d’educació. Res té a veure una cosa
amb l’altre com el vocabulari.
- El canal: pot ser oral o escrit.
- El grau de formalitat dependrà del tipus de persona amb qui parlem, si és un
amic o una persona desconeguda.
Tots això se simplifica per classificar si hem de parlar o escriure de manera formal
o informal.

3
1.4 Plurilingüisme i pluriculturalitat: les llengües a l’escola.
- Plurilingüisme:
Es refereix quan una persona es pot comunicar en més d’un idioma. Si són
capaços d’escriure i parlar-lo se’ls denomina actius, en canvi, si tan sols són
capaços d’entendre’l o llegir-lo se’ls diu passius.

- Pluriculturalitat:
Convivència de diferents cultures en un espai geogràfic limitat. Aquest fet
provoca l’intercanvi dels costums de les diferents cultures que viuen en un
mateix indret.

4
 Bibliografia.
de, D. (2023). Diccionari de la llengua catalana. Iec.cat.
https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=gram%C3%A0tica&AllInfoMorf=Fal
se&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTem
atica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage
=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False
de, D. (2023). Diccionari de la llengua catalana. lec.cat
https://dlc.iec.cat/Results?IdE=0009134&DecEntradaText=ling%C3%BC%C3%A
Dstic&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEnt
rada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentS
en=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False
Solà, J., Mascaró, J., & Pérez-Saldanya, M. (Eds.) (2002). Gramàtica del català
contemporani. (1 ed.).
Costa Carreras, J. (2019). És la variació lingüística social una categoria operativa
per a la planificació lingüística de corpus?. Caplletra. Revista Internacional de
Filologia. 2019; 67 (Tardor): 93-113. DOI: 10.7203/Caplletra. 67.15372.
Maria, J. (2020). XARXA DE PLOMES: LLENGUA I DIVERSITAT. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA.
XARXA de PLOMES. https://xapxarxadeplomes.blogspot.com/2011/03/llengua-
i-societat.html

Pérez, C., Lorenzo, N., & Trenchs, M. Les llengües en l’educació: el plurilingüisme i
la internacionalització. Upf.edu. Recuperado el 31 de octubre de 2023, de
https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/33133/PerezVidal_rep_lle.
pdf?sequence=1&isAllowed=y
Multilingüisme. (2023, 4 de novembre). Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure. Data de
consulta: 07:34, novembre 4, 2023 de
//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Multiling%C3%BCisme&oldid=32636910
Diccionari de la llengua catalana.
https://dlc.iec.cat/Results?IdE=0109311&DecEntradaText=pluriculturalisme&Al
lInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&
OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False
&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False