LITERATURA CLÀSSICA LLATINA

EDAT CORRESPONENT AUTORS

S. III - II a. C Època arcaica ● Plaute

● Terenci

Primera meitat del S. I a.C ● Ciceró

● Catul
Època ● Cèsar

Segona meitat del S. I a.C fins 14 d.C Clàssica ● Virgili

● Horaci
● Ovidi
● Tit Livi

S.I - II d.C Època postclàssica ● Juvenal

● Suetoni

S. III - V d.C Època tardana Sant Agustí

- EL GÈNERE DRAMÀTIC

- PLAUTE → Autor d’obres teatrals (dramàtiques) de subgènere comèdia.

- EL SOLDAT FANFARRÓ:
- Obra de Plaute basada en una comèdia grega.
- És una fabula palliata.
- Els personatges tenen nom grec però parlen llatí.
- El lloc de la narració és a Efes.
- La jove i el Jove, el senyor gran, els esclaus, lamenterix.
- El més astut, el més intel·ligent, és l’esclau.

- ELS BESSONS::
- L'obra tracta sobre dos germans bessons, anomenats Menecme i Sòsicles,
els quals són molt diferents. Quan ja es fan una mica més grans, el pare se
n'endu un (Menecme) a un mercat , mentre l'altre es queda amb la mare. El
nen es perd pel mercat i el pare no l'aconsegueix trobar fins que es mor de la
pena. En ser el preferit, bategen el bessó que es queda amb la mare amb el
nom de l'altre, Menecme. Els dos nens estan a quilòmetres de distància i no
saben res l'un de l'altre, però un dia decideixen buscar-se.
 LITERATURA CLÀSSICA LLATINA

- TERENCI →Comèdia, només tenim 6 obres, totes elles comèdies.

- Llengua més pura i més solemne que Plaute, finalitat moral i didàctica.
- ELS GERMANS:
- Ens planteja com a de ser l’educació dels fills.
- Explicació de l’obra:
Hi han dos germans i cadascun d'ells és educat per un pare diferent,
perquè el que és pare biològic dels dos, té un germà que no té
descendència, com que la feina de tenir dos fills és molta i la situació
econòmica no acaba de ser tan gratificant com ells haguessin volgut,
doncs un fill es queda amb el pare i l'altre amb el tiet. Porten dos
estils de vida molt diferent.
El pare és molt estricte i controlador. En canvi el tiet és una persona
molt permissiva, és a dir, liberal.
El fill que ha estat educat d’una manera estricta s’enamora d’una
noia d’una clase social més baixa que ell.
La conclusió és que s’ha de ser equilibrat en aquesta vida. Herysa.

- L’ORATÒRIA:

- CICERÓ →Va ser un polític, filòsof i orador de l’antiga Roma.

- Conviccions republicanes.
- Ciceró és l’escriptor romà que més obres ha deixat a la posterioritat;
relacionades amb l’oratòria, s’hi sumen altres de temes més diversos
(filosòfics, polítics, endevinació ...), a més d'una llarga col·lecció de cartes
personals.
- Els discursos de Ciceró no van ser llegits tal i com van ser publicats. Primer
n’elaborava un pla general i en redactava unes parts, desprès els pronunciava
a l’auditori i finalment els transcrivia afegint-hi les improvisacions i
donant-los un caràcter més literari. No va obtenir la fama gratuïtament:
demostra tenir tacte i habilitat per acomodar-se a les situacions, i un gran
enginy per a les invectives, la ironia i el retrat de personatges.
 LITERATURA CLÀSSICA LLATINA

- LES CATILINÀRIES→ Explicació:

- Son quatre discursos que va pronunciar a finals del 63 aC
amb motiu de la conjuració de Catalina, el qual volia fer un
cop d'estat per derrocar el govern legal i adquirir el poder de
la República amb el suport de les classes baixes, esclaus i
descontents.

LA HISTORIOGRAFÍA
- CÈSAR→Va ser un líder polític i militar de l’era tardorepublicana.
- Excel·lent orador i escriptor. Ens han arribat dues obres seves de caràcter històric: La guerra
de les Gàl·lies (Commentarii de bello Gallico), sobre la conquesta de la Gàl·lia entre els anys
58 i 51 aC, i La guerra civil (Commentarii de bello civili) sobre la guerra que l’enfrontà amb
Pompeu i part del Senat entre el 49 i el 48 aC.
En totes les seves obres utilitza un estil molt acurat a la normativa, i també escriu les seves
obres en 3 persona del singular, ell és el protagonista

- DE BELLO GALLICO→ És un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar on narra en

tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a
Britània. També descriu les batalles que va lluitar contra els exèrcits gals que
s’oposaven al domini romà. Ens fa una aproximació etnogràfic. Juli Cèsar en totes les
seves obres utilitza un estil molt acurat a la normativa de la llengua llatina. Dóna
versemblança.

- DE BELLO CIVILI:→ Ens explica la guerra civil. Els motius i justifica el per què s’ha
declarat la guerra civil. Ja que una guerra civil estava molt mal vista per la societat
romana.

LA LÍRICA

- CATUL
- Va ser un poeta romà del segle I aC.
- Va ser un dels poetes més destacats dels Poetae noui.
- Poesia amorosa i eròtica, dedicat a Lèsbia.
 LITERATURA CLÀSSICA LLATINA

- La seva obra poètica està integrada per 116 composicions o Carmina agrupades en
un llibre. Des del punt de vista temàtic el grup més nombrós són els poemes de tipus
amorós i eròtic, especialment els dedicats a Lèsbia. En aquests poemes s'expressen,
per primer cop a la literatura llatina, els sentiments personals i l'experiència vital.
L’ÈPICA
- VIRGILI→Dona explicació del passat llegendari de Roma. Èpica, referents Homer.
- ENEIDA: El tema central del poema és la llegenda d'Enees, heroi troià que va
sobreviure per mandat dels déus a la destrucció de Troia i, després d'un llarg viatge,
va fundar un assentament troià a Itàlia. Està escrita en dotze llibres que poden ser
dividits per temes en tres blocs.
- Els 6 primers cants ens parla dels viatge d’Enees desde Troia quan es destruida fins
quan arriba a Laci.
- Del 7-12 explica els confrontaments que hi ha a Laci abans que ell es pugui
consolidar i
- Virgili varia el to del poema segons els moments i alterna la solemnitat èpica amb el
lirisme més pur i amb moments de fort dramatisme.
- També alterna la utilització de neologismes i arcaismes que donen solemnitat al text.
Va aconseguir a més una perfecta adaptació de l'hexàmetre a la llengua llatina. Per
primera vegada en un poema èpic, insereix recursos i tons literaris dramàtics i lírics.

Del 7-12 explica els enfrontament que hi ha a Laci.

Virgili s’inspira en L’Odissea.

LA LÍRICA

- HORACI→ Va ser un poeta líric i satíric llatí.

- ODES: És un conjunt de quatre llibres d’odes escrites per ell. Va escriure imitant la
mètrica dels poetes grecs com Safo, Anacreont o Alceu.

- ÈPODES: També conegut com Els Iambes és un poemari format per disset
composicions de temàtica diversa.
- Carpe diem,
- Aurea Mediocritas: No aspiris a allò que et comportarà més neguit que un
altre cosa.
- Tempus Fugit: El temps no es pot aturar.
 LITERATURA CLÀSSICA LLATINA

- Beatus Ille: Feliç aquell, saber gaudir del que tens.

- Monumentum Aeternum Poetae: La immortalitat del poeta, el teu cos és
mortal però la teva obra et donarà glòria fins a l’eternitat.

- OVIDI → Va ser un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i
transformacions mitològiques. És un dels poetes per excel·lència de la literatura llatina.
- LES METAMORFOSIS:: Epicodidàctica: Poema narratiu en quinze llibres i que abasta
prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir
com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.

- L’ART D’ESTIMAR (didàctica):: Lírica didàctica, és un llibre didàctic que pretén

ensenyar l’art de seduir i la manera de comportar-se en la vida de parella. To molt
humorístic i irònic, en alguns passatges crítica la societat del seu temps.
- Dos primers destinats als homes i els hi dóna consells, parla de com aconseguir la
correspondència amorosa de la dona que vols.
- Últim destinats a les dones, fa el mateix però a l’inversa.
- Segons la visió de l’emperador, l’obra . Exiliat. Va escriure obres per demanar
tornar-ne.

LA HISTORIOGRAFÍA

- TIT LIVI
- AT URBE CONDITA:: “Els orígens de Roma”. Explica des dels orígens de Roma fins a
l’època d’August.
Bona base per poder conèixer els fets ocorreguts en èpoques arcaiques.
Fa comentaris subjectius, això no es sol fer. Però Tilidi formava del cercle d'escriptors,
reeducar la societat, refermar les conductes defensives i desecreditar aquelles
conductes produides de l’obra que son mal vistes.

- SUETONI= → Va ser un escriptor llatí de l’època imperial, exponent fonamentalment del

gènere biogràfic. Historiografia. Se centra en la biografia dels emperadors.
 LITERATURA CLÀSSICA LLATINA

LA LÍRICA

- JUVENAL → Va ser un poeta satíric. Es va dedicar a la declamació i més tard a l’oratòria.

Lírica. Fa poemes amb ironia i sarcasme, exagera els vicis i els problemes de la societat. Toca
temes quotidians desde l’humor.

LA FILOSOFIA

- SAN AGUSTÍ →És considerat com un dels pares de l'Església. La seva influència posterior és
enorme, i ultrapassa l'àmbit de la teologia. És final de l’època romana. LLatí tardà. Filosòfica
moral.