LITERATURA UNIVERSAL

TEMA 1. LES PRIMERES LITERATURES

0. Context històric
L’Antiguitat o Edat Amtiga és el període històric comprés entre el naixement de l’escriptura, al
voltant del tercer mil.leni aC, i la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident a l’any 476.
0.1 Context històric de les civilitzacions orientals.
Les literatures egípcia, mesopotàmica, índia i xinesa tingueren lloc en contextos molt allunyats
geogràficament i cultural. No obstant això, és possible establir una sèrie de línies generals.
-Terres pròsperes i productives: la proximitat de grans rius com el Nil, el Tigris i l’Èufrates,
l’Indo i el Huang He possibilità que en les seues fèrtils màrgens es confifuraren les primeres
civilitzacions.
-Societats complexes i urbanes: l’acumulació d’excedents agrícoles permeté l’especialització en el
treball i la creació de ciutats amb una fort jerarquització social.
-La necessitat d’organització portà al desenvolupament de l’escriptura.
1. La literatura egípcia
Els primers documents de l’antiga literatura egípcia han arribat fins als nostres dies gràcies als
papirs conservats i a les pintures trobades en temples i tombes. La fascinació que tenien per
l’eternitat i per l’immortalitat regia no tan sols les seves vides sinó també els ritus funeraris.
Els egípcis van inventar un sistema d’escriptura coneguda com a jeroglífica, que es caracteritza per
l’ús d’una sèrie de signes i símbols. La troballa de la pedra de Rosetta va ser clau per a poder-la
desxifrar.
Dos textos destacats: El Llibre dels morts i les Aventures de Sinuhe.
Papir: suport d’escriptura elaborat a partir de la planta aquàtica del mateix nom. El papir s’obtenia
entrellaçant tires fines provinents de la tija de la planta i premsant-les fins que s’aconseguia una
superfície uniforme.
1.1 Aspectes generals
Les primeres manifestacions literàries egípcies es produïren, en conseqüència, al si del grup dels
“escrivans”, el qual determinà els trets comuns:
-Caràcter anònim: la tasca de l’escrivà era percebuda com la d’un compilador del coneixement
tancat en tradicions prèvies.
-Funció social: els primers textos literaris estigueren al servei del poder religiós i polític.
1.2 Classificació temàtica.
-Textos religiosos: les primeres mostres literàries són el Textos de les piràmides. Consisteixen en
himnes i pregàries on se sol.licita al cel la protecció del difunt i es narra la felicitat de la vida
ultraterrenal.
-Textos narratius: d’aquesta època destaca la Història de Sinhué.
-Textos didàctics. La literatura sapiencial o moral, que es cultivà extensament durant tota la
Antiguitat.
-Poesia lírica. A més d’himnes religiosos i poemes associats a les pràctiques funeràries, es cultivà
un tipus de poesia lírica destinada al cant amb acompanyament d’arpes i flautes.
1.3 El llibre dels morts.
El Llibre dels morts és el text més famós de la literatura egípcia. No es tracta d’una obra uniforme i
unitària, sinó d’una compilació de diversos documents aplegats al llarg dels segles.
*Argument
El Llibre dels morts era conegut pels egipcis com a Llibre per sortir al dia, i està format per
oracions, fòrmules màgiques, invocacions als déus, sortilegis i consells que tenen com a funció
ajudar el difunt en el viatge a l’inframón per presentar-se a judici davant d’Osiris, déu dels morts.
*Estructura
El Llibre dels morts apareix al llarg dels segles en diversos formats i suports. El més comú era el
papir, de manera que els rotlles es col.locaven al costat del cadàver. Amb tot, també s’han trobat
passatges d’aquesta obra gravats en sarcòfags i objectes funeraris.
1.4 Les Aventures de Sinuhe
Les Aventures de Sinuhe està considerada l’obra més exquisida de la literatura egípcia, gràcies a la
perfecció estilística i argumental que presenta.
*Estil
El relat, explicat en primera persona narra les peripècies dek noble personatge al llarg de la seva
agitada vida. El text presenta un estil força acurat, amb multitud de descripcions detallades, i el
ritme de la narració és assossegat. Encara que hi predomina la prosa, també trobem passatges en
vers.
L’escriptor aconsegueix plasmar la nostàlgia i l’enyorança que sinuhe sent pel Egipte perdut, també
el anhel per la vida eterna.
*Argument
La narració comença amb la fugida precipitada del tresorer reial Sinuhe de la cort del faraó després
de l’assassinat d’Amenemhat I, perquè no ha pogut descobrir el complot ni ha estat capaç d’avisar a
temps el príncep hereu Sesostris. Afligit, Sinuhe s’adreça a Síria, on una tribu de beduïns l’acull al
país. Allà aconsegueix ser capitost d’una de les tribus i aconsegueix gran prosperitat i renom. Ja
ancià i després que el nou faraó el fes cridar, Sinuhe retorna a la seva cort d’Egipte enyorada
després de morir, gaudirà del fastuós funeral promés.

2. La literatura hindú
Les primeres obres conegudes son els vedes que eren textos religiosos que contenien oracions, ritus,
idees filosófiques i metafísiques, himnes, etc. En un principi es transmetien oralment però, després,
els van recollir per escrit.
2.1 Aspectes generals
Els orígens de la literatura india es remunta cap a l’any 2500 aC. Encara que en un principi la
temàtica essencial fou de caràcter religiós, a partir del segle VI aC s’aprecia una diversificació de
gèneres i continguts. La literatura hindú destaca per la seua riquesa, al varietat i la seua elevada
inspiració poètica. Com a llengua literària, s’utilitzà els sànscrit, una de les llengües més antigues
varietats conegudes de l’indoeuropeu.
2.2 L’èpica hindú
*El Mahabharata
És una epopeia escrita cap al segle VI aC que consta de més de 200.000 versos agrupats en divuit
cants; l’argument principal se centra en l’enfrontament entre dues tribus germanes.
A més d’aquesta trama principal trobem una gran quantitat d’històries paral.leles, com ara l’idil.li
entre els prínceps Nala i Damayanti. Convé destacar el caràcter didàctic i ètic de l’obra.
*El Ramayana
En aquesta epopeia es narren les aventures del déu Rama per rescatar la seva muller Sita, raptada
pel dimoni Ravana, que se l’emporta a l’illa de Lanka.
El poema conté més de 24.000 versos dividits en set volums.
2.3 El relat
El Panchatantra, format per cinc llibres aplega faules i contes didàctics que tenen de protagonistes
sobretot animals. Les narracions acostumen a acabar amb una estrofa a manera de moral.

3. La literatura xinesa
3.1 Introducció
Els primers vestigis de la literatura xinesa van aparèixer fa uns 3000 anys. La majoria són de
temática religiosa o filosòfica, com les obres de Confuci i Laozi, encara que també n’hi ha de
caràcter pràctic, com L’art de la guerra de Sunzi.
3.2 Poesia culta
*La poesia: el Shijing
L’obra més representativa de la poesia xinesa és el Shinjing. La temàtica és molt diversa: la
descripció de la vida camperola, les festes populars, la cort, la guerra, l’amor…
Una de les figures més cèlebres de la poesia xinesa és Li Bo.
3.3 Filosofia
Les dues principals corrents de la filosofia xinesa tingueren el seu origen als segles VII i VI aC. En
primer lloc, el confucianisme fou desenvolupat en obres com El gran ensenyament i Analectes.
En segon lloc, el taoisme, basat en el pensament de Lao-Tse, quedà plasmat en el Tao-teh-Jing.
Per a Confuci, el principi bàsic de l’univers era l’harmonia, on també s’havia de basar la vida en
societat. Per aconseguir-ho era imprescindible una regeneració moral tant individual com
col.lectiva.
El taoisme proposa que l’individu ha de reencontrar-se amb la natura, despullant-se de doctrines i
de coneixements adquirits, per aconseguir un estat de pau i comunió amb l’univers.

4. La literatura mesopotàmica
4.1 Aspectes generals
A finals del quart mil.leni aC., els sumeris desenvoluparen l’escriptura cuneïforme. Encara que
aquesta civilització desapareguè al voltant al 2500 aC, el sumeri seguí usant-se com a llengua de
cultura per acadis, babilonis i assiris, és a dir, per totes les cultures que aparegueren en
Mesopotàmia. La literatura mesopotàmica estava dirigida estrictament a complir una funció social.
Aquest fet succeí que els géneres cultivats estigueren destinats a reforçar la consciència nacional i
religiosa, en el cas de les epopeies mitològiques, o a destacar els fets aconseguits a les guerres pels
grans reis, en les narracions historiogràfiques.
4.2 Períodes
La literatura mesopotàmica va aparèixer a les ciutats de les ribes dels rius Tigris i Eufrates. Aquesta
literatura es pot classificar en dos períodes:
-Període inicial o babilònic:
*El Codi d’Hammurabi on hi ha esculpits 282 articles que regulaven aspectes de la societat.
*El poema de la Cració en el qual w¡es desenvoulupen passatges com ara la creació del món o el
diluvi universal.
-Període caldeu: L’epopeia de Gilgames, que narra la història d’un heroi que vol ser immortal.
-Narracions historiogràfiques. Es tracta de narracions exagerades i falsejades on el rei
protagonitza històries on s’exalta la seua victòria. Aquestos relats s’agrupen en Anals on els
esdeveniments s’ordenen cronològicament; Històries militars, on es narren campanyes bèl.liques; i
Epístoles als déus, on les explicacions militars es presenten com ofrenes als déus.