LLENGUA CATALANA I PER A L'EDUCACIÓ

PRIMÀRIA
CONCEPTES DE SOCIOLINGÜÍSTICA

LLENGUA
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d'una comunitat, que
serveix bàsicament per a la comunicació.
*Signes orals, una llengua no sempre es oral. Hi ha llengües que no tenen transmisió
escrita. Propi de una comunitat si perque una llengua identifica un grup de persones.
Serveix per a la comunicació, transmetre informació, a través de la llengua transmetem
història, cultura, costums. Una llengua molt més que idees, també patrimoni cultural.

SISTEMA
Conjunt d'element materials, relacionats d'alguna manera entre ells o interdependents,
que constitueixen un tot orgànic, subjecte generalment a determinades lleis.

La llengua esta relacionada amb un sistema de lleis, sinonim de llei norma, tota llei esta
unida a una normativa per lo tant h ha una normativització.
La 1º gramàtica de 1918 de Pompeu Fabra. L'any 1932 Normes de Castelló les van
acceptar. Els valencians vam acceptar les normes del valencià en 1932.
La prohibició del valència associada a partir de 1936 per el colp d'Estat. Però va ser
prohibida abans per Felip V. Ha perdurat el valencià gràcies a que és una llengua de
cultura i que té una literatura de fa més de 30 anys.
1931 es podia estudiar el català, després del 1936 no es podia donar el català. 1984 no es
va assignar la llei d'ús i enssenyament del valencià, que deia que s'havia de donar a
l'escola que s'havia d'utilitzar en els medis formals.
A Alacant es va signar el 23 de novembre de 1984 la Llei d'ús o ensenyament del valencià.

LLENGUA PRÒPIA
Segons la Declaració Universal de Drets Lingüístics (Barcelona, juny de 1996), idioma de la
comunitat històricament establida en un territori.
En diferents estatuts d’autonomia de l’estat espanyol, llengües que han sigut declarades
oficials de la comunitat autònoma.
Els drets lingüístics formen part dels drets humans. La llengua va unida a un territori. Una
llengua no es una cuestió de respecte.
Tenim diferents estatuts que reconeixen llengües que no es parlen a tota Espanya.

LLENGUA VERNACLA
Llengua pròpia d'una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada
literàriament ni per a finalitats culturals.

VERNACLE-A
adj 1 Relatiu o pertanyent a la contrada on hom ha nascut.

del llatí vernacŭlus, -a, -um 'relatiu als esclaus nascuts a casa; indígena, autòcton', derivat
de verna 'esclau nascut a casa de l'amo‘.
Relatiu als esclaus nascuts a casa. El valencià es una llengua vernacla, les llengües que es
parlen a la comunitat valenciana que no son majoritaries son anomenades vernacles.

LLENGUA OFICIAL
Llengua exigida per un estat en òrgans de l'administració, l'escola i altres nivells oficials
d'aquest estat.

ESTAT
Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.

Estat no és natural. Característiques estat espanyol monarquía democràtica.

ARTICLE TERCER DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’estat. Tots els espanyols tenen el deure de
conéixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats
autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural
que serà objecte d’especial respecte i protecció.
Constitució es un document on es troben arreplegades totes les normes referents a 
Espanya.

LLENGUA COMUNA
Llengua coneguda o suposada que ha donat origen a una família lingüística. També
s’anomena llengua mare.
ARTICLE SEXT DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que
és l'idioma oficial de l‘estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre
l'ensenyament del, i en, idioma valencià.
3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures
necessàries per tal d'assegurar-ne el coneixement.
4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
5. S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
6. La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l‘administració i
l'ensenyament.
7. Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de
l'altra, així com els que puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua
pròpia de la Comunitat Valenciana.
8. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.

---------*

LLENGUA MAJORITÀRIA
Llengua que és parlada per un nombre relativament important de persones o que és
parlada per la majoria d’una comunitat en una situació de contacte de llengües.
Es basa sobretot en el nombre de parlants.

LLENGUA MINORITÀRIA
Llengua que és parlada per un nombre reduït de persones o per una minoria d’una
comunitat en una situació de contacte de llengües.

LLENGUA MAJORITZADA
Llengua que determinades ideologies i polítiques lingüístiques presenten com a més
prestigiosa i útil que d’altres i que sovint es troba en procés de substituir una altra llengua.

LLENGUA MINORITZADA
Llengua que determinades ideologies i polítiques lingüístiques presenten com a poc
prestigiosa i poc útil, i que, a causa d’això, freqüentment es troba sotmesa a un procés de
progressiva substitució.

LLENGUA ALTA (LA)

Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s’usa en els registres més
formals i cultes, com ara els administratius, educatius, religiosos, etc.

ÁMBIT D'ÚS
Conjunt d'actes comunicatius que requereixen l'ús d'una determinada llengua i
mantenen una similitud quant al context social en què es realitzen. Hi ha, per exemple,
l'àmbit d'ús judicial, educatiu, administratiu, religiós, periodístic, lúdic...

LLENGUA BAIXA (LB)

Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s’usa en els registres
informals, col·loquials o vulgars, això és la llengua utilitzada amb la família, els amics, les
compres, etc.

LLENGUA DOMINANT
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, tendeix a substituir-ne una
altra o unes altres.

LLENGUA DOMINADA
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, tendeix a ser substituïda
per una altra.

SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
Procés sociocultural per mitjà del qual una llengua o varietat lingüística dominant
s'imposa, totalment (lingüicidi) o parcialment (diglòssia), sobre una altralengua que, en
situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, tendeix a ser substituïda per una altra.

DIGLÒSSIA
Situació sociolingüística en què una llengua o varietat és usada per a funcions formals,
predominantment en l'ús escrit, enfront d'una altra utilitzada per a funcions informals,
generalment orals.

LINGÜICIDI
Substitució total d'una llengua o d'una varietat lingüística per una altra llengua dominant.

LLENGUA MORTA
Llengua que ja no té parlants.
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Planificació d'actuacions socioculturals tendents a evitar que la llengua pròpia d'una
comunitat de parla patisca una restricció en els seus àmbits d'ús i una substitució
progressiva per una altra llengua.

NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Procés d'elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una
llengua o varietat lingüística.

LLENGUA ESTÀNDARD
Varietat d’una llengua, establida de manera més o menys artificial, que gaudeix d’un alt
estatus i que s’usa especialment en els mitjans de comunicació socials, l’escola i
l’administració, i sol ser descrita en els diccionaris i gramàtiques. Tot i que l’estàndard se
superposa a les varietats diastràtiques i diatòpiques, a vegades l’estàndard mostra
determinades variacions en la pronúncia i, fins i tot, en la morfologia, la sintaxi o el lèxic
de territoris del domini lingüístic.

VARIETAT DIAFÀSICA (funcional)

Depén de la situació comunicativa. Es tracta dels diversos registres lingüístics, que es
classifiquen en formals i informals. El parlant n’escull un en funció del tema, la intenció, el
canal (oral o escrit), els interlocutors i l'àmbit d'ús.

VARIETAT DIASTRÀTICA (social)

Depén de l'estrat social i sovint de la formació cultural. Es tracta de les varietats que usen
les classes socials diferents, com si foren dialectes parlats en una mateixa població per
grups socials diferents.

VARIETAT DIACRÒNICA (històrica)

Depén del factor temps. Les varietats històriques són les que una mateixa llengua ha
adoptat al llarg de la seua evolució natural.

VARIETAT DIATÒPICA
Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu
domini, delimitades per diverses isoglosses. Els parlants de les diverses modalitats no
solen tindre dificultats d’intercomprensió, tot i que són conscients de les respectives
diferències.
DOMINI LINGÜÍSTIC
Territori on tradicionalment s'ha parlat una llengua, de manera que la presència de noves
llengües no implica una relativització del concepte.

LLENGUA PRIMERA (L1)

Llengua nativa adquirida de manera natural al llarg de la infància. També s’anomena
llengua materna.

LLENGUA SEGONA (L2)

En glotodidàctica, llengua que no és la materna d’un parlant i que generalment s’aprén a
l’escola. Es tractaria d’una llengua que conviu amb la primera llengua en un determinat
territori.

LLENGUA D'IDENTIFICACIÓ
Llengua a la qual ens considerem més pròxims. No ha de ser neccessàriament la llengua 1
del parlant.

REVERNACULARITZACIÓ
Procés oposat a la interrupció de la transmissió d’una llengua de pares a fills. En la
revernacularització els pares transmeten als fills la seua segona llengua (L2), que és la
pròpia del territori. Així, la L2 dels pares serà la primera llengua (L1) dels fills.

ACTITUD LINGÜÍSTICA
Sentiments positius o negatius d’un parlant envers la seua pròpia llengua o modalitat
lingüística, o envers una altra. Aquests sentiments poden mostrar impressions sobre la
importància, l’estatus social, l’elegància, la facilitat o dificultat de l’aprenentatge, etc., de
la llengua o de la modalitat lingüística.

PREJUDICI
Actitud no raonada, sense provació, que es manifesta en formes d'antipatia o de simpatia
per individus, grups, races, nacionalitats o idees.

IMMERSIÓ
Programa pedagògic d’ensenyament d’una segona llengua consistent a realitzar les
activitats educatives en aquesta llengua. La immersió s’ha utilitzat bàsicament en
comunitats on hi ha habitants que tenen una llengua diferent de la que és pròpia a la
comunitat.
ESTRATÈGIA D'APRENENTATGE
Estratègia utilitzada per l’estudiant d’una segona llengua per tal de promoure’n
l’aprenentatge. La comparació de regles de la llengua materna i la segona llengua,
l’autoavaluació són, per exemple, estratègies d’aprenentatge.

ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ
Estratègia utilitzada per l’estudiant d’una segona llengua per tal d’aconseguir un objectiu
comunicatiu concret en la llengua que està aprenent a pesar del seu coneixement
deficient. L’ús de la gestualitat o la petició d’ajuda al professor o a un parlant nadiu són,
per exemple, estratègies de comunicació. Normalment es diferencien dos grans tipus
d’estratègies de comunicació: les de reducció, per mitjà de les quals l’aprenent usa un
sistema reduït o canvia l’objectiu comunicatiu, i les de consecució, per mitjà de les quals
l’aprenent explota els recursos de què disposa per a aconseguir l’objectiu comunicatiu.

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
Competència que inclou, a més del model abstracte de la llengua, la capacitat de dominar
situacions de parla concretes en contextos apropiats. En general, la competència
comunicativa s’identifica amb allò que un parlant necessita saber per a comunicar-se de
manera eficient en contextos culturalment significants. També s’anomena competència
pragmàtica.